Catalunya

Alguaire (Segrià)

Alguarie és un municipi del Segrià, a la província de Lleida. Segons dades d’Idescat, el cens del 2018 es van comptar 2.937 habitants, 1.552 homes i 1.385 dones. Els nens i nenes menors de 14 anys són 412, els adults entre els 15 i els 84 anys sumen un total de 1.902 persones i la resta són majors de 84 anys.

De les 3.990 hectarees de terres llaurades censades el 2009, 3.431 estan dedicades als cereals, principalment ordi i farratges, com l’alfals i la resta, la gran majoria als fruiters, amb forta presència de figueres. Destaca la cria de porcí amb més de 38.500 cap i l’aviram amb més de 82.500 caps, seguit dels bovins que són 2.828 caps.

Alguaire (Segrià)

Breu història per parlar al bar

A la zona actual d’Alguaire hi va haver un poblat ilergeta, concretament a la zona de Lo Tabac. Aquest poblat va ser una punt estratègic de la lluita dels ilergetes contra els romans i deprés de la victoria d’aquests, va convertir-se en un bastió auxiliar dels popeians opositors a Cèsar, durant la batalla del Segre.

Alguaire, igual que els seus veïns, va ser conquerit per Ermengol VI d’Urgell, a càrrec de Ramon Berenguer IV. El mateix Ramon Berenguer IV va donar certs privilegis als hospitalers al camí de Lleida a Alguaire i el 1157, l’ordre, també va rebré de Guillem Pere, el bisbe de Lleida, les mesquites de la zona per bastir-hi esglésies.

El 1250, la Marques de Guàrdia, va fundar un convent de dames santojoanistes que acullia hospitaleres procedents de Cervera i filles de bones families catalanes. Les diferents guerres van acabar amb la vida del convent, on les monges van haver de marxar degut a la Guerra dels Segadors. El 1635 van tornar però l’estat de l’edifici no era l’adequat i es van traslladar a Barcelona, on encara avui hi resideixen. Durant la Guerra de Successió, on a Almenar hi va haver una curta però forta batalla entre els dos pretendents al tro, el convent va ser saquejat.

El 1319 Alguaire va passar a ser una baronia que comprenia els castells i llocs d’Alguarie, Ratera, La Portalla, Vilanova de Segrià, Tabac, Corregó, el Pedrís i Gatmullat.

Què visitar

A dalt de tot de la Penya del Sagrat Cor hi podem trobar les restes de l’antic convent de les monges hospitaleres i l’escultura del Sagrat Cor que contempla, des del 19966, com la vila d’Alguaire creix al voltant de l’església de Sant Sadurní que data del segle XVIIII. L’església té un estil eclèptic entre el barroc original i les reformes fetes arran de la destrucció que va patir durant la Guerra Civil. La priora del convent de les monges santjoanistes va col·laborar en la construcció d’aquesta església.

Alguaire (Segrià)

Alguari té tres esglésies, la de Sant Sadurní, la parroquial de Sant Cugat i el santuari de la Mare de Déu del Merli, l’origen de la qual es remonta a temps anteriors al poblemanet d’Alguari. La Mare de Déu de Merli és la patrona del Segrià i se li rendeix homentage el 8 de setembre, el dia de les Verges Trobades. Aquestes verges es van amagar en temps de la invasió musulmana. Amb els anys es va perdre noció d’això i passat el temps van ser trobades per pastors, nens o ermitants.

El veí més famòs d’Alguaire és l’historiador Josep Lladonosa i Pujol i per això el poble li ha fet l’homenatge en nombrar la biblioteca en honor seu.

Alguaire (Segrià)

A Alguaire també s’ha posat en valor un Pou de Gel dels segles XVI i XVII. L’objectiu, com els eu nom indicar, era per conservar i comerciar l’aigua geleda.

Seguint el camí cap a Vilanova de Segrià trobareu la necròpolis medieval de Roques de So Roig, a prop de les roques de Vimpèlec. La zona està indicada amb un cartell informatiu i si voleu llegir més informació teniu el pdf de la Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià. De tombes excavades a les roques en trobem a diversos punts de Lleida, per xemple a Corbins, La Portella o a El Cogul. El cas de la necròpolis d’Alguaire s’han documentat 12 tombes orientades d’est a oest, amb base rectangular i algunes extrems arrodonits. Durant la intervenció que que s’hi va realitzar el 2001, es va trobar una que conserbava l’enterrament,

L’aeroport d’Alguaire

Sí, a Lleida tenim aeroport! Un dels exemples més clars de corrupció política. L’aeroport només va funcionar mitjanament bé els primers anys de vida, actualment només es pot volar a Palma de Mallorca i he de confessar que “hem sembla”. També organitzen vols tancats amb empreses angleses per anar a esquiar. En fi, que serveix per tot menys per volar.

Avui en dia és un espai inmens reconvertit, com a aeroport industrial i de formació. L’aeroport tant pot servir com a magatzem de gran avions espatllats com d’espai de rodatge audiovisual.

Colònia industrial Mata de Pinyana

Alguaire, conjuntament amb Alfarràs i Rosselló van ser pobles fabrils en temps de la Revolució Industrial a Catalunya. Els empresaris de Barcelona van aprofitar les aigües del canal de Pinyana per construir fàbriques de filatures, allunyades del nucli fabril de l’època, el riu Llobregat.

A les terres de Lleida hi van trobar una població menys “contaminada” amb les idees anarquistes i sindicalístes de l’època i una mà d’obra més barata. Les quatre fàbriques que es van instal·lar entre els tres municipis, donaven feina directa, majoritàriament a dones, ja que les seves mans més petites eren més adequades per al procès de filatura. D’aquesta manera, en aquestes poblacions i les veïnes, les families van poder progressar al tenir dos sous a casa. L’alta demanda de treballadors també va portar immigrants espanyols a les terres catalanes.

Coses que no t’eperes:

Hi havia un minibus Chevrolet d’Antoni Barbé Cucó (a) Ton del Jordi que portava les “fabricanes” a treballar.

Algunes d’aquestes fàbriques cedien una zona a les treballadors dels pobles de les rodalies per pernoctar i evitar el viatge fins als seus pobles.

El 1901, l’empresa Serra i Cia, va crear aquesta fàbrica de filatures aprofitant que el 1890, la Junta de Seguiatge de Lleida havia autoritzat aprofitar el salt del Peretó per fabricar electricitat. L’empresa va ser abosorvida per Fàbriques de La Mata i Pons.

L’eliminació dels arancels als productes xinesos i l’entrada massiva de material més barat, van crear una forta crisis al sector que va ocasionar el tancament de moltes fàbriques, entre ells la Mata de Pinyana. 

La colònia industrial de Mata de Pinyana, malgrat la fàbrica està abandonada, conserva el barri colonial. Les cases dels treballadors i l’església encara estan en perfecte estat. Tot i que des d’aquí volem reivindicar la protecció de les façanes i que l’estil de les cases que es construixen al barri, no trenquin l’arquitectura de la vella colònia.

Els actuals propietaris de la fàbrica, són una familia de Girnoa, que només estan interessats en el salt d’aigua. Des de l’ajuntament d’Alguaire busquen la manera de poder recuperar aquest espai en termes de territori.

Si el tema de l’arquitectura i història industrial us interessa us deixem l’enllaç al Llibret que van publicar del Seminari sobre Industrialització Contemporànea al Segrià Nord.

L’Alguaire saludable

Alguaire està envoltat de camins d’horta que es poden recorrer perfectament caminant o amb bicicleta. Les dues ruta senyalitzades que ofereixen des de l’Ajuntament, les comparteixen amb Almenar.

La primera és la ruta del Riu, que en aquest cas, segueix el Noguera Ribagorçana en el seu pas pel municipi. La Festa per la Pau es celebra anualment en aquest indret.

L’altra ruta, està a l’altre costat de la carretera N-230, el Clot de la Unilla. Aquí arribem a una llacuna endorreica, és a dir, d’inundació temporal que ofereix un paisatge diferent segons sigui temporada de pluges o de sequia.

Quan visitar Alguaire

Alguns dels camps pel voltant d’Alguaire són de figueres, per tant, no es d’estranyar que celebrin la Fira de la Figa. La primera edició va ser l’any 2019 i es va fer a mitjans de setembre. Serà qüestió, d’anar-hi a la pròxima i tastar a veure si fan una mermelada de figues més bona que la nostra ;P.

El mes de setembre és un mes ocupat a Alguaire, ja que el pròxim cap de setmana de la Fira de la Figa, celebren la seva festa major, a finals de setembre. L’últim cap de setmana de maig, celebren la Fira de Maig.

La data més important, si es vol gaudir de l’aeroport, és a finals de maig quan realitzen la fira Lleida AIr Challenge

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.