Castellserà és un municipi de l’Urgell, a la província de Lleida amb, segons dades d’Idescat recollides el 2018, 1.000 habitants exactes, on el sector femení guanya amb 504 dones. 595 dels habitants tenen entre 15 i 64 anys, 113 són nens i nenes menors dels 15 anys i la resta, tenen edat per jubilar-se. Una revisió de les dades, al cens del 2020, revela que Castellserà té 996 habitants.
Si vols saber què visitar a l’Urgell i concretament a Castellserà, estàs al blog adequat. Descobreix que amaga aquest racó de l’Urgell.
Castellserà, com els seus veïns de comarca, per exemple La Fuliola, té una economia basada en l’agricultura i la ramaderia. Agrícolament parlant, destaca el sector de herbácis amb 938 hectàrees, seguit dels fruiters amb només 140 hectàrees.
La ramaderia es basa amb la cria de porcí i ovi, amb 25.000 i 4.680 caps, respectivament. No podem deixar d’esmentar la part industrial de Castellserà que va naixer a partir de l’expoltació de les guixeres de la serra.
Visita Castellaserà i el seu voltant, una zona única de l’Urgell.
Breu història per parlar al bar
El territori de l’actual municipi de Castellserà, a l’Urgell, va ser un dels que va conquerir el comte Armengol IV.
La població va créixer al voltant de la torre de defensa dels Cononges. Durant els anys, la vila va passar per diverses mans, fins a arribar a Ermengol X, qui obtingué el feu del rei Jaume II. Per aquestes dates, Castellserà pertanyia a Poblet, tot i que políticament depenia dels Comtes d’Urgell.
Finalment, després de la desaparicio del comtat d’Urgell, Ferran I va vendre Castellserà a Poblet. Amb aquest canvi, Castellaserà, va ser el poble més important de la contrada, encarregat de recollir els delmes.
Què visitar a Castellserà, a l’Urgell
L’església de Castellserà està dedicada a Santa Magdalena i data del s.XVII. A la seva façana hi destaca el rosetó.
Al carrer del portal nou hi trobem algunes de les cases més importants del poble, com per exemple Cal Tarragona, una casa senyorial amb tres plantes. La idea és reacondicionar Cal Tarragona perque aculli un museu de màgia: “La casa del mag Lari”.
L’altra casa que destaca a Castellserà és Cal Carnisser amb la gran balconada treballada en forja. La casa data de mitjan del segle XX i crida l’atenció pels esgrafiats de la façana.
Castellserà ha recuperat un antic graner del monestir de Poblet amb un centre cultural i sala d’exposicions, La Panera, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquest edifici va ser construït per odre de l’abat de Poblet, Domènec Porta, quan Castellserà era el nucli de recol·lecció del delme.
La joia de la corona de Castellserà és la Creu de Terme d’uns 3 metres d’alçada, la qual data del s.XV. Aquesta creu té en una cara al Crist Redemptor i a l’altra a Maria.
Als afores del poble hi ha l’Ermita de Sant Sebastià, que segons diuen, el poble la va construir en agraïment al sant per deslliurar-los de la pesta. L’ermita té una sola nau coberta amb volta de canó. Seguint pel camí que va pel costat de l’ermita, arribarem a l’àrea de picnic del pantà municipal.
L’altre indret característic de Castellserà és el Tossal del Moro. Aquí hi han descobert restes d’un poblet iber i visigòtic.
A més a més, també hi ha vestigis de la Guerra Civil i la zona coneguda localment com de les “alcantarilles”. Podem passar pel naixament de la primera sèquia del Canal d’Urgell i acabar a la font del Boix. Aquí trobareu una de les rutes que més ben explicades hem trobat.
Els vestigis de la Guerra Civil que trobem al terme municipal de Castellserà, a l’Urgell, formen part de la linia de defensa del Front del Segre. Aquestes trinxeres eren l’últim obstacle per salvar el Canal d’Urgell i entrar a la Plana d’Urgell. 600 obrers es van encarregar de construir els 1.7 km de trinxera de 23 metres de profunditat. La caserna, situada dalt del terraplè, era el punt perfecte per divisar el territori.
Paisatge de Castellserà
El paisatge de Castellserà és ben típic de l’Urgell. Des del web de l’Observatori del Paisatge han catalogat aquest municipi de l’Urgell en dos paisatges característics.
La Plana d’Urgell és una zona plana, amb algun relleu i dedicada, pràcticament a l’agricultura. De fet la construcció del Canal d’Urgell va permetre canviar el paisatge d’aquesta zona de Ponent, però també va ser necessari crear diverses séquies per arribar a més terres. La primera séquia data del 1865 i rega els termes de Castellserà, Penelles, Bellmunt d’Urgell, Bellcaire d’Urgell i la Sentiu de Sió. Amb les seves 38 boques i els més de 20 quilòmetres, les seves aigües mullen 5800 hectàrees.
Les Serres de Bellmunt i Almenara podríem dir que tenen més relleus i fins i tot serres. El conreu de secà prevaleix sobre el de regadiu, per contra a la zona de la Plana d’Urgell.
Al web de l’ajuntament trobareu altres rutes fàcils per recorrer, tant caminant, amb bicicleta o amb cotxe i descobrir a poc a poc el paisatge de Castellserà, a l’Urgell.
Recorrer els diferents camins ens pot portar a descobrir llocs tan únics com el que trobem direcció Preixens. En un trencall a mà dreta, just davant de la masia de Cal Trepat, ens trobem amb la petita i aïllada Ermita de Sant Jaume de Cal Trepat. Aquesta ermita del segle XVIII era l’església del poble format per masies que s’han anat perdent amb el temps.
Quan visitar Castellserà
Evidentment, la festa major d’hivern cau per la festivitat de Sant Sebastià, el 20 de gener, mentre que la d’estiu ho fa el primer cap de setmana de setembre.
Un altre moment important per visitar Castellserà, a l’Urgell, és durant la Festa del Bandoler, que es dur a terme a principis de maig.
Però sense cap mena de dubte, molta de la gent visita Castellserà pel seu laberint de blat de moro, per tant, serà una activitat de ple estiu.
Al web de l’ajuntament de Castellserà trobareu la informació actualitzada de l’agenda cultural del municipi.
Si has anat a Castellserà pel seu laberint, què t’ha semblat?
Si vols aprofitar el dia i visitar altres pobles de l’Urgell, no t’oblidis de subscriure’t a Fuet i Mate i descarregar-te la Guia de Ponent Volum 01.
Molt interessant!