Hi ha moltes coses que no t’esperes passejant pels carrers d’Indonèsia, algunes potser no et sorprendran tant perquè les has vist a Malàisia o a Filipines però tot i així no deixen de ser curioses.

Aspèctes culturals

Per exemple no t’esperes que els encanti fer volar cometes, de fet caminant per la carretera que porta a Gilimanuk, a Bali, a uns 3km de l’estació d’autocars de Ubung, a Denpasar, veuràs moltes botigues de venda de cometes. No t’esperes que siguin realment grans i amb formes d’ocells o una mica diabòliques però on destaca el color negre. La veritat que no semblen pensades perquè els nens juguin i veure-les volar damunt dels camps d’arròs ens va fer pensar que potser són una versió Indonèsia per espantar ocells.

L’altra cosa que no t’esperes és que per les celebracions, com una boda, regalin cartells fets amb forespan i flors. Seria l’equivalent a les pancartes argentines.

Una cosa que no t’esperes és que a Indonèsia no hi ha contenidors ni cap punt on llençar la brossa. Per exemple a Mataram, la capital de Lombok, la gent crema les escombraries al vespre.

Artesania local

El que tampoc t’esperes és la gran quantitat de treballs artesanals que tenen. Un pot pensar que això és deu a què no és un país desenvolupat i per tant no tenen fàbriques i és cert però pel fet que cuiden molt la decoració, ja sigui de valles, de portes, de mobles, entre altres, ho han de fer tot artesanalment. Per exemple, Filipines tampoc és un país gaire industrialitzat i la quantitat d’artesans que veiem a Indonèsia, no la vam veure a Filipines.

Cada illa a lo seu

A Bali, l’única illa hinduista del país, la gent fa ofrenes davant de les cases, els negocis o els temples una vegada al dia, al matí o a la tarda. L’ofrena consisteix en una safata feta de fulla de plàtan on a dins hi posen flors i una galeta. A més és fàcil veure la gent amb grans d’arròs enganxats al front o darrere de l’orella així com també flors.

Al sud de Sumatra, no t’esperes que per la carretera hi hagi, força sovint, unes banderes al mig entre els dos carrils i allí s’hi posa gent que demana diners per construir la mesquita. Tenen una cistella lligada en un pal que estiren perquè els cotxes i camions hi deixin caure un bitllet. A la mateixa illa, la zona del llac Toba, que és totalment cristiana i hi pots trobar des de cervesa fins a bolets màgics passant per begudes alcohòliques locals com el tori, procedent del coco. Fet que contrasta amb la resta del país, on trobar cerveses, és més difícil i car.

Fixa’t-hi bé

Tampoc t’esperes que quan t’asseus a un restaurant, damunt la taula sempre hi hagi cosetes per picar, que es paguen o per exemple ous durs, i botelles de beure o aigua, que també es paga si l’obres. Però encara t’esperes menys que l’aigua la venguin en vasos de plàstics tapats i que te la beus en punxar-li una palleta. Això també ho vam veure a Malàisia i a Singapur. Així com que el menjar per emportar vagi, el que sigui líquid dins d’una bossa de plàstic i el sòlid embolicat amb una fulla de plàtan i després amb paper. També et donen aigua en una bossa que és per rentar-te la mà per menjar.

A Indonèsia no està prohibit fumar enlloc, així que en autocars o edificis és fàcil veure gent fumant i tornar a tenir la sensació de les discoteques dels nostres temps.

La vida a Indonèsia és tranquil·la però tot i així en alguns centres comercials o estacions de trens tenen cadires per fer-se massatges. Aquestes butaques també les tenen a Filipines i Malàisia. Senzillament t’assentes, poses un bitllet a la ranura i a gaudir.

De la mateixa manera que havíem ressaltat a Filipines, a Indonèsia també venen moltes coses en sobrets individuals. Per exemple: el sabó de la roba, el xampú pel cabell, el suavitzant. Evidentment el cafè, ja sigui sol o amb llet o el Milo, el Cola Cao asiàtic tot i que el barregen amb llet. Hi ha moltes paradetes de carrer que venen beure i el que tenen és aigua calenta i aquests sobres. Per tant, et demanes un cafè i el que fan és obrir el sobre, posar aigua en un got i barrejar-ho.

Una de les coses que no t’esperes és que hi hagi més gats que gossos, diuen que és degut al fet que als musulmans els hi agraden més els gats perquè són més nets però el que no t’esperes és que la cua de la majoria dels gats sembli que estigui trencada. Ens han assegurat que és natural però, la veritat, sembla com si algú els hi doblegues.

Transport a Indonèsia, sigues viu

Comencem desmentint part d’un mite que corre entre els blogs, per Indonèsia i concretament per Bali només et pots moure amb autobusos per turistes o pagar molt per una furgoneta o taxi. La veritat, si bé és cert que és difícil moure’t com un local, caminant una mica i sortint de la zona d’influència dels taxistes ho pots aconseguir.

També és cert que els taxistes i els que arreglen viatges són molt pesats, si els demostres que tu no vols pagar més car del que tens pensat i que si no et fan el preu, no t’importa perquè ja trobaràs algú que ho acceptarà, màgicament et trobaran un transport al preu que els has marcat. Alguns exemples els expliquem a Entrar i sortir de Bali com un local i també a Com moure’t per Indonesia.

L’altre caco, el fet de pagar per l’estacionament, no passa només als turistes, no t’esperes que a Indonèsia cobrin fins i tot per aparcar al pàrquing del McDonald’s, del supermercat o del caixer automàtic. En realitat tens tres versions de cobrador relacionat amb el transport, almenys que haguem vist nosaltres, segurament n’hi ha més. Un és el que cobra per estacionar, el que seria la nostra zona blava o el trapito a Argentina.

L’altre, per exemple que està als estacionaments dels supermercats o restaurants, cobra per guiar-te a l’hora d’incorporar-te al carrer, el que fa és sortir al carrer amb una bandera i fa disminuir els vehicles que venen i així és més fàcil que puguis incorporar-te i sobretot si el que pretens és fer un canvi de sentit. Són tan pros que fins i tot et donen un tiquet. I la tercera opció, el millor per mi, el que substitueix un semàfor o una rotonda. Aquest es posa en una intersecció complicada i guia el transit. Quan passes pel seu costat, li deixes caure un bitlletet.

El que has de tenir en compte és que a Indonèsia també condueixen per l’altre costat. No t’esperes la gran quantitat de motos que hi ha i que pràcticament no hi hagi ningú caminant. Potser per això com a vianant tornes a ser invisible. El que no t’esperes és que ningú pararà perquè passis, el que has de fer és quan vegis que no poses en risc a ningú obligant-lo a frenar de cop, vas creuant i amb la mà fas gest que redueixin. Endavant valent.

Les cases

El tema dels banys a Àsia sempre és una sorpresa. Cada país té alguna cosa nova. A Indonèsia no t’esperes que les tasses del water hagin, pràcticament desaparegut i torni a ser els banys estil oriental i que per rentar-te utilitzin la mà esquerra, per això sempre mengen amb la dreta, i s’ajudin d’un coci que hi ha dins d’un coci més gran ple d’aigua, és a dir, no busquis la cadena del water.

Tampoc busquis la dutxa. La dutxa és el mateix sistema. Directament no hi ha dutxa i et banyes tirant l’aigua amb l’ajuda del coci petit. L’opció, particularment, no m’agrada gaire perquè a part de gastar més aigua vas més lent i a sobre passes fred. Perquè no t’esperes que a Indonèsia a la nit, refresqui i força. Encara hi ha una opció més típica de bany que explicarem a l’entrada de Sumatra.

Pel que fa a les cases hi ha moltes coses que no t’esperes, en general a les cuines no tenen piques perquè tenen un coci amb aigua o van directament al que tenen als banys. Per entrar a una casa, t’has de descalçar i és fàcil que no hi hagi ni taula ni cadires.

Per menjar un s’asseu a la catifa gran de la sala i menges, amb la mà dreta. A moltes cases, els fills dormen a la mateixa habitació que els pares, comparteixen fins i tot el llit, parlem de fills grandets, de més de deu anys. I als llits no hi ha llençols, hi ha el que cobreix el matalàs i després una manta als peus del llit.

Això si, ves preparat sabent què pots menjar per Indonèsia.

Turístia igual a dolars

Una cosa que sí que t’esperes és que sempre que estiguis per una zona turística t’intentaran cobrar de més, així que Indonèsia es convertirà en una bona base d’entrenament del regateig. La clau és mostrar-te segur amb el preu que triïs, no tinguis por de perdre el negoci. Amb qui sigui i pel que sigui que estàs regatejant, si et veu segur i fas l’intent de marxar, acabarà acceptant la teva oferta i si no, sempre hi haurà algú altre disposat a vendre’t el que et faci falta.

Ells mai hi perden. A Indonèsia no hi ha res exclusiu, el que has vist en una botiga ho veuràs en altres 50 i el taxista que t’ofereix una ruta, te l’oferiran 5.000 més. No desisteixis. A mi em van demanar 2.000 per aparcar la moto, fins aquí bé, el preu normal però quan li vaig anar a deixar a la motxilla gran em va demanar 5.000. Amiga o m’ho deixes tot a 2.000 o me’n vaig al teu veí. No vaig haver ni d’acabar la frase, rialleta i ok 2.000, per la moto i les motxilles.

No t’esperes que intentin coses així tota l’estona, inclús quan arregles un preu, a l’últim minut intenten pujar-lo o tornar-te malament el canvi. Estigues atent i si els hi dius, horectifiquen al moment, sense protestar i tan contents, però ells ja ho han intentant.

Parlant de canvi, ens han dit diversos viatgers que a les cases de canvi fan tripijoc de diners i que et donen de menys. Una bona pràctica és anotar, davant de la persona, el número de sèrie del bitllet que tu li donis o fer-ne una foto i amb les rupies indonèsies a la mà recontar que estigui tot, sempre davant d’ells.

Reconta-ho quan tu tinguis els bitllets a la mà, no quan ell ho faci perquè diuen que com si fos un truc de màgia, sempre acaben un o dos bitllets a la seva falda…Evidentment evita aquells llocs que t’ofereixen un canvi estranyament bo per tu. A nosaltres no ens va passar mai, però no està de més avisar per estar alerta.

Tenen el país 100 explotat turísticament. Difícil trobar un racó on no et cobrin. Fins i tot per anar a les platges o als banys, mínim 2.000Rp. Això sí, sempre hi ha opcions gratis per tot i per ser sincers, entre ells també es cobren, l’única diferència és que per la teva condició de blanquet, intentaran cobrar-te de més.

No et preocupis per la gasolina perquè o la venen en botelles o tenen sortidors manuals al racó mes inhòspit. Igual passa amb el menjar, sempre trobaràs o una paradeta o una botiga estil kiosk o fins i tot un restauranet. Si demanes menjar per emportar, te’l posaran o en una bossa o embolicat amb fulles de plàtan.

Deixa un comentari