Catalunya

La ruta dels Ibers de Lleida

A Fuet i Mate estem capficats en fer conèixer les terres de Ponent, treure aquesta sensació que a Lleida només hi ha la Seu Vella i els Pirineus, per això, avui us presentem una alternativa cultural i que ben jugat, si us moveu en les dates correctes, la podeu fer gratuïta, la ruta dels Ibers de Lleida.

Descobreix la Ruta dels Ibers

En situació

La ruta dels Ibers de Lleida_Molí de l'espigol

Si parlem d’Ibers, ens hem de remuntar pels voltants del s.VI aC fins al s.II, aproximament, hem d’imaginar-nos la franja mediterrània de la península Ibèrica, península que compartien amb altres tribus com per exemple els celtes. I si parlem dels ibers de Lleida, els podrien anomenar ilergetes.

Si parlem dels ibers de Lleida, hem d’entendre la província de Lleida i podem aprendre’n una mica més si visitem algun dels quatre jaciments més importants, els Estinclells de Verdú, els Vilars d’Arbeca, la necròpolis d’Almanara i el Molí d’Espigol de Tornabous. Avui parlarem de 3 d’aquest 4, deixant a necròpolis per un altre dia.

Els Estinclells de Verdú

Comencem la ruta dels Ibers de Lleida visitant el poblat més petit de tots ells, el de Verdú, a l’Urgell. Aquest poblat del s.III aC, es troba dalt de tot del turó conegut com Estinclells, des d’on es pot vigilar tota la vall.

El poblat, envoltat per un fosar i una petita muralla en forma de caragol, vivia, pràcticament, de la ramaderia d’ovelles i cabres. Els arqueòlegs descarten la producció massiva de cereals, ja que han trobat 6 sitges la capacitat de les quals només servia per alimentar la població.

Els arqueòlegs han pogut identificar quatre tipus d’habitatges. El primer, més pròxim a l’entrada es creu que era el del cos de guàrdia, aquesta hipòtesi la sostenen en què ha sigut un dels dos que els romans van cremar. L’altre espai cremat va ser un taller on hi van trobar una premsa per fer vi i oli.

Precisament el taller reconstruït, gràcies a la feina feta per l’equip de Camp d’Experimentació de la Protohistòria, el podem observar a l’entrada del recinte on també hi ha una rèplica de la premsa, l’original de la qual està museu de Cal Trepat, de Tàrrega. Aquesta reconstrucció ens permet entendre millor les ruïnes del jaciment, cases amb base de pedra, parets de tàpia i sostre de bigues de fusta cobert amb palla, canyes i fang.

La ruta dels Ibers de Lleida_Els Estinclells, verdú

A les cases, s’ha trobat restes de gran valor arqueològic que avui podem contemplar al Museu Comarcal de l’Urgell, també a Tàrrega. Els altres dos habitacles són dues cases, una senyorial de dos pisos i una de familiar amb una sala comú i un magatzem. Més o menys al centre del poble hi havia la plaça amb una gran bassa que s’ompli d’aigua de pluja i de la que queia dels teulats lleugerament inclinats cap allí. Al costat de la plaça, dins de les muralles han descobert un seguit de petites habitacions la funció encara està per definir però una hipòtesi és que funcionés com a fonda de pastors d’altres poblats.

Aquesta vila va ser abandonada al voltant de l’any 200 aC, durant la Segona Guerra Púnica, abans que arribessin els romans, tot i que va ser abandonada amb intenció de retornar-hi, tal com ho demostren les portes tapiades que es va poder determinar. Quan els romans van arribar, van cremar els dos punts més importants del poblat, la seguretat i l’economia. A més, van utilitzar pedres dels ibers per construir la vila roma, que actualment s’està excavant als peus del turó iber.

La ruta dels Ibers de Lleida_Moli de l'espigol

El Molí d’Espígol, a Tornabous

Per visitar el pròxim punt de la ruta dels Ibers de Lleida, seguint a l’Urgell, ens traslladem a Tornabous, on podrem visitar el Molí d’Espígol, el que segons alguns arqueòlegs era “Ilerda“, la capital dels ibers.

Aquesta fortalesa que va anar creixent amb el pas del temps, va acabar essent la capital iber Atanagrum, comandada per Indibil i Mandoni. Els orígens del jaciment remunten al x.VIII aC i acaba cap al s.III, tot i que després els romans van intentar repoblar-la, sense èxit.

La primera etapa de la població remunta a la primera edat de ferro, però ens hem d’anar uns segles posteriors, fins al s.IV aC per parlar dels ibers. Al segle VI aC, el Molí d’Espígol creix, l’anella que fan les muralles amplia el seu diàmetre i les muralles també creixen en altura. Aquesta etapa, coneguda com a iber antic, donarà part al període ibèric ple, a finals del s.VI fins al s.III aC, quan la ciutat-fortalesa torna a créixer i aquesta vegada ho fa de forma organitzada i urbanitzada, cosa que fa pensar als arqueòlegs que, els ibers havien portat experts grecs per a la planificació del terreny.

A l’interior de la ciutat hi ha una plaça, dos o tres forns de pa, palaus, un sistema de clavegueram i cases de diferents mides. Però també s’ha de tenir en compte el poblat que creix als afores de les muralles.

Atanagrum només està parcialment excavada, els arqueòlegs preveuen moltes sorpreses, el dia que els arribi finançament i fins i tot tenen la teoria, que sota d’una de les granges actuals, hi podrien trobar un autèntic tresor, una necròpolis ibera. Els objectes que s’han pogut recuperar els podem veure al Museu Comarcal de l’Urgell, a Tàrrega. Pels objectes trobats, els arqueòlegs no tenen cap dubte que Atanagrum era una ciutat important i és que han trobat objectes d’altres cultures que evidencien el comerç amb els ibers.

La fi de la ciutat arriba amb les Guerres Púniques, en una primera etapa, els ilergets pacten amb els cartaginesos i lluiten contra els romans, essent derrotats i presoners. Durant l’època de pacte amb els cartaginesos, fins i tot construeixen un seguit de sitges, a l’exterior de les muralles, que es creu que eren per emmagatzemar gra per a les tropes d’Anníbal quan volgués atacar l’Imperi romà. En una segona fase es fan aliats dels romans però una mala jugada del destí, els torna a enfrontar i aquesta vegada són derrotats del tot, Índibil mort a la batalla i Mandoni, cau presoner i posteriorment és executat. Els romans buiden la ciutat, envien els ibers a diferents punts, entre ells a IessoXX l’actual Guissona i a poc a poc, els ibers seran romanitzats, adaptaran el llatí i evolucionaran al lleidatà, tot i que segons l’arqueòleg en cap del jaciment, assegura que encara mantenim l’accent.

Veure els tres jaciments és molt interessant per entrendre els ibers i les seves diferents èpoques. Mentre que als Estinclells veiem cases de diferents mides, totes formen part de la mateixa època iber. En canvi, els Vilars passa per Vilars 0, on han pogut excavar els fonaments d’algunes cases, Vilars 1, les cases de les quals podem veure sobreposades amb les de Vilars 0, més amples i curtes i Vilars 3. Pel que fa al Molí de l’Espigol, és on podem contemplar la magnificència dels ibers amb els palaus d’Índíbil i Mandoni amb aquella escalinata tan singular.

Els Vilars d’Arbeca

Ens queda per acabar la ruta dels Ibers de Lleida el jaciment més ben excavat i restaurat, els Vilars d’Arbeca, a Arbeca, a les Garrigues. Aquesta fortalesa innexpugnable va ser abandonada en quedar-se obsoleta.

Els ibers, com molts, eren una població que volia ostentar, tal ho demostra les restes trobades al Molí de l’Espígol com la fortalesa dels Vilars. Els vilars és un jaciment molt interessant perque s’hi pot veure l’evolució dels ibers en cada un dels seus periodes.

Els arqueòlegs han pogut desentarrar diferents muralles, sistemes defensius i cases, segons el periode en el qual situem als ibers al territori. Els Vialars van ser ocupats des del 775 a.C fins al 325 aC i els arqueòlegs ho han divit en 5 etapes: Vilars 0 del 775 al 65 aC i Vilars I del 650 al 550 aC que formen l’era de fundació, Vilars II del 550 al 450 aC, l’era de l’ibèric antic i les dues últimes etapes, Vilars III del 450 al 350 aC i Vilars IV del 350 fins al 325 l’era del ibèric ple.

La fortalesa ha pugut ser excavada en bona part i ho han anat separant en diverses zones, el barri sud i nord, on hi va haver els primers accesos a la fortalesa, la zona de magatzems i la cisterna central, que encara avui es desconeix quins sistema s’emprava per omplir-la. A diferència dels Estinclells, que s’omplia de l’aigua de la pluja, als Vilars, com al Molí de l’Espigol s’hi han trobat les clavegueres, per tant, es creu que la sisterna s’omplia del nivell freàtic del fossar.

Un aspecte molt interessant dels Vilars és poder contemplar la sobreposició de cases de Vilars 0 amb les de Vilars 1, que eren més estretes però per contra, més llargues. També hi ha pogut determinar un habitacle dedicat al culte, malgrat no tenir identificats, ara per ara, quins eren els rituals ibèrics. Un altre fet destacat és l’evolució dels aspectes defensius de la fortalesa, des de la primera muralles protegides per un camp frisó, un conjunt de pedres puntegudes, fins a una muralla reforçada, un fossar i una porta de grans dimensions però que acaba en un petit passadís que es convertia en una ratera.

Sobre els Vilars hi ha un article molt interessant “Seguint les traces de la transhumància. Aproximació teòrica a partir dels resultats arqueozoològics de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, Garrigues)” d’Ariadna Nieto, publicat a la Revista d’Arqueologia de Ponent, on a més a més, podreu trobar un plànol de la fortalesa.

Què més podem fer

Deixem la necròpolis per una altra ocasió, ja que el cap de setmana del 5-6 d’octubre del 2019, el cap de setmana dels Ibers de Catalunya, amb els jaciments oferint visites guiades gratuïtes, només ens va donar temps de visitar 3 dels 4 llocs arqueològics de les terres de Lleida. Sigui com sigui, en tenim moltes ganes, ja que els ibers, en principi, no enterraven els seus morts, els incineraven, tot i que és cert que més endavant, la gent important sí que era enterrada amb els seus cavalls i també els nadons no nats o morts al cap de poc de nàixer, que eren enterrats a l’interior de les cases. De fet, a Vilars es va trobar, fins i tot, fetus equins.

Podeu trobar molta informació sobre els ibers al web del a Ruta dels Ibers, des d’on podreu descarregar gratuïtament la Guia de cada un dels pobles ibers del país català. En aquestes guies, a part d’informació escrita de manera divulgativa, tindreu el plànol de cada un dels jaciments, per ajudar-nos a orientar-nos durant la nostra visita i a més a més, sempre hi ha un petit apartat de com completar la nostra visita a la zona del jaciment.

El pròxim any haurem de recorrer altres jaciments ibers, quin ens recomanes?

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.