Un dia com qualsevol altre, si ets home vas al tros a treballar i si ets dona, vas al riu a rentar la roba. Al vespre, quan ja s’ha fet fosc i després de sopar un tros de pa remullat amb vi i, si tens sort, amb un bocí de cansalada, contemplant la llar de foc, l’home diu.
– Avui, ha passat un amb notícies d’en fora. Diu que lo rei d’Espanya s’ha mort – (has de posar veu greu, eh).
– Ja em diràs tu, Pere, que ens afecta això a nosaltres.
– Res Maria, com sempre, pobres i a treballar, però m’ha semblat curiós.
Que equivocats que estaven en Pere i la Maria de l’any 1700. I tant que els afectaria la mort d’en Carles II de Castella i d’Aragó, l’Encantat. El rei d’Espanya, des del 1665 fins al 1700, moriria sense descendència i això desencadenaria una guerra internacional, amb unes conseqüències nefastes per Catalunya i també pels pobres camperols. L’últim rei de la dinastia dels Habsburg, moriria per canviar la història d’Europa.
Avui recorrerem els espais de la guerra de Successió en la Ruta del 1714 per Ponent. Per posar-nos en situació i aprendre una mica hem resumit (molt) la història. Us recomanem llegir el següent apartat, ja que ens permetrà entendre l’avui.
La ruta es pot fer per lliure i és gratuïta.
Nosaltres no som historiadors, eh? Això és purament divulgatiu dels nostres apunts. Si hi ha historiadors a la sala, que aixequin la mà i completin la història als comentaris.
En situació
Carles II de Castella i d’Aragó mort el 1700 sense descendència masculina. Ja us podeu imaginar que això és un trasbals perquè no hi ha hereu natural al tro i no es pot continuar amb la saga dels Àustria.
Europa veu aquesta mort de diferent manera. Per una banda tenim Lluís XIV de França, el rei Sol, que practicava una monarquia absolutista i per l’altra Leopold I, arxiduc d’Àustria.
Leopold era fill de Ferran III l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seva primera dona, Maria Anna d’Espanya, filla del rei Felip III de Castella, II d’Aragó i Portugal i V de Navarra. Ens ha semblat curiós posar tots els “cognoms” de Felip III, el Pietós, perquè ajudarà a entendre que Espanya no fa tant temps que és única i indivisible…
En aquells temps, la Monarquia Hispànica estava al capdamunt de les potències mundials. Des del segle XVI fins al segle XVII la casa d’Àustria havia acumulat un imperi impressionant: les Filipines, sud-Amèrica, flandes, Milà, Sicília, Sardenya, entre altres racons de l’actual Europa.
Carles II va signar un testament a favor de Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV. Per tant, els Borbons reclamen el regne de la Corona de Castella i d’Aragó per llei i Leopold I per herència. El dinar està servit.
Sembla un motiu força vàlid per començar una guerra. Diem vàlid, perquè la nostra generació ha vist guerres per motius més rucs, no és que estiguem avalant una guerra.
Hauries de Saber
La Guerra de Successió té repercussions internacionals
Bona part d’Europa es va aliar contra el testament de Carles II, us podeu imaginar en aquella època, la unió del territori de França i de la corona espanyola feia por. La guerra té connotacions europees, internacionals. No diem mundials, perquè es queda en territori europeu, tot i que també hem de dir, que al segle XVIII, gairebé tot el món és territori europeu…
La guerra tenia dos camps de joc, el nacional dins del territori de la península Ibèrica i l’internacional, en territori de l’actual Europa.
En fi, es formen els equips. Amb pantaló blau i representants a Felip de Borbó, tenim als francesos i als castellans. Amb pantaló vermell i lluitant per Carles, tenim a Gran Bretanya, Holanda, Portugal, l’imperi Austríac i la corona d’Aragó amb les actuals Aragó, Catalunya, el país Valencià i les illes Balears.
La Guerra de Successió
Per què Espanya es va dividir? Podríem dir que a efectes de barri, Espanya és Espanya d’ençà que Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó van contreure noces el 1469. Els coneguts com els Reis Catòlics van unir les dues corones formant un únic país, però com hem dit, només a efectes pràctics. Interiorment encara hi havia divisions, malgrat el famós “tanto monta monta tanto“. Per tant, si Felip de Borbó ocupava la trona de la corona espanyola, aplicaria el mateix absolutisme que el seu avi a França i una centralització del poder.
El 1707 és un any clau en la Guerra de Successió en territori nacional. Les tropes borbòniques van sortir vencedores de la batalla d’Almansa, ocupant València, Aragó i alguna zona de Catalunya. En l’àmbit nacional, ja només quedava part de Catalunya com a territori austríac.
El gir dramàtic dels esdeveniments serà el 1711. L’arxiduc Carles, qui havia de ser Carles III d’Aragó, hereta la corona d’Àustria en morir el seu germà Josep I, sense d’ascendència masculina. Carles puja de nivell, ara és Emperador de l’Imperi Austríac, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
Tot Europa posa el freno de mà i revisa la situació. Per un costat tenim als bobons que poden sumar a França, els territoris espanyols i per l’altre tenim el Sacre Imperi Romanogermànic que es pot fer encara més immens. Guanyi qui guanyi, la cosa no pinta bé, així que aposten pel mal menor.
Anglaterra, que sempre està a totes les guerres ventant una mica el foc, retira el suport als austríacs. Els holandesos faran el mateix. Així, l’any 1713 es signa el tractat d’Utrecht, per posar fi al conflicte armat a escala europea, reconeixent a Felip d’Anjou com el nou rei de la corona espanyola. Per la seva part, el nou rei, Felip V pactava no unir-se amb la corona francesa.
Els fillets del pacte són que Flandes, la Toscana, Nàpols, Sardenya, Sicília i el Milanesat passen a mans dels austríacs. Ah, i els anglesos no marxen amb les mans buides, ells es queden amb Gibraltar i Menorca i comerciar amb els esclaus.
Els catalans ens quedem sols i la Monarquia d’Espanya es comença a desinflar.
A partir d’aquest tractat, la Catalunya no ocupada es queda sola, però no es rendeix. Amb Barcelona al capdavant, els catalans decideixen seguir la guerra i plantar cara a l’exèrcit borbó. Aquesta part de la història, on les potències europees ens giren l’esquena i els catalans seguim lluitant pels nostres ideals, es tornarà a repetir, segles més tard.
No ens enganyem, la guerra està servida i poc podien fer els camperols catalans contra un dels exèrcits més potents d’Europa. Però que no sigui dit, que els Peres i les Maries del moment, no van vendre els nostres drets i les nostres institucions sense lluitar de valent. Tot i que el preu que després vam pagar per aquesta rebel·lia va ser molt alt. Encara avui, l’estem pagant.
A partir d’aquí, entre el 1713 i el 1714 la Guerra de Successió té un caire diferent pels catalans, amb la data més reconeguda com l’11 de setembre de 1714, la data que cau Barcelona. Tot i que no és el final de la guerra, encara queda Cardona i Mallorca.
La culpa que encara tinguem rei és de Franco (i també d’algú altre) però la culpa que siguin els Borbons, ve d’aquesta època. Felip V tenia una feina molt dura a fer i era marcar la diferència entre les corones d’Aragó i Castella, així que va copiar el que havia vist de petit, una monarquia absolutista i una abolició de les lleis i les institucions de les diferents regions de la península. Això vol dir, fora les Corts, la Generalitat i el Consell de Cens, tal com ho va dictar en el Decret de Nova Planta.
A més a més, Catalunya, la rebel, la que va per lliure, ha de patir el doble. Si hem d’unificar, unificarem fins i tot l’idioma, així que el català queda prohibit com a idioma oficial, l’exèrcit borbó es quedarà una temporada llarga al territori i el tancament d’universitats denota la intenció antriprogressista del Borbó. Bé, a canvi, s’obre la de Cervera, com a premi per anar a favor de Felip durant la guerra.
Així que toca, una vegada més, pencar a la societat civil. Amb la cultura catalana prohibida en l’àmbit oficial, no queda més remei que mantenir-la a casa i crear associacions populars.
Ruta 1714 per Ponent
Des de la Generalitat, el 2014, es va voler valorar alguns dels espais èpics de la Guerra de Successió, creant la Ruta 1714. S’ha creat un recorregut per tot Catalunya, destacant deu escenearis amb episodis èpics i d’altres petits recorreguts. Patrimoni Cultural ha preparat una web molt completa per posar-hi vida.
La següent imatge és el mapa complet de la Ruta 1714, extret del web de Patrimoni Cultural. Us deixem l’enllaç, per si voleu ampliar la informació.
Avui recorrerem els espais remarcats a Ponent. Per fer la ruta del 1714 es necessita transport privat, ja que anirem des del Segrià fins a la Segarra.
Almenar
Comencem la ruta per Almenar, la porta d’entrada de l’exèrcit borbònic. Almenar va tenir el, dubtós, honor que el 27 de juliol del 1710 es trobessin a la vegada els dos pretendents, Felip V i Carles III.
La batalla d’Almenar va enfrontar els dos exèrcits quan, Carles, encara tenia el suport de les potències europees. Els homes de Carles, en realitat la cavalleria anglesa liderada per James Stanhope, van aconseguir la retirada de la tropa borbònica.
Aquesta victòria els va permetre recuperar part de l’Aragó i fins i tot tenir forces per ocupar Madrid. Mira tu, si la cosa hagués acabat diferent, la importància que tindria avui en dia Almenar a la història de Catalunya.
No perdis l’oportunitat de passejar pels carrers costeruts d’Almenar, al Segrià.
Lleida
Seguim cap a Lleida ciutat i pugem al monument més important de la capital del Segrià, la Seu Vella de Lleida. Aquest indret és un dels deu llocs simbòlics de la Ruta 1714. Aquí dalt, la població de Lleida es va fer forta durant el setge borbònic, que va durar dos mesos.
Corria l’any 1707 i els lleidatans i lleidatanes defensaven Catalunya amb la seva força. El posterior rei, Felip V, se’n recordaria durant molt de temps, tant, que fins i tot, l’any 1746 va donar l’ordre de destruir la Seu Vella. Any de la seva mort, així que ja no es va executar.
Descobreix: 10 curiositats de Lleida
A conseqüència del Tractat de Nova Planta, l’exèrcit borbònic es va quedar una temporada a Catalunya per vigilar als terribles catalans. La Seu Vella, al capdamunt del turó de Lleida, era un indret perfecte per controlar el territori. Així que la Seu Vella es va convertir en caserna militar i presó, fins a l’any 1749.
El Poal
Canviem de comarca i anem cap al Pla d’Urgell, on ens espera el Poal, pàtria de dos homes i una dona que van fer història.
Al Poal hi van néixer els germans Desvalls i Vergós. Antoni, Manuel i la seva germana Manuela, que van lluitar a favor de l’arxiduc Carles.
Antoni va aconseguir captar afiliats per la causa per tot Ponent i va liderar diversos exèrcits i batalles. El punt àlgid de la seva carrera va ser la defensa de Barcelona i posteriorment la de Cardona.
Manel, per la seva part, va ser governador de Cardona i per tant el màxim responsable de mantenir la fortalesa, fins que el 18 de setembre del 1714 va capitular.
Manuela, que era monja del monestir de Vallbona de les Monges, també va lluitar, a la seva manera, a favor de Carles d’Àustria, fent espionatge, concretament, escrivint missatges.
Aprofita per passejar pel Poal, un petit poble del Pla d’Urgell amb molt d’encant.
Cervera
Acabem la ruta 1714 a la Segarra, visitant la seva capital, Cervera.
Cervera va ser una de les poques poblacions que no va sortir tan mal parada després de la guerra. El Decret de Nova Planta va ordenar tancar les universitats catalanes, Barcelona, Vic, Tortosa o Solsona es quedaven sense educació superior, ja que s’havia d’unificar el saber i alinear-lo amb la ideologia borbònica.
Cervera, a canvi de ser partidària de Felip V, va rebre l’honor de tenir l’única universitat en territori català. A més a més, quedava força lluny de Barcelona i també de Lleida, el que feia possible que fos més fàcil que mantingués la ideologia centralista de Madrid.
L’imponent edifici barroc de la Universitat de Cervera, que va ser fundada per Felip V l’any 1717, va posar Cervera al centre intel·lectual de Catalunya, ja que va ser l’única universitat en funcionament a Catalunya durant el segle XVIII. Aquest fet va fer créixer Cervera que es va convertir en centre estudiantil, però com tot, també va tenir certs problemes, ja que la universitat tenia una legislació independent de la ciutat.
Com ja hem comentat, els espais no els hem escollit nosaltres, formen part de la Ruta 1714 oficial.
Coneixes els altres indrets de la Ruta 1714? deixa’ns un comentari.
Et proposem dues maneres de recorrer la ruta, sumar quilòmetres i fer els punts marcats o anar per distàncies curtes i visitar tot el municipi. Quin esculls?
