Preixana (L’Urgell)

Preixana és un municipi de l’Urgell, a la província de Lleida, amb 385 habitants, segons el cens publicat per Idescat, el 2019. Dels 198 homes i de les 187 dones, només 48 tenen menys de 15 anys, 207 es troben en edat laboral i un centenar en edat de jubilació. Al 2021, la població ha augmentat en 2 habitants.

Preixana es troba dins del territori declarat Xarxa Natura 2000 així que els seus camins rurals, que connecten amb pobles com Bellpuig o Sant Martí de Maldà passen entre camps de cereals protegits per la seva biodiversitat.

Visitar Preixana, a l’Urgell, és sinònim de tranquil·litat i natura. Recorrer els camins dels Secans de Belianes-Preixana i descobrir les restes de la història

Les 1.397 terres llaurades que es van declarar el 2009, 1.237 es dedicaven als herbacis, majoritàriament al blat, 97 als arbres fruiters, 40 als arbres de secà com l’olivera i 23 a la vinya.

L’activitat ramadera està centrada a la cria de porcí amb 12.608 caps, seguit a distància pels 735 caps d’ovins.

Descobreix Preixana a l’Urgell i els Secans de Belianes-Preixana.

Breu història per parlar al bar

La història de Preixana no dista gaire de la dels pobles veïns, poble recuperat per Ramon Berenguer II i donat per la seva repoblació.

Guillem de Cervera, senyor de Verdú i de Juneda, es va casar amb Berenguera d’Anglesola, quedant lligat d’aquesta manera amb Preixana, el qual afavorí la població del terme.

El seu fill, en l’afany d’anar a lluitar en la quarta croada a Terra Santa, va empenyorar a Poblet els honors de Verdú i Preixana el 1203 i posteriorment vengué al monestir de Vallbona de les Monges la jurisdicció sobre el castell, el terme i la vil·la.

El 1380 Pere III el Cerimoniós vengué a l’abadia de Vallbona de les Monges el mer i mixt imperi de Preixana. Només per remarcar la història conjunta d’aquests territoris, cal assenyalar que l’abadia de Vallbona estava lligada amb el llinatge d’Anglesola.

Què visitar a Preixana, a l’Urgell

Preixana es troba construït al voltant del tossal on al cap damunt de tot hi ha l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic. Antigament havia sigut una vil·la murallada amb un castell però no queda res d’aquest passat medieval.

El poble va creixent a la falda del turó, amb la plaça Major com a eix neuràlgic. Encara queden algunes cases a destacar, com can Xammar, que data de mitjans del segle XVI.

El 2020 es va inaugurar, a Preixana, un museu particular. El museu d’esteles funeràries medievals es troba ubicat a l’espai cultural de Sant Llorenç. Les esteles daten d’entre els segles XIV i XVIII i en total, n’hi ha 19. Però segons hem llegit en algun article, en total, l’ajuntament de Preixana en té 71 més, pendents de restauració. Preixana és un dels pobles de Catalunya amb una de les col·leccions d’esteles discoidals funeràries més importants.

Una excursió senzilla és pujar a l’ermita de la Mare de Déu de Montalbà, que serveix de mirador de la zona. Aquí hi ha habilitada la zona de pícnic i pernoctació. Si voleu fer ús de la zona s’han de recollir les claus al bar del poliesportiu, previ pagament 1€ per al manteniment del bar i ús dels banys. L’euro és simbòlic, com us podeu imaginar. Us deixem l’enllaç al formulari de contacte amb l’ajuntament.

Si voleu fer una ruta divertida i entretinguda per tota la família, a l’ajuntament de Preixana podreu aconseguir el quadernet de camp per executar l’activitat d’orientació permanent i gratuïta, anomenada ‘La Ruta d’En Pius‘. Us deixem l’enllaç, perquè nosaltres encara no l’hem fet. També us podeu descarregar directament el quadernet al següent enllaç. Si la feu, deixeu-nos un comentari amb les vostres impressions.

El Paisatge de Preixana

Segons l’Obseravtori del Paisatge, el municipi de Preixana, a l’Urgell queda dividit en dues parts.

Per un costat, la Plana d’Urgell, on predominen les terres de cultiu de regadius, gràcies a l’aigua que porta el Canal d’Urgell.

Per l’altra, els Secans de Belianes i d’Ondara, la zona respecta la naturalesa amb l’activitat agrícola. En aquestes terres hi ha camps d’ordi i algun que altre ametller i oliver.

Per això no es estrany trobar cases niu repartides i cartells indicadors amb llocs d’interés com el Parc de les Rodes dels Germans Amenós. Josep Amenós és un veí de Sant Martí de Maldá que va cedir aquest espai de pedra esculpida i decorat amb rodes a l’ajuntament del poble.

L’Espai Natural Protegit Secans de Belianes-Preixana es pot descobrir en bicicleta, a peu, cotxe o moto. Hi ha diverses rutes temàtiques, algunes circulars, de més o menys distància. Només cal que escullis la teva.

L’espai es va crear per protegir la fauna i especialment als ocells, alguns dels quals hi viuen tot l’any i d’altres només hi passen temporades.

Descobreix els camins dels Secans de Belianes.

Aquesta combinació fa que l’activitat agrícola, a vegades es vegi afectada per l’aparició d’algun niu a terra típic de perdius o sisons, en canvi, la calàndria o els pardals utilitzen les branques dels arbres que es troben als marges, per fer els seus nius.

La vegetació natural, per temes d’agricultura, es concentra als marges de les finques i voreres dels camins.

En època de floració destaca, sobretot, el vermell de la rosella i el groc de ballarida. Mantenir aquesta vegetació és molt important, ja que és font d’alimentació de molts insectes que al seu torn són l’aliment de les aus.

Per tota la zona es poden anar trobant cartells informatius, com per exemple el que explica que la cucut és un paràsit que utilitza els nius de garses per pondre els ous. Mentre el mascle despista la garsa, la femella pon el seu ou i pica els de les garses.

La ruta dels molins

Passejant per aquest zona també es poden veure molins en desús, que aprofitaven la força de l’aigua per moldre la farina i cabanes de tàpia, construccions típiques dels afores dels pobles, que servien per aixoplugar als pagesos i als animals, aquestes cabanes són l’equivalent a les cabanes de volta de les Garrigues.

Però mentre a la Garrigues eren de pedra, a Preixana eren de tàpia, per falta de material fort. La terra es picava i s’anava apilant fins a formar una paret suficientment dura i després la deixaven un parell de setmanes a sol i serena per confitar-la.

Per aquests camins es pot arribar al Pantà de l’Atxe, al Tossal de la Vila o del Raner. Aquest últim està situat al sud de Preixana i serveix com a mirador de la plana i per contemplar una altra cabana de tàpia. Per aquesta zona també hi ha la ruta del Camí de Sant Jaume pels monestirs cistercencs.

Quan visitar Preixana

Per veure el poble en festa s’hi ha d’anar per Sant Llorenç, el 10 d’agost i per la mare de Déu de Montalbà, el dimarts després de Pasqual. Al maig és celebra Sant Isidre on es fa un peregrinate a l’ermita de la Mare de Déu de Montalbà.

Al web de l’ajuntament de Preixana, a l’Urgell, hi trobareu tota la informació necessaria per estar al dia de la seva agenda cultural.

Has estat a Prexiana, coneixes aquest municipi?

Ja has fet turisme per Preixana? Quina racó ens recomanes visitar?