Artesa de Lleida és un municipi del Segrià, comarca de la província de Lleida. Les dades publicades a Idescat diuen que el 2018 tenien 1.538 habitants, 804 homes i 734 dones. Si mirem les franges d’edat, hi ha gairebé tants nens com padrins, 221 nens i nenes menors de 15 anys i 232 adults entre els 64 i els 84 anys.
Els majors de 84 anys sumen un total de 72, per tant entre els 15 i els 64 anys hi ha un total de 1.013 habitants. Artesa de Lleida pot estar content, ja que el 2019 van tenir 12 naixements i ja fa tres anys que tenen una tendència en augment de població.
El sector primari consta amb 1.206 hectàrees de terres llaurades, de les quals 617 estan dedicades als herbacis, principalment al blat i a l’ordi. Els fruiters representen 487 hectàrees i l’olivera només 46, tot i que aquestes dades no estan actualitzades des del 2009.
El terme va canviar considerablement amb l’arribada de l’aigua procedent del Canal d’Urgell i del Torrent de la Femosa, que comportà un augment de la població i també un canvi en l’agricultura.
Pel que fa a la cria de bestià, l’avicultura gairebé quadriplica el nombre bestiar porcí, els primers són més de 85.000 caps i els segons més de 26.000. El bestià boví consta amb només 360 i uns altres 300 de conilles mare.
Descobreix tot el potencia d’Artesa de Lleida, al Segrià.
Amplia la teva ruta amb la Ruta Completa pel Segrià.
Breu història per parlar al bar
La història d’Artesa de Lleida comença amb la reconquesta d’aquests territoris en mans de Ramon Berenguer IV, el qual repoblà aquests territoris de Lleida.
A continuació va molt seguida de la resta de pobles de la contrada, cartes de població, aument de població amb l’arribada del canal d’Urgell i a poc a poc, arriba als nostres dies.
Què visitar a Artesa de Lleida, al Segrià
Artesa de Lleida està separada per la L-702 però la part vella del poble, queda a mà esquerra, sentit Lleida. L’antiga vila closa, gairebé desapareguda, forma el nucli antic del poble. L’església de Sant Miquel, del s.XVIII i d’estil neoclàssic és el centre de la vil·la.
Baixant pel carrer ens trobarem amb algunes de les cases més antigues de poble, com per exemple Casa Gallard, que data del s.XVIII.
El poble compta amb un museu arqueològic i és que Artesa formava part de la ruta que unia Tarragona amb Lleida, ja en l’època romana però fins i tot, pels voltants, s’han trobat restes iberes i encara de més llunyanes, del Paleolític inferior.
El paisatge d’Artesa de Lleida
Als afores del poble hi ha l’ermita de Sant Ramon. A la sortida del poble, direcció Aspa, ens trobarem amb un petit mirador, senyalitzat i un cartell informatiu de la zona Protegida Mas dels Melons.
Pels camins secundaris es pot arribar a Puigverd de Lleida i a la Serra de Puigverd i també, anant cap a Aspa es pot agafar un camí secundari que porta, a través de camps de blat amb una imatge espectacular de la plana del Segrià, fins a Alfés.
Aquesta característica paisatgística situa part del municipi d’Artesa de Lleida dins de la zona anomenada Secans d’Utxesa.
L’altra part del municipi cumpleix les característiques de la Plana d’Urgell, segons la classificació feta per l’Observatori del Paisatge de la Generalitat. La millor manera de coneixer la singularitat d’aquest paisatge és recorrer els camins que hi ha entre Artes de Lleida i Margalef.
Quan visitar Artesa de Lleida
Una bona època per visitar Artesa de Lleida és durant la seva festa major, el primer cap de setmana de juliol o l’últim diumenge d’agost quan se celebra l’aplec a l’ermita de Sant Ramon.
Pels golafres, haureu d’esperar fins a la Diada Catalana, quan fan el concurs de cassoles i el dinar col·lectiu.
Des de l’ajuntament organitzen, ja fa uns quants anys, una cursa solidària per La Marató de TV3, atens a finals de novembre o principis de desembre. A més a més es pot fer caminant i cada any canvien de ruta.
De fet, fan curs i caminada circular, de 5 i 10 km, molt recomanable.
No et perdis cap acte d’Artesa de Lleida, al Segrià i visita la pàgina web de l’ajuntament.
Què et sembla fer un recorregut per aquesta zona del Segrià? La primavera és el millor moment, amb els arbres fruiters ben florits.
