Heidelberg és una ciutat de la regió de Baden Württemberg, a Alemanya. Heidelberg és també una de les ciutats amb més encant de la zona, ubicada a la vall del riu Neckar, ha de ser una parada imprescindible pel teu itinerari per descobrir Baden Württemberg.
Heidelberg forma part de totes les guies de turisme del país, un d’aquells indrets amb encant i història. El resum de Heidelberg és, per un costat, les ruïnes del castell i per l’altre la seva universitat, la més antiga de l’Alemanya actual, que avui en dia ha convertit en aquesta romàntica ciutat en la Salamanca germànica.
El fet que visqui a Alemanya, m’està permetent conèixer molts indrets turístics i d’altres no tant. A més a més, de compartir-los amb tu, també sempre et deixo trucs i consells per gaudir del país d’una manera no guiri i per no gastar tant viatjant.
Hauries de Saber
Per això, vaig llistant totes les entrades en una pàgina, perquè et sigui més fàcil organitzar-te les vancances o el cap de setmana llarg.
En situació
Heidelberg és una ciutat que enamora, amb un nucli antic tranquil (si li treus els turistes) i de carrers empedrats i pràcticament sense cotxes. Una riba de riu adaptada per passar-hi les tardes de diumenge i una vida cultural digna de gran ciutat.
El punt turístic de Heidelberg és el nucli antic, el Altstad. Aquí hi ha les esglésies, l’antiga seu del rectorat de la universitat, els museus, el pont vell i les cases més antigues. Tot vigilat per les ruïnes del castell de Heidelberg.
La ciutat està plena de vida, amb joves d’arreu del món que van a estudiar a una de les universitats més prestigioses del país. Això ha fet que Heidelberg s’hagi modernitzat i que els restaurants asiàtics, vegans i fast-foods omplin el centre històric de la ciutat estudiantil.
Hauries de Saber:
La UNESCO va declarar Heidelberg, Ciutat de la Literatura, fins ara, l’única ciutat alemanya amb aquest honor.
Turísticament parlant, en un viatge exprés per conèixer Baden Württemberg, amb un dia n’hi ha prou per fer-se les fotos als típics llocs turístics de Heidelberg. Però com sempre dic, si hi passes un parell de dies, podràs descobrir racons únics i llocs de natura que surten a molt poques guies de turisme.
A més a més, si hi va en temporada de marcat de Nadals, entre finals de novembre i desembre, no et pots perdre Heidelberg i el seu Heidelberger Weihnachtsmarkt.
Breu història per parlar al bar
A Heidelberg s’hi han trobat indicis de l’època romana, tot i que no hi queda pràcticament res. Només al barri residencial de Neuenheim, al triangle format pels carrers Wielandstraße, Fruchgaße i Ladenbruger Straße, hi ha un cartell que recorda que allí hi havia un fort romà.
Abans, però, els celtes ja hi havien fet un assentament força important, que van abandonar, sense que avui en dia se n’hagi trobat l’explicació.
Ja a l’edat medieval, es va transformar l’antic temple romà de Mercuri, al cim de Heiligenbergs pel monestir de Sant Miquel (Michaelskloster).
El 1156, l’emperador Friedrich I Barbarossa va nomenar al seu germanastre Konrad, compte palatí Stauder. D’aquesta manera el Palatinat (Pfalz) va començar a ser governat per la dinastia Wittelsbach dins del territori Sacre Imperi Romanogermànic.
A poc a poc, Heidelberg va anar guanyant importància. La primera documentació escrita de la ciutat data de 1196. Amb el temps, es va convertir en residència imperial i això va ajudar, encara més, a desenvolupar la ciutat com un centre neuràlgic i comercial. El 1386 Ruprecht I va fundar la Universitat de Heidelberg, que avui en dia és la més antiga d’Alemanya, tot i que en aquell moment era la tercera universitat de l’imperi Romanogermànic, després de la de Praga i Viena.
Hauries de Saber:
La universitat de Heidelberg va ser la tercera de l’imperi Romanogermànic.
Heidelberg va anar creixent, i durant el segle XIII és quan es va dissenyar la ciutat. El 1400 es construir l’Església de l’Esperit Sant i el castell, mentre la universitat anava a agafant renom. Després de la reforma religiosa d’alemanya, impulsada amb les idees de Martí Lutter, Heidelberg va seguir essent una ciutat clau dins del Palatinat.
A finals del segle XVI era una bonica ciutat d’estil renaixentista, amb un castell fortalesa adaptat a les noves modes residencials. La ciutat estava de moda i això va ocasionar que s’hi construiguessin grans palaus i cases decorades a l’última moda de l’època.
Després de la Guerra dels Trenta Anys, la part dreta de la riba del Rin de la ciutat de Heidelberg va quedar sota el domini bavarès, mentre que l’esquerra sota el domini espanyol. La ciutat va quedar força malmesa, per aquesta guerra i la guerra de Successió del Palatinat, a finals del segle XVII.
A final del 1697, la ciutat va ser reconstruïda a l’estil barroc, menys el castell que va quedar inhabitable. A més a més, en aquells temps estava de moda els palaus estil Versalles. Per tant Philipp, el nou líder, va traslladar la seva residència a Mannheim, on va construir un palau (avui en dia, també visitable).
Després que el 1803 Heidelberg passés a formar part del territori dels Baden, el gran duc Karl Friedrich va convertir la universitat en un centre educatiu estatal i la va tornar a portar a les primeres posicions de renom. És a partir d’aquest moment, que Heidelberg es converteix en ciutat filosòfica i turística i a poc a poc, en ciutat estudiantil, atrets per les obres filosòfiques, poètiques i literàries dels homes de lletres com Friedrich Hölderlin, Clemens Brentano i Joseph von Eichendorff, entre d’altres.
Heidelberg va anar creixent com una ciutat harmònica, amb una vida cultural i bohèmia envejable fins que el 1933, el Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (NSDAP) va accedir al poder. Sinagogues cremades, professors reprimits per les seves idees i jueus deportats a camps de concentració.
Heidelberg va ser de les poques ciutats Alemanyes que no va patir gaires bombardejos durant la Segona Guerra Mundial. Després del conflicte bèl·lic, la ciutat va quedar ocupada per les tropes Americanes, convertint-se en la seu de l’exèrcit nord-americà primer i de l’OTAN després. Les bases van estar operatives fins el 2013. Es calcula que el 2010 un 10% de la població de Heidelberg era americana.
Que visitar a Heidelberg, Alemanya
Heidelberg, a Alemanya, és una ciutat encantadora per fer turisme. Malgrat tot, tinc el pressentiment que viure-hi t’ha de fer una altra sensació. Si no tens gaire temps per recórrer per la ciutat, et deixo la “Ruta Fuetera” per anar directe al gra, però tot i així, gaudir de la ciutat.
El millor consell que et puc donar és passejar pels carrers del Altstadt, anar al castell, travessar el pont vell i acabar recorrent el passeig dels filòsofs. Fent aquest camí mínim, veuràs les edificacions més antigues de Heidelberg, a Alemanya, i tindràs algunes de les vistes panoràmiques més boniques de la ciutat.
Si pots dedicar-hi tot un dia i fins i tot dos, fes-ho. Heidelberg té unes edificacions dignes de ciutat imperial. Moltes de les façanes de les cases estan decorades arquitectònicament i el passeig des de l’estació de trens fins al centre, trobaràs moltes construccions úniques. Evidentment, també el pots recorrer amb autobús, però et perds els detalls de la Heidelberg del dia a dia.
Orientar-se és molt senzill, sempre has seguir el riu Neckar. En un costat hi ha el nucli antic, el Altsadt i en l’altre el barri universitari de Neuenheim.
El segon consell que et dono és que si pots evitar anar-hi el cap de setmana, millor que millor. Heidelberg és una ciutat turística i sempre té turistes, però els caps de setmana la cosa es posar una mica agobiant.
La millor manera de passejar pel centre és deixant-se portar.
L’Altstadt és el nucli antic de la ciutat, just als peus del castell. La ciutat que veiem avui en dia és molt semblant a la que hi havia abans de la Segona Guerra Mundial, però tampoc és tan antiga com ens podem pensar, tal com hem comentat a l’apartat d’història, Heidelberg va quedar destruïda per l’exèrcit francès en la Guerra de Successió.
Ruta fuetera d’1 dia per Heidelberg
Et deixo el llistat dels titulars de què visitar a Heidelberg en 1 dia.
- Hauptstraße: és el carrer principal, on hi ha la majoria de botigues i les cases més boniques.
- Universitätsplatz: antic rectorat i museu-presó dels estudiants.
- Jesuitenkirche
- Wochenmarkt: plaça del mercat amb l’església del Sant Esperit.
- Kornmarkt: Rathaus, l’ajuntament
- Karlspaltz
- Heidelberg Schloss: pujar el turó del castell per Friesenberg, gaudir de les vistes des del parc (scholss garten) i des del pati d’armes. Per entrar al castell s’ha de pagar.
- Alte Brücke: travessar el pont vell. Una de les vistes més maques del castell.
- Philosophenweg: pujar les escales fins al camí dels filòsofs.
Amb aquest punts marcats al maps.me podràs marxar de Heidelberg amb una idea, una mica guiri, del que és la ciutat. En total et pot portar un matí o una tarda completa, a bon ritme. Però com sempre, si hi passes el dia, millor perquè podràs gaudir de detalls i racons únics.
Passeig per l’Altstadt
El casc antic de Heidelberg gira al voltant del Hauptstraße on hi ha les cases més antigues i les places més importants. Amb el seu 1,6km de llarg, la zona està plena de botigues, restaurants i cafès.
Segurament t’endinsaràs al centre històric per l’encreuament entre el Hauptstraße i el Sofienstraße.
La primera parada tècnica serà a la plaça de la universitat, la Univeristätsplatz, on hi ha la seu de l’antic rectorat de la universitat. Aquí també hi ha el Museu dels Estudiants, on s’hi pot veure la presó. De la universitat en parlaré més endavant.
La Jesuitenkirche, és a dir, l’església dels Jesuïtes, data del segle XVIII. L’església formava part del col·legi jesuïta, però quan l’ordre es va abolir, el 1773, l’església va passar a la propietat militar. El 1809 va tornar a tenir finalitats religioses.
Com moltes de les ciutats d’Alemanya, al centre de la ciutat hi trobem la plaça del mercat, el Wochenmarkt. En aquest cas està decorada amb la Font d’Hèrcules que data de principis del segle XVIII, de l’escultor local Johann Martin Laub i vol recordar la reconstrucció de la ciutat després de la Guerra de Successió del Palatinat.
En aquesta plaça crida l’atenció la casa Zum Ritter, un edifici de finals del segle XVI, dels més antics de la ciutat. Aquesta casa pertanyia a un comerciant de teles, Carolus Belier, i és l’única casa que ha sobreviscut als diferents incendis que ha patit la ciutat. Això es degut a que era una casa de pedra, símbol de la riquesa del propietari.
A la façana de la casa podem veure, tallats en pedra, els retrats dels 4 reis de Franconia i els de la família de Carolus Belier. Amb el temps va ser un hotel, on s’hi han allotjat personatges tan importants com Víctor Hugo.
Al mig de la plaça hi ha l’església de l’Esperit Sant, del segle XV, l’edifici religiós més important de Heidelberg i on hi ha enterrats la majoria dels prínceps.
En aquesta església hi havia la famosa biblioteca del Palatinat, la més important d’Europa en el seu moment. Malauradament va ser robada durant la Guerra dels 30 anys i regalada al papa el 1623.
Aquesta plaça també és el punt neuràlgic del Mercat de Nadal de Heidelberg, un dels més bonics de la regió.
En un costat de la plaça del mercat, hi ha l’ajuntament, la façana principal del qual dóna a la Kornmark.
La Kornmarkt és la plaça del blat, ja que aquí s’hi celebrava el mercat del gra durant el segle XVI. Aquí hi havia el mercat de cereals durant l’edat mitjana. Les línies que veureu a terra són la marca de l’antic hospital de l’Esperti Sant, que el príncep Otón Enric va ordenar destruir perquè la universitat no el podia pagar.
L’altra marca catòlica de Kornmarkt és l’estàtua de la Verge de Kommarkt, l’antiga patrona del catolicisme, obra de Peter van den Braden del 1718. A la plaça hi ha l’edifici de l’ajuntament el Rathaus, l’edifici administratiu estatal de Prinz Carl i el Palais Graimberg.
Si ara seguim per la Karlsstraße, passarem per la Karlsplatz inaugurada el 1805, on hi havia hagut un antic monestir franciscà, derruït el 1805, del qual avui només en queda el record de l’estàtua de Sebastian Münster, un professor i investigador que va treballar al monestir.
Pels voltants hi ha l’Acadèmia de les Ciències de Heidelberg, el Palais Boisesrée i la Casa Mittermaier, una residència estudiantil.
Si vols pujar cap al castell caminat, només ens cal seguir el carrer de Karlsstraße fins al final i girar cap a l’esquerra per anar a trobar la Hauptstraße. El primer camí a mà dreta, ens porta pel Friesenberg, just davant del museu de Völkerkundemuseum der J. & E. von Portheim.
A partir d’aquí ja només cal anar seguint el camí, que ens portarà pels jardins del castell fins a la seva entrada principal. No et perdis les vaques peludes que et trobaràs pel camí del Burgwerg.
Al castell també hi pots accedir amb un dels funiculars elèctrics, que a més a més, és el més antic del país.
El Völkerkundemuseum der J. & E. von Portheim és un museu etnogràfic sobre Àsia, Àfrica i Oceania. L’entrada és de 7€. La col·lecció es troba ubicada en un palau barroc, construït entre el 1710 i el 714, que es coneix com Palais Wiemar.
A l’altra punta del Altstat, hi una de les portes d’entrada a la ciutat enmurallada. La Karlstor ,una espècie d’arc del triomf romà, obra de Nicolas de Pigagecnte. La construcció va tardar del 1775 al 781 i rendeix homenatge al príncep electe Carles Teodor. A la porta hi ha els 4 lleons palatins i un retrat del príncep i un altre de la seva dona.
La universitat de Heidelberg
La universitat de Heidelberg és la universitat més antiga d’Alemanya actual, data del 1386. L’edifici més antic que es conserva és de la Universitat Antiga i data del segle XVIII, al seu interior hi ha la rectoria i el Museu Universitari.
Des del 1823 i durant uns cent anys, la Presó dels Estudiants, avui museu, servia per empresonar aquells estudiants que no complien el codi universitari. Has de saber que la Universitat de Heidelberg tenia una jurisdicció pròpia.
Personalment, no he visitat el museu, així que si ho fas, deixa un comentari amb les teves sensacions.
Les instal·lacions de la Ruprecht-Karls-Universität es van traslladar al nou campus universitari, a Neuenheim. El 1955 també es va traslladar l’estació de trens. La universitat, juntament amb la fundació del Parc Tecnològic, el 1984, va atreure un seguit d’empreses i institucions de recerca. Així és com Heidelberg va passar d’una ciutat universitària filosòfica a un dels parcs biotecnològics més importants del món.
Heidelberg Schloss
L’espectacular castell de Heidelberg es troba al mont Königstuhl. Aquest castell està construït de pedra vermella i és sense cap mena de dubte, el punt més característic de la ciutat. El castell data del segle XIII, però actualment, bona part d’ell està en ruïnes. El castell va ser destruït pels francesos, primer i per un parell de llamps després. S’ha trobat un document del 1225 que ja menciona el castell.
Vulguis pagar o no l’entrada, puja igualment al castell, ja que hi ha zones que podràs visitar gratuïtament, a part, evidentment, de gaudir de les vistes de la ciutat.
Al pati de canyons, gratuïta, s’hi accedeix per la porta d’Elisabeth. Aquesta porta va ser un regal del príncep electe Federic V a la seva mulle. El príncep electe Lluís V, fou qui feu construir aquesta fortalesa defensiva.
Per visitar l’interior del castell i el museu de la farmàcia s’ha de pagar entrada, 9€. El museu està obert de dilluns a diumenge de 09.00 a 17.00h. Gratuïtament es pot visitar els jardins i el pati de canyons.
A mi em queda pendent, però abans del març del 2025 caurà, perquè la part positiva és que el Schloss-Heidelberg forma part dels castells, palaus i monestirs de la Schloss Card, una targeta que t’habilita visitar 26 edificis, durant un any, per €39. Així que ja passaré per aquí per ampliar la informació i sobretot per dir, honestament, si val la pena pagar els 9€ de l’entrada general.
Per tornar del castell, si vols fer una ruta diferent, pots tornar per algun dels camins de la Bismarckhöhe, com per exemple, resseguint el camí de Biersiedersteig i enganzar amb Elisabethenweg i posteriorment amb Valerienweg que et portarà directament als peus de la ciutat, per on entraràs al casc antic per la Karlstor.
Alte Brücke
El Karl Theodor Brucke és el pont més famós de Heidelberg, un dels seus emblemes. Aquest pont, que travessa el riu Neckar, uneix la part antiga de ciutat amb la muntanya dels filòsofs.
El pont antic, el més bonic de la ciutat i des del qual hi ha unes vistes magnífiques del castell, ha estat reconstruït fins a 9 vegades. L’última, la del 1788, ja el van fer de pedra. El pont va ser construït per ordre del príncep electe Carles Teodor, el qual podem veure en una estàtua al mig del pont, al costat de la Palas Atenea i el sant del pont, el Sant Joan Nepomuceno.
Descansa una estona a la riba del Neckar, a la Uferweg am Neckar
La porta d’entrada del pont formava part de la muralla i és d’estil gòtic tardà. Aquí, els visitants i comerciants, havien de pagar per entrar a la ciutat. La mateixa porta feia de presó i de casa del guardià.
L’altre racó típic de Heidelberg és el mono que hi ha al costat. Una estàtua de bronze, de Gernot Rumpf, que representa un mirall que t’observa. “Què mires?, és que no has vist mai un vell mono? A Heidelberg, miris o miris en veuràs més com jo” et confessa l’estrany visitant.
Per evitar la moda de posar cadenats als ponts, a Heidelberg van inaugurar la pedra de l’amor. Just a l’atre costat de pont. Aquí també hi ha les escales que pugen cap al Camí dels filòsofs, el Philosopenweg.
Philosopenweg
Per seguir recorrent la ciutat ens podem arribar al Philosopenweg, Jardí dels Filòsfofs, a l’altre costat del pont de Karl Theodor. En total són uns 4 km de camí per la muntanya i que servia als filòsofs per trobar inspiració.
Ja que estem en aquest costat del riu, podem anar al mont Heiligenbergs on hi ha restes d’un antic fort celta de l’any 400 a.C. A dalt de tot, també hi ha les ruïnes dels convents medievals de Sant Miguel i Sant Esteban així com el Thigstätte, un antic amfiteatre de l’època nazi.
Per pujar al camí dels filòsofs, ho podem fer per les interminables escales de Schlangenweg, que ens portaran directament al Philosopenweg. Recorrent aquest camí, a part de turistes, hi trobareu molt jovent carregant botelles de cervesa, vi i algun refresc. Van tots a la zona verda que hi ha a prop del Bismarck-Säule a jugar i xarrar.
Aquests turons que envolten la ciutat de Heidelberg són ideals per coneixer una mica millor la ciutat i tenir una altra prespectiva menys guiri.
Altres racons de Heidelberg
El lloc on hi havia la Sinagoga destruïda en l’època nazi, ara és un record. L’edifici original data de 1877 i va ser destruïda el 1938 durant la nit dels Vidres Trencats. Avui, 12 cubs de pedra escampats per la plaça representen els dotze pobles d’Israel.
El Palau Rischer és un edifici ubicat al carrer Untere Straße 11. Aquest palau s’alça al lloc on hi havia el convent de Sinsheimer, que va ser destruït durant la Guerra de Successió del Palatinat. L’arquitecte Johann Jakob Rischer va comprar el solar i va construir-hi aquest edifici que data del 1711.
El Heuscheuer era el graner de la ciutat. L’edifici data del segle XVIII i era on s’emmagatzemava el delme com a reserva d’aliments. Entre el 1963 i el 1965 es va reconvertir en un aulari per la universitat. On hi havia el magatzem de subministraments del princep Lluís V, avui és un menjador universitari. Així i tot, encara s’hi conserven les cavallerisses, com un dels pocs edificis de la baixa edat mitjana.
Al triangle format pels carrers Wielandstraße, Fruchgaße i Ladenbruger Straße, hi ha un cartell que recorda que allí hi havia un edifici romà. Un cartell explica que el fort de pedra tenia un interior de 3 hectàrees i que la paret del campament, feta de blocs de gres, era de 5 metres d’alçada. A més a més, encara hi havia una rasa punxeguda, davant del mur, d’entre 5 i 8 metres d’amples i 3,5 de profunditat. Però avui en dia, si volem veure alguna cosa de la Heidelberg romana, hem d’anar al museu de la ciutat.
El barri de Neuenheim és la zona de moda de la ciutat, aquí hi trobareu un seguit de bars i cafeteries i molta bona onda. El punt neuràlgic és la plaça del mercat setmanal.
Dos llocs que encara no he visitat són el Jardí Botànic i el Centre de Bonsais . El Botanischer Garten Heidelberg que té entrada gratuïta i fundat el 1593. Si t’agrada la flora, esteu de sort perquè a Heidelberg, a Mannheimer Straße 401, hi ha el Bonsai Centrum, també amb entrada gratuïta.
Si has arribat fins al Bonsai Centrum, passa pel cementiri de Friedhof, un dels més importants de la ciutat.
Si encara et queden ganes de caminar o si has fet dos dies per Heidelberg, pots arribar-vos al Tiefburg. Un antic castell medieval que formava part de l’antic poble de Handschuhsheim.
Els museus a Heidelberg
Una ciutat amb tanta cultura i història com Heidelberg, no podia estar sense museus. El tema és que, en gairebé, tots s’ha de pagar entrada.
Jo encara no n’he visitat cap, però et deixem la llista dels que he localitzat. Els horaris i els preus estan actualitzats a setembre del 2021.
- Kurpfälzisches Museum: ubicat al Palau Morass que data del selgle 1712. És un museu d’història i cultura lde Palatinat. El palau obra de dimarts a diumenges de 10.00 a 18.00h i l’entrada costa 3€ els dies entre setmana i 1.80€ els diumenges i festius.
- Universitätsmuseum, Alte Aula y Studentenkarzer: el museu de la història de la univesitat i la presó dels estudiants. Obert de dilluns a dissabte de 10:45 a 16:30. L’entrada costa 4€.
- Deutsches Verpackungsmuseum: el museu dels envalatges. Obert de dimecres a divendres de 13.00 a 18.00 i els caps de setmana i festius de 11.00 a 18.00h. L’entrada costa 5€.
- Das Deutsche Apotheken-Museum: la farmacia més antiga de la ciutat es troba al castell. Els horaris van amb el museu i l’entrada està inclosa a l’entrada del museu (9€).
- Sammlung Prinzhorn: un museu d’art per a persones amb experiències psicològiques excepcionals. Els dimecres obra de 11.00 a 20.00, els dilluns està tancat i la resta dels dies es pot visitar de 11.00 a 17.00h. L’entrada costa 8€.
- Heidelberger Kunstverein: l’associació d’artistes de Heidelberg. Aquesta associació està oberta de dimarts a diumenge de 11.00 a 18.00, menys els dijous que obra fins a les 20.00h.
- Carl Bosch Museum i Museum am Ginkgo: és el museu de la tecnologia. obert de divendres a dimecres de 10.00 a 17.00h i l’entrada costa 4€.
- Friedrich-Ebert-Haus: la casa on va neixer Friedrich Ebert, el primer president de la República de Wiemar s’ha reconvertit en un museu d’entrada gratuïta. Obert de dimarts a diumenge de les 10.00 a les 17.00.
- Museum Haus Cajeth: un museu de pintura i art. Obert de dilluns a divendres de 11.00 a 17.00h i els dissabtes de 12.00 a 15.00h. L’entrada costa 4€.
- Völkerkundemuseum: el museu etonològic. Obert de dimecres a dissabte de 14.00 a 18.00 i els diumenges de 11.00 a 18.00. L’entrada costa 7€.
- Dokumentations- und Kulturzentrum Deutscher Sinti & Roma: centre de documentació de la persecució dels gitanos i dels nòmades. Els dilluns està tancat i l’entrada és gratuïta.
- Museum für Sakrale Kunst und Liturgie: museu liturgic de l’església dels jesuïtes.
- Textilmuseum Max Berk: museu del tèxtil. Obert els dimecres, els dissabtes i els diumenges de 13.00 a 18.00h.
- Heidelberger Stuhlmuseum: Museu de les cadires. Obert de dilluns a divendres de 9.00 a 12.00 i de 13.00 a 15.30h. La part positiva és que l’entrada és gratuïta.
- Museum für Geowissenschaften: museu de geologia de la universitat. Obert de dilluns a divendres de 09.00 a 17.00. L’entrada és gratuïta.
- Zoologisches Museum: museu zoològic de la universitat.
Si en visites algun, deixa la teva opinió als comentaris.
Mercat de Nadal de Heidelberg
El Mercat de Nadal de Heidelberg és un dels més famosos de la regió i un dels més famosos del país. Aquí sí que et recomano anar-hi entre setmana, els caps de setmana és impossible gaudir-lo de la gran quantitat de gent que hi congrega.
Heidelberg forma part de l’antic Baden i Stuttgart de Württemberg, per tant, to i que avui formen part de la mateixa regió, tenen estils i cultura diferent. Per això, no és difícil trobar-hi diferencies, com per exemple les Frikandelle, que a Stuttgart és molt difícil de trobar en les fires (no tant als supermercats i estacions de menjar ràpid)
El Heidelberger Weihnachtsmarkt s’enten entre diverses places del centre: Bismarckplatz, Universitätsplatz, Kornmarkt, Karlsplatz i la principal, la Marktplatz.
Et dec les fotos, m’he d’asseure un dia a posar-les bé, però realment és un mercat que val la pena visitar. Generalment, obra pels volts del 20 de novembre i tanca abans del dia de Nadal. Per estar segur de les dates, ja que varien lleugerament cada any, mira la pàgina oficial.
Si estàs en temporada de mercats i vols veure’n d’altres de bonics, passa per Mannheim.
Rutes de natura per Heidelberg, Alemanya
Igual que passa amb Stuttgart, Heidelberg està envoltada de muntanyes que fan que amb un únic dia de turisme no en tinguem prou per conèixer tot el potencial de la ciutat.
Un dels llocs més emblemàtics per recórrer és el mont Königstuhl amb els seus 568 metres d’alt i unes vistes magnífiques de la ciutat i el riu. Si aneu amb infants, pegueu un cop d’ull al Paradís dels Contes de Fades, el Märchenparadies. També hi trobareu la falconeria Tinnunculus. Si aneu a qualsevol dels dos llocs, deixeu un comentari amb les vostres sensacions.
Una altra ruta pot ser la que porta a l’abadia Benedictina, la Abtei Neuburg, que també s’hi pot arribar amb cotxe.
Per Heidelberg també pots fer rutes de vinya, aquí et deixo un tríptic que et pot ajudar a ubicar-les.
Si vols passar un dia de natura, pega un cop d’ull al web de Natürlich Heidelberg, tot i que està en alemany.
Què i on menjar a Heidelberg
Els plats típics de Heidelberg són els mateixos que els de la regió, de Baden-Württemberg i alguns de nacionals. A continuació trobaràs l’enllaç a una completa guia de què menjar a Alemanya i alguns trucs de com gastar menys.
Hauries de Saber:
Els Maultaschen, una espècia de raviolis, amb sopa, ou o fins i tot tomata és un dels més clàssics.
L’altra versió de la pasta són els Spätzle, generalment servits amb formatge com a plat únic o sense res, com a acompanyament.
Si vols tastar coses més típiques, prova el Saumagen, que és un embotit que poden servir fregit a la paella (Pfälzer Saumagen). Aquest plat és típic de la zona del Palatinat.
Un altre plat típic de la regió són les Flammkuchen, que recorden a les tarte flambée d’Alsàcia. Una espècie de coca de recapte però amb crema de llet, béicon i xampinyons, generalment.
En temporada d’espàrrecs, entre l’abril i el juny, els alemanys es tornen bojos, així que et recomano agafar algun plat que en porti.
També pots trobar Gulacsh, que seria com una carn estofada o les famoses Schnitzel, la carn arrebossada.
Com dic sempre, no em veig en cor per dir quin és el millor restaurant de Heidelberg o “on hauries de menjar”. Les vegades que hi he estat, sempre hem menjar a restaurants del centre turístic, per tant, no et costarà gens identificar-los. La pròxima vegada, intentaré anar al centre modern, a veure si trobem llocs menys guiriguitzats.
Confesso que em vam sorprendre de la gran quantitat de restaurants asiàtics. Tailandesos i coreans, majoritàriament, han ocupat el centre de la ciutat fent difícil trobar algun lloc típicament alemany, però no impossible.
Presta atenció als horaris de menjar, ja que a Alemanya es dina molt abiat, generalment entre les 12.00 i la 14.00. Atenció a l’hora, perquè de 14.00 a 17.00 la cuina tanca.
Si aneu amb pressupost reduït, aquí va el consell fueter. Si vols menjar típic de la regió, entra al restaurant però demana un plat per emportar i te’l menges la riba del riu. Amb un plat, mengen dues persones. O el típic, passa pel mercat i compra una mica de pícnic amb vi de la regió.
Heidelberg està molt orgullosa dels seus cafès i les seves xocolateries. El més recomanat és el Café Knösel, el cafè més antic a Haspelgaße, on es va inventar el postre de Heidelberg, el petó de l’estudiant, el Studentenkuss.e
Si vols tenir la feina feta, et deixo aquest enllaç amb la llista de llocs gastronòmics de la ciutat de Heidelberg, a Alemanya.
On dormir a Heidelberg
Per dormir, encara et puc ajudar menys perquè jo no hi hem pernoctat mai. Però a la riba pròxima al pont Ernst Walz Brücke, al costat del parc an der Uferstraße, hi havia un seguit d’autocaravanes i furgonetes. No sé si s’hi pot pernoctar o només estaven per passar el dia, però tot indicaria que era zona per fer nit.
L’altra opció fuetera, amb la gran quantitat de muntanya que hi ha, és perdre’s per algun camí. A l’estació de tren pots deixar les motxilles grans per 7€ i les petites per 3€. Hi ha banys, però com passa a molts indrets de l’Alemanya, s’ha de pagar 0,50€.
Els banys que hem trobat gratuïts són els del castell, estan al costat de les taquilles per comprar l’entrada.
Viatja tranquil·lament per Alemanya
Amb la targeta verda de la sanitat, no hauries de tenir problemes en cas d’emergència mèdica. Però en cas que vulguis reservar una assegurança de viatges, el famòs “si de cas”et deixo un enllaç a IATI viatges, des d’on aconseguiràs un 5% de descompte (i nosaltres ens emportem una petita comissió).
A IATI seguros trobaràs assegurances per tots els gustos i estils de viatge: per campers, de dies, per motxillers, etc. Només et cal buscar la teva preferida.
Pega un cop d’ull i si alguna et fa el pes, reserva-la des del nostre enllaç, així ens agraïxes aquesta guia gratuïta i completa per Nuremberg que t’estic regalant.
Hauries de Saber per visitar Heidelberg, a Alemanya
Com anar a Heidelberg desde Stuttgart
El que ve a continuació, no és que tinguem comissió, però és que moltes vegades és la manera més barata de viatjar per Alemanya (traient el fet de fer dit, que encara no ho hem provat). El Flixbus que ara també té tren.
Just des de Stuttgart hi ha la línia de tren de Flixbus que uneix amb Berlín, passant per Frankfurt i Heidelberg. Amb el tren de Flixbus només hi ha un horari per anar, a les 07:18h i dos per tornar. El millor horari per tornar i aprofitar el dia és el de les 20.35h. El tren pot sortir per 9€.
Amb l’autobús de Flixbus hi ha més opcions d’horaris i preus. En funció del dia de la setmana i de l’horari pots viatjar per 5€.
Des de Stuttgart arribar-hi amb els trens nacionals és complicat si vols anar amb els regionals i aprofitar el Deutschland Ticket i generalment, Stuttgart-Heidelberg està unida per IC i ICE, és a dir, els trens ràpids.
Si tens campament base a Frankfurt o Mannheim, tens més opcions regionals per aprofitar el bitllet.
No et perdis l’entrada de Viatjar per Alemanya amb tren, t’emportaràs alguna sorpresa.
L’estació d’autocars i la de trens estan molt aprop i per anar al centre, pots anar caminant i descobrinet els murals que decoren les parets de la casa o agafar un autobús.
Més informació
A continuació et deixo l’enllaç amb un bon llistat de museus i altres activitats culturals per fer a la ciutat de Heidelberg, a l’Alemanya.
Pel carrer trobaràs diversos llocs amb wifi gratuït.
Per acabar, l’enllaç al web oficial de l’ajuntament de Heidelberg, a Alemanya, perquè tinguis la informació d’horaris i preus actualitzada. Si vols reservar alguna visita guiada, aquí també trobaràs tota la informació necessària.
Amb tot això, tens una guia força completa i en català sobre què visitar a Heidelberg, un dels imperdibles d’Alemanya. Si hi has estat, deixa un comentari amb les teves impressions i si no, també pots deixar un comentari amb què t’ha semblat aquesta entrada.
