Buenos Aires

Museo Roca

El Museo Roca rendeix homenatge a Julio Argentino Roca, qui va ser president d’Argentima en dues ocasions del 1880 al 1886 i del 1898 al 1904. Roca va passar a la història per la Campaña del Desierto, que va consistir en guanyar terreny per Argentina, exterminant els indígenes de la Patagònia amb l’afegit que la terra ja estava repartida entre els quatre de torn, abans de conquerir-la. Roca va nàixer a Tucumán el 1843, la seva família “unitaris” de base van tenir la sort de cara quan Urquiza va arribar al poder, desprès de derrotar a Rosas a la batalla de Caseros. La família es va traslladar a Concepción del Uruguay, on Julio va ingressar a un dels col·legis més prestigiosos, encara avui, del país, el Colegio Nacional.

Museo Roca gratis

Roca va ingressar a l’exèrcit on va fer una carrera excepcional, que va tenir el primer moment de glòria a la batalla de Pavón, la qual va suposar l’arribada al poder de Mitre, un lliurecanvista que tenia la intenció d’obrir l’economia del país a l’estranger. Roca va lluitar a la guerra de la Triple Aliança, on va morir el seu pare i dos dels seus germans. Julio Argentina Roca ja s’havia fet un nom dins de l’exèrcit i fins i tot Sarmiento li va encomanar la repressió de la sublevació després de l’assassinat d’Urquiza. Roca va ser destinat a Còrdova per protegir la frontera i allí va començar a fer-se una bona xarxa de contactes que li donaria molt poder.

La fi del mandat de Sarmiento va suposar una nova guerra civil entre els partidaris de Nicolás Avellaneda i els de Mitre i aquí Roca va tornar a tenir un paper destacat a l’exèrcit en derrotar els partidaris de Mitre, aconseguint d’aquesta manera el títol de general i poc després el Ministeri de Guerra i Marina. Des d’aquesta posició és què va dur a terme la famosa i nefasta Camapaña del Desierto, amb milers de morts i més de 14.000 presoners, amb l’únic objectiu de conquerir terres. Aquesta campanya li va donar molt prestigi, ja que tots els terratinents de Buenos Aires, se’n van beneficiar. Roca va aprofitar el seu moment de glòria per guanyar les pròximes eleccions i declarar-se president del país, l’11 d’abril de 1880.

Començava el moment de la Generación del 80, que el que pretenien era europeïtzar l’Argentina i deixar enrere el seu passat indígena i hispànic. Per a tal es van dur a terme un seguit d’accions, com per exemple les Lleis Laiques, on es treia molt de poder a l’Església, creant el Registre Civil oficial, que fins ara es feia a les esglésies de barri i pobles, establint l’educació primària gratuïta, obligatòria i laica, creant un gran nombre d’escoles i sobretot, obrint el país al mercat mundial, tenint un rol de comprador de manufactures i venedor de matèria prima, convertint-se en “El graner del món” i acceptant el liberalisme econòmic. Per un altar part, l’elit es protegia i la política era cosa de només uns pocs.

Durant aquest època és quan es va començar a vendre el país, la ciutat de Buenos Aires s’anava convertint a poc a poc en la “París de Sud-Amèrica” però totes les obres públiques eren privades, subvencionades per l’Estat. Els anglesos van ser els que més rendiment en van treure amb la construcció dels ferrocarrils i estacions de trens, frigorífics per conservar la carn que exportaven i la creaant bancs. Aquí comença un dels capítols més repetits a la història d’Argentina, el del deute extern.

Per una altra part, durant aquest període és quan es fomenta l’arribada d’immigrant i l’Argentina es comença a poblar, no només de mà d’obra si no d’idees polítiques obreres i anarquistes.

Després de Roca, seria Juárez Celman el nou president d’Argentina però la corrupció, les privatitzacions fraudulentes i un seguit de males decisions, va portar al país a cessació de pagament de les seves obligacions externes. El radical Leandro N.Alem i Bartolomé Mitre van liderar la Revolución del ’90, que malgrat fracassar, va suposar la renúncia de Celman i l’ascens al poder de Carlos Pellegrini, que no va dubtar a donar-li a Roca el Ministeri de l’Interior. A partir de 1890, sorgeixen nous ideals polítics, com el radicalisme i la lluita obrera, que van donar certa inestabilitat al país. Per intentar posar fi a aquests processos, el 1898 Roca va tornar al poder, gràcies al suport de les classes dirigents. Roca, com a bon militar, no va dubtar a aplicar fortes repressions i noves lleis en contra dels immigrants i obrers.

Generacion 80 graits Recoleta

El 1904 va acabar el segon mandat de Roca i un any després es retirava de la vida pública argentina per començar una nova vida a Europa. El 1914 va retornar a Argentina, on moriria el 19 d’octubre del mateix any.

El museu, dedicat a estudiar aquest època del país, està ubicat en una casa que pertanyia al metge cirurgià, escriptor, polític i diplomàtic, José Arce, al barri de Recoleta. A la seva mort, aquest va donar la casa i tota la seva col·lecció que girava al voltant de la controvertida persona de Roca, al Govern. La casa és d’estil neoclàssic modern i com passa amb altres museus de la ciutat, és una oportunitat per veure una casa típica per dins.

Les sales d’exposicions i la biblioteca ens permeten profunditzar sobre la Generación del 80, formada per intel·lectuals que van dominar la política argentina de finals del segle XX.

Museo Roca-Instituto de Investigaciones Históricas_Vicente López 2200. Obert de dimarts a diumenge de 11h a 16h. Entrada gratuïta. Visita 30 min. Mirar la seva agenda que organitzen diverses visites guiades temàtiques.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.