Mongòlia és un dels pocs països que no m’havia imaginat abans d’anar-hi. Només haviem vist un documental, sobre els caçadors amb àligues i poca cosa més, la idea era que aquest fos el País que més em sorprengués i la veritat, no em va decepcionar. La de curiositats que hi ha per Mongòlia…
Sembla un país típic, ple de pols i estepa però si mires una mica més enllà i si practiques el Turisme No Guiri, et sorpredrà. Segurament que no et deixarà indiferent.
Curiositats de Mongòlia
Una cosa que no t’esperes és que dels 365 dies que té l’any, uns 250 brilli el sol. És espectacular i més si vens de Rússia a l’hivern. L’hivern de Mongòlia pot ser molt fred, hi ha indrets que arriben a -40°C però el fet que brilli el sol, ajuda una mica.
Ara, el que no t’esperes és que amb tants dies de sol, just el dia que vagis al desert del Gobi, nevi i no puguis veure res…
Si vols saber com visitar el desert del Gobi pel teu compte, t’ho expliquem a Dalanzadad i “desert del Gobi”. Ja entendràs perquè Gobi ho posen entre cometes…
Pel que fa a les relacions veïnals, es porten molt bé amb els russos, en part pel passat recent i la comunió que tenien amb la Unió Soviètica i no poden veure als xinesos, potser pel tema de les guerres en temps remots.
Un cosa que comparteixen amb els xinesos és la gran quantitat de Karaokes que hi ha i de billars. També tenen el costum a escopinar pel carrer, potser perquè sempre hi ha molt pols per l’ambient.
Hauries de Saber:
Mongòlia és l’estat menys densament poblat d’Àsia.
Tot el paisatge que veuràs des de que surts d’una ciutat fins que arribes a l’altra, és pura estepa on no hi ha pràcticament res. De tant en tant et trobaràs un ramat o un conjunt de ghers. Perquè no t’esperes que la densitat de població de Mongòlia sigui de 1,7 persones per kilòmetre quadrat, però és que en realitat s’ha de tenir en compte que gairebé la meitat de la població del país viu a Ulaan Baatar, la seva capital.
Calant la gent
La gent és molt amable, si li preguntes qualsevol direcció a algú, en lloc de dirigir-te amb paraules (o signes) t’acompanya fins al lloc, si no està lluny, claro. I si no t’entens, sempre coneixen algú que parla anglès i el truquen per telèfon perquè faci de traductor o perquè et respongui la pregunta que ells no sabien.
Això sí, aquest algú, generalment està relacionat amb el turisme i t’intentarà colar un hotel o un taxi, però ja depèn de tu agafar-lo o no.
Els mongols són molt amables però no baixis la guardia.
Perquè hi ha una cosa que no t’esperes respecte fer dit a Mongòlia. Fer-lo es pot fer, però no és gratis. Tots els cotxes van sempre plens perquè qui té cotxe fa de taxista als seus veïns, per tant si algú li queda una plaça lliure, et pararà però et cobrarà pel trajecte.
Evidentment, aquesta opció és més barata que el taxista. Ojo que els taxis també es comparteixen, així que si et para algú oferint portar-te a un lloc determinat, possiblement serà un taxi que et cobrarà. Per què no t’esperes que la majoria dels taxis no portin cap símbol que els identifiqui com a tal, tot i que de tota manera és igual perquè la gent fa negoci amb el seu cotxe particular.
Seguint amb el tema cotxes, tampoc t’esperes, que qualsevol cotxe sigui un potencial taxi. Si vols anar a un destí, fas un senyal amb la mà, pares el cotxe i per un preu establert et portarà. Això sí, moltes vegades el cotxe anirà sobrepoblat.
En un cotxe de 5 places, hi poden anar fins a 7 persones i en una furgoneta de 17 hi entren 21. Sembla que hagin inventat el cotxe dels pallassos. A Mongòlia l’expressió “com una llauna de sardines” té el seu màxim potencial.
La primera cosa que crida l’atenció quan veus un cotxe pel carrer és que pot ser que tingui el volant a l’altre costat, encara que condueixi pel mateix carril que ho faríem nosaltres. I és que hi ha una barreja de cotxes, potser n’hi ha més d’estil “anglès”, que d’estil “normal”.
Això és perquè molts cotxes venen del Japó. Tampoc t’esperes que el vianant sigui, pràcticament, invisible, encara que hi hagi un pas de vianants i que toquin el clàxon per tot, fins i tot més que a Argentina.
Practicar l’anglès
Tampoc t’esperes que pel carrer siguis com una estrella del rock, fora de Ulaan Baatar, la capital, tothom et mirarà i fins i tot els nens petits et saludaran amb “Hi” o un “Hello” i es posen molt contents quan els tornés la salutació. A més a més, són molt curiosos i gens dissimulats, no tenen cap problema en mirar-te el mòbil o el que sigui que estiguis fent.
És cert, que no és al nivell de Xina, Indonèsia o Myanmar, on a part de saludar-te, et demanen fotos però és perquè a Mongòlia, si bé hi ha mòbils, no n’hi ha gaires amb càmera de fotos.
Parlant d’anglès, en general, desconfia una mica de la gent que parla bé l’anglès, és gent que es dedica a treballar amb turistes i sempre et cobrarà una mica més que el local que no parla cap paraula anglesa. En general, eh? Però està bé saber-ho. Per comunicar-te amb mongol, el millor és saber “Hola”, que sóna algo així com “Sambano” i “Gracies”, que podria ser un “Daiarla” i els fa molta gràcia quan dius les paraules i sobretot “Diners”, pronunciat “Mongo”.
Hauries de Saber:
Sambano, Daiarla i Mongo t’ajudaran.
Després per entendre’t amb el preu, als comerços t’ho escriuen en una calculadora i si és pel carrer, per exemple, per negociar un taxi, al mòbil. L’altra cosa que ajuda és portar escrit, amb mongol, el lloc on estàs i on vols anar, així no hi ha confusions.
Les notes pels turistes
Quan entres a un hotel per preguntar els preus de les habitacions, potser t’esperes que tinguin diferents preus en funció de si tenen bany privat o compartit però el que no t’esperes és que als preus de Mongòlia també hi jugui si tenen dutxa o no.
Per tant, tens tres nivells de preus, l’habitació amb bany compartit, però aquest bany no té dutxa i moltes vegades tampoc tassa de water, sinó un forat a terra. L’altre nivell d’habitacions és amb bany privat però sense dutxa. I l’habitació de luxe, que té bany i dutxa privada i generalment és una habitació molt gran, fins i tot amb un petit menjador.
Una cosa que no t’esperes i que t’alegrarà és que sigui més barat menjar al restaurant que comprar menjar al supermercat. La gastronomia mongola utilitza molta carn, de qualsevol dels animals que crien. I parlant de supermercats, aquí, igual que passava a Rússia, l’obsessió pels dolços, la quantitat de caramels i de galetes que venen és espectacular.
Ah, ni se us acudeix anar a informació i turisme de Ulaan Bataar. L’oficina oficial està dins dels magatzems de State Department Store però la gent que hi treballa només viuen per vendre tours turístics i contra tot pronòstic, no t’esperes que puguis recórrer gairebé tot el país per lliure, sense cap tour.
A Mongòlia pots viatjar per lliure.
Nosaltres només vam tenir tres punt, dels que ens hagues agradat anar, que no hi vam poder arribar, un al parc natural de Khustain, on hi ha els cavalls mongols salvatges, perquè des d’on et deixa l’autobús fins a l’entrada del parc són 13 km i a l’hivern no hi ha molt cotxe que hi vagi perquè et pugui portar.
L’altre al parc Terkhiin Tsagaan Nuur, perquè el transport públic entre Möron i Tsertserleg a l’hivern no existeix, i amb taxi és molt car. Després ens van dir que de Karakorum és més fàcil arribar-hi, perquè tens opció de fer “dit”.
I l’últim, però va ser decisió pròpia, no que no hi hagués transport, a Bayanzag, al desert del Gobi perquè el pressupost del taxi era elevat i ens va semblar que era de l’estil de Talampaya a La Rioja, Argentina. Tampoc vam anar al canyó i a les dunes del desert del Gobi, però això va ser per mala sort.
Els autobusos de distàncies llargues mai sortiran a l’hora. El més puntual que hem vist ha sigut 20 minuts tard però el més habitual és una hora.
Una cosa que no t’esperes és que abans d’agafar la carretera, quan ja estem tots a dalt i decideix arrancar, ha de parar a posar benzina, tot i el temps que ha tingut mentre esperava?.
Una altra cosa que et crida l’atenció és que, de tant en tant pari, al mig del no res, i pugi o baixi gent. Aquesta gent són els nòmades que viuen als ghers.
La gran capital
A Ulaan Baatar veuràs dues professions que no t’esperes trobar mai. Una és la de cobrar-te per pesar. Per exemple, al costat de l’oficina de correus, a prop de la plaça principal, hi ha una dona assentada a terra amb una bàscula i et cobra per pesar-te.
Aquesta activitat també l’hem vist, per exemple, al Vietnam. Està bé, nosaltres paguem per pesar-nos en una farmàcia però és que aquestes bàscules són les que pots comprar i tenir al bany.
L’altra professió, ja gairebé obsoleta, és la de la persona (que a vegades és el mateix que la bàscula) que té un telèfon amb antena i serveix de mòbil. Diem que gairebé obsoleta perquè a Mongòlia tothom té telèfon mòbil i l’utilitzen constantment, inclús conduint.
Quina cosa t’ha semblat més curiosa? Has estat Mongòlia? Què t’ha cridat l’atenció?
