Buenos Aires

La ruta catalana a Buenos Aires

Avui tenim una sorpresa preparada i és com passar un dia català a Buenos Aires.

Com viatjar per Catalunya i en CATALÀ sense sortir de Buenos Aires: et presentem la ruta catalana a Buenos Aires

Si quedes amb nosaltres podràs veure la Seu Vella de Lleida, la Sagrada Familia de Barcelona, les Muntanyes de Montserrat i la Moreneta i fins i tot podràs llegir en català, al mig de l’avinguda Rivadavia. Si el Barça guanya un títol, també podràs anar a la Font de Canaletes i evidentment, t’ensenyarem un edifici on sempre hi ha la Senyera. Anem?

La ruta catalana a Buenos Aires

La ruta catalana a Buenos Aires

La casa de tots

La primera visita d’aquesta ruta catalana a Buenos Aires ha de ser al Casal de Catalunya, on sempre hi veureu una senyera al balcó. Al Casal hi ha la biblioteca Pompeu Fabra plena de llibres en català i la Penya del Barça. Quan el Barça juga partits importants obren el teatre Margarida Xirgu per veure’l en pantalla gegant. De tant en quant organitzen activitats, com per exemple per Sant Jordi, però malgrat tot, hem de lamentar que la comunitat catalana, no sigui una de les més actives de Buenos Aires.

Més informació del Casal de Catalunya

San Telmo: Chacabuco 875 (Estados Unidos)

Web: http://www.casal.org.ar/es/

L’edifici es pot visitar per lliure i gratuïtament o amb algunes de les visites guiades organitzades pel Casal.

Coses que no t’esperes:

Un 11 de setembre Buenos Aires va ser independent d’Argentina.

El 1852 en temps de Urquiza.

El bastó del president

Ja que estem a San Telmo, podem anar a la plaça més famosa del barri: la Plaza Dorrego on a Defensa amb Humberto 1º hi ha un taller o “atelier” com diuen els argentins (o els francesos) d’una familia catalana.

Els Pallarols van venir de Barcelona el segle XVIII i sempre han estat una família d’orfebres, tan important que des de fa 60 anys fan el bastó presidencial de la República d’Argentina. A la façana de l’edifici podrem veure la data de 1750 i l’origen: Barcelona.

Més informació sobre l’Atelier Pallarols

San Telmo: Defensa 1040.

Web: http://www.pallarols.com/spanish/default.htm

La casa catalana amb un fanstasma

Al barri de la Boca hi ha una casa definida com a modernisme català, concretament a Almirante Brown amb Wenceslao Villafañe. La propietaria original de la casa era de descendència catalana i es va fer portar tots els mobles del nostre país. Aquesta casa també es coneix com la casa del fantasma, però aquesta història és per un altre dia.

La ruta catalana a Buenos Aires

Una font amb controversia

Potser actualment veure una escultura d’una dona despullada no és res estrany però fa anys, podia arribar a escandalitzar a les classes més conservadores. L’exemple és la Fuente de los Catalanes, també anomenada Fuente de la Doncella, que ha passat per diversos emplaçaments fins a retornar, de moment, en el seu lloc original, al parque de Rivadia, a Caballito.

La ruta catalana a Buenos Aires

La font, realitzada per l’escultor català Josep Llimona i Bruguera el 1931, va ser emplaçada al Parc Rivadavia. El fet de ser una dona despullada va crear polèmica i la font es va retirar d’allí per passar un temps en els magatzems de la ciutat i posteriorment tornar a veure la llum a la Plaza San Martín, a Retiro. Finalment, el moviment dels veïns de Caballito va aconseguir que la Doncella tornés al seu emplaçament original.

La biblioteca sense llibres

Si voleu veure més llibres en català, podeu anar a la Biblioteca Nacional de Argentina, això sí, heu d’anar-hi quan fan visita guiada. La biblioteca no té llibres a la vista, els té tots als subsòl i tu, a través del seu catàleg digital, demanes els que vols i te’ls pugen. Per això, si aneu en una visita guiada, podreu baixar als subsòl i allí, trobareu uns quants llibres catalans. Per aquest sistema tan extrany que tenen, els llibres estan ordenats segons la seva incorporació al fons i no estan agrupats de cap manera. Alguns dels títols que trobareu en català són: “Lliçons de gramàtica catalana”, “Cuques de llum” o “Curs de Comptabilitat”, entre alguns d’altres.

La ruta catalana a Buenos Aires

Llegir en català no és fàcil a Buenos Aires però hi ha una llibreria a Santa Fe, que té una petita col·lecció de llibres en català i sempre podreu buscar autors catalans. En fi, que el Sant Jordi està salvat.

Coses que no t’esperes:

Buenos Aires té una revista satírica que s’anomena Barcelona.

Més informació sobre la Biblioteca Nacional de Buenos Aires

Recoleta: Agüero 2502

Web: https://www.bn.gov.ar/

Entrada lliure i gratuïta. Visites guiades gratuïtes els dies laborables a les 16.00h

El lloc de descans dels catalans

Al Cementerio de Chacarita hi ha el Pabellon de los Catalanes que compta amb una hermita a la Verge de Montserrat i amb una reproducció de les muntanyes. Si hi aneu el segon o el quart dissabte de mes, a les 11h, hi ha visites guiades; dieu-li a Liliana que sou catalans i que voleu veure el panteó o si voleu anar pel vostre compte, el cuidador és el Eduardo que també us l’obrirà perque pogueu veure la bona feina de restauració que està fent.

El 1857 es va fundar l’Associació Catalana de Socorros Mutuos de Montepío de Monserrat a Buenos Aires. En aquells temps no era una cosa excepecional, els immigrants s’unien per nacionalitats i s’ajudaven entre ells. El primer president de l’associació catalana va ser Gil Gelpí i Ferro. Un dels punts que tenia en compte aquest tipus d’associaciosn era el d’oferir un lloc on enterrar els morts, lluny de casa. Per això, a Chacarita podem trobar-hi aquest panteó català.

Més informació sobre el Cementerio de Chacarita

Chacarita

Visites guiades gratuïtes el 2n o 4rt dissabte de mes a les 11h. GRATUÏTES.

L’església més catalana

El barri més antic de Buenos Aires s’anomena Monserrat, una malformació del temps parlat l’hi ha fet perdre la “T” a aquest nom tan català. Pocs argentins saben l’origen del barri molt menys, pocs saben que a l’avignuda Belgrano, al 1151 hi ha una rèplica de la Moreneta i de les muntanyes de Monserrat. En aquest punt concret hi ha l’església de Nuestra Señora de Monserrat.

La construcció de la que seria la tercera parroquia de Buenos Aires, va ser impulsada per Joan Pere Sierra, un barceloní exportador de pells que es va instal·lar a Buenos Aires en una de les primeres ones d’immigració, el 1750.

Monserrat a Buenos AIres

I si el Barça guanya la Champions

Cap problema, cap a la Font de Canaletes, com ha de ser! Barcelona va regalar una font de Canaletes a la ciutat de Buenos Aires i la van instal·lar a la Plaza Cataluña. Avui en dia està acompanyada d’una escultura de Lluís Companys.

En aquesta la ruta catalana a Buenos Aires no podem deixar de fer-nos una foto amb es barres vermelles i veure aigua de la Font de Canaletes.

Font de Canaletes al món

Coses que no t’esperes:

A Correintes amb Aníbal Troilo hi ha un bar on podeu veure el Barça SEMPRE jugant al Camp Nou.

Fixeu-vos amb el fons darrera de la tele!
La ruta catalana a Buenos Aires

Botigues amb noms catalans

Un entreteniment per Buenos Aires és anar buscant llocs anomenats en català o amb referències catalanes i la veriat és que n’hem trobat força.

Per l’avinguda Corrientes hi ha una botiga d’objectes per la casa que es diu “La Catalana“, quin millor lloc que aquest per comprar la paella, no? I una mica més abaix hi ha una pastisseria amb el mateix nom. Si de pastisseries parlem hi ha escampades per tota la ciutat unes que s’anomenen “La Barcelonesa”, on almenys el cartell ens treurà una rialla al veure-hi l’escult de la ciutat comptal.

La ruta catalana a Buenos Aires

També hi ha tres bars, ben diferents entre si que és diuen Barcelona. Un a San Nicolás, a Lavalle amb, que té grabats a l’estil gaudí. L’altre és el típic bar d’Argentina de “minutas” i el podem trobar a Palermo, concretament a Córdoba amb Ravignani, tot i que en realitat s’anomana Barcelona-Asturias.El tercer, que en realitat, com a mínim n’hi ha dos té entrepans amb noms molt de casa. O per Retiro en trobem un que es diu Tancat i que a la seva carta tenen “Pa Amb Tomaquet: Una maravilla estos catalanes”. Bé, de fet amb nom Barcelona hem trobat un local a La Boca que es lloga i un taller mecànic.

A Corrientes hem trobat una botiga de roba que és diu Girona i a Olazábal 4457 una farmàcia que és diu Lérida. Dacord, fa mal a la vista però quan portes uns quants anys vivint a Buenos Aires, acceptes pulpo com animal de companyia.

La ruta catalana a Buenos Aires

Si teniu més ganes de buscar catalanades, seguim amb la ruta catalana a Buenos Aires i anem, per exemple, a San Telmo on hi ha una hotelet que és diu “Vacances” i a Boedo una sabateria anomeda “Calçat” amb tota una senyora Ç o la Ortopedia Catalana a Junin. A Belgrano també hi ha una botiga de roba que s’anomena “La Catalana“, a Corrientes i Mario Bravo ens trobem un bar molt de Sant Jordi, “Cafe Roses” o pel barri de Monserrat també ens trobem una botiga que s’anomena “Ànima, el teu art” així, clar i català. Fins i tot trobem uan botiga per San Telmo que es diu Pantumaca, així, tan poc català.

No hi ha somnis impossibles

Encara ens queden algunes sorpreses per descobrir, com el racó més català de Buenos Aires. A la cantonada de Rivadavia amb Ayachucho hi ha un edifici la cúpula del qual ens parla amb català i ens invita a gaudir de la vida amb un “No hi ha somnis impossibles”. Si mirem a dalt del terrat podrem veure-hi una reixa que ens recorda totalment a la de Gaudí de Pedrables i si tenim gana de berenar sempre podrem entrar la pastisseria “Montseny” i demanar media de facturas. I l’edifici on hi ha la confiteria no em podreu negar que té una retirada al dels Antifassos de Gaudí.

Cúpules Buenos Aires
Modernisme català pel món
La Casa de los Lirios

Catalunya en miniatura

Ara bé un dels moments més màgics de Buenos Aires i d’aquesta ruta catalana a Buenos Aires, agafeu el subte C i baixeu a a l’estació Lavalle, direcció Retiro. SORPESA! En aquest petit racó, amagat sota terra de la capita d’Argentina us transportareu a Catalunya.

Coses que no t’esperes:

El subte C se l’anomena “dels espanyols” ja que la majora de les estacions estan decorades amb imatges de ciutats espanyoles pintades en rajoles.

Aquesta línia va ser finançada per una empresa espanyola.

Atenció els de Tarragona que podreu contemplar la Catedral de Tarragona, els de Barcelona que veureu la Sagrada Familia, tots els catalans tidndreu una imatge de les muntanyes de Montserrat i els de Lleida, per fi, una vegada no som els marginats, tindrem una de les viste més boniques de la ciutat: el Pont vell i la Seu Vella.

Pels de Lleida és com si estiguéssim assentats al riu, amb els nostres amics fent una birra i aixequem el cap, que veiem? La silueta de la Seu Vella o mal nombrat Castell. L’edifici més significatiu de la capital de la Terra Ferma, la primera catedral de la ciutat, construïda on hi havia la mesquita en temps de l’ocupació sarraïna en el que fou l’Emirat de Larida.

La ruta catalana a Buenos Aires

Després de la reconquesta de la ciutat en mans de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell, el 1149, es va veure la necessitat de construir un temple nou a causa de l’augment de població de la ciutat. El 1203 comença la construcció del que acabarà essent un dels exemples més importants de l’arquitectura medieval europea. Durant el s.XV van quedar demarcats els espais de l’església, el campanar, la Canonja i el claustre obert més gran d’Europa. D’estil romànic al seu inici i convinat posteriorment amb el gòtic, la catedral anava agafant forma fins que arribà la Guerra dels Segadors i el temple religiós passà a ser hospital i magatzem d’armes.

L’11 de novembre de 1707 Lleida fou conquerida per les tropes de Felip V durant la Guerra de Successió i es va tancar el culte a la Seu Vella, que passà a ser una caserna militar. Si alguna vegada hi entreu, veureu que a la paret hi ha els forats on posaren les bigues per a un segon pis i que totes les figures esculpides en la pedra estan decapitades. Les següents guerres que va patir la ciutat, malgrat que durant la Renaixença catalana es va declarar la Seu Vella com monument nacional, el que acabaria representant la silueta de Lleida no tingué millor destí, per exemple, durant la Guerra Civil fou un camp de concentració i fins al 1948 fou una caserna militar. El 1950 començaran les obres de restauració i recuperació de l’edifici i del turó en si.

Pels de Barcelona, podreu contemplar l’obra de Gaudí més universal, el Temple Expiatori de la Sagrada Família, la que fou consagrada Basílica Menor Catòlica pel Papa Benet XVI el 2010. Les obres d’aquests temple començaran el 1882 i un any després l’arquitecte català més reconegut al món n’agafà l’encàrrec de continuació de les obres. La primera part finalitzada del temple fou la cripta, on actualment hi ha enterrat Antoni Gaudí. L’obra, al ser un temple expiatori, sempre ha estat finançada pels donatius dels fidels. A finals del s. XIX, Gaudí rebé un important donatiu anònim que feu que es plantegés la construcció d’un temple de majors dimensions i envergadura i així fou com es dedicar totalment a la construcció de la seva obra mestra amb innovacions arquitectòniques i de dimensions monumentals. El temple està carregat de simbolismes i és realment una de les visites imprescindibles a la ciutat comtal.

La ruta catalana a Buenos Aires

Pels de Tarragona, podreu reconèixer la Catedral Basílica de Tarragona o més ben dit la Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes que vindria ser el títol oficial. La seva construcció data del s. XII sobre el punt més elevat de la ciutat i va ser consagrada el 1331. La catedral, de planta basilical amb tres naus, va ser construïda al mateix lloc on hi havia el temple romà dedicat a l’emperador August, en temps de Tàrraco.

Durant el temps dels visigots, cap a l’any 475, la ciutat vivia un moment d’esplendor que va durar fins a la invasió islàmica de finals de segle que deixà la ciutat, pràcticament despoblada. La repoblació de la ciutat i restauració del temple no arribà fins a finals del s. XI. Ja el 1171 es va començar la construcció de l’actual Catedral, amb un projecte d’estil romànic que acabaria evolucionant al temple gòtic que veiem avui.

La ruta catalana a Buenos Aires

Per tots els catalans, les muntanyes de Montserrat són el símbol de la nostra terra i així ho van entendre Martín S.Noel i el català Manuel Escansany, quan van encarregar el mural de Catalunya per línia C del subte de Buenos Aires. Així que des de l’andana de l’estació de Lavalle també podrem veure aquestes misterioses muntanyes formades on fa uns 50 milions d’anys hi havia un golf marí. Els diferents rius que passaven per aquesta zona van anar deixant còdols que en barrejar-se amb altres materials van acabar formant el massís, que a causa de l’erosió dels vents, pluges i glaçades acabarien tenint aquest forma tan característica.

La ruta catalana a Buenos Aires

Pels de Girona, em sap greu dir-vos, que al mural no hi ha cap referència de la vostra terra però si voleu fer una rialleta, us convido a visitar Catalanades i ús asseguro que veureu una cosa que ús farà il·lusió.

Els argentins parlen català

Potser també ens farà gràcia saber que els porteños utilitzen expressions com “cap i cua“, que si més no, té sentit en les paraulse catalanes o que de tant en quant potser et faràn un “pito catalàn” i fins i tot podem trobar l’expresió “Cul de Sac” en un cartell d’una botiga.

La ruta catalana a Buenos Aires

I per menjar?

Doncs restaurants catalans-catalans, pocs però en alguns dels espanyols podràs veure algun plat català o fins i tot, alguns del de cuina d’autor trobaràs sabors casolans. Si vols saber quins, deixa’ns un comentari i t’explicarem on vam menjar 1 caragol (llebre al bosc es deia el plat) i on vam menjar conill amb samfaina.

Però si el que vols és cuinar, al barri xinès de Belgrano trobaràs Estrella i fins i tot, alguna vegada Volk-Damm. Als supermercats Jumbo, que són una mica gourmet, també és fàcil trobar una Estrella. Vigileu perquè a Buenos Aires, per “Estrella” es coneix la Estrella Galicia, així que marqueu bé la diferencia.

Menjar conill no és habitual a Buenos Aires però hi ha una botiga a Almagro que en venen de congelat, així que un dia pots fer conill amb xocolata i un altre una paella de conill. Si voleu paella de marisc, aprofiteu la visita al barri xinès per comprar algun “bitxo amb closca”.

També podreu trobar caragols, això sí, congelats. Potser per fer-los a la llauna no és la millor opció, però per fer una cassola de conill amb caragols, bé que va. Al Coto del Shopping Abasto és fàcil trobar una safata ( a preus caríssims). A Necochea, ens han dit que se’n mengen i se’n troba, així que ja teniu destí de cap de setmana llarg.

Per acompanyar, podeu fer carxofes a la brasa i deixareu a més d’un argentí sorprés. Aquí, dels “aucauciles” només se’n mengen el cor i generalment amb llimona.

Els catalans i Argentina

A diferencia d’altres nacionalitats, els immigrants catalans que van emigrar 1830, molts a Cuba i un altre guix important a Argentina, eren professionals, molts d’ells metges, arquitectes, professors, advocats, etc. Aquests fugien de Catalunya per la repressió que s’hi patia desprès de perdre la guerra de 1714. Per això, els catalans van tenir un paper important en la història d’Argentina, ja que no només van ser mà d’obra si no, que els primers, van ajudar a formar el país.

Aquests és el cas de Joan Larreu i Espeso, un balaguerí que es va convertir en el primer volcal de la Primera Junta i el fundador de la primera acadèmia militar del Rio de la Plata. Domènc Matheu i Xicola, nascut a Mataró, no només va ser també primer volcal de la Primera Junta si no que va ser el tercer president de la Primera Junta. Aquesta Junta va ser la que es va crear durant la Revolución de Mayo de 1801 i que 6 anys més tard, declararia la Independència d’Espanya.

Miquelets Buenos Aires

La Revolución de Mayo va ser fruit de la defensa ferotge que van fer els ciutadas de Buenos Aires davant l’intent d’invasió per part dels anglesos, aprofitant que els militars espanyols estaven a la província lluitant a les guerres napoleòniques. Els catalans van tenir un paper important en aquesta defensa de la ciutat, van formar el grup miliciar dels Miquelets, fudats per Josep Grau i Rafel Bofarull, tots dos procedents de la provincia de Tarragona. En aquest grup hi ha va lluitar Felip Llavallol, que si bé ell ja havia nascut a Buenos Aires, el seu pare, Jaume provenia de Barcelona. Felip va ser pomotor de la primera línia de ferrocarril a l’Argentina, la de la famos Porteña que uniria l’actual Plaza Lavalle amb Floresta el 1857.

La familia Alsina també forma part de la història d’Argentina, un dels seus va ser alcalde de Buenos Aires però el primer Alsina era en Joan, procedent de Mataró.

La ruta catalana a Buenos Aires

Per completar la ruta catalana a Buenos Aires us presentem altres catalans que van formar part de la història dels inicis del país els trobareu a: Alguns catalans a Argentina: Al Río de la Plata lluitant per la independència del país. Els catalans van tenir un paper important també en la cultura Argentian i sobretot en el nacionalisme català. A l’entrada de “Fa 100 i tot segueix igual: els catalans d’Amèrica” fem un petit resum de l’excel·lent tesis de Marcela Lucci.

També hem parlat de catalans escultors que tenen obres repartides per Buenos aires i Argentina

Què us ha semblat la ruta catalana a Buenos Aires? Teniu altres racons, cartells o secrets catalans per Buenos Aiers? Deixa’ns un comentari per compartir-ho.

Si vols veure més fotos de catalanades, fes click.

3 replies »

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.