Cada idioma té les seves dites, frases fetes i refranys, algunes molt particulars com la nostra “és més cara la salsa que els caragols” i d’altres més històriques a l’estil de “A buenas horas Mangasverdes”. Doncs bé, evidentment Argentina no és una excepció i també les seves expressions argentines.
A part de per les experessions argentines pròpies, a vegades, ens pots costar entendre a un argentí i això és perquè utilitza paraules del lundardo.
Ja ho diu el web de Turisme de Buenos Aires: “Acá no hablamos español, hablamos porteño“.
Avui t’explicarem les més interessants, les més utilitzades i les més culturals.
Les expressions més argentines
Té frases tan seves com “Ser Gardel” quan senzillament ets un triomfador, el que vindria a ser “lo puto amo” o quan et diuen “que jugadoooor“.
Una altra expressió molt argentina fa referencia als gauchos, els ramaders argentins o cowboys… “Ser gauchita/o” que té dos significats segons el context, el primer i apte per tot horari és el de ser bona persona, tenir bona predisposició, un tros de pa, i el segon significat, jugant una mica amb la bona predisposició, s’ha de portar l’expressió al sexe.
Hauries de Saber:
Totes les expressions argentines relacionades amb animals, al zoo del diccionari.
Amb Gardel en tenen una altra que és “andá a cantarle a Gardel” és a dir, que ves a un altre amb aquest conte.
Les exportables
“Billetera mata galán” és força visual, no? És aquella creença, a vegades realitat, que les dones prefereixen la pasta a la persona.
Una altra que també s’enten ràpidament és la de “con el periodico del lunes” que s’utilitza quan algú fa un comentari d’un fet que ja ha passat. A l’estil, comentari de futbol de bar del dimecres dient que “jo hagués consultat al meu assessor abans de posar a Cheryshev a jugar la Copa del Rei!” clar, ho dius ara, que saps que no podia jugar però el dimarts ni se t’hagués ocudit! Tot i que el Madrid la va “liar parda”.
He de confessar que en aquest apart hi ha algunes de les meves expressions argentines preferides.
N’hi ha d’altres com “No le llega agua al tanque” o “Tiene un patito desalineado“; expressió per cert que m’encanta, molt visual, seria el nostre “està tocat del bolet” però no tant en el sentit de que fa tonteries, si no, que és una persona que generalment diu coses sense sentit.
Amb referencia a animals també s’utilitza “Cocodrilo que duerme es cartera” que equivaldria a la nostra “Quien se va a Sevilla pierde su silla”, per tant, “No val a badar”.
I una altra que m’encanta és “cuando el gato no está, los ratones bailan“. Qui no ha recollit la casa el dia que els seus pares torne d’una setmana de vacances o qui no ha posat música a l’oficina, quan el cap no hi és?
Les expressions argentines més esportistes
També sentireu amb el mateix significat que la dels ànecs, la frase “Le faltan algunos jugadores“. I és que a l’Argentina moltes frases fetes tenen relació amb el futbol com per exemple “la cancha está embarrada” que seria que la situació està complicada o “le dió al palo“, sí aquesta nosaltres també la tenim. “Me la dejó picando“, quan la rèplica a una frase és evident, “darte bola” és quan et fan cas i “¡qué jugador!” és una manera d’elogiar, el nostre crack, vaja.
“Bajá un cambio” que fa referencia a les marxes dels cotxes, s’utilitza quan algú s’està passant de la ratlla o va massa accelerat.
Si vols parlar de fubtbol, hauràs de saber que coses com arco, arquero, referi, etc. Per això et deixem una guia per veure un partit per la tele.
No et perdis els noms propis amb els sobrenoms, un clàssic a l’Argentina.
Les expressions argentines més històriques
També hi ha expressions argentines d’origen cultural o històric com per exemple “tirar manteca al techo” o “en Pampa y la vía“. La primera fa referencia a “estrènyer-se el cinturó” i l’expressió ve de principis de s. XX quan els fills de les famílies adinerades, per divertir-se, tiraven mantega al sostre esperant que caigues damunt d’algú, mentre a la resta del país la gran majoria de gent passava gana. Té un origen similar a la “xocolata del lloro” tot i que el significat és direfent.
La segona, ens hem de situar a mitjans de 1850, Pampa era una de les parades del tramvia que unia la ciutat amb l’hipòdrom de Belgrano. L’hipòdrom oferia bitllet gratis de tramvia des d’allí fins a Pampa, així que els homes que s’havien arruïnat apostant, no els quedava més remei que esperar-se a la Pampa y las Vías a fi que els anessin a buscar. Avui la frase fa referencia a quedar-se sense diners i dessolat.
Com passa a altres cultures, hi ha moltes expressions relacionades amb els diners i l’interessant és que a cada país es formen amb la quotidianitat d’allí, així per exemple a Catalunya deien que “lligàvem els gossos amb llonganisses” doncs a Argentina tenen la “vaca atada“. Expressió que ve de s.XIX quan el país tenia un model agroexportador i molts dels estanciers es van fer d’or, essent la classe benestant de la època. Tant que viatjaven a Europa, amb vaixell, el personal a càrrec i una vaca, ben lligada a la bodega, per tenir llet fresca cada dia. També n’hi ha d’altres que diuen que ve directament de la Pampa, on els gauchos lligaven les vaques per tenir-les controaldes.
Les expressions argentines més sexuals
“Gata flora se la pone grita, se la sacan llora” o “No hay poronga que le venga bien” és a dir, “ni come ni deja comer”, no hi ha res que li sembli bé. La versió de la poronga no és per dir la primera vegada que coneixes a la sogra, perquè poronga és chota, pija, verga, pito, la cabezona, el pelon, longaniza, salchicha i em sembla que ja ens estem entenent, no?
Hauries de Saber:
Per cert, tampoc li diguis que “me la metió doblada” perquè és una expressió que no tenen i acostumen a imaginar-s’ho literal, sexualment parlant.
Què no ens embauquin, al loro
Hi ha algunes expressions i accions que hauríem de detectar ràpidament perquè no ens embauquin. Al loro, que us en presentem algunes:
Els argentins utiltizen molt la de “vender humo” quan algú diu qualsevol cosa, el típic que parla com si sabés de què parla però en realitat “no sabe un poroto“.
“Mandar fruta” és que t’estan dient qualsevol cosa, però no qualsevol cosa així només sinó que en general és mentida. També valdria el “chamuyar” i llavors la persona que fa l’acció, és dir qui t’està mentint seria un “chamuyero“, nosaltres en diríem “vendre la moto”.
Ojo que seguint amb aquest estil de picaresca o “viveza porteña” tenim el “bicicletear” que tal com us podeu imaginar us donen tombs sobre si mateix, com els pedals d’una bici, per lo general per no fer o dir res en clar, per exemple per no tornar-te els diners que et deuen.
El que li podeu contestar a algú que us estigui fent alguna d’aquestes coses és “tomátela“, que seria com la nostra botifarra i de fet ho podeu acompanyar amb el gest de la botifarra, l’entenen perfectament. També podeu dir un “¡qué te pasa?” això sí, acompanyat del gest de posar la palma de la mà cap a dalt, unir els cinc dits aixecant-los i moure el l’avantbraç amunt i avall, com els italians. Com li va fer Mascherano a Müler a l’anada de la semifinal de la Champions, amb la coletilla de “puto” o sigui gay però en el sentit “maricón”.
L’important és no quedar-se callat
Quan no saben que dir però no volen quedar callats, per exemple en un examen, per cert, hi ha examans orals a l’Argentina…el que fan es “sacar el violin” i ho acompanyen amb el gest de tocar un violí invisible. Suposo que la idea és estil Titànic, ningú t’escolta però fes seroll. També poden tocar la guitarra, amb el mateix significat que el violí o directament “guitarrear“.
També has de tenir en compte l’expressió de “Sarasa-sarasa“, ja que si ens la diuen a nosaltres, és que no ens estan creient l’excusa que els estem donant o també la poden utilitzar a l’equivalent de quan expliquem una història i volem representar el “em va dir mil coses” que seria un bla-bla-bla, els argentins en diuen sarasa-sarasa “cuando lo llamé a ver por donde andaba, porque estaba llegando tarde, viste, me dijo que la calle era un quilombo, que había muchos autos, sarasa-sarasa, me mandó fruta, el muy boludo“.
Atenció que és veritat
Ara, si et diuen la “Verdad de la milanesa” és quan us donen una data molt bona, també poden tenir la “posta”, o sigui que ens estan fent una revelació o descobrint la “veritat de veritat”.
Si ja sabem que una milanesa és un bistec arrebossat, el plat més popular a argentina, us preguntareu que té a veure la milanesa amb la veritat, doncs bé, senzillament el misteri de l’origen d’aquest plat, esbrinar d’on va sortir el concepte de fer carn arrebossada, pot ser de Milà pel nom?, doncs depèn del que llegeixis.
Si no sabies que era una milanesa, et recomanem llegir Menjar en un altre idioma.
Més que boludo
És cert que quan un català imita a un argentí el primer que diu és che, el segon boludo i el tercer que bueno que viniste, frase famosa de Puyal a Pizzi. De fet l’accent que Puyal força és l’accent d’un català imitant a un argentí i tan agust que ens quedem pensant que ho fem a les mil meravelles, però la veritat és que un argentí pensa que estem imitant a un italià. Coses de la vida. Perquè quan un argentí imita a un gallego (és a dir a un espanyol), en realitat imita a algú que diu “ostia, coño, joder” al principi i al final de cada frase i que a sobre es “zopez”.
I sí, els estereotips són així. I sí, és cert que els espanyols putegem molt; i sí, és cert que els argentins diuen molt boludo, la concha i sobint macanudo. Potser no ho diuen tant com nosaltres ens pesem, però ho diuen més dels que ells en són conscients.
Un boludo no té perqué ser algo negatiu. De fet a un amic li pots dir “¡che boludo, cuanto tiempo! ¿cómo andás?“. Però si canvies el to llavors sí que es converteix en algo negatiu “¡Sos un boludo, te voy a cagar a trompadas!“. Així que, com tot en aquesta vida, percebre el to és important.
El che s’utilitza per cridar l’atenció “che! ¿viste el partido de ayer?“. Per tancar les frases i assegurar-te que t’estan escoltant s’utilitza molt el viste que seria el “entiendes” de Belén Esteban.
Les que has de detectar
Altres expressions argentines són el re– enlloc del super-. Recontento, refamoso, recontracansado; I és que el recontra– és l’òstia, és el supermega- nostre. Per exagerar també tenen la paraula bocha, una bocha és molt. Perqué si una cosa són els argentins, a part de psicòlegs per naixement, és exagerats. Pots sentir un ¡Qué báaaarbaro! com a resposta a “he anat de compres i m’he comprat una samarreta de rebaixes”.
Una altra expersió que tenen per exagerar és el Alto, si posen alto al davant d’alguna cosa és que aquella cosa ho és molt del que sigui que parlaven. “alto coche” és un cotxe guapo, car, molon, etc. “Alta mina” és una noia molt atractiva o “alto pelotudo” és que ets més que un pelotudo.
Mal, mal en argentí és bo. Què com pot ser bo una paraula que significa malament? Doncs no sé…podriam pensar-ho com el nostre “terrorífic” tot i que no ho utiltizem gaire en aquest sentit. Un exemple, millor. “Che, Lu, como me queda la remera?” “Maaal, comprátela!”
Hauries de saber:
Mal és bo
És copado qui és agradable, “majo” i és canchero qui és un “listillo” o “chulito”. És cheto qui és pijo i s’identifiquen perquè utilitzen l’expressió “gente como uno“, el “o sea” dels nostres pijos. Algú és de buena onda quan és bona persona, no té maldat o també és pot utilitzar quan dius o fas algo que pot ofendre algú, llavors ho poses com a coletilla perquè vegui que no ho dius amb intenció d’ofendre’l, el “de bon rotllo”.
Atenció amb pija, no es pot dir.
Ojo que també ets pots cagar amb argentí, eh? La puta madre, sense el “tu” nostre (tu puta madre) o la concha de la lora o del mono, el “me cagüen todo” o “la puta d’oros”.
Les expressions argentines oposades
“De una” vs “ni ahí“. La primera és quan algú et proposa fer alguna cosa que t’apeteix o et diu alguna cosa amb la que estàs totalment d’acord, la resposta més directa és el “de una“.
La segona és totalment el contarri, quan no estàs d’acord amb el que t’han dit o proposat. “Che, gorda, el domingo vamos a lo de mis viejos” “Ni ahí, ni se te ocurra decirle a tu mamá que vamos, es el cumpleaños de mi viejo“.
En aquest grup també entraria “Ni en pedo!“, que no hi estàs d’acord de cap de les maneres. I si hi estàs molt en desacord, val allargar les lletres: niiii en peeeedooooo.
Dale, loco, ya fue!¡ Va, home, oblida-t’en!
Parlant d’expressins, no ens podem oblidar de les marques que son coses. Com demanaries una tirita a l’Argentina?
El Diego i el Lucas es mengen una gamba amb mango?
Quines frases podem construir amb les paraules: diego, lucas, gamba i mango? Em sembla que si estem a Catalunya només se’ns acudeix relacionar-ho amb menjar però si estem a Argentina és més fàcil que ens passi pel cap “guita”, “mosca”, “tarasca” o sensillament diners! I és que a Argentina la “pela” és la guita.
Una paraula 100% lunfarda que sembla que pot provenir de la paraula de l’antic alemany “witta” utilitzada per denominar algo sense lo qual no podries viure.
peso
I que tenen a veure “diego, lucas, gamba i mango” amb els diners? Ben senzill. Mango és, precisament, un equivalent per parlar de diners. “No tengo un mango” podria ser el nostre vell “no tinc ni un duro”.
“Gamba” són 100 pesos, però ojo que la paraula “gamba” també s’utilitza per demanar a algú si t’espera o si t’acompanya a algun lloc, més concretament quan l’altra persona no tindria perquè anar a aquell lloc si no fos perquè tu li demanes que t’acompanyi “Tengo que ir al banco, me hacés la gamba i luego vamos a tomar un feca?“. 100 pesos també s’acostumen a dir com “un Roca”, ja que és el personatge que surt als bitllets, bé, als vells perquè als nous hi ha la cara d’Evita.
Lucas, el Lucas, a part de ser un nom propi masculí, també significa 1000 pesos, una luca o dues o tres lucas es sempre un múltiple de 1000. Si parlem de “palos” ja és un milió i si li posen la paraula “verde” són dòlars.
Ah, i un Diego! Aquest és genial. Tots els argentins relacionen Diego amb Diego Armando Maradona, el Dios, el 10, el número que va fer gran a un jugador de futbol. Així que un Diego, són 10 pesos.
Donar-li tombs al cap
A l’Argentina, quan dubten alguna cosa i l’han de pensar, no li donen tombs al cap ni ho consulten amb el coixí, senzillament “Les quema la cabeza“. L’expersió és bona, ho tens tot el rato al cap i al final et surt fum. Evidentment, es pot cremar tot allò que també s’utilitzi com a sinònim del cap: “me quema la cabeza, la bocha, la gorra“.
Per contra si algú et vol convecer d’alguna cosa, el que fa amb el teu cap és menjar-se’l. “Mi novio me está cominedo la cabeza con que nos compremos una moto“.
Al final del dia hauràs sentit expresions com feca, bocha, jermu, boliche, laburo o quilimbo...Però en quin idioma parlen?
Tens més expressions argentines? Comparteix-les als comentaris.
*Aquesta entrada va ser escrita el 4 de desembre del 2015, per això hi ha referencies contextualitzades.
