La Rioja també és a l’Argentina una terra famosa pel seu vi, tot i que potser ho és més Mendoza. Nosaltres la Rioja només l’hem xafat per anar al Parque Nacional de Talampaya en una petita incrusió des de San Juan.
En situació
El Canyó de Talampaya és el principal atractiu turístic de La Rioja, situat a 50 km de Villa Unión, es tracta d’una reserva natural, que el 1975 va ser declarada parc provincial amb l’objectiu de protegir els jaciments arqueològics i paleontològics que s’hi van trobar.
Les primeres referències científiques de Talampaya daten de 1893, quan el geòleg alemany Alfrid Stasmed descobreix els “camps de Talampaya”, però no va ser fins 70 anys més tard que Joaquín Frenguelli descobrí el primer fòssil.
El 1997 va passar a ser parc nacional, sota la protecció de l’Agencia Argentina de Parques Naturales i finalment, el 2000, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, juntament amb Ischigualasto, el Parque de la Luna de la província veïna de San Juan, gràcies a la gran quantitat de fòssils de mamífers, de plantes i de dinosaures del període del Triàsic de l’era Mesozoica, és a dir, fa 250 milions d’anys enrera.
De fet, fins avui, els dos parcs, que formen part de la mateixa serra, la Sierra Pampeana, són el lloc on s’han trobat més fòssils al món d’aquesta època i fins i tot a Ischigualasto, s’hi ha trobat el dinosaure més antic, fins al moment.
Per la seva part, a Talampaya també s’hi han descobert fòssils de dinosaures com el Lagosuchus Talampayensis, així com de tortugues que van viure fa 210 milions d’anys, com la Palaeocheris talampayens.
Els fòssils del Parque Nacional de Talampaya
El nom de Talampaya té origen indígena i significa “riu sec de tala”, el tala és un arbre típic de la zona. El parc té rius temporals pels quals només hi circula aigua quan plou, generalment a la primavera, d’octubre a desembre, essent pluges torrencials.
La importància de trobar un fòssil és que permeten estudiar l’evolució de la vida, ja que un fòssil aporta informació de milers d’anys enrera. Un fòssil es forma quan un ésser viu mort en una àrea deprimida, ja que no es pot erosionar.
Les parts toves de l’organisme van desapareixent per acció de la degradació i les restes que en van quedant es van tapant de minerals i fang. Els minerals van ocupant la matèria orgànica de l’estructura òssia.
Un milió d’anys més tard, per l’acció del moviment de les capes tectòniques, el fòssil va apareixent a la superfície. Els paleontòlegs estudien aquestes restes orgàniques per poder entendre la vida al passat.
A més a més dels fòssils, al parc s’hi han trobat restes d’assentaments humans de l’any 120 al 1180 dC que es creuen que eren nòmades i que utilitzaven la zona per aconseguir vegetals.
Durant la primera parada del parc podrem contemplar les pintures i els gravats, els petròglifs, que van deixar aquestes tribus, possiblement de les cultures Ciénaga i Diaguita, a les roques; així com diversos forats que feien servir com a morters, com que la pedra que utilitzaven era de granit, a força de picar, el forat s’anava fent més fondo i llavors era quan en començaven un altre. De lluny podrem contemplar la roca anomenada Centinela.
La ruta organtizada pel Parque Nacional de Talampaya
La ruta pel Parque Nacional de Talampanya es realitza dalt d’uns camions, hi ha diverses opcions però no es pot fer per lliure.
La primera parada, com hem comentat és per veure les pintures rupestres dels antics nómades que freqüentaven la zona.
La següent parada de l’itinerari és l’anomenat jardí botànic i és que realment crida l’atenció aquest oasi verd d’arbres garrofers, entre tant desert, on la vegetació té fulles en forma d’espines i fa la fotosíntesi pel tronc, a causa de les poques pluges que hi ha al llarg de l’any, uns 200 mm d’aigua.
Alguns dels animals que podem tenir la sort de veure són guanacos i fins i tot alguna mara que marxa corrent tan ràpid com ens sent.
També són característics de la zona els còndors, les guineus, l’àliga mora, el falcó peregrí i els nyandús i és que s’han arribat a comptar fins a 190 espècies d’animals incloent els insectes i les 130 d’aus diferents.
Alguna d’aquestes aus, espantarem quan parem a la xemeneia, una paret corba de 150 m d’alt, i cridem ben fort per tal d’arribar a sentir l’eco fins a 3 vegades. És una llàstima que siguem tan invasius però el turisme sempre prioritza a la natura, encara que fem turisme per gaudir de la natura…
Una de les parts més excepcionals del parc és la gran paret de 120 m d’alçada, anomenada la Catedral per la seva forma. El vent Zonda, a l’erosionar la roca, ha esculpit diverses figures que ens recorden a temes religiosos com el rei mag assegut al camell.
Al davant hi veurem l’altra part del canyó de 5 km, format quan va aparèixer el sistema andí, que va ocasionar que aquesta conca es trenqués en forma de U, fa més de 60 milions d’anys.
El seu color vermellós és degut a la presència d’òxid de ferro. La importància geològica d’aquesta paret és que es pot observar les diferents capes que componen el terreny i de quina manera els moviments interns de la terra han anat acomodant les plaques que avui veiem.
L’última estació és on podrem veure altes geoformes típiques com el tòtem, la torre, la tortuga i la botella, també formacions ocasionades per l’erosió del vent a la roca arenosa.
Si haguéssim fet l’excursió completa, hauríem entrat una mica al canyó fins a la part anomenada Los Cajones i fins a Los Pizarrones on hi ha una mural d’uns 15 m de llarg amb gravats indígenes de la fauna i el que fer del moment.
Ja acabada l’excursió podrem recórrer el “Sendero del Triassico” on ens hi esperen una reproducció dels diferents dinosaures que van viure a la zona.
Hauries de saber per visitar el Parque Nacional de Talampaya
El parc té 215.000 hectàrees de les quals se’n pot veure una part, en un circuit tancat i totalment organitzat de 46 km.
Precisament això és el menys atractiu del parc, el fet que només es pugui visitar en excussions organitzades, sigui amb furgoneta, amb camió o amb bicicleta, però s’entén que és per la preservació de la naturalesa i perquè és la manera més ràpida de recorre aquests 46 km al bat del sol.
L’explotació del parc natural correspon a una empresa privada, així que s’ha de pagar l’entrada al parc, que gestiona l’Agencia Argentina de Parques Naturales, $120 si ets argentí i resident i $170 pels estranger i després el preu de l’excursió va a part, excursió que has de fer si o sí.
De tota manera us deixem l’enllaç al web per tenir les dates, horaris i preus actualitzats.
Hi ha tres opcions vehiculars, en dues d’elles es visiten les mateixes parts del parc, $360 si es fa l’opció de la furgoneta i que dura 2,5h o $390 si es va amb el camió.
Les diferencies són que amb el camió pots anar assegut al sostre o pujar-te al seient per sortir per la finestra, segons el tipus de camió i que en una de les parades proves un vi i menges olives, patates, etc. i per això tot plegat dura 3h.
L’altra opció és entrar una mica més al canyó, i també val $390 però quan nosaltres hi vam anar estava tancat pel tema de les pluges.
Hauries de saber:
Abans d’anar-hi truca, per saber si està tot obert.
Aquest fet també s’ha de tenir en compte, el parc pot arribar a estat tancat per dos motius climàtics, a l’hivern pel fred i si plou o ha plogut, ja que els rius s’omplen d’aigua i fan la circulació de les excursions impossible.
Recomanable trucar al parc per assegurar-se que estigui obert. Atenció a l’estiu, del desembre al febrer, que les temperatures poden arribar als 40 °C. Altament recomanable protector solar, gorra i aigua, sigui l’època de l’any que sigui que hi aneu.
Una altra opció per recorre el parc és amb bici en una excursió organitzada. A l’entrada del parc hi ha un restaurant i banys, així com un càmping.
Has visitat mai algun parc d’aquest estil? Coneixes el Parque Nacional de Talampaya?
