Aquí trobaràs els secrets de la Plaza de Mayo que no t’expliquen a les guies. T’has fixat en la paret del Ministerio?
La plaza de Mayo va ser una plaça de toros durant el temps de la colònia.
La Plaza de Mayo és la plaça més important de Buenos Aires i la més antiga de la ciutat. Aquesta plaça és el principi de totes les rutes turístiques. El barri de Monserrat és el que és gràcies a la Plaza de Mayo.
Descobreix tots els secrets de Monserrat amb la nostra Ruta Completa per Monserrat.
Si mires qualsevol guia de Buenos Aires, Plaza de Mayo surt al seu TOP10 de què visitar a Buenos Aires. Però pocs llocs t’expliquen tot el que trobaràs en aquest post.
En situació
La Plaza de Mayo és un dels llocs emblemàtics de Buenos Aires, per entendre la ciutat avui i també el país, has de coneixer aquesta plaça. A més a més, avui t’expliquem els secrets de la Plaza de Mayo.
Hauries de Saber:
Molts dels actes històrics del país han tingut lloc en aquesta plaça.
En aquest punt va ser on Juan de Garay va fundar la ciutat de Buenos Aires i on a poc a poc, es va anar formant l’Argentina. Aquí han tingut lloc actes tant importants com:
- Escenari principal de la Revolución de Mayo del 1810, davant de la Cabildo.
- Lloc on el poble porteño va jurar la independència el 13 de setembre del 1816 i la Constitució Nacional el 21 de octubre del 1860.
- Concentració de la manifestació d’octubre del 1945 per demanar la llibertat de Peron i el bombardeig del 1955.
- Les rondes de las Abuelas de Mayo.
Si tenim presents aquests fets, entendrem alguns dels secrets de la Plaza de Mayo i la nostra visita tindrà una altra prespectiva.
Avui en dia, la plaça principal de la ciutat és el final de la majoria de manifestacions, ja que hi ha la Casa Rosada, la seu del Govern Nacional.
Un altre episodi lamentable de la història argentina es recorda cada dia amb el campament dels veterans de la Guerra de las Malvinas. Es recordava, perquè el President Macri va decidir que un campament permanent no quedava bé, a la seva plaça i els va desallotjar…
L’inici de la “Ciudad de la Santísima Trinidad y del Puerto de Santa Maria del Buen Aire” o sigui, l’inici de Buenos Aires, va ser al que avui es coneix com la Plaza de Mayo. Evidentment, la plaça no ha tingut sempre aquest nom, ja que el que commemora és la Revolución de Mayo del 1810.
El primer nom que va tenir va ser el de Plaza Mayor, els espanyols mai han estat molt originals posant nom a la plaça principal; perquè ja hem comentat que el “fundador” de la nova ciutat del Virreinato del Rio de la Plata va ser Juan de Garay.
Es diu que Buenos Aires va tenir dues fundacions: la de Pedro de Mendoza (1536) i la de Juan de Garay (1580).
Després de la reconquista i la defensa de la ciutat en mans dels anglesos (1806-1087), la plaça va tornar a canviar de nom. Aquesta vegada es va anomenar Plaza de la Victoria.
Més tard, el 1811 va ser la Plaza 25 de Mayo, data exacta del Cabildo Abierto que seria el punt de partida per la independència.
Finalment, el 1884 se li va donar el nom actual de Plaza de Mayo, recordant aquella revolució llibertadora i “los hechos de mayo”.
Breu història per parlar al bar
La plaça de Mayo ha anat canviant amb el temps i les modes de l’època, al ritme de la ciutat. De fet, entendre com era la Plaza de Mayo ens permet entendre les etapes de Buenos Aires i per paral·lelisme de la història de l’Argentina.
Als inicis, la Plaza de Mayo era d’estil espanyol, amb l’església, el màxim òrgan religiós de l’època, el Cabildo, la part administrativa de la colònia i el Fuerte, l’executiu i militar.
Passat el temps, en aquesta plaça s’hi feia el comerç i per tal de protegir-se de les inclemències del temps es va envoltar d’uns porxos i una “recova” que la creuava pel mig a l’altura de l’actual carrer Defensa. D’aquesta antiga galeria coverta han trobat restes enterrades, però poca més a part d’alguns quadres antics.
L’intendent Alvear, un home molt important en la història de Buenos Aires, tenia la idea d’eliminar tots els rastres colonials que quedava a la ciutat i crear una ciutat a l’estil de les europees, sobretot de París.
El gran canvi de la seva legistlatura va ser l’avenida de Mayo i per això es van tallar arcs del Cabildo i es va treure la recova de la plaça al 1884. Les fonts que hi havia en aquell moment a la plaça es poden veure escampades per la ciutat (9 de Julio i Av. Mayo).
El Cabildo
La plaça està envoltada d’edificis històrics i emblemàtics. Començant per un dels pocs exemples d’arquitectura colonial que queden en peu a Buenos Aires, el Cabildo.
El Cabildo era un dels primers edificis que construïen els espanyols, ja que era l’òrgan administratiu de la colònia.
L’edifici del Cabildo ha patit diverses modificacions al llarg de la història, l’última, com hem comentat, va ser per construir l’avinguda de Mayo, on l’edifici va perdre 3 arcs de cada costat.
Avui en dia és la seu del Museo Nacional del Cabildo y de La Revolución de Mayo, un museu molt interessant i d’entrada gratuïta. Però d’això en parlem en una entrada particular.
Hauries de Saber:
El Cabildo va ser la primera presó de Buenos Aires.
La presó es va retirar del Cabildo, ja que els sorolls dels presoners no permetia dur a terme les sessions del Cabildo.
Travessem l’avenida de Mayo per tal de seguir descobrint secrets de la Plaza de Mayo i els edificis que l’envolten.
Palacio del Gobierno de la Ciudad
A l’altre costat de l’avinguda de Mayo, trobem el Palacio de Gobierno de la Ciudad que data del 1891 i 1902, obra de dos arquitectes italians.
Actualment aquest edifici és del Poder Executiu de Govern de la Ciutat de Buenos Aires. Des de fa uns pocs anys ha quedat com un edifici institucional i per a actes. Les oficines de la Sede del Gobierno de la Ciudad s’han traslladat a la nova seu del Parque Patricios (que també es pot visitar gratuïtament).
Hauries de Saber:
Aquest edifici està construït sobre un solar històric.
I és que a Buenos Aires si hi ha coses estranyes és que hi ha molts solars històrics, és a dir que abans hi havia un edifici important on ara n’hi ha un altre. I per què és històric aquest? Doncs perquè se li va donar al General San Martín per les victòries de Chacabuco i Maipú, tot i que el Pròcer mai hi va viure.
Aquest podriem dir que és un altre dels secrets de la Plaza de Mayo que no t’expliquen a les guies. Però en realitat, si som observadors, veurem una placa a la façana de l’edifici que ho explica.
El Palacio de Gobierno de la Ciudad es pot visitar gratuïtament, en una visita guiada compartida amb la Casa de la Cultura, l’ex-edifici del Diario la Prensa, de la família Paz. També és una visita que recomanem ja tots dos edificis tenen racons per destacar.
Visites guiades gratuïtes als edificis emblemàtics de la Plaza de Mayo.
Aprofita un cap de setmana per visitar la Casa Rosada i el Palacio de Gobierno de la Ciudad juntament amb la Casa de la Cultura.
Quan a Fuet i Mate diem gratis, volem dir gratis, que no pagues. No com aquestes visites que s’han posat ara de moda que diuen “Free” però has de pagar al final. Si mires al web de turisme de la ciutat, tenen una agenda molt completa i variada de visites guiades, 100% gratuïtes.
Catedral Metropolitana
Si seguim caminant en el sentit de les agulles del rellotge, arribem a la Catedral Metropolitana. El 1942 va ser declarada Monumento Histórico Nacional.
Si bé l’edifici actual és relativament modern, aquest solar ja va ser destinat per ubicar-hi l’església en el repartiment de terres que va fer Garay.
En total, en aquest solar, hi ha hagut 7 esglésies. La primera, d’adob i datava de 1593, les altres sis van patir incendis, inundacions o van ser construïdes amb materials de poca qualitat.
Hauries de Saber:
La flama del soldat desconegut no s’apaga mai.
L’edifici actual es va iniciar el 1752, en mans de l’arquitecte italià Antonia Masella, però no es va acabar fins al 1852. El 1911 se li va fer una renovació per incloure-li la decoració. El disseny recorda al Panteó de Roma, amb un estil neoclàssic molt diferent de les altres esglésies de la ciutat.
A la façana de la Catedral hi ha tres punts per destacar. El primer punt és el baix relleu, realitzat el 1860 per l’escultor francès Joseph Dubourdieu, que representa quan Jacob es va trobar amb el seu fill Josep a Egipte.
El segon és la flama del soldat desconegut, que sempre està encesa. I l’últim és la cúpula de 41 metres d’altura que s’aprecia millor des de l’interior. El disseny va ser obra dels francesos Príspero Catelin i Pedro Benoit.
Les 12 columnes de la façana representen els 12 apòstols
Alguns dels secrets de la Plaza de Mayo tenen a veure amb la Catedral Metropolitana. Per exemple, el seu interior va patir un canvi, el 1877, quan es va reformar una nau lateral per posar-hi el mausoleu del General José de San Martín, el Libertador d’Argentina, Xile i el Perú. El mausoleu està custodiat cada dia pels Granaderos, que és l’exèrcit que va crear el General per lluitar contra els espanyols.
Tenim dos detalls més per comentar de la Catedral i els dos estan relacionats amb els maçons. La llegenda de la ciutat diu que molts dels pròcers de l’Argentina eren maçons i que per això, per la ciutat podem trobar símbols contínuament.
La Catedral no se n’escapa i a la seva façana podem veure el característic compàs. L’altre detall està relacionat amb San Martín i és que com que era maçó el seu fèretre no podia descansar a la nau central. Com hem comentat està en una de lateral, una mica amagat.
Per si tot això no fos poc, al pobre home li van fer un mausoleu massa petit i el seu fèretre està inclinat, total que no descansa horitzontalment. No sabem que li va passar a l’escultor Albert ErnestCarrier-Belleuse…
Hauries de Saber:
Cada 2 hores hi ha una canvi de guàrdia
Cada 2 hores es pot veure el canvi de guàrdia dels Granaderos que van de la Casa Rosada, al Mausoleo del General San Martín.
Els Granaderos són un cos militar encarregat de custodiar al President o Presidenta del país. Al barri de Palermo hi ha el museu, que podem visitar gratuïtament.
Per acabar amb el tema del General San Martín, al carrer Yrigoyen, donant a la plaça hi havia els “Altos de Escalada” que era la casa de la seva futura esposa, així que ho tenia tot ben a prop.
Banco de la Nación i els secrets que amaga
A la cantonada de Rivadavia amb Balcarce hi ha el Banco de la Nación, un edifici que va ser en els seus inicis el Teatro Colón (1857-1888), actualment a la Plaza Lavalle. Als pisos superiors d’aquet antic teatre és on es reunien els maçons, segons explica la llegenda.
A causa que el 1891 el sistema financer argentí estava en crisi, el govern va fundar el banc amb capital estatal per tal de recolzar els agricultors i els ramaders. O això és el que diu la placa informativa, que hi ha a la façana, ja que la banca argentina sempre havia estat en mans d’anglesos i fills d’anglesos.
La importància d’aquest edifici radica en la seva cúpula de 50m de diàmetre i 36m d’altura i la curiositat és que se l’anomena el “Hueco de la ánimas”, ja que en temps de la colònia aquest solar era el camp sant d’una església. Fins i tot diuen que hi ha filmacions del banc que, per la nit, han registrat la presència de fantasmes.
Els fantasmes viuen al Banc.
Parlant de solars històrics i tornant a la fundació de la plaza de mayo: els terrenys on avui en dia hi ha el Banco de la Nación se’ls va quedar Juan de Garay en el repartiment de terres.
Anem cap a l’edifici més important del país i seguint descobrint secrets de la Plaza de Mayo. Descobreix Buenos Aires d’una manera diferent.
La Casa Rosada
La Casa Rosada està sobre l’antic Fuerte, edifici colonial. Posterioment s’hi va construir l’aduana Taylor.
L’edifici que actualment presideix la plaça és la unió de l’edifici de la seu presidencial amb el de correus (Yrigoyen i Balcarce) per mitjà de l’arc l’any 1885, que avui fa de porta d’accés des de la plaça.
T’expliquem tot el que hauries de saber sobre de la Casa Rosada.
La Casa Rosada es pot visitar els dissabtes, amb reserva prèvia i entrada gratuïta. També hi ha el Museo de la Casa Rosada, d’entrada gratuïta.
Dos secrets de la Plaza de Mayo a Buenos Aires
Si ja anem caminant pel carrer Yrigoyen ens trobem amb el Ministerio de Economia on es poden veure marques del brutal bombardeig per part de les forces armades el 1955 sobre la població civil que es congregava a la plaça a favor de Perón.
Aquest és un punt important de la història de l’Argentina i ara no entrarem a explicar-lo però si voleu posar-vos en situació, us recomanem passar-vos per l’apartat d’història que tenim a Fuet i Mate.
Un altre secret de la Plaza de Mayo, on aquest cas dels voltants, però és tant impressionant i tant desconegut que no perdrem ocasió per comentar-lo és el Primer Congreso.
A Balcarce, 139 és on hi havia el primer Congreso, el congrés de l’època de Avellaneda, Mitre, Roca, entre altres; dels anys 1864 fins al 1905.
De fet el congrés encara hi és, es va construir l’edifici que es veu actualment envoltant l’antic.
Visitar un edifici dins d’un altre edifici.
Truqueu al timbre de la gran porta un dimarts o dijous de 15.00 a 17.00h i deixeu-vos sorprendre en veure un edifici dins d’un altre, ah i amb entrada gratuïta.
El lloc està indicat però passa desapercebut a molta gent. De fet a nosaltres també ens havia passat, fins que un dia vam visitar la Plaza de Mayo d’una manera diferent, no guiri, amb calma, passejant, mirant i llegint tot el que amaga per tal de descobrir el seus secrets.
Ara anem a parlar de la Plaza de Mayo en si, del que hi trobem per tal de seguir descobrint els secrets.
Monumento a Manuel Belgrano
Si creuem la Plaza de Mayo, des de la Casa Rosada fins al Cabildo, el primer que ens trobem és l‘estàtua eqüestre de Manuel de Belgrano, el creador de la bandera argentina.
No et sembla que Belgrano i el cavall no tenen la mateixa escala?
El cavall el va esculpir Manuel de Santa Coloma i el General, Carrier-Belluseu, en una època on no hi havia Whatsapps. Quan van unir les figures, l’escala no era proporcionals.
Carrier-Beññeise va ser el mestre i després el rival de Rodin.
Als inicis, el General estava girat al revés, mirant cap a Defensa, però amb el temps el van posar en la posició actual, no sé si per controlar que passa dins de la seu del Govern.
Tot i que Belgrano pot descansar de “vigilar” quan sota de la bandera nacional que oneja damunt del teulat no hi ha una bandera més petita, ja que significa que la Presidenta o el President no està a l’edifici.
La càpsula del temps, un secret de la Plaza de Mayo
Darrere de Belgrano hi ha una altra de les curiositats de la plaça: una càpsula del temps que contenia un “mensaje a los jovenes del año 2.000 que el Pte. Perón va enterrar el 12/8/1948 para ser desenterrat el 12/08/2006”.
Evidentment, va ser desenterrat abans i cremat. El missatge es pot trobar a llibres que el mateix Peron va escriure i per internet.
La història de Peron i de l’Argentina encara dura avui en dia, però no ens negareu que la idea és original, veritat?
La Pirámide de Mayo ve carregada d’anècdotes
Al mig de la plaça hi ha el segon monument al món a una revolució, la Piramide de Mayo de 19m d’alt (el primer monument va ser a França). Què de piràmide en té ben poc, és més un obelisc (símbol dels maçons?).
Els secrets de la Pirámide de Mayo a la Plaza de Mayo? Doso tres.
El primer: la piràmide de 1811. Es diu que a l’interior de l’actual piràmide hi ha la primera piràmide que es va fer per commemorar la Revolución de Mayo. Segons Mitre, un dels noms que han de sonar de la història de l’Argentina, va veure com la traslladaven de davant del Cabildo al lloc on la podem observar avui, i que no hi havia res.
La piràmide està encapçalada per una figura al·legorica de la Llibertat o de la República?
L’altre secret o curiositat, més ben dit, és que l’escut que té gravat no és l’escut d’Argentina, sinó l’escut de la Confederació de 1856.
Un altre secret que no expliquen les guies però que trobareu si observeu bé. Al voltant de la piràmide hi ha terra de “todos los ambitos del territorio nacional, cubierta con tierra santa”.
Al voltant de la piràmide original hi havia quatre escultures: la Mecànica, la Navegació, l’Astronomia i la Geografia. Avui les quatre es troben davant del Convento de Santo Domingo, a Alsina amb Defensa. Durant el 2019 es va restaurar la Piramide i les figures han tornat a la seva posició original.
La MADRES de Plaza Mayo
Al voltant de la Pirámide de Mayo, tots els dijous, a les 15.30h fan la ronda las Madres de Plaza de Mayo.
Aquest grup de valentes dones van començar a congregar-se a la Plaza de Mayo per fer pressió al govern de la Dictadura Militar. Com que estava prohibit reunir-se al carrer, les Madres dels fills desapareguts pel govern militar, caminaven al voltant de la Pirámide amb els bolquers dels seus fills al cap.
Els mocadors blancs són bolquers.
Amb el temps, aquest bolquers han evolucionat amb mocadors blancs, però el que no ha canviat són les rondes d’aquestes mares lluitadores reclamant justícia pels seus fills.
La reforma concheta polèmica
El 2018 el Govern de Macri va fer una “reforma” de la Plaza de Mayo que li va servir per desmantellar el campament dels Veteranos de las Malvinas.
L’excusa era fer-li un rentat de cara retro i tornar-la a l’estil del 1894, tal com se l’havia imaginat Carles Thays, un nom que a hores d’ara, si sou seguidors de Fuet i Mate, ja us hauria de sonar.
El govern va netejar les rajoles i les Madres van repintar els seus mocadors.
Què us sembla, passejar per la Plaza de Mayo amb tota aquesta informació a l’abast? Ara ja no és una plaça qualsevol, veritat? Saps algun altre secret?
