Seguim amb la llista dels monuments més importants, tal com vam fer per Recoleta, per parlar, aquesta vegada del barri de Puerto Madero, un dels que té monuments de lo més curiosos.
En situació
Puerto Madero és un dels barri més joves de la ciutat i més moderns. Va ser construït sobre terreny guanyat al mar i almenys, van tenir la descènsia de millorar un fet força negatiu a la ciutat: no hi havia cap carrer amb nom de dona.
Avui en dia és un barri amb pocs comerços, majoritàriament són restaurants, cafeteries i gelateries però un dels que té més monuments repartits entre els seus carrers.
El Passeig més divertit de Buenos Aires
Si entrem al barri per l’avinguda Belgrano, ens hi espera un dels personatges imaginaris que conformen el Paseo de la Historieta, que comença a Monserrat i que ens porta, a través de representacions dels personatges més famosos dels còmics argentins, fins al Museo del Humor.
La part de Puert Madero està formada per Don Nicola l’italià propietari d’un típic convetillo, aquelles cases realquilades que podem veure per San Telmo o La Boca. El Loco Chávez, el periodista, Negrazón i Chaveta i Diógenes i el Linyera de Tabaré, Langostino, Inodoro Pereyra i Mendieta i finalment, davant al museu del humor ens hi espera La Jirafa.
Fangio el Flecha de Plata
Baixant per boulevar Azucena Villaflor ens hi espera un dels dos monuments a Juan Manuel Fangio que hi ha al barri. Aquest, on podem veure a Fangio amb el seu famòs “Flecha de plata” va ser obra de l’escultor català Joaquim Ros Sabaté. L’altre monument que trobem en el mateix passeig és el del Bandeó, que rendeix homenatge al gènere musical més internacional del país, el Tango.
Els dos referents del barri.
El monument més reconegut del barri és un pont. El Puente de la Mujer va ser dissenyat per l’arquitecte valencià Santiago Calatraba i forma part del perfil de la ciutat.
Un monument, dels que per mi és dels més bonics de la ciutat, és la Fuente Monumental de las Nereidas, de Lola Mora. El monument en si mateix és espectacular però la seva història no s’hi queda pas curta. Resulta que li van encarregar a Lola fer una font per posar a la Plaza de Mayo, just davant de la Catedral i aquesta artista “revel” no se li va acudir res millor que fer una font on hi haguessin esculpides dones despullades.
Evidentment, allò era impensable que es destinés a la seva ubicació original i va ser trasllat als afores de la ciutat, a la vora del riu, on anava la gent sense recursos a banyar-se. Amb el pas del temps, el monument ha acabat en una de les zones més exclusives de la ciutat. Finalment el govern li va fer justicia i el 1997 va ser declarat Bien de Interés Histórico Nacional.
El Passeig dels triomfadors
Per Costanera Sur, veurem tots els esportistes que formen part del Paseo de la Gloria on ens hi podrem trobar a tenistes, basquetbolistes, futbolistes, jugadors de rugby, boxejadors entre molts altres. Els reconeixes tots?
Altres monuments per costanera
Si seguim per la vora del riu, ens trobarem el monument al Guardacosta i el del Taxista, que és el primer al món sobre aquesta temàtica, obra de Fernando Pugliese. També hi ha el Monumento a Luis Viale obra de l’italià Eduardo Tabacchi, que recorda Luis Viale el qual va sacrificar la seva vida per salvar els passatgers del América, el vapor que va naufragar el 1871.
