Com sobreviure turísticament a Àsia

3 coses que has de saber abans d’anar a Myanmar

Durant tot aquest viatge per Àsia, no ens hem preocupat gaire de què visitarem a cada país ni de quants dies hi invertiríem a no sé què haguéssim de comprar algun vol. Quan estàvem a Vietnam, ja teníem clar que ens saltaríem Bangladesh i que de Myanmar aniríem a l’Índia. Com que la manera més econòmica d’arribar a l’India era volant des de Bangkok vam haver de preparar-nos una mica els dies que passaríem a Myanmar per tal de trobar un vol raonable de preu. Llavors vam buscar per internet i vam preguntar a diverses persones que ja havien visitat el país de les estupes. Les notícies eren desencoratjadores, un mínim de 10 U$D per parella, en els millors casos, per dormir, això sí el menjar barat i el transport relativament econòmic. EL nostre pressupost no arribava pels 28 dies de visat i veient els preus i les coses per visitar, semblava que 28 dies per Myanmar era perdre el temps i malgastar els diners. Així que ens vam fer la ruta mínima, per visitar el país, fer-nos-en una idea i sortir pitant d’aquell indret endolaritzat pels turistes. QUIN ERROR!!! Mai vam gastar més de 10 U$D per dormir entre els dos i si us diem la veritat, només vam gastar 28 U$D per dormir en 15 dies que vam estar per Myanmar. Perquè primera gran notícia, es pot acampar! Segona gran notícia, el tren és lent però molt barat i tercera gran notícia, es menja per menys de mig dòlar. Total, que per evitar que feu el mateix error que vam cometre nosaltres i tal com us vam dir a Com preparar la ruta per Myanmar, us volem compartir el que ens hagues agradat llegir abans de preparar la ruta.

La ciutat de Yangon és una ciutat poc atractiva turísticament parlant però molt atractiva gastronòmicament parlant. La quantitat de parades al carrer i la seva diversitat, segons el carrer i l’hora del dia, fa que t’hi puguis passar fàcilment 3 dies només menjant. Per dormir, vam pagar, la primera nit 5 U$D per cap, la segona vegada que hi vam estar, vam arreglar per 7 U$D per parella. Per moure’t des de Yangon hi ha l’autobús i el tren. Com que tenim 28 dies i poc pressupost, sempre ho farem amb tren però per aquells que els hi fa cosa un tren local o el troben massa lent, que sapigueu que anant a la Shule Pagafo es pot agafar l’autobús local número 3 per 200 kips. L’estació de trens està al centre de la ciutat, un altre punt a favor del camí de ferro. A l’entrada en particular de Yangon hi trobareu més detalls.

De Yangon es pot anar directament a Bagan, amb tren. L’estació de tren de Bagan està a uns 5 km del centre de la ciutat. El que nosaltres vam fer va ser sortir a la carreterra i parlar amb una gent que tenien una camioneta parada i ens van deixar pujar amb ells, sense problemes i a sobre ens vam saltar la zona de pagar el tiquet privat. Bagan, un dels indrets més cars per dormir, es pot visitar amb un dia. És cert, no veureu aquell temple que tot bloguero es creu que ha descobert però és que veureu tants temples, que us en cansareu. Però si sou dels que voleu posar xinxetes als temples visitats, en lloc d’una moto elèctrica llogueu una bicicleta per dos dies i acampeu en algun dels temples “perduts”. Si voleu marxar a Bagan el mateix dia, teniu el tren i l’autobús. L’avantatja de l’autobus és que us passarà a buscar pel lloc on el reserveu i que arribareu més d’hora a Mandalay. Dient al xofer que us deixi a l’estació de trens, podreu anar el mateix dia amb tren cap a Hsipaw. Aquesta és la ruta que vam fer nosaltres, així que us deixem el link on ho expliquem amb més detall. Lo bo del tren és que és molt més barat, tarda més però el temps no és un problema, i arribareu a Mandalay per agafar el tren el següent dia.

Mandalay com a ciutat té poc per recorre però molt per menjar, aquí hi ha tres opcions, o tren cap a Hsipaw i aquí sí que amb tren perquè és un dels que té les vistes més maques del món o moto per visitar les ciutats antigues o passar-te un dia pels voltants de l’estació menjant. Suposeu que feu com nosaltres, tren cap a Hsipaw i a la tornada ja fareu les ciutats antigues.

Per visitar Hsipaw també ens hagués anat molt bé llegir en algun lloc que les rutes es poden fer per lliure i que si segueixes la primera part de la que us expliquem, podreu acampar fàcilment pel bosc. Nosaltres vam haver de passar una nit de hostel per tenir internet i trobar una ruta de dos dies per fer per lliure. Al següent link tindreu tota l’explicació. En resum, que a Hsipaw vam acampar i sense problemes.

Acabada la ruta i amb temps, torneu a Hsipaw i agafeu el tren cap a Mandalay que a sobre, l’estació està més ben ubicada que la d’autocars. Ara toca dia de capitals antigues, si voleu fer la ruta completa, llogueu la moto per dos dies i busqueu un racó tranquil per acampar. Si la voleu fer amb un sol dia, podeu llegir l’entrada, on us expliquem la nostra experiència i empalmem amb el tren que ens portarà a Kalaw, una vegada més sense pagar per dormir.

Aquest tren presenta un problema, aparentment, i és que el tren va de Mandalay a Thazi, on has de passar unes quantes hores de la nit i després agafar el tren de matinada per arribar a Kalaw. La majoria de gent paga per dormir unes hores però nosaltres vam decidir que dormiríem a l’estació, si ja ho havíem fet dues vegades a Mandalay i ningú ens va dir mai res, perquè hauria de ser diferent a Thazi. La nostra sorpresa va ser que en arribar a Thazi, les andanes estaven plenes de gent dormint, així que no ens va fer gens de vergonya muntar la nostra tenda de campanya.

Arribem a Kalaw i Aquí fallem en l’explicació perquè ja teniem el temps just i plovia. Una vegada més, com ens hagués agradat tenir els 28 dies per Mandalay disponibles amb un pressupost fueter. La nostra idea era arribar, dormir i l’on demà fer el treking cap al Llac Inle, però l’on demà, 1 de gener, seguia plovent i com que ja teniem el bitllet de vol cap a India, per tant no podiem perdre ni un dia per esperar que la pluja parès. Però veient la dinámica que portavem, segurament haguessim acampat pel camí. Per cert, a Kalaw, vam dormir a l’estació de trens, sense cap problema.

Si haguéssim tingut temps, haguéssim fet parada a Pegu perquè s’hi pot arribar perfectament amb tren precedent de Kalaw. I encara ens haguera sobrat pressupost per visitar la famosa roca daurada. Segurament també haguéssim pogut sortir una mica de la zona turística, però en fi, sempre hi podem tornar.

Com ja sabeu la nostra ruta va acabar a Yangon, novament, però d’haver llegit una entrada com aquesta, haguéssim estirat molt més els dies als llocs o haguéssim sumat lloc per visitar i haguéssim menjat molt més. En fi, que no tot és or, el que es llegeix per internet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s