Per mi i fins ara, Cusco ha entrat al Top5 de ciutats que s’han de visitar. Així, directe. La barreja d’arquitectura inca, colonial i actual li donen un encant que no he trobat a cap altra ciutat.

Cusco és una ciutat imperdible per a qualsevol viatger.

Una ciutat plena d’història i tradicions que ens ajudarà a entendre la colonitzció espanyola i els inques.

En situació

Passejar per Cusco és entrar a dues etapes històriques molt importants de Perú i de bona part dels països sudamericans. Aquí conviuen les llegendes inques amb les hispàniques, les ruïnes d’aquesta fascinant cultura precolonial amb les construccions que els espanyols van fer. Conviuen dues cultures totalment diferents que en el seu temps van ser incapaces de fer-ho.

Els espanyols sabien de la importància de Cusco per als inques; era la seva capital, i per això és la ciutat que més va patir la colonització. Però també sabien que la millor manera d’introduir (per posar un verb) els indis a les costums del vell continent havien d’adaptar aquestes a les costums natives.

Així es pot veure com el Qoricancha va passar a ser el Convent de Santo Domingo; transformant d’aquesta manera el temple més important pels inques on es rendia culte al Sol, amb un temple on es rendia culte al Déu cristià.

I de la mateixa manera el Temple de la Lluna pels inques va passar a ser el Convent de Santa Catalina pels espanyols. I així es podria seguir amb molts altres exemples. O inclús amb els sants i figures religioses on al Perú tenen un to de pell més fosc. Per exemple, el Apòstol Santiago, mentre que a Espanya mata als infidels moros, a Perú mata als  infidels indis.

Nocions base per moure’t per Cusco

Una cosa que has de saber de Cusco és que els noms de carrers poden canviar a cada cantonada. Per tant fixa’t bé com es va dient el carrer on està el teu allotjament perquè desprès potser camines més del compte. És una cosa molt boja.

Si vols començar amb Informació i Turisme ves directament a I-Perú (Pl.Armas amb Suecia). Allí t’explicaran Cusco, els voltants i fins i tot el Machu Picchu sense necessitat de caminar tota la ciutat d’aquí cap allà, com ens va passar a nosaltres el primer dia. I així pots fer-te un pla de viatge pels pròxims dies.

Cusco és probablement un dels llocs on t’adones que Perú viu del turisme. Si vols fer turisme cultural has de comprar el Boleto Turístico ja que és la única manera d’entrar als llocs més importants de la ciutat i dels voltants. Per s./130 (s./70 si ets estudiant menor de 26 anys, no val igual a 26 anys) tens el Boleto i amb ell pots entrar al Centro Qosqo de Arte Nativo, al Monumento Pachacuteq, al Museo de Arte Popular i al de Arte Contemporáneo, al Museo Histórico Regional, al Sitio Qoricancha (que no és el mateix que al Convento de Santo Domingo) i a les afores de Cusco pots entrar als parcs arqueològics de Moray, Ollantaytambo, Pisac, Chichero, Tambomachay, Saqsayhuamàn,Puka-Pukara i Q’enco.

El Boleto pots comprar-lo a Av. El Sol a prop de Pl.de Armas i a DIRCETUR al C/Mantas. A I-Perú t’explicaran com anar a cada un dels llocs de les afores de la ciutat si no vols fer els típics tours de guiris. Tot i que a vegades són una bona opció si no tens informació prèvia ja que portes guia que et va explicant “les pedres”. També hi ha el Circuito Religioso Arzobipal on pots entrar a la Catedral, el Templo del Triunfo, la Sagrada Familia, a San Blas i al Palacio Arzobispal  i contemplar el món i l’art virreinal.

Si primer fas Cusco que el Machu Picchu potser et convé comprar l’entrada ja. Al Ministerio de Cultura et vendran l’entrada de la Ciutat Sagrada. Perquè potser et convé? Perquè ens van dir que si és temporada de pluges es possible que al Machu Picchu es quedin sense llum i per tant sense sistema per vendre entrades i sobretot per si vols pujar el Huayna Picchu, ja que té el nombre de places limitades per dia. Necessiteu els passaports i aneu-hi a primera hora o us podeu passar tot el matí fent cua.

Què visitar a Cusco

Cusco està considerada per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat des del 1983. La millor manera per conèixer Cusco és “callejeando”, passejar pels seus carrers, ara girar a la dreta, ara entrar en aquest edifici, ara mirar els balcons colonials i així anar passant el dia. Hi ha quatre indrets per on no pots deixar de passar, un és el Qoricancha, el Templo del Sol, l’altre és la Plaza de Armas i desprès s’ha de passejar pel barri de San Blas i pel de San Cristóbal.

Si mires un mapa turístic de Cusco les esglésies, els convents i la Catedral són més del 70% dels atractius que s’han de veure. Dit així sembla que Cusco sigui una ciutat molt religiosa i és el que van pretendre els colons espanyols. Haig d’aclarir que nosaltres vam comprar el Boleto Turístico pero no el Religioso, així que tota la part religiosa està força incompleta.

Probablement l’edifici més important és el Convento de Sant Domingo i no per ser d’aquesta ordre sinó perquè era l’edifici incaic més important, el Qoricancha, el Temple del Sol. De fet, potser un bon punt de partida per conèixer i entendre millor Cusco. L’entrada és de s./10 i si ets estudiant amb la targeta ISIC de s./5, a fora del convent pots contractar un guia perquè et vagi explicant sobre els inques i sobre la transformació que va sofrir el Temple.

Si no vols, amb la informació que hi ha als cartells de l’interior més una mica de nocions prèvies sobre aquesta època et pots fer una idea de la importància anímica que tenia pels espanyols la transformació del Qoricancha.

Ja només la porta d’entrada, d’estil mudejar, et deixa clares les transformacions colonials. O millor, per entendre alguna cosa més de la cultura inca i de com era el Qoricancha potser és millor primer entrar al Museo de Sitio de Qoricancha, entrada amb el Boleto, i que està situat als jardins del convent amb l’entrada a l’Avenida del Sol.

Al museu pots aprendre sobre la cultura, creences, manera de viure i de construir que serà d’allò més útil per totes les ruïnes inques que ens esperen fins arribar al Machu Picchu. Així aprens a diferenciar els estils arquitectònics i d’aquesta manera a identificar la importància d’una construcció segons l’estil sigui imperial; com el del Temple del Sol, o cel·lular, per exemple.

També es pot entendre una mica més el perquè de la importància d’aquesta cultura veient l’evolució cultural que van fer amb poc més de 100 anys així com per exemple com van canviar la visió de la guerra en un principi econòmica i ja desprès d’expansió, per acabar essent de prestigi. O com van desenvolupar la metal·lúrgia heretada dels Tiwanakus. Com enterraven els morts i la importància de les mòmies o els descobriments mèdics que van fer a la seva manera.

La dualitat de la cultura, políticament, geogràficament i religiosament. A més hi ha una maqueta del Qoricancha que servirà per anar-nos situant durant la nostra visita al convent.

Amb tot això, ara si que poden entrar al Convento de San Domingo i entendre la simbologia del lloc.

Convento de Santo Domingo

Quan els espanyols van conquistar Cusco, al repartiment de terres, li va tocar a Juan Pizarro (germà de Francisco Pizarro) les corresponents al Qoricancha, aquests les va entregar a l’ordre dels dominicans que el 1534 van construir-hi el primer convent.

Van aprofitar parets dels inques i van fer construccions noves. De fet, arran del terratrèmol que sofrí la ciutat el 1950 van quedar al descobert parets inques que havien estat tapades per les pintures espanyoles; això es pot veure al recinte de les Estrelles.

A partir de les pintures era com els espanyols intentaven adaptar el culte incaic al cristià, una gran mostra d’aquest estil “cusqueño” es pot observar a la sala de la pintura. Tant al convent com al museu es pot veure Cicle de la Circulació de l’Energia pels inques i ja només això ja ens permet fer una idea de la importància de la dualitat per aquesta cultura.

Plaza de Armas

La Plaza de Armas és, per mi, la millor Plaza de Armas de Perú, molt millor que la de Lima. En temps dels inques s’anomenava Huacaypata, que en quechua significa lloc de trobada, era utilitzada com lloc cerimonial on es celebrava cada any el Inti Raymi, la Festa del Sol. La història de Cusco i gran part de la de Perú es va viure en aquesta indret, aquí fou on Francisco Pizzaro va proclamar la conquesta de Cusco. Amb els espanyols, també va arribar el seu estil arquitectònic i així aparegueren els arcs que envolten l’espai i, evidentment, les esglésies.

La Catedral, construïda sobre el temple Suntur Wasi dels inques, la casa del Déu, i sobre el palau del Inca Wiracocha. I l’altre temple religiós que destaca és el de la Companyia de Jesús, construït sobre els terrenys del Palau del Inca Huayna Cápac, cap al 1571.

Des del carrer del Triunfo que desprès s’anomena Hatun rumiyoc i per últim Cuesta de San Blas; s’arriba al Barri de San Blas.  Un d’aquells indrets on fer-se una ruta és inútil, ja que la millor manera de descobrir-lo és perdre’s pels carrers estrets i empinats. El mateix passa amb el barri de San Cristóbal on hi ha unes escales que et porten a Saqsaywaman.

Amb el boleto turístico es pot aprofitar per entrar a altres museus de la ciutat, com el Museo de Arte Contemporáneo, el Museo de Arte Popular o el més recomanable, el Museo de História Regional on t’expliquen més sobre els inques, els seus mitjans de comunicació, sobre la colonització i l’evangelització, l’assassinat de Tupac Amaru i una petita explicació de la vida del que va ser propietari de la casa on està ubicat el museu actualment, el Inca Garcilaso de la Vega, fill de Garcilaso de la Vega, colonitzador i d’una inca d’alt llinatge.

Els encarregats de l’evangelització a Perú van ser els Dominics. Els Franciscans van aportar la tecnologia agrícola i els Jesuïtes eren els educadors dels descendents de la noblesa de Cusco i Lima. L’ordre dels Mercedaris van ser els que van apostolitzar.

Si vols veure un resum sobre la història de Cusco, ves a la Avenida del Sol, on hi ha un mural que t’explica des dels inicis dels inques fins als dies actuals, passant per la colonització i la independència.

Parque Arqueológico de Sacsayhuamán

Teníem tota la ruta preparada per fer el Valle Sagrado però entre que hi havíem d’invertir un dia sencer i que el preu per fer-ho ens semblava desproporcionat i que plovia, ens vam acabar tirant enrere. Entre una cosa i l’altra ho vam reduir a Sacsayhuaman, Q’enqo, Puka-Pukara i Tambomachay. Per tant ens queden pel pròxim viatge Písac amb el tercer mercat més gran de sud-america, recomanable anar-hi un diumenge perquè hi van tots els poblats a fer trueques; Moray i les rests circulars; Maras i les salines inques; també ens va faltar Chinchero i Urubamba, Tipón i Pikillacta.

Sacsayhuamán era una fortalesa i magatzem de roba i de menjar. Està envoltat per unes muralles amb blocs de pedra de més de 9m d’altura i 4m d’espessor, realment impressionats, sobretot la manera com estan unides les pedres, sense cap tipus de material de contacte i sobretot si pensem el “com les han portat”. Hi pots trobars els tobogans de l’inca, totalment recomanable tirar-s’hi (millor si no estan mullats ;P), el tro del inca i fins i tot un passadís secret. Les vistes sobre Cusco són espectaculars.

De camí a Q’enqo trobes varis restaurants per menjar, el més típic és el “choclo” amb formatge, és dir una panotxa de panís amb formatge. Nosaltres ens vam deixar encandilar per una padrina, molt padrina, que carregava dos farcells més grans que ella, a l’estil formiga i que et venia per s./3 un parell d’aletes de pollastre amb patates i “batatas” (moniatos) al forn i una salsa espectacular.

Quenko o Q’enqo és un laberint esculpit en una roca de l’època pre-inca amb utilitzar per adorar. És petitet però totalment recomanable.

Tambomachay o Tampumachay, com el seu nom indica (Tambo) era el lloc de descans de l’inca i d’adoració a l’aigua com ho demostren els seus canals i caigudes d’aigua, tot un exemple de l’arquitectura hidràulica dels inques.

Hauries de saber

Així que vam agafar una mini-band des de Cusco direcció a Pisac però que ens deixés al Cristo Blanco per anar a Sacsayhuaman (també s’hi podia anar caminat pujant el Barrio de San Cristobal). De Sacsayhuaman vam recórrer el trajecte que ens separava fins Q’enqo a peu i d’allí vam agafar una altra combi, la blava que digui Huerta per s./1 fins a Tambomachay. Des de Tambomachay a Puka-Pukara es creuar la carretera i d’allí, una altra combi fins a Cusco (Tullumayo amb Av.Pachacutec) una altra vegada. En total hi vam dedicar unes 5 hores.

Nosaltres ho vam fer tot pel nostre aire amb l’ajuda del llibre “Sacsayhuaman Portento Arquitectónico” de Víctor Angles Vargas per s./25.

 

This Post Has One Comment

  1. Laia

    Doncs ja hi anirem jejeje quin es el teu Top5 aixi?

Deixa un comentari