Cada idioma té les seves dites, frases fetes i refranys, algunes molt particulars com la nostra “és més cara la salsa que els caragols” i d’altres més històriques a l’estil de “A buenas horas Mangasverdes”. Doncs bé, evidentment, Argentina no és una excepció i també les seves expressions argentines.

A part de per les expressions argentines pròpies, a vegades, ens pot costar entendre a un argentí i això és perquè utilitza paraules del lunfardo.

expressions argentines fileteado

Ja ho diu el web de Turisme de Buenos Aires: “Acá no hablamos español, hablamos porteño“.

Avui t’explicarem algunes de les expressions argentines més interessants, les més emprades i les més culturals.

I perquè et moguis per Buenos Aires i per l’Argentina com peix a l’aigua, he anat fent un recopilatori de coses que Hauries de Saber i de coses que no t’esperes, perquè no t’agafin amb el cul a l’aire.

Les expressions més argentines

Com et pots imaginar, hi ha moltes frases fetes i expressions argentines típiques de la seva cultura i entendre-les i utilitzar-les t’ajudarà a integrar-te.

Expressions de futbol, del tango, del camp, històriques, etc. en resum, expressions argentines típiques que sentiràs el dia a dia pel carrer.

Un exemple és l’expressió argentina de: “Ser Gardel“. Aquesta expressió es refereix a que ets un triomfador o senzillament el resum de “ser lo puto amo”. Gardel és, possiblement, el cantant de tango més famós del món, amb el seu barret i el seu tratge, el Negro del Abasto era un galan com pocs.

Parlant d’expressions de tango i futbol, si et diuen “que jugadooor” també fa referència al mateix que “ser Gardel”.

ser gardel expressio argentina, galan

 

Amb Gardel hi ha una altra expressió molt bona: “andá a cantarle a Gardel“. És a dir, que ves a un altre amb aquest conte. S’utilitza quan algú t’intenta donar excuses o justificacions que ja saps que no van a bon port.

Si anem al camp, també hi ha expressions com ser un guanaco” és a dir, un guarro. El guanaco és un mamífer de la família dels camèlids, típic de les regions andines. Com que el guanaco escopina, com a la llama, s’associa a ser porc, ser guanaco.

Hauries de Saber:

Expressions argentins amb animals: el zoo del diccionari

Una altra expressió molt argentina, seguint amb el tema del camp, fa referència als gauchos, els ramaders argentins o cowboys… “Ser gauchita/o” té dos significats segons el context.

El primer i apte per tot horari i públic és el de ser bona persona, tenir bona predisposició, ser un tros de pa.

Per contra, el segon significat, jugant una mica amb la bona predisposició, s’ha de portar l’expressió al sexe. Si la teva parella és un gauchito, vol dir que practica bé el sexe oral.

Les expressions argentines exportables

He titulat aquest apartat com expressions exportables perquè són algunes de les que a mi més m’agraden i com que no tenen un context cultural argentí, es poden utilitzar a tot arreu.

Billetera mata galán” és força visual, no? És aquella creença, a vegades realitat, que les dones prefereixen la pasta a la persona. Per tant, per molt bona persona que sigui o molt senyor que siguis, si ve algú amb més diners, tindrà més números d’emportar-se la mina a casa, la noia.

expressions de futbol argentina

Una altra que també s’entén ràpidament és la de “con el periódico del lunes“. Aquesta s’ha d’entendre en un context futbolístic. Recordes quan només hi havia partits de futbol el cap de setmana i pocs programes d’anàlisis? Els dilluns llegies els diaris, de paper, al bar, per veure si havia sigut fora de joc o no o per veure les crítiques del periodista sobre el plantejament de joc o l’alineació. Amb el “periódico del lunes” és molt fàcil saber que el planteig de joc no va ser el correcte, perquè el rival va fer-te 2 gols. Per tant, aquesta expressió es refereix a quant algú fa un comentari “de millora” sobre un fet que ja ha passat i que ja no es pot arreglar.

A l’estil, comentari de futbol de bar del dimecres dient que “jo hagués consultat al meu assessor abans de posar a Cheryshev a jugar la Copa del Rei!” clar, ho dius ara, que saps que no podia jugar, però el dimarts ni se t’hagués ocudit! Tot i que el Madrid la va “liar parda”.

Les tres expressions argentines que venen a continuació són tres de les meves preferides.

No le llega agua al tanque”, “Tiene un patito desalineado” i “Le flata un jugador“. Totes tres força visuals, equivaldrien entre el nostre “està tocat del bolet” i “li falta un bull”. És a dir, que diu coses sense sentit, que fa ximpleries.

expressions i frases fetes argentina

I l’altra expressió argentina que jo utilitzo al dia a dia, de fet, a Alemanya existeix una cosa semblant és: “cuando el gato no está, los ratones bailan“. Molt ben explicat, quan els pares marxen de cap de setmana, tu poses la casa per fer festa o quan el cap no ha vingut a treballar, estem tots molt més relaxats.

Em referencia a animals també tenen la de Cocodrilo que duerme, es cartera” que equivaldria a la nostra “Quien se va a Sevilla pierde su silla“, per tant, “No val a badar”.

Les expressions argentines més esportistes

A part de les dues expressions argentines que ja he menciat, “con el diario del lunes” i “le falta un jugador“, a l’Argentina tenen moltes altres frases relacionades amb l’esport rei del país.

La cancha está embarrada“, que seria que la situació està complicada o “le dió al palo“, sí aquesta nosaltres també la tenim, que gairebé ho aconsegueix. “Me la dejó picando“, quan la rèplica a una frase és evident. Fa relació a quant un jugador fa un passe de gol cantat a un altre, que només cal espentejar la pilota i fer gol.

futbol argentina expressions

Amb pilota en tenen una gran quantitat, com darte bola” és a dir, fer-te cas. A l’entrada del lunfado vaig penjar una infografia amb altres exemples.

Si vols parlar de futbol, hauràs de saber que coses com arco, arquero, referi, etc. Per això et deixem una guia per veure un partit per la tele.

Bajá un cambio” que fa referència a les marxes dels cotxes, s’utilitza quan algú s’està passant de la ratlla o va massa accelerat. Quan algú està molt enfadat i comença a dir coses, que potser després se’n penedirà, sempre està bé que algú et digui “che, bajá un cambio”

Les expressions argentines més històriques

També hi ha expressions argentines d’origen cultural o històric com per exemple “tirar manteca al techo” o “en Pampa y la vía“.

La primera, “tirar manteca al techo“, fa referència a “estrènyer-se el cinturó” i l’expressió ve de principis de s. XX quan els fills de les famílies adinerades, per divertir-se, tiraven mantega al sostre esperant que caigués damunt d’algú, mentre a la resta del país la gran majoria de gent passava gana. El “lligàven els gossos amb llonganisses”.

argentina la pampa y la via

La segona, en Pampa y la vía, ens hem de situar a mitjan 1850, Pampa era una de les parades del tramvia que unia la ciutat amb l’hipòdrom de Belgrano. L’hipòdrom oferia bitllet gratis de tramvia des d’allí fins a Pampa, així que els homes que s’havien arruïnat apostant, no els quedava més remei que esperar-se a la Pampa y las Vías a fi que els anessin a buscar. Avui la frase fa referència a quedar-se sense diners i desolat.

També amb els adinerats, hi ha l’expressió de “tener la vaca atada“. Aquesta frase té dos significats, segons el context. El context més econòmic fa referència que a la persona és adinerada, que no té problemes financers. El segon és que tens la situació controlada, sota control, com quan lligues la vaca per munyir-la i que no s’escapi.

argentina gauchos expressions

El motiu que aquesta expressió tingui dos significats, també ve que no és cert el seu origen. La versió econòmica és del s.XIX, quan el país tenia un model agroexportador i molts dels estanciers, ramaders adinerats, es van fer d’or, essent la classe benestant de l’època. Tant rics que es podien permetre el luxe, de viatjar a Europa, amb vaixell, el personal a càrrec i una vaca, ben lligada a la bodega, per tenir llet fresca cada dia.

Per tenir en conte el segon significat, d’altres que diuen que ve directament de la Pampa, on els gauchos lligaven les vaques per tenir-les controlades.

Les expressions argentines més sexuals

Gata flora se la pone grita, se la sacan llora” el “ni come, ni deja comer” o “No hay poronga que le venga bien” és a dir, en general, que no hi ha res que li sembli bé.

argentina expressions tipiques

La versió de la poronga no és per dir la primera vegada que coneixes a la sogra, perquè poronga és chota, pija, verga, pito, la cabezona, el pelon, longaniza, salchicha, etc. Em sembla que ja ens estem entenent, no?

Hauries de Saber:

Com parlar de sexe amb un argentí: Cogiendo i altres coses.

Per cert, tampoc li diguis que “me la metió doblada” perquè és una expressió que no tenen i acostumen a imaginar-s’ho literal, sexualment parlant.

Què no ens embauquin, al loro

Hi ha algunes expressions i accions que hauríem de detectar ràpidament perquè no ens embauquin. Al loro, que us en presentem algunes:

Els argentins utilitzen molt la de “vender humo” quan algú diu qualsevol cosa, però sense saber. Ja sigui que et donen una excusa dolenta o que és el típic que parla com si sabés de què parla però en realitat no sap res de res, en definitiva,no sabe un poroto”.

Mandar fruta” és que t’estan dient qualsevol cosa, però no qualsevol cosa, així només, sinó que en general és mentida. Seria un exemple de “vender humo” i també valdria el “chamuyar“. “Callate, esto no puede ser verdad, me estás chamuyando“. “Che, fijate, que te está mandando fruta, lo que dice es mentira

S’ha de vigilar molt amb els chamuyeros.

Ojo que continuant amb aquest estil de picaresca o “viveza porteña” tenim el “bicicletear” que tal et pots imaginar, t’estan donant tombs, com els pedals d’una bici. Molt parlar per no fer o dir res en clar, per exemple per no tornar-te els diners que et deuen. O per inventar-se excuses de mal pagador.

bicicletear

 

Si mai et chamuyen o et venen fum, contesta-li directament: “tomátela“, que seria com la nostra botifarra i de fet ho pots acompanyar amb el gest de la botifarra, l’entenen perfectament.

ambé li pots dir un “¿Qué te pasa?!” o “¿De que hablás?” o fins i tot “¿Qué decís?” això sí, ho has d’acompanyar del famòs gest italià de posar la palma de la mà cap a dalt, unir els cinc dits aixecant-los i moure l’avantbraç amunt i avall. Com li va fer Mascherano a Müler a l’anada de la semifinal de la Champions, amb la coletilla de “puto” o sigui gay però en el sentit “maricón”.

L’important és no quedar-se callat

Quan no saben que dir, però no volen quedar callats, és a dir, gairbé sempre, per exemple en un examen, per cert, hi ha exàmens orals a l’Argentina…el que fan es “sacar el violin” i ho acompanyen amb el gest de tocar un violí invisible. Suposo que la idea és estil Titànic, ningú t’escolta però fes soroll. També poden tocar la guitarra, amb el mateix significat que el violí o directament “guitarrear” o la que hem dit abans de “vender humo”.

argentina idioma integrarse

Igualment has de tenir en compte l’expressió de “Sarasa-sarasa“, ja que si ens la diuen a nosaltres, és que no ens estan creient l’excusa que els estem donant. Aquesta expressió argentina també la poden utilitzar a l’equivalent de quan expliquem una història i volem representar el “em va dir mil coses” que seria un bla-bla-bla, els argentins en diuen sarasa-sarasa.Cuando lo llamé a ver por donde andaba, porque estaba llegando tarde, viste, me dijo que la calle era un quilombo, que había muchos autos, sarasa-sarasa, me mandó fruta, el muy boludo”.

Atenció que és veritat

Ara, si et diuen la “Verdad de la milanesa” és quan us donen una dada molt bona, també poden tenir la “posta“, o sigui que ens estan fent una revelació o descobrint la “veritat de veritat”.

la verdad de la milanes expressio argentina

La milanesa és un bistec arrebossat, el plat més popular a l’Argentina. Què té a veure la veritat amb la milanesa? Doncs precisament, al revés de l’origen del plat, que va sorgir per tapar la carn de mala qualitat, és a dir, com una mentida.

Si no sabies que era una milanesa, et recomano llegir Menjar en un altre idioma.

Més que boludo

És cert que quan un català imita a un argentí, el primer que diu és che, el segon boludo i el tercer “que bueno que viniste”, frase famosa de Puyal a Pizzi. De fet, l’accent que Puyal força, és l’accent d’un català imitant a un argentí i tan a gust que ens quedem pensant que ho fem d’allò més bé, però la veritat és que un argentí pensa que estem imitant a un italià. Coses de la vida. Perquè quan un argentí imita a un gallego (és a dir a un espanyol), en realitat imita a algú que diu “ostia, coño, joder” al principi i al final de cada frase i que a sobre és “zopez“.

I sí, els estereotips són així. I sí, és cert que els catalans i els espanyols putegem molt; i sí, és cert que els argentins diuen molt boludo, la concha i sovint macanudo. Potser no ho diuen tant com nosaltres ens pesem, però ho diuen més dels que ells en són conscients.

mural gegant panda mate

Un boludo no té perquè ser una cosa negativa. De fet, a un amic li pots dir “¡che boludo, cuanto tiempo! ¿cómo andás?“. Però si canvies el to llavors sí que es converteix en una cosa negativa “¡Sos un boludo, te voy a cagar a trompadas!“. Així que, com tot en aquesta vida, percebre el to és important. Seria una mica el nostre “cabró”.

Un altre nivell és pelotudo, aquest ja té una connotació una mica més negativa, però també, depèn del to. Seria el nostre “gilipolles”.

El che s’utilitza per cridar l’atencióche! ¿cómo quedo el partido ayer?“. Si he de buscar un company català, et diria que és el “ei”.

Per tancar les frases i assegurar-te que t’estan escoltant fan servir molt el viste que seria el “entiendes” de Belén Esteban. “Fuí a comprar y la vieja de delante se llevó el último pan, que mala suerte, viste!”

Les que has de detectar

Altres expressions argentines són el re– enlloc del super-. Recontento, refamoso, recontracansado; I és que el recontra– és l’hòstia, és el supermega– nostre.

Per exagerar també tenen la paraula bocha. Una bocha és molt “abu, me pusite bocha de pasta, no tengo tant hambre”, li diria un argentí a la seva padrina que li ha emplenat el plat de pasta. Perquè si una cosa són els argentins, a part de psicòlegs per naixement, és ser exagerats. Pots sentir un ¡Qué báaaarbaro! com a resposta a “he anat de compres i m’he comprat una samarreta de rebaixes”. El “qué bárbaro” aplica al nostre “que fort”.

Una altra expressió que tenen per exagerar és el Alto. Si posen alto al davant d’alguna cosa és que aquella cosa ho és molt del que sigui que parlaven. “Alto coche” és un cotxe guapo, car, molon, etc. “Alta mina” és una noia molt atractiva o “alto pelotudo” és que ets més que un pelotudo.

murals argentina expresions

Mal, mal en argentí és bo. Que com pot ser bo una paraula que significa malament? Doncs no sé…podríem pensar-ho com el nostre “terrorífic” tot i que no ho utilitzem gaire en aquest sentit. Un exemple, millor. “Che, Lu, como me queda la remera?” “Maaal, comprátela!”

És copado qui és agradable, “majo” i és canchero qui és un “listillo” o “chulito”. És cheto qui és pijo i s’identifiquen perquè utilitzen l’expressió “gente como uno“, el “o sea” dels nostres pijos.

Algú és de buena onda quan és bona persona, no té maldat. “Juan es rebuena onda, siempre me ayuda a subir las bolsas de la compra”.

Per “de buena onda, serveix com el nostre “de bon rotllo”. Quan dius o fas algo que pot ofendre algú, llavors ho poses com a coletilla perquè vegi que no ho dius amb intenció d’ofendre’l.

Ojo que també ets pots cagar amb argentí, eh? La puta madre, sense el “tu” nostre (tu puta madre) o  la concha de la lora o del mono, el “me cagüen todo” o “la puta d’oros”.

Les expressions argentines oposades

De una” vs “ni ahí”. La primera és quan algú et proposa fer alguna cosa que t’apeteix o et diu alguna cosa amb la qual estàs totalment d’acord, la resposta més directa és el “de una”. “¿Vamos a por una cervesa?” a lo que li pots contestar, “Sí, boludo, de a una, que día de mierda!

La segona, “ni ahí“, és totalment el contrari, quan no estàs d’acord amb el que t’han dit o suggerit. “Che, gorda, el domingo vamos a lo de mis viejos” “Ni ahí, ni se te ocurra decirle a tu mamá que vamos, es el cumpleaños de mi viejo”.

En aquest grup també entrariaNi en pedo!“, que no hi estàs d’acord de cap de les maneres. I si hi estàs molt en desacord, val allargar les lletres: niiii en peeeedooooo.

Atenció amb el pedo perquè pot ser utilitzat de moltes maneres i contextos, tenint significats totalment diferents. Ir en pedo” tant pot ser anar begut com haver anat a un lloc i al final, no ha servit de res. “Fuí a sacarme el DNI al pedo, porque me olvide las fotos“.

dar bola dar pelota

La gran quantitat d’expressions que hi ha amb boles i pets, dona per una entrada a part.

El Diego i el Lucas es mengen una gamba amb mango?

Quines frases podem construir amb les paraules: diego, lucas, gamba i mango? Em sembla que si estem a Catalunya només se’ns acudeix relacionar-ho amb menjar, però si estem a Argentina és més fàcil que ens passi pel cap guita”, “mosca”, “tarasca” o senzillament diners! I és que a Argentina la “pela” és la guita.

Guita és una paraula 100% lunfarda que sembla que pot provenir de la paraula de l’antic alemany “witta” utilitzada per denominar una cosa sense la qual no podries viure.

expressions argentines amb diners

I que tenen a veure “diego, lucas, gamba i mango” amb els diners? Ben senzill. Mango és, precisament, un equivalent per parlar de diners.No tengo un mango” podria ser el nostre vell “no tinc ni un duro”.

Gamba” són 100 pesos, però ojo que la paraula “gamba” té més significats.

100 pesos també s’acostumen a dir com “un Roca“, ja que és el personatge que surt als bitllets, bé, als vells perquè als nous hi ha la cara d’Evita i als més nous, animalets.

Lucas, a part de ser un nom propi masculí, també significa 1000 pesos, una luca o dues o tres lucas és sempre un múltiple de 1000. Si parlem de “palos” ja és un milió i si li posen la paraula “verde” són dòlars.

expressions argentines de diners

Ah, i un Diego! Aquest és genial. Tots els argentins relacionen Diego amb Diego Armando Maradona, el Dios, el 10, el número que va fer gran a un jugador de futbol. Així que un Diego, són 10 pesos.

Donar-li tombs al cap

A l’Argentina, quan dubten alguna cosa i l’han de pensar, no li donen tombs al cap, ni ho consulten amb el coixí, senzillament “le dan vueltas a la bocha“. També pot ser que et diguin que “les quema de la cabeza“. L’expressió és bona, ho tens tot el rato al cap i al final et surt fum. Evidentment, es pot cremar tot allò que també s’utilitzi com a sinònim del cap: “me quema la cabeza, la bocha, la gorra“. Quemarte la cabeza també és quan et donen una noticia que t’ha realment sorprés.

Per contra, si algú et vol convèncer d’alguna cosa, el que fa amb el teu cap és menjar-se’l. “Mi novio me está cominedo la cabeza con que nos compremos una moto”.

expressions argentines animals

Ja ho veus, que encara que entre catalans i argentins tinguem un idioma en comú, el dia a dia és ben diferent. Al país del riu de la Plata hi ha moltíssimes expressions argentines, particulars, que defineixen, en certa manera, com és la cultura del país.

Al final del dia hauràs sentit expressions com feca, bocha, jermu, boliche, laburo o quilimbo...Aquí t’expliquem en quin idioma parlen?

Tens més expressions argentines? Comparteix-les als comentaris.

*Aquesta entrada va ser escrita el 4 de desembre del 2015, per això hi ha referències futbolístiques que he volgut deixar cada vegada que l’he revisat i actualitzat.

Deixa un comentari