Diferències lingüístiques amb l’Argentina

A Fuet i Mate ja hem escrit diverses entrades on parlem de diferències lingüístiques amb l’Argentina. En aquesta ocasió, farem un mix de coses que per un motiu o l’altre no he inclòs en les entrades particulars. I mira, ara que ho penso, aquesta servirà com a base de dades per enllaçar totes les altres.

Tot i que no només Hauries de Saber sobre diferències lingüístiques quan vas a l’Argentina, eh?

Tot el que Has de Saber si viatges a l’Argentina

Avui farem una recopilació de carrer i fins i tot de diccionaris argentins. Sí, sí, existeixen diccionaris d’argot argentí de carrer. Quan vaig a Buenos Aires, sempre busco una estona per passar-me per la biblioteca del Palacio Sarmiento, que és una font inesgotable d’informació.

Mentida

El dia parlàvem d’animalades o del zoo del diccionari, parlàvem de coses “truchas” és a dir, falsificacions o coses falses, generalment associat a baixa qualitat.

Però també hi ha una altra paraula per definir una cosa de baixa qualitat: berreta. “Que comida berreta nos sirvieron“. Berreta s’associa a gent que té poc gust, “sos un berreta“. En linies generals podriem dir que berreta és el nostre “cutre”. I com al català, també es pot adjectivar, de cutre-cutrada, de berreta-berretada “Esto que hacés es una berretada, hacelo bien!“.

Hauries de Saber

El zoo del diccionari

En aquest context, també a vegades podem utilitzar “chamuyar“, però amb certs matisos. Chamuyar pot ser quan algú parla sense fonaments, és a dir, que “venen fum” o fins i tot que t’estan enganyant “que et venen la moto”. Si t’avisen que una persona és un “chamuyero” tant pot ser un “liant” com un mentider.

Però quan estàs parlant amb algú en pla confidències, potser sentiràs que una tercera persona que se us apropa us diu: ¿Qué chamuyan ustedes dos? o ¿Qué andan chamuyando?. I tu li pots contestar, “vení, escuchà que tengo un chamuyo que no te lo vas a poder creer“. És a dir, un xisme, un cotilleo.

Italià de menjar

Quan vaig fer la llista de Menjar en un altre idioma, ja et vaig comentar que una minuta és un plat ràpid de fer, preparat a l’instant. I que un exemple seria la milanesa, és a dir, un empanat. Generalment, si parlem de menjar, milanesa o milanga fa referència directa a un bistec de vaca empanat. Si és d’albergínia, ja és “milanesa de berenjena” i si és de pit de pollastre, llavors és una suprema. Ara m’ha entrat gana de morfar, de menjar, “vamos a morfar?”

La paraula morfar prové de l’italià i la milanesa sembla, que prové del genovés. Algun dia haurem de fer una entrada de la gran quanitat de paraules italianes que ha adoptat l’argentí del carrer.

Per cert, milanesa també podria haver anat a l’apartat anterior, ja que també es pot utilitzar com a sinònim de mentida. Ja que sembla que la milanesa, la de menjar, va sorgir per amagar la carn de més mala qualitat. Una expressió típica d’Argentina és “la verdad de la milanesa” és a dir, que et diran la veritat absoluta.

Altes expressions típiques de l’Argentina

Posta, paraula d’origen espanyol, de “hermoso“, però en aquest cas fa referència a “exacte, just” tot i que moltes vegades ho utilitzen com un sinònim de veritat?” “Posta que no venís mañana? Vamos a comer milanesa, che!” és a dir, que és sorpren que no vinguis demà a menjar milanesa (ningú diu no a una milanga i menys si és napolitana, carn+salsa de tomata+pernil dolç i formatge fos).

El que em sembla que no vaig comentar, el dia que parlàvem de menjar, és que els “chetos” a l’Argentina no són els “Cheetos“, la marca de patates de bossa. A l’Argentina, els chetos, són els pijos, els rics o la gent que pretén ser adinerada.

En canvi, la contra de cheto és mersa, d’origen piamontès. Per tant, un mersa és algú sense cultura, sense comportament ni sense maneres, sense “savoir fair” que dirien els gavatxos.

No et posis en problemes

I atenció amb dir pija! Això sí que n’hem parlat a Cogiendo i Altres coses!

Hauries de Saber:

Evita problemes amb doble sentit: Cogiendo i Altres coses

No sigui que li diguis a una mossa que és una pija, perquè potser et fleta! Fletar, una altra paraula amb múltiples usos, però tots relacionats. En general, fletar és embarcar persones o mercaderies pel seu transport. Per tant, quan, per exemple fas una mudança, busques un felte amb fletero que t’ajudi a carregar les coses al mionca que et fleti les caixes. Vols la traducció? Busques un camió de la mudança amb un ajudant que t’ajudi a carregar les coses al camió i que traslladi les caixes.

T’hi has fixat en la paraula mionca que és camión, però escrit amb les síl·labes al revés! Això és una de les coses típiques del lunfardo. Com feca i cafe. Revisa l’entrada de “Però en quin idioma parlen?” que t’explico què és el lunfardo i l’argentiniglish.

Si t’has enfadat, també em pots fletar, eh? És a dir, enviar-me a pastar fang. Quan t’apropes a algú a una discoteca i et rebutgen tornes amb els teus amics i els diu que “na, me fletó” és a dir, t’ha enviat a alguna part contra la teva voluntat. Per tant, quan et fan fora de la feina, què t’acomiaden, també et fleten.

També potser que et fletin perquè ets mufa. Una paraula que també prové de l’italià muffa, fong petit que es cria en la superfície orgànica i com que normalment tenir moho és una putada, una mufa o un mufa és una cosa que porta mala sort, un “yeto“. “Salí de acá que vos sos mufa y Messi no puede fallar el penal, el pibe necesita recuperar la confianza“. Pibe de pebete, de nen en italà. Per cert, el pebete és un pa especial, semblant al nostre pa de viena. No sé quina relació té nen amb un entrepà.

Veure (i entendre) un partit de futbol per la tele

L’última, saps aquella frase nostra de “passa’m allò?” A l’Argentina és “pasame el coso” Coso…de l’italià també. Ara, també poden especificar una mica dins de la generalitat i dir-te “pasame el chiche aquel” llavors saps que es refereix a una cosa petita.

En definitiva, per avui ho deixo aquí, a l’espera que torni a l’Argentina, per seguir llegint el diccionari que em vaig quedar a la P, però la cosa continurà.

Si et vols entretenir, també hi ha una altra particuaritat i és les coses que són marques. Com es diu a l’Argentina “tirita”?

Hi ha moltíssimes més paraules, eh? Però vaig anar anotant les més utilitzades col·loquialment i les que no he parlat en altres entrades.