Heidelberg és una ciutat de la regió de Baden Württemberg, a Alemanya. Heidelberg és també una de les ciutats amb més encant de la zona, ubicada a la vall del riu Neckar, ha de ser una parada imprescindible pel teu itinerari per descobrir Baden Württemberg.
El resum de Heidelberg és les ruïnes del castell, una zona impressionant i ser la universitat més antiga de l’Alemanya actual, que avui en dia ha convertit en aquesta romàntica ciutat en la Salamanca germànica.
En situació
Heidelberg és una ciutat que enamora, amb un nucli antic tranquil de carrers empedrats i pràcticament sense cotxes. Una riba de riu adaptada per passar-hi les tardes de diumenge i una vida cultural digna de gran ciutat.
El punt turístic de Heidelberg és el nucli antic, el Altstad. Aquí hi ha les esglésies, l’antiga seu del rectorat de la universitat, els museus, el pont vell i les cases més antigues. Tot vigilat per les ruïnes del castell de Heidelberg.
La ciutat està plena de vida, amb joves d’arreu del món que van a estudiar a una de les universitats més prestigioses del país. Això ha fet que Heidelberg s’hagi modernitzat i que els restaurants asiàtics, vegans i fast-foods omplin el centre històric de la ciutat estudiantil.
Hauries de Saber:
La UNESCO va declarar Heidelberg, Ciutat de la Literatura, fins ara, l’única ciutat alemanya amb aquest honor.
Turísticament parlant, en un viatge exprés per conèixer Baden Württemberg, amb un dia n’hi ha prou per fer-se les fotos als típics llocs turístics de Heidelberg. Però com sempre diem, si hi passes un parell de dies, podràs descobrir racons únics i llocs de natura que surten a molt poques guies de turisme.
Al següent link et podràs descarregar la guia turística de Heildeberg amb el mapa de la ciutat.
Breu història per parlar al bar
A Heidelberg s’hi han trobat indicis de l’època romana, tot i que no hi queda pràcticament res. Només al barri residencial de Neuenheim, al triangle format pels carrers Wielandstraße, Fruchgaße i Ladenbruger Straße, hi ha un cartell que recorda que allí hi havia un fort romà.
Abans, però, els celtes ja hi havien fet un assentament força important, que van abandonar sense que avui en dia se n’hagi trobat l’explicació.
Ja a l’edat medieval, es va transformar l’antic temple romà de Mercuri, al cim de Heiligenbergs pel monestir de Sant Miquel (Michaelskloster).
El 1156, l’emperador Friedrich I Barbarossa va nomenar al seu germanastre Konrad, compte palatí Stauder. D’aquesta manera el Palatinat (Pfalz) va començar a ser governat per la dinastia Wittelsbach dins del territori Sacre Imperi Romanogermànic.
A poc a poc, Heidelberg va anar guanyant importància. La primera documentació escrita de la ciutat data de 1196. Amb el temps, es va convertir en residència de l’imperial. El 1386 Ruprecht I va fundar la Universitat de Heidelberg, que avui en dia és la més antiga d’Alemanya. Tot i que en aquell moment era la tercera universitat de l’imperi Romanogermànic, després de la de Praga i Viena.
Hauries de Saber:
La universitat de Heidelberg va ser la tercera de l’imperi Romanogermànic.
Heidelberg va anar creixent, i durant el segle XIII és quan es va dissenyar la ciutat. El 1400 es construir l’Església de L’esperit Sant i el castell, mentre la universitat anava a agafant renom. Després de la reforma religiosa d’alemanya, impulsada amb les idees de Martí Luter, Heidelberg va seguir essent una ciutat clau dins del Palatinat.
A finals del segle XVI era una bonica ciutat d’estil renaixentista, amb un castell fortalesa adaptat a les noves modes residencials.
Després de la Guerra dels Trenta Anys, la part dreta de la riba del Rin de la ciutat de Heidelberg va quedar sota el domini bavarès, mentre que l’esquerra sota el domini espanyol. La ciutat va quedar força malmesa, per aquesta guerra i la guerra de Successió del Palatinat, a finals del segle XVII.
A final del 1697, la ciutat va ser reconstruïda a l’estil barroc, menys el castell que va quedar inhabitable. A més a més, en aquells temps estava de moda els palaus estil Versalles. Per tant Philipp, el nou líder, va traslladar la seva residència a Mannheim, on va construir un palau.
Després que el 1803 Heidelberg passés a formar part del territori dels Baden, el gran duc Karl Friedrich va convertir la universitat en un centre educatiu estatal i la va tornar a portar a les primeres posicions de renom. És a partir d’aquest moment que Heidelberg es converteix en ciutat filosòfica i turística i a poc a poc, en ciutat estudiantil. A trets per les obres filosòfiques, poètiques i literàries dels homes de lletres com Friedrich Hölderlin, Clemens Brentano i Joseph von Eichendorff, entre d’altres.
Heidelberg va anar creixent com una ciutat harmònica, amb una vida cultural i bohèmia envejable fins que el 1933, el Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (NSDAP) va accedir al poder. Sinagogues cremades, professors reprimits per les seves idees i jueus deportats a camps de concentració.
Heidelberg va ser de les poques ciutats Alemanyes que no va patir gaires bombardejos durant la Segona Guerra Mundial. Després del conflicte bèl·lic, la ciutat va quedar ocupada per les tropes Americanes, convertint-se en la seu de l’exèrcit nord-americà primer i de l’OTAN després. Les bases van estar operatives fins el 2013. Es calcula que el 2010 un 10% de la població de Heidelberg era americana.
Que visitar a Heidelberg, Alemanya
Heidelberg, a Alemanya, és una ciutat tranquil·la i encantadora per fer turisme. Malgrat tot, tenim el pressentiment que viure-hi t’ha de fer una altra sensació. Si no teniu gaire temps per recórrer per la ciutat, aquí teniu el resum.
El truc està a passejar pels carrers del Altstadt, anar al castell, travessar el pont vell i acabar recorrent el passeig dels filòsofs. Fent aquest camí mínim, veureu les edificacions més antigues de Heidelberg, a Alemanya, i tindreu algunes de les vistes panoràmiques més boniques de la ciutat.
Si podeu dedicar-hi tot un dia i fins i tot dos, feu-ho. Heidelberg té unes edificacions dignes de ciutat imperial. Moltes de les façanes de les cases estan decorades arquitectònicament i el passeig des de l’estació de trens fins al centre, trobareu moltes construccions úniques.
Orientar-se és molt senzill, sempre heu seguir el riu Neckar. En un costat hi ha el nucli antic, el Altsadt i en l’altre el barri universitari de Neuenheim.
La millor manera de passejar pel centre és deixant-se portar.
L’Altstadt és el nucli antic de la ciutat, just als peus del castell. La ciutat que veiem avui en dia és molt semblant a la que hi havia abans de la Segona Guerra Mundial, però tampoc és tan antiga com ens podem pensar, tal com hem comentat a l’apartat d’història, Heidelberg va quedar destruïda per l’exèrcit francès en la Guerra de Successió.
Ruta fuetera d’1 dia per Heidelberg
Us deixem el llistat dels titulars de què visitar a Heidelberg en 1 dia.
- Hauptstraße: és el carrer principal, on hi ha la majoria de botigues i les cases més boniques.
- Universitätsplatz: antic rectorat i museu-presó dels estudiants.
- Jesuitenkirche
- Wochenmarkt: plaça del mercat amb l’església del Sant Esperit.
- Kornmarkt: rathaus, l’ajuntament
- Karlspaltz
- Heidelberg schloss: pujar el turó del castell per Friesenberg, gaudir de les vistes des del parc (scholss garten) i des del pati d’armes. Per entrar al castell s’ha de pagar.
- Alte Brücke: travessar el pont vell. Una de les vistes més maques del castell.
- Philosophenweg: pujar les escales fins al camí dels filòsofs.
Amb aquest punts marcats al maps.me podeu marxar de Heidelberg amb una idea, una mica guiri, del que és la ciutat. En total us pot portar un matí o una tarda completa, a bon ritme.
Passeig per l’Altstadt
El casc antig de Heidelberg gira al voltant del Hauptstraße on hi ha les cases més antigues i les places més importants. Amb el seu 1,6km de llarg, la zona està plena de botigues, restaurants i cafès.
Segurament us endinsareu al centre històric per l’encreuament entre el Hauptstraße i el Sofienstraße.
La primera parada tècnica serà a la plaça de la universitat, la Univeristätsplatz, on hi ha la seu de l’antic rectorat de la universitat. Aquí també hi ha el Museu dels Estudiants, on s’hi pot veure la presó. De la universitat en parlarem més endavant.
La Jesuitenkirche, és a dir, l’església dels Jesuïtes, data del segle XVIII. L’església formava part del col·legi jesuïta, però quan l’ordre es va abolir, el 1773, l’església va passar a la propietat militar. El 1809 va tornar a tenir finalitats religioses.
Com moltes de les ciutats d’Alemanya, al centre de la ciutat hi trobem la plaça del mercat, el Wochenmarkt. En aquest cas està decorada amb la Font d’Hèrcules que data de principis del segle XVIII, de l’escultor local Johann Martin Laub i vol recordar la reconstrucció de la ciutat després de la Guerra de Successió del Palatinat.
En aquesta plaça crida l’atenció la casa Zum Ritter, un edifici de finals del segle XVI, dels més antics de la ciutat. Aquesta casa pertanyia a un comerciant de teles, Carolus Belier, i és l’única casa que ha sobreviscut als diferents incendis que ha patit la ciutat. Això es degut a que era una casa de pedra, símbol de la riquesa del propietari.
A la façana podem veure, tallats en pedra, els retrats dels 4 reis de Franconia i els de la família de Carolus Belier. Amb el temps va ser un hotel, on s’hi han allotjat personatges tan importants com Víctor Hugo.
Al mig de la plaça hi ha l’església de l’Esperit Sant, del segle XV, l’edifici religiós més important de Heidelberg i on hi ha enterrats la majoria dels prínceps.
En aquesta església hi havia la famosa biblioteca del Palatinat, la més important d’Europa en el seu moment. Malauradament va ser robada durant la Guerra dels 30 anys i regalada al papa el 1623.
En un costat de la plaça del mercat, hi ha l’ajuntament, la façana principal del qual dóna a la Kornmark.
La Kornmarkt és la plaça del blat, ja que aquí s’hi celebrava el mercat del gra durant el segle XVI. Aquí hi havia el mercat de cereals durant l’edat mitjana. Les línies que veureu a terra són la marca de l’antic hospital de l’Esperti Sant, que el príncep Otón Enric va ordenar destruir perquè la universitat no el podia pagar.
L’altra marca catòlica de Kornmarkt és l’estàtua de la Verge de Kommarkt, l’antiga patrona del catolicisme, obra de Peter van den Braden del 1718. A la plaça hi ha l’edifici de l’ajuntament el rathaus, l’edifici administratiu estatal de Prinz Carl i el Palais Graimberg.
Si ara seguim per la Karlsstraße, passarem per la Karlsplatz inaugurada el 1805, on hi havia hagut un antic monestir franciscà, derruït el 1805,del qual avui només en queda el record de l’estàtua de Sebastian Münster, un professor i investigador que va treballar al monestir. Pels voltants hi ha l’Acadèmia de les Ciències de Heidelberg, el Palais Boisesrée i la Casa Mittermaier, una residència estudiantil.
Si volem pujar cap al castell caminat, només ens cal seguir el carrer de Karlsstraße fins al final i girar cap a l’esquerra per anar a trobar la Hauptstraße. El primer camí a mà dreta, ens porta pel Friesenberg, just davant del museu de Völkerkundemuseum der J. & E. von Portheim.
A partir d’aquí ja només cal anar seguint el camí, que ens portarà pels jardins del castell fins a la seva entrada principal.
El Völkerkundemuseum der J. & E. von Portheim és un museu etnogràfic sobre Àsia, Àfrica i Oceania. L’entrada és de 7€. La col·lecció es troba ubicada en un palau barroc, construït entre el 1710 i el 714, que es coneix com Palais Wiemar.
A l’altra punta del Altstat, hi una de les portes d’entrada a la ciutat enmurallada. La Karlstor una espècia d’arc del triomf romà obra de Nicolas de Pigagecnte. La construcció va tardar del 1775 al 781 i rendeix homenatge al príncep electe Carles Teodor. A la porta hi ha els 4 lleons palatins i un retrat del príncep i un altre de la seva dona.
La univesritat de Heidelberg
La universitat de Heidelberg és la universitat més antiga d’Alemanya actual, data del 1386. L’edifici més antic que es conserva és e de la Universitat Antiga i data del segle XVIII, al seu interior hi ha la rectoria i el Museu Universitari.
Des del 1823 i durant uns cent anys la Presó dels Estudiants, avui museu, servia per empresonar aquells estudiants que no cumplien el codi universitari. Heu de saber que la Universitat de Heidelberg tenia una jurisdicció pròpia.
Les instal·lacions de la Ruprecht-Karls-Universität es van traslladar al nou campus universitari, a Neuenheim. El 1955 també es va traslladar l’estació de trens. La universitat, juntament amb la fundació del Parc Tecnològic, el 1984, va atreure un seguit d’empreses i institucions de recerca. Així és com Heidelberg va passar d’una ciutat universitària filosòfica a un dels parcs biotecnològics més importants del món.
Heidelberg Schloss
L’espectacular castell de Heidelberg es troba al mont Königstuhl. Aquest castell està construït de pedra vermella i és sense cap mena de dubte, el punt més característic de la ciutat. El castell data del segle XIII, però actualment, bona part d’ell està en ruïnes. El castell va ser destruït pels francesos, primer i per un parell de llamps després.
S’ha trobat un document del 1225 que ja menciona el castell. Per visitar l’interior del castell i el museu de la farmàcia s’ha de pagar entrada, 9€. El museu està obert de dilluns a diumenge de 09.00 a 17.00h. Gratuïtament es pot visitar els jardins i el pati de canyons.
Al pati de canyons s’hi accedeix per la porta d’Elisabeth. Aquesta porta va ser un regal del príncep electe Federic V a la seva mulle. El príncep electe Lluís V, fou qui feu construir aquesta fortalesa defensiva.
Per pujar-hi, podem fer-ho com us hem explicat anteriorment, per la ciutat o bé amb un dels funiculars elèctrics més antic del país.
Nosaltres, al castell, encara no hi hem entrat. Potser en alguna de les visites que fem, algun dia, tindrem ganes de pagar 9€. Si l’has visitat, explica’ns si val la pena o no.
Alte Brücke
El Karl Theodor Brucke és el pont més famós de Heidelberg, un dels seus emblemes. Aquest pont, que travessa el riu Neckar, uneix la part antiga de ciutat amb la muntanya dels filòsofs.
El pont antic, el més bonic de la ciutat i des del qual hi ha unes vistes magnífiques del castell, ha estat reconstruït fins a 9 vegades. L’última, la del 1788, ja el van fer de pedra. El pont va ser construït per ordre del príncep electe Carles Teodor, el qual podem veure en una estàtua al mig del pont, al costat de la Palas Atenea i el sant del pont, el Sant Joan Nepomuceno.
Descansa una estona a la riba del Neckar, a la Uferweg am Neckar
La porta d’entrada formava part de la muralla i és d’estil gòtic tardà. Aquí, els visitants i comerciants, havien de pagar per entrar a la ciutat. La mateixa porta feia de presó i de casa del guardià.
El punt més famós de Heildeberg és el mono que hi ha al costat. Una estàtua de bronze, de Gernot Rumpf, que representa un mirall que t’observa. “Què mires?, és que no has vist mai un vell mono? A Heidelberg, miris o miris en veuràs més com jo” et confessa l’estrany visitant.
Per evitar la moda de posar cadenats als ponts, a Heidelberg van inaugurar la pedra de l’amor. Just a l’atre costat de pont. Aquí també hi ha les escales que pugen cap al Camí dels filòsofs.
Philosopenweg
Per seguir recorrent la ciutat ens podem arribar al Philosopenweg, Jardí dels Filòsfofs, a l’altre costat del pont de Karl Theodor. En total són uns 4 km de camí per la muntanya i que servia als filòsofs per trobar inspiració.
Ja que estem en aquest costat del riu, podem anar al mont Heiligenberg on hi ha restes d’un antic fort celta de l’any 400 a.C. A dalt de tot, també hi ha les ruïnes dels convents medievals de Sant Miguel i Sant Esteban així com el Thigstätte, un antic amfiteatre de l’època nazi.
Per pujar al camí dels filòsofs, ho podem fer per les interminables escales de Schlangenweg, que ens portaran directament al Philosopenweg. Recorrent aquest camí, a part de turistes, hi trobareu molt jovent carregant botelles de cervesa, vi i algun refresc. Van tots a la zona verda que hi ha a prop del Bismarck-Säule a jugar i xarrar.
Racons de Heidelberg
El lloc on hi havia la Sinagoga destruïda en l’època nazi, ara és un record. L’edifici original data de 1877 i va ser destruïda el 1938 durant la nit dels Vidres Trencats. Avui, 12 cubs de pedra escampats per la plaça representen els dotze pobles d’Israel.
El Palau Rischer és un edifici ubicat al carrer Untere Straße 11. Aquest palau s’alça al lloc on hi havia el convent de Sinsheimer, que va ser destruït durant la Guerra de Successió del Palatinat. L’arquitecte Johann Jakob Rischer va comprar el solar i va construir-hi aquest edifici que data del 1711.
El Heuscheuer era el graner de la ciutat. L’edifici data del segle XVIII i era on s’emmagatzemava el delme com a reserva d’aliments. Entre el 1963 i el 1965 es va reconvertir en un aulari per la universitat. On hi havia el magatzem de subministraments del princep Lluís V, avui és un menjador universitari. Així i tot, encara s’hi conserven les cavallerisses, com un dels pocs edificis de la baixa edat mitjana.
Al triangle format pels carrers Wielandstraße, Fruchgaße i Ladenbruger Straße, hi ha un cartell que recorda que allí hi havia un edifici romà. Un cartell explica que el fort de pedra tenia un interior de 3 hectàrees i que la paret del campament, feta de blocs de gres, era de 5 metres d’alçada. A més a més, encara hi havia una rasa punxeguda, davant del mur, d’entre 5 i 8 metres d’amples i 3,5 de profunditat. Però avui en dia, si volem veure alguna cosa de la Heidelberg romana, hem d’anar al museu de la ciutat.
El barri de Neuenheim és la zona de moda de la ciutat, aquí hi trobareu un seguit de bars i cafeteries i molta bona onda. El punt neuràlgic és la plaça del mercat setmanal.
Dos llocs que encara no hem visitat són el Jardí Botànic i el Centre de Bonsais . El Botanischer Garten Heidelberg que té entrada gratuïta i fundat el 1593. Si us agrada la flora, esteu de sort perquè a Heidelberg, a Mannheimer Straße 401, hi ha el Bonsai Centrum, també amb entrada gratuïta.
Si us heu arribat fins al Bonsai Centrum, passeu pel cementiri de Friedhof, un dels més importants de la ciutat.
Si encara us queden ganes de caminar o si heu decidit fer dos dies per Heidelberg, podeu arribar-vos al Tiefburg. Un antic castell medieval que formava part de l’antic poble de Handschuhsheim.
Els museus a Heidelberg
Una ciutat amb tanta cultura i història com Heidelberg, no podia estar sense museus. El tema és que, en gairebé, tots s’ha de pagar entrada.
Nosaltres encara no n’hem visitat cap, però us deixem la llista dels que hem localitzat. Els horaris i els preus estan actualitzats a setembre del 2021.
- Kurpfälzisches Museum: ubicat al Palau Morass que data del selgle 1712. És un museu d’història i cultura lde Palatinat. El palau obra de dimarts a diumenges de 10.00 a 18.00h i l’entrada costa 3€ els dies entre setmana i 1.80€ els diumenges i festius.
- Universitätsmuseum, Alte Aula y Studentenkarzer: el museu de la història de la univesitat i la presó dels estudiants. Obert de dilluns a dissabte de 10:45 a 16:30. L’entrada costa 4€.
- Deutsches Verpackungsmuseum: el museu dels envalatges. Obert de dimecres a divendres de 13.00 a 18.00 i els caps de setmana i festius de 11.00 a 18.00h. L’entrada costa 5€.
- Das Deutsche Apotheken-Museum: la farmacia més antiga de la ciutat es troba al castell. Els horaris van amb el museu i l’entrada està inclosa a l’entrada del museu (9€).
- Sammlung Prinzhorn: un museu d’art per a persones amb experiències psicològiques excepcionals. Els dimecres obra de 11.00 a 20.00, els dilluns està tancat i la resta dels dies es pot visitar de 11.00 a 17.00h. L’entrada costa 8€.
- Heidelberger Kunstverein: l’associació d’artistes de Heidelberg. Aquesta associació està oberta de dimarts a diumenge de 11.00 a 18.00, menys els dijous que obra fins a les 20.00h.
- Carl Bosch Museum i Museum am Ginkgo: és el museu de la tecnologia. obert de divendres a dimecres de 10.00 a 17.00h i l’entrada costa 4€.
- Friedrich-Ebert-Haus: la casa on va neixer Friedrich Ebert, el primer president de la República de Wiemar s’ha reconvertit en un museu d’entrada gratuïta. Obert de dimarts a diumenge de les 10.00 a les 17.00.
- Museum Haus Cajeth: un museu de pintura i art. Obert de dilluns a divendres de 11.00 a 17.00h i els dissabtes de 12.00 a 15.00h. L’entrada costa 4€.
- Völkerkundemuseum: el museu etonològic. Obert de dimecres a dissabte de 14.00 a 18.00 i els diumenges de 11.00 a 18.00. L’entrada costa 7€.
- Dokumentations- und Kulturzentrum Deutscher Sinti & Roma: centre de documentació de la persecució dels gitanos i dels nòmades. Els dilluns està tancat i l’entrada és gratuïta.
- Museum für Sakrale Kunst und Liturgie: museu liturgic de l’església dels jesuïtes.
- Textilmuseum Max Berk: museu del tèxtil. Obert els dimecres, els dissabtes i els diumenges de 13.00 a 18.00h.
- Heidelberger Stuhlmuseum: Museu de les cadires. Obert de dilluns a divendres de 9.00 a 12.00 i de 13.00 a 15.30h. La part positiva és que l’entrada és gratuïta.
- Museum für Geowissenschaften: museu de geologia de la universitat. Obert de dilluns a divendres de 09.00 a 17.00. L’entrada és gratuïta.
- Zoologisches Museum: museu zoològic de la universitat.
Ja ens direu si n’heu vistat algun!
Rutes de natura per Heidelberg, Alemanya
Igual que passa amb Stuttgart, Heidelberg està envoltada de muntanyes que fan que amb un únic dia de turisme no en tinguem prou per coneixer tot el potencial de la ciutat.
Un dels llocs més emblemàtics de recórrer és el mont Königstuhl amb els seus 568 metres d’alt i unes vistes magnífiques de la ciutat i el riu. Si aneu amb infants, pegueu un cop d’ull al Paradís dels Contes de Fades, el Märchenparadies. També hi trobareu la falconeria Tinnunculus. Si aneu a qualsevol dels dos llocs, deixeu-nos un comentari amb les vostres sensacions.
Una altra ruta potser la que porta a l’abadia Benedictina, la Abtei Neuburg, que també s’hi pot arribar amb cotxe. Aquest punt, ens queda pendent per la pròxima visita.
Per Heidelberg també podeu fer rutes de vinya, aquí us deixem un tríptic que us pot ajudar a ubicar-les.
Si voleu passar un dia de natura, pegueu un cop d’ull al web de Natürlich Heidelberg, tot i que està en alemany.
Què i on menjar a Heidelberg
Els plats típics de Heidelberg són els mateixos que els de la regió, de Baden-Württemberg.
Els maultaschen, una espècia de raviolis, amb sopa, ou o fins i tot tomata és un dels més clàssics.
L’altra versió de la pasta són els Spätzle, generalment servits amb formatge com a plat únic o sense res, com a acompanyament.
Els schnitzel, tot i ser típic de Viena (i podríem dir que de cada país) és carn de porc o de pollastre. Les preparacions varien, n’hi ha amb suc i n’hi ha arrebossades, que seria la nostra escalopa.
Si voleu tastar coses més típiques tenim el Saumagen, que és un embotit i que poden servir fregit a la paella (Pfälzer Saumagen). Aquest plat és típic de la zona del Palatinat.
En temporada d’espàrrecs, entre l’abril i el juny, agafeu algun plat que en porti. Els alemanys es tornen bojos!
També podem trobar Gulash, que seria com una carn estofada o les Flammkuchen, que recorden a les tarte flambée d’Alsàcia. Una espècie de coca de recapte però amb crema de llet, béicon i xampinyons, generalment.
Com us diem sempre, no hem estat suficients vegades a Heidelberg com per dir-vos quin és el millor restaurant o on hauríeu de menjar i beure…
Confessem que ens vam sorprendre de la gran quantitat de restaurants asiàtics. Tailandesos i coreans, majoritàriament, han ocupat el centre de la ciutat fent difícil trobar algun lloc típicament alemany, però no impossible.
Al restaurant Höllander, que està gairebé davant del pont Karl Theodor s’hi menjar d’allò més bé. Els preus estan coherents amb els preus alemanys i la grandària dels plats és espectacular! Atenció a l’hora, perquè de 14.00 a 17.00 la cuina tanca.
Si aneu amb pressupost reduït, aquí va el nostre consell. Demaneu un plat per emportar i us el mengeu a la riba del riu. Amb un plat, mengen dues persones.
L’altre lloc típicament alemany és el Schnookeloch, que està gairebé al costat, al carrer Haspelgasse. La part positiva d’aquest restaurant és que no tanca la cuina al mig dia. La negativa és que els plats són més justos que l’anterior, però a igual preu.
L’altra opció per menjar és comprar en algun dels supermercats que us trobareu als afores del nucli antic i fer un pícnic per la muntanya o a la riba del Neckar, tranquil·litat, no sereu els únics. A l’estiu hi habiliten, fins i tot, una zona de platja.
Heidelberg està molt orgullosa dels seus cafès i les seves xocolateries. El més recomanat és el Café Knösel, el cafè més antic a Haspelgaße, on es va inventar el postre de Heidelberg, el petó de l’estudiant, el Studentenkuss.
Si voleu tenir la feina feta, us deixem aquest enllaç amb la llista de llocs gastronòmics de la ciutat de Heidelberg, a Alemanya.
On dormir a Heidelberg
Per dormir, encara us podem ajudar menys perquè nosaltres no hi hem pernoctat mai. Però vam veure que a la riba pròxima al pont Ernst Walz Brücke, al costat del parc an der Uferstraße, hi havia un seguit d’autocaravanes i furgonetes. No sabem si s’hi pot pernoctar o només estaven per passar el dia, però tot indicaria que era zona per fer nit.
L’altra opció fuetera, amb la gran quantitat de muntanya que hi ha, és perdre’s per algun camí. A l’estació de tren podreu deixar les motxilles grans per 7€ i les petites per 3€. Hi ha banys, però com passa a molts indrets de l’Alemanya, s’ha de pagar 0,50€.
Els banys que hem trobat gratuïts són els del castell, estan al costat de les taquilles per comprar l’entrada.
Hauries de Saber per visitar Heildeberg, a Alemanya
Com anar a Heildeberg desde Stuttgart
Com que hem tingut una visita molt especial, quan vam tornar a Heidelberg, ho vam fer amb cotxe. Heu de saber que s’ha de pagar a gairebé tots els carrers, ja que són zona blava. A més a més, hi ha zones que són exclusives pels residents. Els dissabtes a partir de les 14.00h i els diumenges, l’estacionament és gratuït.
El que ve a continuació, no és que tinguem comissió, però és que és la manera més barata de viatjar per Alemanya (traient el fet de fer dit, que encara no ho hem provat). El Flixbus que ara també té tren.
Just des de Stuttgart hi ha la línia de tren que uneix amb Berlín, passant per Frankfurt i Heidelberg. Amb el tren de Flixbus només hi ha un horari per anar, a les 07:18h i dos per tornar. El millor horari per tornar i aprofitar el dia és el de les 20.35h. El tren pot sortir per 9€.
Amb l’autobús de Flixbus hi ha més opcions d’horaris i preus. En funció del dia de la setmana i de l’horari pots viatjar per 5€.
No et perdis l’entrada de Viatjar per Alemanya amb tren, t’emportaràs alguna sorpresa.
L’estació d’autocars i la de trens estan molt aprop. Per tant, potser podeu anar amb tren i tornar amb autocar. A més a més, aprofiteu per caminar aquesta zona que està plena de murals.
Evidentment hi ha altres companyies d’autocars i de trens, però, almenys el dia que ho vam mirar, eren més cares.
Més informació
A continuació us deixem l’enllaç amb un bon llistat de museus i altres activiats culturals per fer a la ciutat de Heidelberg, a l’Alemanya.
Pel carrer trobareu diversos llocs amb wifi gratuït.
Us deixem l’enllaç al web oficial de l’ajuntament de Heildeberg, a Alemanya, perquè tingueu la informació d’horaris i preus actualitzada. Si voleu reservar alguna visita guiada, aquí també trobareu tota la informació necessaria.
