Coses que no t’esperes pel carrer de Buenos Aires

Cada vegada que un viatja o que viu en un altre país i fins i tot a vegades, només es trasllada de regió, descobreix coses que no t’esperes pel carrer. Evidentment, Buenos Aires i l’Argentina no són una execpció.

El bàsic

Hi ha coses que no t’esperes trobar en una gran ciutat com Buenos Aires, una és que tingui més noms que el Pitu (que em sembla que no és un expressió real, però és igual, m’enteneu)  Ciudad Autonoma de Buenos Aires, Capital Federal, CABA, Baires o Capital, com l’anomenen aquí. Això és una de les coses que Hauries de saber…

Entre gran ciutat i poble

Una altra cosa que no t’esperes és que cada edifici tingui les rajoles de les veredes diferents, com abans als nostres pobles o molt menys que de cada 3 rajoles, 2 es moguin i una estigui trencada, cosa perillosa quan ha plogut i en xafes una d’aquestes. I molt més perillosa quan no ha plogut i en xafes una que escatxiga…

Potser tampoc t’esperes que de tant en quant et trobis una paredeta al mig del carrer de préssecs o cireres o mitjons o pantalons curts o qualsevol objecte que es pugui vendre.

Però el que no t’esperes enlloc son coses com veure una casa en un teulat, si, si, tota una casa i bonica, eh? O que hi hagi una palmera dins d’un concessionari o que algú, sense saber encara el perquè, hagi decorat el seu balcó amb…diré que amb ninos, però no és realment el que penso.

Segurament també et sorprendrà, si vens de Catalunya, veure el típic passejador de gossos, és a dir, una persona i mil gossos. Ara potser se’n veu més però us asseguro que al 2011 a Buenos Aires això ja era una pràctica habitual, quan a Barcelona encara no exisitia.

No va de classes

Una figura que em va cridar molt l’anteció és que encara queda, a molts edificis de la ciutat, la figura del porter. Sí, com el de “Aquí no hay quien viva”.

El porter s’encarrega principalment de regar les veredes amb aigua potable cada matí, encara que hagi plogut la nit abans, tenir el portal ben net, pujar-te les cartes a casa i tirar-te-les per sota la porta i de recollir les escombraries de tots i baixar-les al carrer.

I no us penseu que estan mal pagats, eh? El sindicat de porters és un dels que arreglen sous més alts. Tampoc us penseu que és una figura de fincas de gent de bon passar…no, la veritat és que molts edificis de la ciutat, encara en tenen. Per això él preu de les expensas són tan elevats.

Una altra figura que existeix, i aquesta vegada sí que va de classes, és la dels cartoneros. En realitat, són gent amb pocs recursos econòmics que estiren un carro gegant ple de cartrons o plàstics.

Van trencant les bosses dels carrers o ara dels contenidors, i en treuen el que necessiten. Hi ha gent que directament ja ho separa de la escombraries i així els estalvia feina i brutícia pel carrer.

També n’hi ha que van amb un carro estirat per un cavall. La veritat és que no t’esperes que en una ciutat tan cosmopolita encara puguis veure carros estirats per cavalls.

El transport

Ara, el que no t’esperes és que als passos de zebra siguis invisibles. Els passos existeixen però el vehicle sempre tindrà prioritat sobre el vianant. És més, són capaços de fer-te llums (això sí, poques vegades de pitar-te) si se t’ha ocudit travessar el pas pel pas de vianants i això farà alentir (ja no dic frenar) al vehicle!.

Per cert, no us penseu que no piten, eh? Piten per tot! Però mira, pel vianant travessant, prefreixen les llumetes…

Per no parlar dels autobusos, potser mires estranyat un adhesiu que hi ha a la porta del “colectivo” que diu: “por favor no descender hasta que el colectivo vaya a menos de 5km/h”. S

obretot, sobretot, no treguis el mòbil durant el temps que l’autobús estigui parat amb les portes obertes, no seria la primera vegada que veiem algú que entra ràpid i roba o algú que hi ha a dins, que roba i marxa correns. Tampoc parlis pel mòbil, al costat de la finestra oberta, un clàssic és que saltin des de fora, quan l’autobús està parat al semàfor i te’l robin…

I si vas amb metro, no t’esperes que durant el viatge, dins del vagó, puguis comprar des d’un encenedor fins a un CD, passant per una funda de càmera, bolígrafs, ganivets, llibretes, pel·lícules, tiretes, aspirines, xiclets, caramels, llibres per pintar, stikers, etc.

El que no t’esperes per a res és que cada dia hi hagi un “paro”, una manifestació i que moltes vegades “9 de Julio”, l’avinguda més ampla del món o la zona de la Plaza de Mayo estiguin tallades degut a això.

Tampoc t’esperes trobar camions tan antics, com per exemple els de fer mudances, que semblen de museu.

Quan vas al bar

És molt fàcil que al bar només t’atenguin mossos, és a dir homes. I que aquests portin pantaló negre, camisa blanca i corbatí. Tot ben elegant, encara que sigui el bar del barri. A més a mes, cada cambrer té un portabitllets per cobrar-te.

Hauries de Saber:

Al Bar Notable Los 36 Billares, les cambreres són DONES!.

Hi ha una cosa que no t’esperes i que sempre em crida molt l’atenció. Els WC de molts bars i de molts banys públics on no es pot tirar el paper de WC al vàter, s’ha de tirar en una paperera que hi ha al costat…No pregunteu que passa si algú fa número 2.

Coses de casa

Tampoc t’esperes que no hi hagi contenidors, bé per ser correctes ara ja hauríem de dir que no a tot arreu hi hagi contenidors i és que el més curiós és que estan començant una campanya per reciclar i conscienciar a la gent quan encara no tenen contenidors ni de bassura normal.  De moment, es treu la bossa de les escombraries i es deixa a l’arbre de davant de casa.

Tampoc t’esperes que, per lo general, no hi hagi rentadores a les cases i que, per tant, existeixen botigues on et renten la roba.

Però no com a les pelis, que veus el tio bo que entra a la botiga plena de rentadores i posa la roba a rentar, la que porta a la bossa i la que porta posada ;P si no que a Capital, poses la roba a una bossa i la hi deixes a un xino que en 24h te la renta, seca i migplega.

També te l’acaba fent malbé, per descomptat. I dic xinès perquè aquí les botigues van per nacionalitats. Els xinesos porten o supermercats o laveraps, els peruans i bolivians, les verduleries; els japonesos s’encarreguen de les tintoreries i els de Paraguay treballen a l’obra. Evidentment és una generalització però zafa.

Encara avui hi ha coses que em sorprenen del dia a dia porteño, com per exemple, el fet que hi hagi gent que faci cua als kioskos per pagar factures. Primerament refresco el concepte de quiosc argentí, on venen de tot menys el que es ven als nostres quioscos.

En realitat són uns llocs on pots comprar snacks, begudes, encenedors, cigarretes, etc. i a més a més, a vegades són un locutori. Quan vaig arribar, fa uns anys enrera, les factures es pagaven o als supermercats o als kioskos que tenen l’opció del Pago Facil o Rapipago, que és el mitjà per pagar les factures. 

Avui en dia ja es poden pagar pel banc, doncs encara hi ha gent que fa cues interminables per pagar les factures i creieu-me si us dic que el 50% d’aquestes persones tenen un compte bancari. També, al principi, per pagar la llum havies d’anar a la companyia i quan dic fa temps, vull dir al 2011…

Les costums argentines

No sé si és una costum argentina o què però fan cues per tot, fins i tot fan cues per agafar l’autobus tot i que si ets dona i davant teu hi ha un home, s’apartarà i et deixarà pujar primer, deixarà passar tantes dones com hi hagi fins que es trobi amb el pròxim home.

Cavallerositat, en diuen ells…jo m’estalvio de dir el que en penso, perquè ja he discutit força vegades amb les argentines sobre aquest concepte medieval.

L’inexplicable

Em segueix sorprenent que els preus pugin contínuament i sense gaire lògica. La setmana passada vaig comprar 3 paquets d’espinacs per $15, aquesta setmana estan 2 paquets a $20.

El cafè, fa 5 anys valia 6$, l’equivalent a 1euro d’aquell moment, ara ja en val $20, l’equivalent a un euro i mig. El tema de la inflació a l’Argentina és molt bèstia, però això es mereix un post a part.

Què t’ha semblat tot el que pots trobar pel carrer d’una gran ciutat com Buenos Aires? Hi ha coses que no t’esperes, veritat?