Quan sentim Brunei, molts de nosaltres pensem en petroli i en país musulmà. Doncs bé, no estem gens equivocats. Brunei és una monarquia musulmana malaia, amb el poder centralitzat en el sultà. El que potser no sabem és que aquest sultà és el Cap de l’estat, el Primer Ministre, el Ministre de Defensa i el Ministre d’Afers Exteriors. La resta de ministres els escull el sultà segons el seu criteri, generalment dins la seva família.

La ciutat sense edificis i amb pobles a l’aigua

La primera és que la capital, BSB, no tingui gratacels, ni tan sols edificis alts. Essent un país del petroli i acostumats a veure Qatar, t’esperes grans construccions, però Brunei no té ni un edifici alt. Tot el centre són edificis estil magatzem, amb dues plantes o grans recintes que acullen edificis governamentals. La gent viu en cases i urbanitzacions, sigui a terra o a l’aigua. Perquè el que no t’esperes és que una gran proporció de la població visqui en pobles de l’aigua, els Kampong Ayer.

Visita els pobles de l’aigua de manera local, evita les excursions

Aquests pobles consisteixen en un seguit de cases totes iguals, construïdes damunt de pilars de formigó i unides per passarel·les. La majoria tenen una escola primària i una mesquita. Per anar del poble a la terra, han de pagar una llanxa motoritzada, que val 1$ de Brunei. A diferència del que passava als pobles de l’aigua de Kota Kinabalu, als pobles d’aigua de Brunei, no hi viu la gent pobra. Perquè el que no t’esperes a Brunei és que no hi hagi ni pobres ni robatoris.

Com hem comentat, aquesta pobles són cases construïdes sobre pilars, per veure pobles de barques convertides en habitatges has d’anar a Cambodja, que aprofitem per dir-te que Kampong Chhnang el pots visitar per lliure.

Brunei a dues bandes

Una cosa que no t’esperes és que si pretens visitar tot el país, hauràs de treure el passaport, ja que Brunei està dividit en dues parts, separat per Malàisia. Actualment estan construint el pont Temburong, per tal d’unir les dues parts del país, estimen que estarà acabat pel 2019. En total hi ha quatre districtes: Brunei-Muara district, on hi ha la capital, Tutong Distric i Belait Distric, on hi ha la ciutat del petroli Seria. El quart districte, Temburing Distric, és el que està separat de la resta del país.

Ningú diria que és Àsia

Una altra cosa que no t’esperes de la capital del país del petroli és que, malgrat haver-hi cotxes, no hi ha ni una moto, tampoc hi ha soroll de vehicles, la majoria de cotxes són nous, no sents soroll del clàxon, com a vianant tornes a ser visible i el trànsit és tranquil, a l’estil de Lleida. El que no t’esperes és la sincronització dels semàfors, el dels vianants es posa verd molt poques vegades, quan per lògica veus que en certs moments et podrien deixar passar perquè és impossible que un cotxe giri on estàs tu.

Tampoc t’esperes que moltes vegades, passejant per BSB, la capital d’un país, sentis com passejant per Lleida, la capital d’una província. Els locals es saluden entre ells perquè d’una manera o altra es coneixen i els turistes ens somriem entre nosaltres perquè el lloc és tan petit que ens trobem diverses vegades al dia.

El que ens agrada a Fuet i Mate

Una cosa bona de BSB és que els museus, mesquites i altres centres són totalment gratuïts. Però per contra, l’allotjament és molt car, aquí sí que es justifica fer Couchsurfing, perquè a més a més pots tenir la sort d’acabar vivint en una casa en un dels pobles d’aigua.

Com a turista, tampoc t’esperes que menjar sigui barat, per un dòlar nacional, menys d’un dòlar americà, pots menjar un plat d’arròs amb pollastre amb curry fregit, el Nasi Katok o Chicken Rice. I si vas al mercat nocturn, que obra a les 16.00 fins a les 23.00, les opcions de BNS1 s’amplien considerablement.

Pels restaurants de Jalan Masjid Omar Ali Saifuddien i Jalan Pemancha, és a dir, per vora de la plaça principal, els plats ronden entre els 2,5 i els 5 dòlars nacionals però si us arribeu al mercat diürn, a Kianggeh hi trobareu el famós chicken rice per l’estimat dòlar. Una altra zona de menjar, fora del centre, és a Simpang 88 i Jalan Jame’ Asr, a prop de la mesquia que porta el mateix nom.

No et quedis sense provar cap plat de Brunei, coneixes el Ambuyat, un menjar típic de Brunei?

A Brunei, com Malàisia, acostumen a menjar amb la mà. A la taula sempre hi ha, però, cullera i forquilla. La mà utilitzada per menjar ha de ser la dreta perquè l’esquerra és la que utilitzen per netejar-se el cul. Perquè no t’esperes que a Brunei tampoc hi hagi paper de WC.

Les coses bones de Brunei sense secrets

Igual que passa a Malàisia tenen un mànega que encares al cul i au, a rentar. Aquest fet ja va ser descrit en les seves cròniques de viatge per Anthony Pigaffe, un navegant de l’expedició de Fernando de Magallanes, el 1522. Aquest, entre altres coses, destacava que el sultà només sortia del palau per anar a caçar i que només el podien servir les filles dels dignataris.

El transport

Si agafes un transport públic pregunta a algú abans de pujar quan val el bitllet, generalment 1$, perquè els mateixos locals us diran que per ser turistes us intentaran cobrar més. Tot i que hem de confessar que no ens hem trobat mai en aquesta situació. La que sí que ens ha passat és que en fer dit, ens demanessin diners. I és que a Brueni hi ha gent que aprofita per recollir les persones que esperen l’autobús per portar-los cap a la ciutat, aprofitant que ells també hi van, i després els cobren el que costa l’autobús.

El que no t’esperes és que els autobusos acabin entre les 17.30 i les 18.00. Si et quedes tirat, l’opció que hi ha és parar algun cotxe a la carretera.

La part cultural

Tampoc t’esperes que els divendres, el país sencer es pari, les botigues i els restaurants tanquin i els carrers es buidin, de les 12.00 del migdia fins a les 14.00 (segons quins llocs de 11.30 a 14.30) perquè sigui el temps d’oració. L’opció, per passar l’estona, i que no t’esperes per a res, és anar a descansar al hall del Brunei Hotel. Tranquil, no et diran res, com a molt no et donaran la contrasenya del wifi però et podràs quedar allí tanta estona com vulguis. Recorda que els banys dels bons hotels sempre estan nets i tenen paper.

Seguint amb el tòpic de país musulmà, Brunei té certes prohibicions relacionades amb la fe musulmana. Per exemple, està prohibit beure alcohol i consumir drogues, sota pena de mort. Això és degut al fet que el Corà, el llibre sagrat, diu que no es poden consumir substàncies que alterin la nostra ment.

Hauries de Saber:

És molt important respectar els costums locals.

El tabac també està prohibit però en recintes públics per això és fàcil veure gent, sobretot els joves, fumant a les terrasses dels bars o abans de pujar al cotxe. Sentint això, no t’esperes que puguis entrar alcohol al país, això sí, l’has de declarar. Els no musulmans poden entrar al país, declarant, 2 botelles de vi o negudes espirituals i 12 llaunes de cervesa però només per consum privat.

I el que menys t’esperes és que la gent de Brunei, malgrat ser musulmans, diguin que quan viatgen beuen i fins i tot proven alguna que altra droga, encara que només sigui Maria.

Per acabar amb el tema religió, no t’esperes, malgrat que ser un país musulmà hi puguis trobar temples budistes i esglésies cristianes. Per tant, com a dona, no es obligatori anar tapada pel carrer i molt menys portar el cap cobert.

El que potser sí t’esperes és que per entrar a les cases i a les mesquites t’hagis de descalçar però el que no t’esperes és que per entrar en alguns museus també. A fora d’aquests llocs hi ha unes estanteries on has de deixar les teves sabates i on pots agafar unes espardenyes com les dels hotels.

Hauries de saber que quan et presenten algú, mai has de donar la mà a una persona del gènere oposat al teu. La manera formal de saludar-se a Brunei (fins ara també ho hem vist a Filipines i Malàisia) és que la persona jove agafa la mà de la persona més gran i se l’apropa al front. Antigament li feien un petó, però ara, el gest s’està perdent i només se l’atansen al front mentre fan una reverència.

Qui pogués ser Sultà

Retornat als nostres coneixements previs de Brunei, el de l’economia basada en el petroli, tornem a estar encertats. A Brunei viuen del petroli, pràcticament no produeixen res més.

Bé, la carn és “nacional” però criada a Austràlia i és el que Sultà posseïx una granja a Austràlia, més gran que el seu propi país, on cria els animals per alimentar al poble.

El sultà actual porta gairebé 50 anys al poder, de fet, aquest octubre del 2017 es celebrarà els 50 anys de la coronació. Si per la celebració dels 25 anys van construir una mesquita que va costar 1.7 bilions de dòlars de Brunei, pels 50 anys que farà?

Hi ha dues coses que no t’esperes respecte a els noms a Brunei. Una és que el país es digui en realitat Brunei Darussalam o Brunei, the Adobe of Peace i l’altra és el nom del Sultà: Sa Majestat Sultà Haji Hassanal Bolkiah Mu’izzaddin Waddaulah Ibni Al-Marhum Sultà Haji Omar ‘Ali Saifuddien Sa’adul Khairi Waddien, el Sultà i Yang Di-Pertuan de Brunei Darussalam. En riute’n tu dels noms dels Borbonets.

Deixa un comentari