Catalunya

Almenar (Segrià)

Almenar és un municipi de la comarca del Segrià a la província de Lleida amb uns 3.453 habitants censats el 2018, segons dades d’Idescat. El valor general de població s’ha mantingut pràcticament igual al llarg de 10 anys, sempre rondant els 3.500 habitants. Actualment 1.824 són homes i 1.629 dones. El gruix de població, més de 2.200 persones es troben entre els 15 i els 64 anys, però és bo saber que Almenar té corda per dies ja que entre els seus habitants n’hi ha 451 menors de 14 anys, la resta 629 tenen entre 65 i 84 anys i 156 són majors de 85 anys.

L’economia del sector primari és divideix entre 4.532 hectàrees dedicades al consum dels herbacis i només 819 als arbres fruiters, de fet això és una tendència que força habitual al Segrià que a poc a poc a anat veient com el paisatge de la seva horta ha canviat d’arbres fruiters a cereals. Si mirem la ramaderia, la cria de porcs destaca amb gairebé 140.00 caps de bestià, seguida de la cria de l’aviram amb més de 100.00 caps. També destaca la cria de bovins i ovis que ronden els 2.000 caps cadas cú, tot i que les aquestes dades són de fa 10 anys.

Almenar (Segrià)

Breu història per parlar al bar

Pels voltants de l’actual vila d’Almenar s’han trobat tant restes ibers com romàniques però el poble va començar a formar part de la història de Catalunya en època morisca. El 1145 el territori després de ser conquerit per Ermengol VI comte d’Urgell va quedar sota la jurisdicció del prior de Santa Maria de Solsona, que va repoblar el territori amb famíles del Solsonès. També van arribar famílies de Balaguer atretes per les terres que el comte els hi entregava.

Coses que no t’esperes:

Almenar va tenir moneda pròpia des de finals del segle XIII fins al segle XV.

Aquesta pràctica era força comú a l’època per gestionar les petites transaccions.

El 1306, Almenar, va tenir l’honor de poder realitzar una fira a principis de setembre, tot i que l’any 1336 es va traslladar a finals d’abril.

Llegint el web de l’ajuntament d’Almenar, hem pogut saber que va tenir una aljama jueva. La conquesta d’Almenar per part dels comptes cristians catalans no va ser fàcil, en temps del compte Ermengol V, la població va anar passant de musulmans a cristians diverses vegades. Fou el compte Ramon Berenguer IV qui va decidir que per conquerir els territoris i fer-se’ls seus, els habia d’ocupar i repoblar amb gent afí. D’aquí que vingueren les families de Balaguer i de Solsona, a canvi de terres i feina. En aquells temps els musulmans que es quedaven, s’havien de convertir al cristianisme però els jueus, encara eren “lliures”. No serà fins als temps dels Reis Catòlics, a finals del segle XV, que els jueus també seran o expulsats o obligats a cristinaitzar-se.

Aquests jueus tenien una personalitat jurídica pròpia i s’agrupaven en calls, on s’hi podia trobar l’escola, la sinagoga, sitges i els banys. Degut a la persecució del segle XV i sobretot XVI, molts dels edificis jueus han desaparegut i avui en dia, només en queden restes. Aquest ha sigut el cas d’Almenar, quan en fer obres al Casc Antic, han trobat els antics banys jueus, el micvé.

Què visitar

Almenar creix a la falda del turó dels Moros encapçalat pel Castell del Moro, del qual avui en dia només en queden algunes restes. Aquest castell fortalesa data dels temps dels moros a la península Ibèrica tot i que les restes que avui podem gaudir són del segle XIX. Antigament era comú construir els fonaments i la part inferior dels castells en pedra i la resta de tàpia, per això, moltes d’aquestes construccions no han arribat als nostres temps.

Pels carrers del poble, que en el seu moment, va estar enmurallat, encara podem trobar algunes cases del s.XVIII, com per exemple cal Bepet que data de 1736, al Carrer Major. Precisament és en aquesta casa on s’han trobat les restes del micvé jueu. L’església parroquial està dedicada a Santa Maria, la nau és d’estil gòtic i data del s.XIV però el campanar és del s.XVIII. Al llarg del temps ha patit diverses modificacions i restauracions, l’última data de 1985 quan van canviar l’àngel que corona el campanar. Des del 2010 forma part de la llista de Bens Culturals d’Interès Nacional. Darrera de l’església hi havia l’antic cementiri, que quedava dins de la vila closa.

L’ajuntament, un edifici del segle XVIII, també es troba a la plaça de l’església, amb una façana neoclàssica i on una placa ens recorda que en aquell punt, s’exhibien amb una argolla penjada al coll aquelles persones que haguessin comés un delicte menor. Els dies de festa a Almenar, l’ajuntament obra les seves portes i es pot visitar l’antiga presó.

Al costat de l’església hi ha la Casa Jan, reconvertida en museu etnogràfic, on al seu interior s’hi pot trobar objectes quotidians d’altres èpoques i pel carrer major ens trobarem amb el Museu Casa Tonot, que complementa la col·lecció com a museu etnogràfic. Els dos museus es poden visitar el primer diumenge de cada mes de 10.00 a 14.00h, pagant una entrada simbòlica.

Per arribar a la plaça de l’església passarem per la plaça de Soldevila on hi ha una creu de terme gòtica del s.XVI i el portal dels Soldevila, la principal porta d’accés a l’antiga vila closa. A l’entrada del portal hi ha el patró del poble, Sant Sebastià i Sant Roc, que és el protector de la peste. I per anar al castell, ens quedarà a mà dreta el Mirador de la Carnisseria que recorda que ja l’any 1456 hi havia aquest servei a Almenar.

Encara ens queden per visitar alguns indrets del poble, com l’ermita de Sant Sebastià o la galeria del Lorenzo Quinn.

1714, la batalla

Almenar forma part de la Ruta de 1714, ja que en el seu territori s’hi va produir, el 1710, una batalla on hi havia present al mateix Carles III d’Austria i Felip V d’Anjou, els dos pretendents al tron. La batalla va culminar amb la victòria dels Austríacs, malgrat que el nomobre combatents borbònics era superior, causant-los 1.500 baixes.

La batalla es va dur a terme al pla del Sessalt, on es van trobar les tropes austríaques que venien de Balaguer passant per Alfarràs i les borbòniques que venien de Lleida. Aquest últims van haver de retirar-se, ja que els Austria, tenien el control de la batalla en estar posicionats del del turó. En la retirada, Felip V va caure a la sèquia de Pinyana i gràcies a l’ajut de la seva escorta va evitar quedar presoner.

Almenar saludable

Pels voltants del poble hi ha diverses rutes interessants per descobrir part de la història de la vila o la seva fauna. Per exemple, la ruta que porta al clot de la Unilla, una llacuna endorreica entre Almenar i Alguaire, les aigües de la qual li arriben per drenatge i per inundació de pluges. Així que cada vegada que hi anem ens podem emportar una imatge diferent tant de la llacuna com de les aus.

Una altra ruta interessant és la que segueix el Canal de Pinyana que passa pel Molí fariner i pel Pouet de Gel ubicat a prop del pont de la Munya. Aquest tipus de construccions servien per emmagatzemar el glaç de l’hivern fins a la primavera. A diferència del pou d’Alguaire, al d’Almenar s’hi pot accedir i observar aquest forat de 8,25 metres amb una base de 6,85 metres de dímetre excavat en un turó. Respecte al molí fariner, hem de remuntar-nos al s.XIV quan Almenar va aconseguir el privilegi reial per construir un molí per moldre el gra. El molí que podem veure avui és un edifici que data del segle XVI.

La ruta que ens queda per descobrir és el camí del Riu, que recorrer el marge del riu Noguera Ribagorçana, en una ruta d’uns 10 km.

Quan visitar Almenar

Almenar és un poble molt actiu, a l’hivern celebren el Mercadet de Nadal, al juny fan un Mercat Medieval, el 20 de gener fan la festa major d’hivern, per San Sebastià i al setembre celebren la d’estiu. Durant aquests dies de festes, es pot visitar l’ajuntament i els museus. Des de fa uns anys, l’Associació de Dones organitza una caminada amb xocolatada per recaptar diners per La Marató de TV3, que cada any canvia de ruta.

Per saber més d’Almenar podeu visitar el web de l’ajuntament, un dels més treballats que ens hem trobat fins ara.

Saps alguna altra ruta per fer pels voltants d’Almenar? Quin és el teu racó preferit? Et proposem fer una ruta pel Segrià nord i visitar des d’Alfarràs fins a Rosselló, on hi ha secrets per descobrir, com la ruta del Segrià Tèxtil.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.