Barracas és un barri que comença a sortir a les guies i blogs de turisme més agosarats. I això és gràcies a la idea d’un artista local, vols saber de què parlem? Segueix llegint aquesta ruta completa per Barracas i descobreix tot el potencial d’un barri poc guiriguitzat.
La calle Lanín i la indústria de Barracas.
Descobreix com pots aprofitar el dia, després d’anar a la famosa Calle Lanín amb aquesta ruta completa per Barracas.
Imagino que si has arribat fins a aquesta entrada de la guia de Barracas és perquè ja has passat per Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires, oi? En aquesta entrada trobaràs un intent de resum dels imperdibles de Buenos Aires, però amb tocs fueters perquè practiquis el #turismenoguiri i gaudeixis de la capital de l’Argentina com si hi haguessis viscut.
En situació
Fins fa poc, Barracas no sortia en cap guia de turisme i menys en cap blog. Ara, la ciutat de Buenos Aires ha començat un programa de turisme per valorar barris no tan típics i donar a conèixer altres indrets de la ciutat. En aquestes visites guiades que organitzen, particularment quan es tracta de barris no cèntrics, ja et dic ara, que era l’única estrangera.
Barracas és un barri que es mereix que hi passem, mínim, mig dia. Pots aprofitar el dia que vas a La Boca, a primera hora fas Caminito i passeges per les zones de La Boca i després, si tens poc temps, agafes l’autobús 25 i baixes directe a Dr. Ramon, Carrillo i t’arribes a la Calle Lanín.
Si vols fer l’opció més fuetera, vas caminant i vas descobrint l’arquitectura industrial de Barracas i l’església Felicitas. Per Barracas aquí trobem una de les zones més veïnals de Buenos Aires, arquitectura industrial i fins i tot, algun fantasma. Amb aquesta ruta completa per Barracas, volem ajudar-te a ser un turista no guiri per Buenos Aires.
Barracas és un barri de la zona sud de la ciutat, veí de San Telmo, La Boca, Constitución, Parque Patricios i Nueva Pompeya. Barracas forma part de la comuna 4, amb La Boca, Nueva Pompeya i Parque Patricios
Els límits de Barracas comencen al Parque Lezama, agafen la Avenida Regimiento de Patricios i la Avenida Caseros. Des de l’avinguda Regimiento de Patrios va resseguint el Riachuelo, fins al meandre i allí trenca cap a Zavaleta fins a Miravé. De Miravé ressegueix l’Instituto de Tisioneumonología “Prof. Dr. Raúl Vaccarezza” i tira per Velez Sarsfield fins a topar-se amb Caseros.
Breu història per parlar al bar
El nom de Barracas ja et dona una idea de l’origen del barri. En aquesta zona, a finals del segle XVIII s’hi van començar a construir barraques, al costat del rierol, que en aquell temps servia de via de transport fluvial.
En temps de la colònia, aquesta zona estava a tocar del port, on es carregaven els productes que anaven cap a Espanya. El 1872 es van instal·lar els Mataderos del Sur o Mataderos del Alto on es mataven els animals que s’exportaven a Europa. Tots els residus dels escorxadors anaven directament al riu.
Quan passegis per Barracas, fixa’t per la Avenida Montes de Oca, que hi ha cases molt interessants. En aquesta zona de la ciutat, que avui ningú diria que és la zona alta, al passat era on hi havia les residències de la gent adinerada i l’explicació és força lògica.
Barracas unia el port amb el centre de la ciutat, i per això, hi havia moltes de les cases de les famílies adinerades de l’època, els comerciants.
Amb l’arribada massiva d’immigrants a partir de la independència, molts d’ells també es van instal·lar a prop del port, on trobaven la feina. Els conventillos, cases de lloguer, estaven sobre poblades i això va comportar una de les epidèmies més grans que a patit Buenos Aires, al nivell del Covid de l’època, la febre groga.
La febre groga de finals de s.XIX va provocar moltes morts i aquelles famílies que podien traslladar-se a les seves cases de residència ho van fer. Així va ser com al sud de la ciutat s’hi van quedar els pobres i els rics van marxar al nord, als actuals barris de Belgrano i Recoleta.
Què visitar per Barracas
Barracas és un barri controvertit, hi ha zones que és millor que no passegis, sobretot si encara no tens Buenos Aires a la sang. Però, per una altra banda, hi ha racons ben interessants i bars dels de tota la vida, on no arriben els turistes.
Per l’avinguda Montse de Oca és per on trobarem moltes de les cases que formaven part de la burgesia porteña i també moltes de les fàbriques que avui en dia, formen part del paisatge del barri.
Ruta fuetera per Barracas
Si suposem que és la primera vegada que estàs per Buenos Aires, aquestes són les nostres recomanacions per visitar Barracas:
- Calle Lanín
- Parroquia Santa Felicitas
Però en aquesta entrada t’explicarem algun racó més, per això diem que és una ruta completa per Barracas. Així, que anem per feina
Calle Lanín
El carrer Lanín és el motiu pel qual Barracas comença a aparèixer en algunes guies de viatge i blogs.
Tot va començar amb una idea semblant a la de Caminito, a La Boca. En aquest cas, l’artista que abandera Barracas és Mariano Santa María, famós per fer mosaics, com el que podem veure a Abasto amb la cara de Gardel. Mariano Santa María té el seu taller al número 33 del carrer Lanín a Barracas.
I com que és un carrer estret, curt i particular, va decidir donar-li un aire particular decorant amb colors vius les façanes de les cases.
En total hi ha unes 35 cases intervenides per aquest artista plàstic, des del 1990, que va començar amb el seu propi taller.
Avui en dia, la calle Lanín, a Barracas és un dels exponents d’art urbà més importants de la ciutat de Buenos Aires i sense cap mena de dubte, l’excusa perfecte per visitar aquest barri.
Parroquia Santa Felicitas
La Parroquia Felicitas és una d’aquelles històries urbanes de Buenos Aires que tant agraden als porteños.
Per posar-nos a la història, ens hem de traslladar al 1872, quan Felicitas va ser assassinada a mans d’un home (sí, tota la vida hi ha hagut violència de gènere). En aquest cas, Felicitas va ser assassinada per un pretendent que ella havia rebutjat, per Enrique Ocampo. Aquest cognom, que potser no et diu res, és d’una de les famílies més importants d’escriptores de l’Argentina. Enrique era tiet de Victoria i Silvina Ocampo.
Els pares de Felicitas van contractar l’arquitecte Ernesto Bunge per construir un temple a la seva filla. A l’església s’hi pot veure escultures de màrmol de Carrara de la família de Felicitas, ella amb el seu difunt espòs i els seus fills, també morts. Un altre cognom que t’ha d’anar sonant és Álzaga, una família de terratinents molt importants a l’Argentina. El marit mort de Felicitas era Martín de Álzaga.
Aquí també s’ha d’entendre el context de l’època, quan Felicitas es va casar amb Martín, ella tenia 18 anys i ell ja rondava la cinquantena. El matrimoni de convivència es va celebrar el 1864 i poc després va nàixer Fèlix. La noia, com era propi de l’època, s’havia de dedicar a la família i als fills, però, la febre groga no va entendre de diners i el petit Fèlix va morir el 1869.
Felicitas va tornar a quedar embarassada, però en aquella època va ser el seu espòs qui es va posar malalt. Martín, va morir el 1870, sense veure nàixer al seu segon fill, també anomenat Martín. Però una vegada més, la mort va rondar Felicitas i el petit Martín va morir a les 24 hores d’haver nascut.
Total que pobra dona, amb 25 anys ja havia vist morir dos fills i un marit. Jove, diuen que molt guapa, i rica per herència del seu marit, sembla clar que pretendents no li’n faltaven i sembla clar, que ella no estava perquè li toquessin els nassos.
Felicitas anava a les festes de l’alta societat de l’època, però també passava llargues temporades a la seva estancia de Castelli. Allí va conèixer a Samuel Sáenz Valiente, amb qui es va comprometre el 1872. Durant la festa d’anunciació, Emilio Ocampo, que sempre havia estat enamorat de la jove, no va poder aguantar la gelosia i la va matar. Sobre el final d’ell hi ha dues versions, el germà de la víctima el va matar o ell mateix es va suïcidar.
Felicitas, avui està enterrada al Cementerio de la Chacarita. Però els veïns del barri, diuen que de l’església, a la nit, se senten passos i que el fantasma de Felicitas surt a mirar si a la porta, les dones que es volen casar, li han deixat algun mocador lligat. Tot i que ningú s’atreveix a casar-se en aquest temple.
L’església de Felicitas organitza visites guiades, els diumenges a les 11.30h. Les misses són els dissabtes a les 19.00h i els diumenges a les 10.30h. Al patí de l’església hi ha a Gruta del a Verge de Lourdes, que està oberta els dissabtes de 16.00 a 20.00 i els diumenges de 9.30 a 12.30h. Al web de l’església hi trobaràs la informació d’horaris i preus, actualitzada.
La Parroquia dona a la plaça Colombia, inaugurada el 1937.
Parroquia de Santa Lucía
Sobre la aveninguda Montes de Oca ens trobarem amb la parroquia de Santa Lucía de Siracussa, la protectora del barri de Barracas i de la vista. La primitiva església data del 1783 i l’actual d’uns cent anys més tard. Avui en dia s’hi venera Santa Lucía i Santa Àgueda, la patrona del càncer de pit.
Curiosament, la mort de Santa Àguera i Felicitas tenen el mateix motiu, el feticidi. Àgueda va nàixer el segle III en una família rica de Catania. Encara de jove, als 15 es va consagrar a Déu, però aquest fet sembla que no va impedir al procònsol de Catania declarar-se a la verge jove. Com que Àgueda el va rebutjar, aquest la va acusar de menyspreu a la religió de l’estat i allà va ser interrogada i torturada. Quintianus, el procònsol, no en va tenir prou i va ordenar arrancar-li els pits amb unes pinces i cremar-la viva. Sembla que el miracle es va dur a terme, quan les ferides de la jove es van curar i un terratrèmol va evitar l’execució.
Igualment, Àgueda va ser condemnada a morir en una cel·la.
La zona industrial del sur
Durant l’època de Perón, que es fomentà la indústria nacional, Barracas es va transformar en una de les zones més industrialitzades de la ciutat per tenir a prop el Riachuelo, així podem veure encara avui els edificis de l’antiga fàbrica tèxtil Piccaluga, la fàbrica de xocolata de El Águila, la de galetes Canales o la Bagley o la de yerba mate de Cruz de Malta. També destaca la Fñabrica Argentina de Alpargatas, sobre l’avinguda Regimiento de Patricios.
Descobreix Buenos Aires a través de les seves fàbriques seguint la Una ruta per l’arquitectura industrial pels barris del sud.
Avenida Montes de Oca
La Avenida Montes de Oca és el carrer principal del barri, amb les botigues, igual que a finals del s.XIX era el lloc de residència de les famílies, on hi tenien les cases o quintes.
Una de les que queden és el Palacio Díaz Vélez, de Eustoquio Díaz Vélez, a Montes de Oca al 110. Montes de Oca, que s’anomenava Calle Larga era el nexe entre el centre de la ciutat i el Riachuelo, per això també hi havia moltes pulperías, els bars de l’època.
Templo israelita Or Torah
El Temple Israelita Or Torah, a Brandsen 1444, tot i trobar-se a Barracas, també rendeix de lloc de culte pels veïns de La Boca. Els jueus d’aquests barris provenen, majoritàriament, de Síria. El temple data del 1930 i crida l’atenció pel seu estil oriental i les seves cúpules de ceba.
Molts dels jueus de Síria, tenen origen sefardí, és a dir, els jueus expulsats de la Corona Espanyola que es van establir a l’imperi otomà.
Centro Metropolitano de Diseño
El Centro Metropolitano de Diseño, al barri de Barracas, és un dels indrets que està atraient més gent al barri. El CMD s’ha convertit en un punt de referència del disseny al país i en l’àmbit internacional. Una cosa que fan molt bé a Buenos Aires és donar una segona vida als edificis històrics i en aquest cas, el Ministerio de Desarrollo Económico de la Ciudad, responsable del CMD, va escollir l’antic Mercado del Pescado, per ocupar aquest nou centre creatiu i cultural.
El Mercado del Pescado va funcionar en aquesta zona de la ciutat, des del 1934 fins al 1983, que es va traslladar al Mercado Central.
Altres indrets de Barracas
A l’avinguda Martín Caseros, al 584 hi ha una placa que recorda que en aquell solar hi havia la casa de l’almirall Guillermo Brown, la rèplica de la qual es troba al barri de La Boca.
A prop de la Plaza Díaz Vélez hi ha la Logia Masónica “Hijos del Trabajo“, un edifici que ens cridarà l’atenció, sobretot per la seva façana. El 1919 l’arquitecte Cabot va intervenir la façana amb símbols referents a l’antic Egipte.
A la Plaza Herrera podem trobar una escultura a Juan Larrea. I perquè t’ha d’importar a tu? Doncs perquè Juan Larrea va nàixer a Mataró, a Catalunya, i va ser una de les figures importants de la independència de l’Argentina. Juan o Joan, segons la bibliografia que consultem, va nàixer a Mataró el 1779. Uns anys més tard, el 1793 va viatjar al Virregnat del Río de la Plata on va fer fortuna com a comerciants de cuirs, vins i sucres.
Larrea es va convertir un home d’importància, freqüentant amistats i negocis amb cognoms que passarien a la història de l’Argentina, com els Álzaga, et sona que n’hem parlat a l’apartat de l’església Felicitas?
Durant les invasions angleses, Larrea va fundar el Terci dels Minyons de Catalunya i juntament amb altres catalans, com Jaume Nadal i Guarda, Jaume Lavallol o Josep Olaguer Reynals van participar activament a la defensa de la ciutat.
Els Catalans al Río de la Plata
Després de la Revolución de Mayo de 1810, va ser nomenat vocal de la Primera Junta. La dada interessant és que ell i Domènec Matheu, també nascut a Catalunya, van ser els dos únics estrangers designats per aquell primer govern independent.
Desafortunadament, Larrea va unir-se al bàndol contrari a Cornelio Saavedra, president de la Primera Junta, i el 1811 va ser destituït del seu càrrec i desterrat a San Juan.
Tot i això, Larrea no va deixar la seva activitat política i va ser diputat per Córdoba durant la Asamblea del Any XIII, participant com a president de les tres sessions. Una altra interacció catalana va ser la firma de l’acta que declara cançó patria a l’Himne Nacional, que porta música d’un altre català, Blas Perera.
La participació política de Juan Larrea en decisions importants per la nació va seguir i va ser cada vegada més important, essent el 1814 ministre d’Hisenda. Fins que va haver d’exiliar-se, primer a Montevideo i després a França. El 1822 va poder tornar a Buenos Aires i va seguir dedicant-se al comerç exterior.
El final de la seva vida va ser entre Burdeos i finalment a Buenos Aires on es va suïcidar el 1874 per problemes econòmics.
Una altra església del barri de Barracas és l’església del Sagrado Corazón, just al Parque Leonardo Pereyra. Aquest parc va ser obra de Carlos Thays, evidentment! Quan passegeu per aquesta zona, teniu els ulls ben oberts i les vostres pertinències ben amagades.
Hauries de Saber:
És curiós, perquè si bé aquesta zona no és de les millors de Barracas, podem trobar un oasi de rics. El Barrio Monseñor Espinosa, unes 64 cases iguals, construïdes el 1917 per la constructora Sabaté, i inaugurat el 1923. Us dec la foto, d’aquestes cases originàries per les famíliesa obreres de baixos recursos i que avui és una de les zones residencials més cares de la ciutat.
Bars imprescindibles de Barracas
Si juguem a buscar bars curiosos o típics per Barracas, t’he de confessar que encara em falta força per passejar tot el barri amb aquestes ulleres posades. Però sí que et puc parlar d’un dels dos Bars Notables que trobem per Barracas.
El que em queda pendent és Los Laureles, a la cantonada de Iriarte amb Goncalves Díaz. Un bar que va obrir les portes el 1893 i que avui en dia és famós per les seves minutes i les milongues dels caps de setmana.
A Avenida Montes de Oca 1700, trobem El Progreso, un bar clàssic, de tota la vida amb decoració del dia que van obrir i amb una cuina casolana i correcta. Si hi ha passes a qualsevol hora, un tostado amb cafè, sempre és una bona elecció.
Si t’agarda descobrir bars autèntics i amb història, no et perdis els Bars Notables de Buenos Aires.
I un lloc que vaig trobar de passada, la típica parrilla guarra, que tenia molt potencial és a la cantonada de Herrara i Gregorio Aráoz de Lamadrid.
Art de Carrer
La moda dels murals i del street art ja fa anys que ha assaltat els carrers del barri de Barracas. Tot passejant podem trobar diversos estils de murals.
El més famós és la ja anomenada Calle Lanín, amb obres de Santamaria.
Un altre mural molt representatiu del barri és el que trobem a Pedro de Mendoza i San Antonio, a pocs metres del Viejo Puente de Pueyrredon. En aquest cas, l’artista va ser Alfredo Segatori i ha volgut rendir un homenatge al pintor més famós de La Boca, Quinquela. El mural “El regreso de Quinquela” mesura 2000 m² i en el seu moment era el més gran del món, realitzat per una única persona.
Museus de Barracas
Amb Barracas tinc un 0 si de museus parlem. No he visitat cap dels dos que tinc localitats:
- Museo de Ciencias Naturales de Especialidad Zoológia Médica, A l’avinguda Velez Sarfield 563
- Museo de la Balanza,California al 2000
Hauries de saber per visitar Barracas
Un bon dia per visitar Barracas és el diumenge i així aprofites per fer la visita guiada a l’església Felicitas. Tot i que si vols visitar els museus, millor que busquis les seves pàgines webs i t’hi posis en contacte perquè no sempre estan oberts.
Si viatges amb pressupost motxiller per Buenos Aires estàs de sort. Fuet i Mate hem preparat una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.
Aquest barri no és dels que tinc més explorats. Encara em queda molt per descobrir, sobretot la part per damunt de l’autopista. Si tu tens informació extra, no dubtis en deixar un comentari.
Recorda, i si no ho sabies, segueix llegint, que si et subscrius a Fuet i Mate, rebràs de regal una guia resum de Buenos Aires per descarregar-te al mòbil. Des de la guia podràs accedir als articles complets per ampliar la informació. Tota la guia de coses per fer i visitar de Buenos Aires.
PD: Aquesta entrada ha sigut actualitzada al maig del 2023 amb valors de cost d’abril del 2023. A l’abril del 2023 el dòlar oficial estava a uns $200 pesos i el blue, a $400.
