Ayutthaya és un dels punts que no ha de faltar al vostre itinerari per Tailàndia, nosaltres us expliquem alguns trucs motxillers perquè els diners no siguin motiu per saltar-vos aquesta meravella de Tailàndia.
Breu història per parlar al bar
La que es coneix com la segona era Thai, correspon al període de màxim domini del regne d’Ayutthaya. El regne va ser fundat el 1352 per un fill de mercader xinès, el rei Ramathibodi I.
El 1550, Birmania conquereix gairebé tots els regnes tailandesos. Fou el rei Naresun, qui va organitzar i lluitar contra els Khramer per un costat i aconseguí la independència dels birmans, per l’altre. Amb aquestes victòries, el 1598, Ayutthaya es converteix en el principal regne tailandès i comença el període d’expansió i prosperitat.
Cap al nord arriben a absorbir Sukhothai i cap a l’est Khmer, la capital d’Angkor, tot i que no per gaire temps. El principal enemic fou Birmania, sempre que aquests duien a terme polítiques expansionistes, Ayutthaya patia.
La societat era feudal i centralitzada al rei. Aquest regnava sota les regles budistes Dhamma però era considerat un rei – déu amb poder sagrat associat a les divinitats hinduistes Indra i Vishnu.
La piràmide social es componia dels camperols i esclaus, a la base i en l’estrat superior els militars i nobles. Els monjos anaven per una línia a part. Tot home que vulgues convertir-se en monjo podia fer-ho, fos de la classe social que fos. Així en els monestirs és en l’únic lloc on convivien totes les classes socials.
La situació estratègica geogràfica i econòmica, de la capital d’Ayutthaya, dins del territori, va ajudar a desenvolupar-se, ja que formava part de la ruta comercial entre l’est i l’oest. Els rius servien pel comerç interior i la proximitat del golf tailandès, afavorien el comerç marítim. Els voltants de la ciutat eren conreus d’arròs per alimentar tot el regne i fins i tot comerciar amb els regnes veïns del sud-est asiàtic, als quals també venia peix sec.
Els primers contactes comercials foren amb la Xina dels Ming i Manchus durant els segles XIV al XVIII, fins i tot, per tal de garantir aquest comerç, Ayutthaya pagava un tribut als xinesos.
Ràpidament es van establir mercats i residències d’estrangers, els primers foren xinesos seguits de musulmans. Fou durant aquest període que comencen els tractes amb les colònies europees. El port servia de base d’intercanvi de productes procedents de Malàisia i Indonèsia amb els de l’occident, així com de l’Índia i de Pèrsia.
Els primers contactes amb europeus fou amb els Portuguesos, el 1511 als quals els va deixar utilitzar el port i establir residencies a canvi d’armes i municions. Els següents en arribar foren els espanyols a finals del s.XVI i després els holandesos amb els quals van mantenir els tractats comercials més importants i duradors, ja que aquests van aconseguir el monopoli d’exportació.
Els francesos hi van arribar a partir del 1662, amb bona acceptació per part del rei Narai fins que els gals vam decidir dur a terme una campanya de colonització. El 1688 es trenquen totes les relacions comercials amb els europeus, tret dels holandesos i Tailàndia pot presumir de ser l’únic país de sud-est asiàtic que no ha estat colonitzat per europeus. A partir d’aquell any, el comerç amb la Xina i l’Índia augmenta considerablement.
Les dades pràctiques
Avui en dia, d’aquest magnífic regne només en queden les ruïnes del que fou la seva capital. Les ruïnes estan integrades dins la nova ciutat i tot passejant es poden visitar. Cada antic temple té una entrada a pagar, que va des dels 20 als 50 Bahts, si es vol entrar dins del recinte emmurallat però tots es poden veure des de fora. A no ser que vulguis la famosa foto del cap del buda dins les arrels de l’arbre, tot i que des de fora també es pot veure, més o menys.
Hauries de saber:
L’imperdible
- Entrar i Sortir d’Ayutthaya
- Anar de Bangkok a Ayutthaya:tren per 20 Bahts, n’hi ha diversos durant el dia.
- D’Ayutthaya a Phitsanulok: el tren més barat surt a les 11.35 i arriba a les 17.55 i costa 58 Bahts. En l’opció més econòmica no tindreu seient assignat. Hi ha altres trens més ràpids però més cars.
Moure’t per Ayutthaya
- Caminant
Dormir
- A l’estació de trens i carregar els dispositius electrònics. El bany costa 3 Bahts.
Menjar
- Per 40 Bahts trobaràs pota de porc amb arròs, a prop de l’estació de trens.
El que et fa estalviar diners
- A l’estació es pot acampar i dormir gratis.
- L’estació de trens queda a l’altre costat de l’illa. A l’illa s’hi pot accedir pel pont, que està a 2 km de l’estació de trens o pel ferri.
- Sortint de l’estació de trens cap a l’esquerra, direcció el pont, hi ha un 7eleven i un Tesco Express amb aigua calenta pel cafè i noodles del matí.
- A la mateixa zona es posen carrets a la nit per sopar a preus a partir de 40 Bahts.
- Just abans d’arribar al Tesco Express hi ha una guesthouse que té el wifi i la contrasenya a la vista.
- El ferri costa 5 Bahts cada vegada, més 10 Baths per la bici (si llogues bici, vés pel pont). El ferri surt cada 5 minuts.
- Es poden llogar bicicletes però a no ser que vulguis fer els temples de fora de l’illa, no et surt a compte. Les més barates les vam veure al costat de l’illa però si vas amb tren, et surt més a compte llogar-les abans de travessar el riu.
Atractius turístics
- Hi ha alguns temples que s’han de pagar entrada però la majoria es poden visitar de l’exterior sense pagar res.
- Els temples tanquen a les 18.00.
Tens algun dubte sobre com viatjar per Tailàndia? Has visitat els temples? Explica’ns què t’han semblat deixant-nos un comentari.
