Aquesta entrada és la segona part de què visitar per Lower Manhattan o Downtown, que és la zona de sud de Manhattan. A la primera entrada, Lower Manhattan (el sud del sud) – Manhattan – New York (USA), vam parlar dels barris de The Battery, Financial Distric, Civic Center, TriBeCa, Chinatown i Little Italy.
D’aquesta manera, tens amb dues entrades, la guia més completa en català que trobaràs sobre Lower Manhattan per internet i gratuïta.
En aquesta ocasió ens centrarem en la resta dels barris que formen part de Downtown Manhattan, és a dir, SoHo, Bowery, Two Bridges, Lower Esat Side, Meatpacking District, West Village, Greenwich Vilage, NoHo, East Village, ACB City.
Com ja et pots imaginar, per explicar a l’estil fueter Manhattan fan falta més entrades i més hores, així que aquí tens la llista completa d’entrades publicades per visitar l’illa més famosa de la ciutat més famosa dels USA.
- Lower Manhattan el sud del sud
- Lower Manhattan el nord del sud
- Midtown Manhattan
- Upper East Side i Upper West Side Manhattan
- Upper Manhattan
- Governors Island
- Roosevelt Island
Per tenir-ho tot centralitzat en una única entrada, hem creat Itinerari per Nova York on no només trobaràs els enllaços a tot el material de Fuet i Mate, si no que responem a moltes de les preguntes previes al viatge, trobaràs una llista de museus i llocs a visitar gratuïts, la nostra proposta d’itinerari i algun consell i truc perquè el teu pressupost no surti molt perjudicat.
Itinerari per New York
Gaudeix de la teva visita a Nova York amb Fuet i Mate i practica el Turisme No Guiri.
En situació Lower Manhattan, la part més nord
Recorda que el Lower o Downtown Manhattan va des de la badia de New York Harbor fins al carrer 14è. Tota aquesta zona és la més antiga de la ciutat, des d’on els neerlandesos primers i els britànics després van “crear” la ciutat de New Amsterdam i New York, respectivament.
En la primera entrega, vam parlar de la zona més sud, dels barris més antics. Avui ens endinsarem cap al nord del sud on també hi ha molts indrets famosos i indrets per descobrir.
- The Battery
- Financial District
- Civic Center
- TriBeCa
- Chinatown
- Little Italy
- SoHo, les cases de ferro colat
- NoLIta, Elisabeth Street Garden
- Bowery, barri dels murals
- Two Bridges, entre el pont de Brooklyn i al de Manhattan
- Lower East Side, zona jueva
- Alphabet City (ABC City), zona dels jardins col·lectius
- East Village, little Ukraine
- NoHo, 4 carrers
- Greenwich Village, el barri més “variopinto” i West Village
- Meatpacking District, High Line
He hagut de fer aquesta divisió, malgrat que Google no li agrada i em penalitzarà una de les dues publicacions, però és que a Fuet i Mate tenim tanta informació per compartir, que la guia completa per visitar a Downtown Manhattan estava quedant massa llarga, fins i tot per mi. Ja m’era difícil de revisar i corregir.
Així que en aquesta ocasió, parlarem de què visitar a Downtown Manhattan, però els barris més al nord: SoHo, Bowery, Two Bridges, Lower Esat Side, Meatpacking District, West Village, Greenwich Vilage, NoHo, East Village, ACB City.
Les divisions administratives de Manhattan no són fàcils de trobar exactes, però com a mínim, amb les que et proposo a Fuet i Mate, tindràs tota la zona coberta. A més a més, així serveix per organitzar-te la guia, la ruta i els dies de visita i com sempre, al final de tot, a l’últim apartat tens un resum dels trucs fueters per gaudir de Nova York, amb llocs gratuïts i coses que has de saber per practicar el #turismenoguiri.
Com és habitual a les entrades de Fuet i Mate on ens “passem” explicant coses per visitar, curiositats, històries o altres detalls perquè practiquis el #turismenoguiri amb tot el seu potencial, a cada apartat de barri he posat la Ruta Fuetera, amb els mínims per visitar en cada indret i gaudir al màxim, en cas que no tinguis tot el temps necessari.
Hauries de Saber:
Itinerari per New York
A Itinerari per New York també trobaràs informació extra que necessites saber abans i durant el teu viatge, així com l’enllaç a totes les guies de New York.
Què visitar a SoHo
SoHo, South of Houston Street, és un dels barris més de moda de la ciutat de New York. Turísticament parlant, és famós per les típiques cases de ferro colat i per la gran quantitat de botigues de moda i galeries d’art que hi ha.
SoHo té un encant especial, antiga zona industrial, reconvertida en habitatges i tallers artesanals, sempre té alguna cafeteria o restaurant nou per descobrir.
En situació sobre SoHo
SoHo és un barri arquitectònicament protegit, bé, no tot, però està reconegut dins del New York City Landmarks Preservation Commission, és dir de la comissió de conservació de monuments de la ciutat de Nova York. Les típiques cases amb els balcons i les escales de ferro colat per la façana que has vist a milions de pel·lícules i sèries, també les podràs veure a SoHo, per això és avui un districte històric: SoHo-Cast Iron Historic District.
Si intentem limitar el SoHo, queda clar que pel nord ho fa amb Houston Street. El sud està al carrer Canal, per l’est podríem resseguir la línia de Lafayette Street i per l’oest la 6a avinguda.
Per fer aquesta guia de què visitar a SoHo, a Downtown Manhattan, seguirem aquests límits per ubicar els atractius turístics d’aquesta zona de la ciutat.
Breu història per parlar al bar sobre SoHo
Durant l’època colonial, la zona de l’actual barri de SoHo era terra agrícola. Els neerlandesos van repartir algunes d’aquestes terres als esclaus alliberats, així que els primers habitats de SoHo van ser de raça negra.
Durant la guerra de la independència, aquí s’hi van construir diverses fortificacions i finalment, la zona, que havia sigut adquirida per la família Bayard, es va dividir en lots i vendre.
Una curiositat és que originàriament hi havia un llac, que servia tant d’aigua com de zona de pesca. Però amb el temps s’havia convertit en un lloc insalubre, així que es va decidir drenar i posteriorment es va omplir l’espai amb terra. Això va ajudar a urbanitzar millor a la zona i gràcies a l’avinguda a Broadway, que hi passa, va fer que el SoHo es convertís en un bon indret on posar negocis.
A finals del segle XVIII algunes de les famílies adinerades de Nova York es van construir cases en la zona de l’actual SoHo que a poc a poc es va anar poblant. Durant el final del segle XIX és quan van aparèixer les fàbriques i les construccions de ferro colat, molt més econòmiques que la pedra o el marbre. Ja se sap que les fàbriques porten obrers i que, per raons que ara no venen al cas, però bàsicament desigualtat econòmica entre patrons i obrers, comencen els problemes. Així que el SoHo es va anar convertint, a poc a poc, en un barri no gaire amigable.
A principis del segle XX moltes fàbriques van tancar i els edificis van quedar abandonats. A la dècada dels 60, com en molts altres indrets de la ciutat, els artistes van “recuperar” els espais i van convertir el SoHo en una zona bohèmia i de moda. A poc a poc, de manera inversa que al passat, el SoHo va tornar a canviar d’estil, de ser una part fosca i abandona, a una part de color i de moda.
Ruta Fuetera per SoHo
Sense un barri de punts turístics, però si que és interessant descobrir les cases de ferro colat, essent Green Street el màxim referent.
- Green Street
Així que amb poc temps, passeja per aquest bonic carrer i contempla l’arquitectura que ha fet famosa Nova York.
Que visitar a SoHo
No hi ha grans punts turístics pel SoHo, el millor que pots fer és passejar pels seus carrers empedrats i admirar les cases de ferro colat. El carrer on trobaràs els edificis més notables d’aquest estil arquitectònic és el Green Street, aquí hi ha el Queen of Green Street i el King of Green Street. Al número 15 i al 10, del mateix carrer, també hi ha dos edificis remarcables de “cast-iron architecture“.
Si el que busques són botigues de luxe, Green Street torna a ser el teu carrer i West Broadway també està ple de locals de moda.
Hauries de Saber
A Green Street hi ha cases de ferro colat
Pel SoHo et trobaràs algun museu com el Leslie-Lohman Museum of Art o el Museum of ice cream, correcte, el museu del gelat que ofereixen gelat il·limitat al “mòdic” preu d’entre $40 i $50 l’entrada.
Segons la guia que llegeixis, et situaran dins de SoHo el famosíssim jardí de Elizabeth Street Garden, però com que jo t’he dit que SoHo queda limitat per Lafayette, en aquesta guia de Fuet i Mate, parlarem d’aquest jardí al següent apartat, a NoLIta.
Què visitar a NoLIta
Si a l’altra entrada de què visitar a Downtown Manhattan et parlava de Little Italy, ara li toca el torn a Northern Little Italy, NoLIta. NoLIta és un dels barris de Manhattan, de la zona sud de la ciutat de Nova York que té dos indrets interessants, l’antiga catedral de Sant Patrici i l’Elizabeth Street Garden.
En situació sobre NoLIta
Quan Little Italy era la gran Little Italy, tota la zona de l’actual NoLIta formava part de la “comunitat italiana“, però actualment, pràcticament li queda aires italians. De fet, zones d’aquest barri surten a la pel·lícula del Padrino.
Els límits de NoLIta són el Houston Street pel nord i el Kenmare Street pel sud o Little Italy. A l’est toca amb Bowery i a l’oest amb Lafayette Street, quedant de veí de SoHo.
Breu història per parlar al bar sobre NoLIta
La història de NoLIta està pràcticament lligada a Litlle Italy amb la gran arribada d’Italians a terres nord-americanes.
A finals del segle XX es podria dir que és quan es va independitzar i va sorgir NoLita i a partir d’aquí, té una història semblant al SoHo, botigues, bars i galeries d’art que han atret els nous bohemis de la ciutat.
Ruta Fuetera per NoLIta
Sense cap mena de dubte has de passar pels carrers de NoLita per visitar dos indrets, un és un magnífic jardí comunal i l’altre un lloc històric de la ciutat.
- Elizabeth Street Garden
- St. Patrick’s Old Cathedral
Què visitar a NoLIta
Instagram ha posat de moda Elizabeth Street Garden, bàsicament perquè està en risc. A New York passa que hi ha molts jardins “comunitaris”, això vol dir regits per voluntaris, però sobre terreny, que generalment és de l’ajuntament. L’ajuntament els permet plantar i cuidar el jardí, però sempre hi ha el risc que un dia necessitin o es venguin el terreny.
En el cas de l’Elizabeth, ens van explicar que el terreny és privat i que se’l volen vendre, per tant, aquest jardí màgic d’escultures eclèctiques sembla que té els seus dies comptats.
Hauries de Saber:
No et perdis el magnífic jardí Elizabeth
La zona de l’actual jardí de l’Elizabeth era una escola, fins que a finals del 1980 la zona va quedar abandonada. El seu propietari, Allan Reiver va acordar netejar el solar, treure’n tota la porqueria i plantar un jardí. A l’exterior hi ha va posar algunes de les escultures de la seva pròpia col·lecció privada i així, a poc a poc, va crear una zona nova al barri, amb activitats culturals, exposicions i altres esdeveniments oberts al públic.
L’altre punt interessant de visitar a NoLIta és l’antiga catedral de Sant Patrici, la St. Patrick’s Old Cathedral. Aquesta església data del 1815, tot i que l’edifici actual és del 1868, després que un foc, destrosses l’anterior.
Aquesta era l’església més important, al seu moment, pels catòlics romànics fins que es va construir la nova St. Patrick’s Cathedral, a la 5a avinguda.
Què visitar a Bowery
Seguint la línia del mapa i després de NoLIta, anem a Bowery, un altre petit barri de Downtown Manhattan. Un barri curiós de passejar, però que si tens els dies comptats, pots deixar per una altra ocasió.
En situació sobre Bowery
Bowery és un barri, pràcticament, rectangular, enclavat entre els carrers 4th i Hester, nord i sud respectivament i Bowery i Allen, lateralment.
Entre els seus límits hi ha qui hi ubica Little Saigon, entre Grand Street i Hester Street, una zona plena de restaurants vietnamites.
Breu història per parlar al bar sobre Bowery
Els actuals carrers Bowery i Brooklyn ja eren vies de transició pels habitants de l’illa de Manhattan abans de l’arribada dels europeus. Els neerlandesos van anomenar aquesta via Bouwerie, una paraula semblant a granja en holandès, ja que connectava la ciutat amb la zona de cultiu als afores de l’assentament colonial.
Pràcticament tots els terrenys dels quals parlem en aquesta entrada, quedaven fora dels límits de la primitiva New Amsterdam i eren zones de cultiu que es van donar als esclaus alliberats per conrear. Amb el temps, i l’arribada d’immigrants europeus, tots aquests terrenys es van anar ocupant de negocis, edificis i cases. Algunes famílies riques hi van construir les seves mansions i a finals del segle XIX van anar apareixent les sales de música, canviant l’estil del barri.
A l’última part del segle XIX Bowery no era una de les zones més influents de la ciutat, de fet, la zona s’havia convertit en un espai marginal, amb prostitució i delinqüència. Com que era zona “sense llei”, va ser un dels pocs llocs on els gais i lesbianes van trobar espai.
La història de Bowery és fosca i marginal, fins que cap a la dècada del 1970 es va promoure un rentada de cara. A finals del segle XX, grans edificis i empreses de prestigi van instal·lar les seves botigues, apartament de luxe van atreure nous habitants i avui en dia, és una barreja de cultures i subcultures ben curiosa.
Què visitar a Bowery
Bowery és un d’aquells barris que si tens pocs dies o has mirat alguna guia guiri, no et sortirà. Però ja saps que a Fuet i Mate caminem molt per trobar els millors indrets i practicar el #turismenoguiri.
Què hem trobat a Bowery? Una gran quantitat de murals! La majoria d’ells a Eldrige Street, el més famós és el Stop Guns de Kobra, però passeja pels carrers d’aquest petit i te n’aniràs trobant d’altres.
No deixis de passar per Broome Street, on també hi ha murals i la sinagoga en funcionament més antiga de la ciutat Kehila Kedosha Janina Synagogue. Al seu interior hi ha un museu, però el dia que hi vam anar, estava tancat. Si el visites, ja ens explicaràs què tal!
Hauries de Saber:
A Bowery hi ha la sinagona en funcionament més antiga de la ciutat
Un altre museu de Bowery és el New Museum, que tornarà a obrir les portes el 2025, un espai dedicat a descobrir nous artistes.
El Boo-Hooray és un museu dedicat als moviments culturals dels segles XX i XXI
Què visitar a Two Bridges
Two Bridges, dos ponts, és la zona compresa entre dos dels ponts més famosos de la ciutat de New York, el pont de Brooklyn i el pont de Manhattan.
L’atractiu principal d’aquest barri de Manhattan és arribar-se a la vora del riu per tenir les vistes d’aquests dos ports i la zona més famosa és el Pier 35 amb els seus gronxadors gegants.
En situació sobre Two Bridges
Two Bridges és un dels barris de New York, que potser no et sentiràs molt còmode passejant-hi. No té el glamur que té altres zones, hi ha una gran concentració d’immigració i al nostre cap ens vindran ràpidament escenes de pel·lícules no gaire positives.
Per intentar limitar-lo, diríem que per un costat toca al riu East River, va fins al pont de Brooklyn, segueix per East Broadway i tanca el límit a Montgomery Street. Per tant, queda de veí de Civic Center, China Town i Lower East Side.
Breu història per parlar al bar sobre Two Bridges
Per no repetir-nos amb la història dels altres barris, fem un salt directe al segle XX quan l’arribada d’immigrants europeus, especialment italians, irlandesos i jueus van canviar l’aire de Nova York. La zona de Two Bridges va ser poblada majoritàriament per jueus i irlandesos.
A mitjans del segle XX, els llatinoamericans, principalment de Puerto Rico, van ocupar moltes de les residències. Des del punt de vista dels immigrants asiàtics, vietnamites i xinesos birmans, van fer de Two Bridges, la seva nova terra. Fins i tot xinesos de la zona de Fuzhou, creant avui en dia la Little Fuzhou.
Si passeges per Two Bridges no et costarà gens identificar les subzones del barri, encara avui en dia, els xinesos s’agrupen en una part del barri, mentre que els porto-riquenys, a l’altra.
Què visitar a Two Bridges
La veritat, que tot i passejar pels seus carrers, no vaig saber trobar gaire la gràcia a Two Bridges, més enllà de la zona del Pier 35 amb les vistes, els gronxadors i l’ambient del vespre.
Hauries de Saber
Uns gronxadors amb vistes al Pont de Manhattan
El Lower East Side People Care Garden, a Rutgers Street amb Madison Street, és un dels molts jardins de voluntaris que trobaràs per New York, el racó és bonic, sense ser una cosa excepcional i està obert els diumenges de 12.00 a 15.00h o tal com diuen al cartell “si tens sort, quan la porta estigui oberta”. Gairebé al davant hi ha l’església de Santa Teresa.
Com a curiositat, a la zona esportiva que hi ha entre Cherry Street i Rutgers Street si hi passes un dimecres a les 19.30h et semblarà que estàs a la Xina. Un grup de dones practiquen danses i gimnàstica a l’estil xinès.
I sense ésser una experta, però a la cantonada de Cherry Street amb Rutgers, per 9$, podràs tastar un dels famosos entrepans de pastramis ben bo. De fet, els Delis d’aquesta zona són els que tenen més fama de tota la ciutat de New York, diuen que aquí va nàixer aquesta idea de supermercat, sandvitx i menjar per emportar.
Dins dels límits de Two Bridges hi ha el Mariners Temple i la St. James Church, tots dos registrats com a monuments històrics de la ciutat.
Què visitar a Lower East Side
Lower East Side o LES, per les inicials del seu nom, és un dels barris de Manhattan que et mostraran una Nova York diferent. Per Lower Esast Side veuràs una ciutat diferent, una ciutat amb menys turistes, però descobriràs racons meravellosos.
En situació pel Lower East Side
Els límits aproximats de Lower East Side són el carrer Bowery per un costat i el riu East per l’altre. Houston street pel nord i pel sud ressegueix Pike Street, fent de límit amb el barri de Two Bridges.
Lower East Side a Downtown Manhattan és un barri tradicionalment jueu on trobaràs alguns dels millors Delis de la ciutat, juntament amb la zona de Two Bridges. Tot i que també t’he de dir, que no és una de les zones més boniques de la ciutat i que segons per on pasis, et pot fer sensació de pobresa i inseguretat.
Breu història sobre Lower East Side
Quan New York City encara no era ciutat i ni tan sols els neerlandesos havien arribat a aquest indret del món, el terreny de Lower East Side era utilitzat pels Lenape, que anomenaven Nechtanc, per la recol·lecció de fruites, per pescar i per caçar.
La Nova Amsterdam neerlandesa no va arribar fins aquesta zona, que van destinar a zones de plantacions i granges, les bouwerij. Per protegir els terrenys es van instal·lar els campaments d’africans. Amb el temps van anar sorgint granges més grans, com la de la familia Delancey o posteriorment la de la familia Beekman. Posteriorment, la zona es va conèixer com Corlears Hook.
De la mateixa manera que la immigració de finals del segle XIX va canviar la fisonomia de la petita ciutat de Nova York, la zona actual de Lower East Side també va patir una gran modificació. Molts dels jueus alemanys es van instal·lar en aquesta zona, que es va anomenar la Kleindeutschand, és a dir, la petita alemanya. Més tard, jueus de l’Europa de l’Est també van fer d’aquests carrers la seva nova llar.
A principis del segle XX el barri va anar canviant de veïns i va ser els porto-riquenys qui s’hi van instal·lar, de manera progressiva, els jueus es van anar traslladant a altres zones de la ciutat. Avui en dia, igual que passa amb Two Bridges és una barreja de cultures, separades, però juntes.
Què visitar per Lower East Side
Lower East Side tampoc és dels barris més turístics de New York i si hi estàs pocs dies, no t’interessa anar-hi, a no sé què vulguis veure una Nova York diferent, que no surt als instagrams.
El punt més destacat és l’estàtua de Valdimir Lenin, que hi ha a dalt de tot d’un edifici al Norfolk Street, 178 (però et dec la foto!). L’edifici està al costat de la fundació Angel Orensanz que ocupa una antiga sinagoga.
Hauries de Saber:
Una estàtua de Lenin en un teulat
Una altra sinagoga interessant és la The Bialystoker Synagogue, una sinagoga que data del 1856 i que diuen, que és de les més boniques de la ciutat.
Els museus del barri són d’allò més diversos. Un és el NY Food Museum que en realitat no té una seu fixa. El 100 Gates Project, un espai cultural per unir artistes i empresaris. El museu més interessant, des del punt de vista històric, és el Tenement Museum que explica la història de la immigració, malgrat que els $30 de l’entrada em va fer ràpidament, treure’m la idea de visitar-lo. Aparentment, recrea les cases dels immigrants d’una manera molt acurada i la visita guiada és molt interessant, però la veritat, venint d’Europa i segons el que es veu a la seva pàgina web, no hi ha res que no hagis vist ja.
Què visitar a ABC City
ABC City o Alphabet City és el curiós nom amb què es coneix un dels barris de Downtown o Lower Manhattan. La raó del nom? Per què pels seus límits i passen les avingudes A, B, C i D. I per què és curiós? Doncs perquè les avingudes de Nova York tenen nom de números, no de lletres!
Nosaltres hi vam passejar de casualitat, senzillament, perquè vam veure un lloc de menjar tailandès que ens va agradar i de sorpresa, ens vam endur una de les zones amb més jardins comunitaris de tota la ciutat de Nova York, algun d’ells autèntics paradisos.
En situació sobre ABC City
Els límits de Alphabet city, són aproximadament entre Houston Street i 14th Street i des de l’avinguda A fins a l’East River.
El barri és una zona residencial, relativament tranquil·la i que avui en dia, acull la concentració més gran de jardins comunitaris.
Si passeges per ABC City veuràs molts noms en castellà i és que aquest barri de Manhattan és un dels que acull una comunitat més gran de llatinoamericans, majoritàriament de les illes del Carib. Originàriament, també hi ha havia una gran immigració alemanya i polonesa, especialment jueus.
Breu història per parlar al bar sobre ABC City
En època precolonial, totes aquestes terres eren inundables per les aigües del riu East, zona plena de pantans i aiguamolls, utilitzada com a zona de caça i recol·lecció.
Primers els neerlandesos i després els anglesos van explotar els terrenys útils com a plantacions agrícoles, beneficiant-se de la salinitat de la terra. A mesura que la ciutat va anar creixent, la zona va anar canviant de fisonomia, traçant carrers i creant lots per vendre i construir cases i indústries de construcció i navals.
Els immigrants, la majoria alemanys, irlandesos i polonesos van mudar-se cap a ABC City en cerca de noves oportunitats laborals i el barri va anar creixent. La població va gairebé duplicar-se en poc més de 10 anys, cosa que va afectar negativament a la solubilitat de l’àrea. Diuen que aquest barri de Nova York era la tercera població més gran d’alemanys fora del país germànic.
Des de la dècada de 1940, la immigració va tornar a canviar, seguint les pautes mundials i l’arribada d’hispanoparlants a ABC City li ha donat un altre aire.
Rurta Fuetera per ACB City
Et faig la ruta fuetera per ressaltar els jardins comunitaris i especialment un:
- 6BC Botanical Garden, el jardí de la casa a l’arbre.
Honestament, et dic, que si tens temps, arriba’t a aquesta zona de la ciutat per descobrir la màgia dels jardins comunitaris.
Què visitar a ABC City
Així a grans trets, no hi ha grans coses que visitar a ABC City. Tompkins Square Park és l’àrea verda més gran del barri, però aquest racó de Nova York té una cosa que el fa especialment màgic, la màxima concentració de jardins comunitaris de la ciutat.
No tots els jardins comunitaris són bonics, però anota aquests dos que són els més bonics dels 10 que vam passejar (en total en tinc marcats uns 30). El Creative Little Garden, un dels més petits de la ciutat però un espai únic, tranquil i ideal per dinar el teu pícnic. Al costat hi ha el Sixth Street and Avenue B, que el nom és en realitat la ubicació. Aquest no és que sigui molt bonic, però és gran i té molt de potencial.
I el jardí més famós de la zona? Doncs mira, el vam descobrir de casualitat i des d’aquell dia, que no ens parava de sortir a Instagram, el famós 6BC Botanical Garden o també conegut com el jardí de la casa de l’arbre, aquest es troba també sobre Sixth Street, entre Avenue B i Avenue C.
Hauries de Saber:
Els jardins comunitaris de ABC City són imperdibles
Els jardins comunitaris es mantenen a base de voluntaris. Generalment tenen, un dia fix obert, i la resta de dies i hores dependrà si algun voluntari està pel jardí. L’entrada és lliure i gratuïta, si la porta està oberta, és clar, però tingues sempre en compte que la gestió d’aquests jardins és per amor a l’art, per tant, cuida’ls, respecta’ls i gaudeix d’aquesta bonica iniciativa que mostra Nova York. La veritat és que jo no ho havia vist mai en cap altre indret i em sembla, senzillament, genial.
Una de les voluntàries del jardí de la casa de l’arbre explicava que el terreny és de l’ajuntament, però que tenen llicència per utilitzar-los com a jardins. Entre tots els jardins intenten crear una comunitat forta per tal d’anar obtenint ajudes, com per exemple, la possibilitat de tenir un estany per recollir aigua i regar. Alguns dels jardins tenen vegetals, d’altres estan centrats en plantes aromàtiques i d’altres són petits oasis verds en una ciutat de cotxes.
A ABC City hi ha un dels museus més estranys de la ciutat, el Museum of Reclaimed Urban Space, que precisament vol valorar aquests espais abandonats i recuperats pel comú de la societat. L’entrada és suggerida a $5. Jo no el vaig visitar, si hi vas, avisa!
Què visitar a East Village
East Village s’ha fet famós últimament per ser la Little Ukraine. Entre els seus carrers hi ha una de les comunitats més grans d’ucraïnesos de la ciutat de Nova York i molts dels restaurants i negocis, donen una part dels beneficis al seu país per lluitar contra la guerra amb Rússia.
L’altre punt destacat que ha fet famós East Village és que és considerat el lloc de naixement del punk rock americà i la veritat, encara queda algun local o racó de carrer que manté aquesta estètica.
East Village està ple (però ple, eh?) de negocis on fer un beure, el seu ambient és espectacular i és una mica menys guiriguitzat que el SoHo o TriBeCa.
En situació sobre East Village
Segons la bibliografia que agafis, East Village engloba també ABC City, per tant, si el fem extensible, seguim el carrer 14è, l’avinguda Bowery, el carrer Houston i d’allí o anem fins al riu o ens quedem a l’avinguda A, que seria on comença ABC City.
Passejar per East Village és veure, en part, una altra NYC, són carrers estrets de cases baixes i un ambient més distès que el que et trobaràs per altres racons de la ciutat. La veritat és que a vegades, fa la sensació que estàs en un poble (sí, exageradament parlant!)
Breu història per parlar al bar sobre East Village
La història de East Village no dista gaire dels barris veïns, terres agrícoles, dividies pels neerlandesos per dedicar-les a plantacions i a poc a poc, a principis del segle XIX és quan comencen a sorgir les cases o mansions de les famílies adinerades. El següent pas, igual que la resta de barris d’aquesta àrea de Manhattan va ser adaptar-se a la gran onada d’immigració. Aquí també s’hi van instal·lar molts alemanys, igual que a Lower East Side i ABC City, formant la Kleindeutschland, és a dir, la petita Alemanya.
A principis del segle XX, altres immigrants de l’Europa de l’Est, principalment, russos, ucraïnesos, romanesos, eslovens, polonesos i hongaresos van fer dels carrers de East Village la seva nova llar.
Què visitar a East Village
St. Marks Place és el carrer principal, comercial i amb més negocis de East village. El millor que pots fer per conèixer East Village és passejar tranquil·lament, no hi ha gaires punts turístics, més enllà d’algun temple religiós i murals per descobrir, però està clar que l’aire i l’ambient d’aquests tranquils carrers de Nova York et farà descobrir una altra ciutat.
A la segona avinguda, al número 137 hi ha una de les cases més antigues i boniques del barri, la Stuyvesant Polyclinic, un edifici del 1884 que servia com a dispensari alemany i que va estar operatiu fins al 2007. La façana està decorada amb bust de metges i científics.
Hauries de Saber:
Gaudeix de la màgia de St. Marks Place
A Stuyvesant Street, al número 21 hi ha una casa d’estil federal i l’altre edifici remarcable del barri és la Cooper Union, la primera universitat gratuïta del país, no sectària i mixta, fundada el 1859 per Peter Cooper. Peter era un inventor, sense estudis oficials, però que va construir la primera locomotora del país i va participar en la creació de la primera línia telegràfica transatlàntica.
A prop, la Astor Place amb el Alamo, una peculiar escultura cubica 820 kg, recolzada sobre un dels vèrtex i que gira sobre el eu eix.
La Little Ukraine es mou al voltant del carrer Marks Place. Si vols tastar el menjar ucraïnès, el lloc més famós és Veselka, que és on vam menjar nosaltres perquè l’opció 1 i 2 que teníem anotades, estaven tancades. Un era just al costat, el Ukrainian East Village Restaurant, que a mi, l’estil m’agrada més. El Veselka és massa instagramer. Però el que tenia més ganes de menjar és el Streecha Ukranian Kitchen, però només obra els divendres i els caps de setmana de 9.00 am a 17.00h.
Si vols aprendre més sobre Ucraïna i especialment sobre la immigració a Nova York, pots visitar el Ukrainian Museum, per $15.
A East Village hi ha el McSorley’s Old Ale House, la típica cerveseria de New York que elaboren la seva pròpia cervesa.
L’altra gran comunitat és la japonesa, que entre la primera i tercera avinguda i entre el carrer 9 i 10, han format la Little Tokyo. Un lloc ple de restaurants i cases de te japoneses.
Merchant’s House Museum està ubicat en un edifici que data del 1832, i era la casa de Seabury Tredweel, uns comerciants nord-americà. Avui en dia, la residència està habilitada com a museu i es pot visitar les diferents dependències decorades amb objectes i mobles de l’època, reproduint la vida d’una família adinerada de mitjan segle XIX. L’entrada és de $15, jo no hi vaig entrar, però com sempre, si el visites, deixa’ns un comentari amb les teves impressions.
Un altre dels museus estranys de NYC és el Museum of the American Gansters amb un cost de $16 et transporta als anys 20′ del segle passat. Si està ben fet, pot ser interessant, però m’ho hauràs d’explicar en un comentari si t’has decidit a pagar el cost de l’entrada.
Què visitar a NoHo
Si abans hem parlat de SoHo i hem dit que era South of Houston, què et sembla que és NoHo? Exacte! el nord d’aquest carrer, North of Houston.
En situació sobre NoHo
NoHo és un dels petits barris de Downtown Manhattan i més fàcils d’ubicar. NoHo queda limitat per un costat amb Bowery, que el separa de Easy Village, pel Houston que el separa de SoHo, per Broadway, limitant amb Greenwich Village i pel nord amb Astor Place.
A New York city hi ha diversos jardins botànics, els més famosos, el de Queens i el de Broonklyn, però un fet que poca gent coneix és que el primer jardí botànic de la ciutat va estar ubicat als terrenys que avui formen part del barri de NoHo. Evidentment, al 1748, any que Jacob Sperry va crear aquest jardí botànic, la zona queda allunyada de la ciutat de Nova York i era un lloc per venir a estiuejar.
NoHo no és un dels barris més famosos, però, potser sense saber-ho hi acabaràs passant. Si ho fas, aixeca la vista perquè la New York City Landmarks Preservation Commission és a dir, la comissió de preservació d’edificis, n’ha declarat 125 com a històrics!
Breu història per parlar al bar sobre NoHo
Els orígens de l’actual barri de NoHo eren la zona d’estiueig de l’alta burgesia novaiorquesa. A finals del segle XIX les famílies benestants es van començar a construir notables residències, a poc a poc, es van anar creant els carrers i van anar apareixent les botigues, teatres i zones de moda.
Amb l’arribada de les fàbriques, algunes van expandir-se cap als terrenys de l’actual NoHo, desplaçant les famílies adinerades més cap al nord. Després de la Segona Guerra Mundial, quan les fàbriques es van traslladar als afores de la ciutat, els grans edificis van passar a ser ocupats per artistes, avui en dia tan famosos com Andy Warhol i Jean-Michel Basquiat i així, a poc a poc, NoHo va tornar a ser una zona de moda, tot i que ara, en lloc de famílies adinerades, hi havia artistes i hipsters tot i que continua essent una de les zones més cares per viure.
Què visitar a NoHo
NoHo és tan petit que només et servirà de pas, això sí, entre els seus carrers pots trobar algun mural, com els que hi ha Mott Street amb Houston o el de Bowery Wall Mural.
Un dels edificis històrics és l’Astor Library, avui en dia forma part de la xarxa de biblioteques de la ciutat de Nova York, però al seu temps va ser tots una revolució. John Jacob Astor va ser el promotor d’aquesta biblioteca de recerca, per fomentar l’educació a totes les classes socials.
Els carrers de Great Jones i Bond Street són els millors exemples “del que està de moda de NYC”. Carrers plens de botigues, galeries de moda i restaurants que et mostraran la cara de la ciutat dels gratacels (gairebé) lliure de guiris. Precisament al número 24 del carrer Bond hi ha una de les curiositats de la ciutat de Nova York, el Goden Dancers. Una intervenció artística de Bruce Williams, que va fer el 1998, i que ara decoren la façana d’aquest edifici.
Si vols fer un turisme diferent, et convido posar-te modo “talp” i anar a veure dues de les estacions de metro que travessen els carrers de NoHo i que han estat declarades patrimoni de la ciutat: Astor Place i Bleecker Street.
Què visitar a Greenwich Village i West Village
Greenwich Village, que atenció no es pronuncia “GrInwich”. Els novaiorquesos, tal com ens va explicar en Rob de BigApple, ho pronuncien GREN-itch, és a dir, les dues “e” no fan una “i” i la “w” no es pronuncia. El nom prové del color verd, però en neerlandès, Groen, i de Wijck, que significava poble. Encara més, si vols ser més local, pots anomenar-ho directament “The Village”.
De fet, dis-ho com vulguis, però continua llegint aquesta entrada per completar la guia per Manhattan perquè a Greenwich Village hi aniràs tant si estàs pocs dies per NYC i només fas els llocs típics, com si hi estàs més temps. Aquí hi ha el famós Washington Square Park, una bogeria de lloc, sobretot els dissabtes i l’edifici de Friends!
Faig l’apartat conjunt amb Greenwich i West Village perquè són dos barris molt units històricament parlant, tenen monuments relacionats i perquè a vegades, West Village està inclòs dins de la delimitació de Greenwich.
En situació sobre Greenwich Village
Els límits de Greenwich Village són més o menys, per un costat el 14th Street, Houston Street, Broadway i arriba fins al riu Hudson.
Si limitem West Village, hem d’anar del riu Hudson fins a la setena avinguda, més o menys i des del carrer 14è fins a Houston Street o alguns ho limiten a Christopher Street.
El barri de Greenwich Village és un dels més animats de la ciutat i això ho propicia, bàsicament dos aspectes. Per un costat que hi hagi la seu de la New York University i per l’altre que és la “casa” del moviment LGBTQ.
Greenwich està travessat verticalment per la sisena i la setena avinguda. Si mires un mapa, de la sisena avinguda cap a l’est, els carrers són, pràcticament paral·lels i creant illes rectangulars i, en canvi, de la sisena avinguda cap al riu Hudson, la distribució és una mica més caòtica, dotant al barri de carrers i racons singulars, ideals per passejar i redescobrir. El motiu d’això és perquè la sisena i la setena avinguda es van estendre més tard i això va tallar la distribució de carrers del moment diagonalment.
I l’altre punt interessant, és que a partir de la sisena avinguda, els carrers ja no són anomenats per números, aquí tenen “nom de carrers normals”: Leroy Street, Jones Street, Barrow Street, etc.
Breu història per parlar al bar sobre Greenwich Village
La zona que ocupa actualment Greenwich Village era natura que a poc a poc va anar convertint en terrenys agrícoles, que els esclaus africans dels colons neerlandesos, cultivaven. Els Lenape, els habitants originals de l’illa de Manhattan, abans de l’arribada dels europeus, anomenaven aquest terreny Sapokanikan, que significa terra de tabac.
El 1664 la zona es coneixia com la Terra dels Negres, perquè els esclaus africans, havien aconseguit certa llibertat i ara controlaven bona part de les terres. Cap al segle XVIII s’hi va allotjar l’òrgan legislatiu suprem de la província de Nova York, l’òrgan de govern representatiu de la ciutat en temps colonials fins a la Guerra de la Revolució.
Greenwich Village també ha passat a la història, ja que en els seus terrenys s’hi va instal·lar la primera presó de l’estat de Nova York, entre el 1797 i el 1829.
Amb l’esclat de la febre groga durant la primera meitat del segle XIX, moltes famílies benestants de la ciutat van traslladar la seva residència cap a la zona de l’actual Greenwich Village, ja que no estava poblada i podien evitar així, els contagis. I a partir d’aquí, a poc a poc, i de manera semblant que els barris veïns, el Greenwich Village va passar de zona residencial de les famílies adinerades a barri amb carrers i edificis.
The Village torna a entrar a la història de la mà de les manifestacions a favor dels drets de les persones homesexuals. Durant el segle XX, ja era zona de residents bohemis, amb idees progressistes i de ment oberta. Galeries d’art i bars eren el centre de reunió de gais i lesbianes, que a poc a poc, van anar fent sentir la seva veu. Stonewall Inn s’ha convertit en el bar emblema i on van començar les primeres manifestacions (i repressions), el 1969. Actualment, un dels moments més èpics del barri és durant la desfilada de Halloween.
Ruta fuetera per Greenwich Village i West Village
Greenwich Village i West Village són dos barris d’ambient amb un estil particular, que bé valen la pena una caminata completa i a poder ser, en diferents hores i diferents dies de la setmana. Però si no tens temps i vols anar al gra, aquí tens la ruta fuetera, els mínims dels mínims per gaudir del barri d’una manera no guiri.
- Washington Square Park
- Washington Mews
- The Gay Libaration Monument
- Els apartaments de Friends (Monica&Rachel i el de la Phoebe)
I evidentment, si t’agrada el bàsquet, passa’t per The Cage!
Què visitar a Greenwich Village i West Village
Per fer aquesta ruta de què visitar a Greenwich Village, comencem pel seu punt fort, el Washington Square Park, un lloc que si hi vas en cap de setmana, et ben asseguro que no et deixarà indiferent. Mai havia vist tanta diversitat de “fauna” humana!
Washington Square Park es troba al barri de Greenwich Village i el monument més representatiu, el famós arc del triomf, també és el que té la història més curiosa. L’arc de marbre que veiem avui va néixer com una maqueta per celebrar el centenari de la inauguració de George Washington al Federal Hall. Els veïns del parc volien assegurar-se que la desfilada passaria pel parc que porta el nom del primer president del país i per això es va encarregar a Stanford White de construir un arc de paper maixé i guix. L’arc va agradar tant, que van acabar fent una versió de marbre.
Originàriament, aquesta era una zona pantanosa, fins que el 1797 el consell de la ciutat el va transformar en un camp de terrissers i després en el lloc de les execucions públiques. El 1827 es va convertir en parc públic i això va propiciar que la zona es comencés a urbanitzar, sobretot arran de les famílies benestant que volien allunyar-se del centre de la ciutat on la febre groga començava a notar-se. Una de les dades de color del Washington Square Parc, és que el 1838 es va produir la primera demostració pública del telègraf, un invent de Samuel Morse.
Hauries de Saber:
Visita Washington Square Park el cap de setmana
Als voltants del parc hi ha el campus de la universitat de Nova York, per això, és un lloc on sempre trobaràs molt ambient. Si t’hi fixes amb detall, a la façana de l’edifici de la universitat anomenat Brown Building, a la cantonada de Geene Street amb Washington Place, a vegades hi ha espelmes a terra. Aquestes recorden l’incendi que hi va haver el 1911 a la fàbrica tèxtil Triangle Waist. En total van morir 123 dones que treballaven a la fàbrica en condicions no molt legals. La conseqüència d’aquest incendi és que va ser el punt d’inflexió per treballar pels drets de les dones i la llei de seguretat laboral.
Abans de marxar de la zona del voltant del parc, visita el curtet, però bonic carreró de Washington Mews, un carrer privat de la ciutat que es tanca amb reixa. Fixa’t en les cases que el conformen, eren els antics estables de les cases de la zona. De fet, el que avui és un dels carrers més nets i bonics de la ciutat de New York, en el passat era la part de darrere dels estables de les granges i d’aquí el nom de “Mews”, que era com s’anomenava a una cosa que feia mala olor. Aquestes cases, construïdes el 1883 de totxana vermella són conegudes com “The Row”.
Per acabar aquesta zona, si ets dels de buscar escenes de pel·lícules a les ciutats, Washington Square Park i aquestes cases tenen un paper important a la pel·lícula de Will Smith, I Am Legend.
A la 6th Avenue amb 4th Street hi ha una de les pistes de bàsquet més famoses de la ciutat, The Cage. Des del 1977 aquí “We don’t Ball—We Battle” segons el mateix eslògan de la pista de bàsquet i és que aquestes cistelles han vist anotar més d’un jugador que després ha acabat essent professional a l’NBA. The West 4th Street League, fundada per Kenny Graham el 1977, inclou equips de tota la ciutat i a l’estiu s’hi organitza un dels campionats de bàsquet de carrer més important dels Estats Units, el Kenny Graham’s Pro Classic tournament. El lloc és tan famós, que moltes vegades hi ha reclutadors.
Per visitar la zona més famosa dels moviments homosexuals, hem d’anar fins a Christopher Street, on hi ha el Stonewall Inn, el bar on “va començar tot”. Avui en dia, al Christopher Park hi ha el monument Stonewall amb les escultures bronze de l’americà George Seagal, el Gay Liberation, que daten del 1980. Aquest monument, a més a més, és important perquè és el primer monument públic dedicat als drets de les persones LGBTQ. L’escultura representa dues parelles, una de dos homes i l’altra, de dues dones a mida real.
Un apunt amb una nota de color, Christopher és el cognom de Charles Christopher Amos, hereu de les terres on avui hi ha el parc i que en el passat foren terres de cultiu de tabac.
Si vols continuar amb el tema dels drets dels homosexuals, has d’anar a la llibreria Three Lives & Company un emblema del barri que trobaràs a West 10th street, 154. Un altre carrer emblemàtic i bonic és el Gay Street.
El monument a la SIDA (The New York City AIDS Memorial), al City AIDS Memorial Park al St. Vincent’s Triangle, a West Village, és una escultura d’acer triangular blanc. El monument rendeix homenatge als més de 100.000 novaiorquesos que han mort a causa d’aquesta malaltia i avui en dia, és una zona molt activa socialment. Com sempre, a Fuet i Mate, anem una mica més enllà, amb risc que la guia quedi molt llarga, però no volem deixar cap racó per explorar. Així que t’explico per què el monument a la SIDA està en aquesta cruïlla, concretament. Els primers casos de sida documentats daten del 1981 i es van manifestar als homes. Ja hem comentat que The Village era i és una zona on la comunitat homosexual té molta presència. En aquest precís indret hi havia l’hospital de St. Vincent, que el 1984 va establir la primera sala de la ciutat dedicada exclusivament a la SIDA (i la segona sala del país).
A pocs metres, a la 7th Avenue amb West 13th Street hi ha la Church of the Village, una església diferent, com a mínim declaren que donen: “la benvinguda a persones de qualsevol color, nacionalitat, orientació sexual, identitat i expressió de gènere, capacitat física i cognitiva i situació econòmica”. Et cridarà l’atenció perquè les seves portes són de color vermell. Com a mínim tenen dues iniciatives ben honorables, els dimarts reparteixen bosses amb productes per cuinar i els dissabtes reparteixen menjar ja cuinat.
Bleecker Street i Bedford Street són dos bonics carrers per passejar. Al primer hi ha bonics apartaments i al segon, al número 77, hi ha la casa de Isaacs-Hendricks, que data del 1799 i és una de les més antigues de la ciutat. I just al costat, al número 75A, hi ha la casa més estreta de la ciutat, on va viure la poetessa Edna St. Vincent Millay.
Aprofitant que estàs per aquesta zona, gira a la cantonada cap a Commerce Street, fins al número 40, on hi ha el Cherry Lane Theatre, el teatre més antic encara en funcionament fora del circuit de Broadway. Tanca el “rectangle” passant per Grove Street, on entre el número 10 i 12 hi ha Grove Court, un pati interior privat, molt bonic.
I ja que estem aquí, anem a parlar pels amants de Friends, com jo, Greenwich Village és un barri que has de posar a la teva llista. Aquí hi ha la famosa casa de la Monica i la Rachel, que trobaràs a tot arreu, però també la de la Phoebe! La primera, el famós edifici des d’on es pot veure la casa de l’home despullat està a la cantonada Bedford Street amb Grove Street. Avui en dia, als baixos hi ha un restaurant, però tranquil·litat, sempre hi ha gent fent fotos.
Hauries de Saber:
L’apartament de Friends està a Greenwich Village
Per la seva part, la façana de l’apartament de la Phoebe no és tan fàcil de reconèixer, però anota: Morton Street, 5.
Cap a l’oest, a la zona coneguda també com a West Village, la part que toca amb el riu està recuperada amb un bonic parc per practicar esport, passejar o senzillament contemplar les vistes de New Jersey.
Per tot el que t’hem comentat, Greenwich Village és un barri ple de bars, restaurants i llocs d’oci que al capvespre comença a agafar una altra dimensió. Sense cap mena de dubte, un lloc que has de passejar i visitar.
Què visitar a Meatpacking District
El nom de Meatpacking District no hauria de deixar molts dubtes de l’origen del barri, fàbriques envasadores de carn. Per això avui en dia té una història, una mica diferent, dels barris del voltant i sobretot una de les noves atraccions de la ciutat, la High Line, les antigues vies del tren reconvertides en parc, que en parlarem més endavant. Una idea, senzillament, genial.
En situació sobre Meapacking District
El Meatpacking District és un barri petit però ple d’atractius turístics. Els seus límits es poden definir entre el riu Hudson i el Hudson Street i pel nord amb West 14th Street fins al sud amb Gansevoort Street.
El Meatpacking District ha d’estar a la teva llista d’indrets a visitar durant la teva estada a New York, sigui una estada curta o llarga.
Breu història per parlar al bar sobre Meatpacking District
Bona part de la història més antiga de Meatpacking District és semblant a la de Greenwich Village, és a dir, durant l’època dels Lenape es coneixia com a Sapohanikan, la zona de tabac. En temps de la colònia i la primitiva ciutat de Nova York va ser una zona de residències de vacances i també s’hi va construir el Fort Gansevoort.
La seva proximitat al riu Hudson i la facilitat de navegar-lo, va fer que ràpidament s’hi instal·lessin fàbriques de terracota, fusteria i un molí de guix.
Va ser durant la dècada del 1880 quan es instal·lar a la zona el mercat de Gansevoot per la compra i venda de productes regionals, amb especial lloc per les carns. A principis del segle XXI s’hi van construir escorxadors i fàbriques d’envasament de carn.
La majoria dels locals que vesteixen avui en dia a Meatpacking District ocupen les antigues localitzacions de les carnisseries i les zones d’envasament de carn. La carn arribava pel port de Hudson i era trasllada amb tren pels carrers de la ciutat fins a les fàbriques envasadores. Precisament, tot aquest trànsit i la gran quantitat de gent que hi havia pels carrers de la zona, va comportar més d’un accident.
Per evitar morts i perills, finalment es va aprovar construir una línia de tren elevada per unir el port amb les fàbriques.
Part de la història mundial, la tecnologia provoca l’adaptació de llocs de treball i així va ser com a mitjans dels anys seixanta, els nous sistemes de conservació i distribució d’aliments va anar provocant el tancament de les fàbriques de la zona.
La part de la història més recent, finals del segle XXI, aquesta zona era una àrea no gaire desitjada, plena de prostíbuls i drogues. Actualment, és un dels barris de moda, ple de galeries d’art, restaurants, museus i botigues de roba marcant l’última tendència.
Què visitar a Meatpacking District
La High Line, la l”ínia alta” és un dels atractius més famosos i més originals del barri de Meatpacking District. Recórrer tot Meatpacking, part de Chelsea i acaba a Hudson Yards. La veritat és que és una caminada molt atractiva. Si no tens temps de fer-la tota, et recomano des del mercat de Chelsea fins a Meatpacking Distric i d’allí vas a Ganseoort Peninsula i la Little Island.
Com hem comentat a l’apartat d’història, per la 10th Avenue hi circulaven els trens de mercaderies, convertint aquesta zona en una de les més perilloses de la ciutat pel que fa al trànsit, de fet, es comptabilitzen unes 540 mortes per accidents el 1910, anomenant a l’avinguda com l’avinguda de la mort. Per això, durant la següent dècada en els llocs més perillosos hi havia homes amb cavalls per avisar dels perills, anomenats els West Side Cowboys. El 1924 es van modernitzar els passos a nivell i es va començar la idea la High Line, és a dir, una línia de tren elevada. El primer tren que hi va circular va ser el 1933 i la línia va quedar totalment operativa el 1934. La gran impremta d’aquesta línia és que entrava fins i tot dins de les fàbriques, com per exemple, a la fàbrica de Nabisco, a Chelsea.
Amb l’arribada dels camions, a partir del 1960, el tren va anar perdent importància i la línia va quedar, a poc a poc, inutilitzada. De fet, fins i tot algun punt va ser demolida, com per exemple el tram que anava del carrer Spring al Bank. A la dècada els vuitanta havia dos partidaris, els que volien demolir per complet aquesta estructura de ferro obsoleta i els que hi veien un potencial i una bona manera d’aportar verd als carrers ombrívols de Meatpacking District. Peter Obletz va ser l’impulsor de la comissió a favor de reconvertir High Line en un parc.
Però la història, lluny de concloure, encara va patir algun que d’altre daltabaix, com per exemple la demolició del tram del carrer Bank al Gansevoort l’any 1991. Finalment, va ser la iniciativa social qui, a partir del 1999, van “ocupar” l’antiga línia de tren i van començar a reconvertir-la en un jardí urbà, liderats per Joshua David and Robert Hammond. Si bé és cert, que el 2004, l’alcalde Bloomerg va facilitar l’ús de High Line com a parc públic i es va contractar una firma d’arquitectes paisatgístics per donar-li aquesta meravellosa forma. El 2009 CSX Transportation, van entregar la possessió de l’antiga línia de ferrocarril a propietat de l’ajuntament de la ciutat de Nova York.
El High Line és un jardí, passeig i museu a l’aire lliure, de moment, gratuït amb moltes zones per descobrir. Per no fer-ho llarg, et deixo l’enllaç a la web oficial, però et recomano naverga-la una mica perquè també trobaràs les obres exposades al moment de la teva visita i podràs tenir en compte l’agenda d’activitats.
De fet, passejant pels carrers de Meatpacking District encara et pots trobar algun cartell de carnisseria que recorda aquelles èpoques, com per exemple el que hi ha West 13th Street entre la 9th Ave i Washington Street.
L’altre punt turístic i molt bonic és la Little Island, una illa artificial que segueix, en certa manera, la idea de la High Line, posar flora i fauna “silvestre” a la ciutat dels gratacels. Avui en dia Little Island, a part de ser un parc amb unes vistes precioses, té un amfiteatre amb una agenda completíssima.
Et conto una anècdota? Little Island està construïda utilitzant parts del que quedava del moll 54, Pier 54. Abans d’entrar a l’illa, fixa’t que hi ha dibuixos de vaixells, que recorden aquells que van atracar en aquest moll. Entre el 1910 i el 1935, el Pier 54, va estar operat per la British Cunard-White Star line, el punt de sortida i arribada dels viatges navals trans-atlàntics. Però no tots els vaixells hi van arribar, el 1912, un iceberg va enfonsar un dels vaixells més famosos de la cinematografia mundial, el Titanic, malgrat que segons algunes fonts, estava previst que arribés al Pier 59. Els que sí que van arribar al Pier 54 van ser els supervivents d’aquella catàstrofe.
Just davant hi ha una de les platges de Manhattan, la Gansevoort Peninsula, un indret genial per descansar, prendre el sol, llegir o fer el vermut! Des d’aquí tindràs vistes (allunyades) a l’Estàtua de la Llibertat.
Meatpacking District té un seguit de museus i galeries d’arts. Entre ells destaca el Whitney Museum of American Art, un museu d’art nord-americà. L’entrada costa ni més ni menys que $30 i des de fa poc, és gratuït per la gent de 25 i menys anys. Obra cada dia de la setmana de 10.30h a 18.00h, a excepció del dimarts, que està tancat.
Un altre dels museus curiosos que et pots trobar per la ciutat de Nova York és el Makeup Museu. A la seva pàgina web es defineixen exactament com “la institució líder mundial que explora la història de la bellesa i el seu impacte permanent en la societat”. Si hi vas, ja em diràs que t’ha semblat.
El Ground Zero Musem Workshop, un altre lloc dedicat als atemptats terroristes del 11 de setembre. L’entrada és de $32.
El Museum of Illusions, és un museu sobre la màgia i els efectes òptics amb un cost de més de $33 per persona adulta.
Amb tot això, acabem la llista d’indrets per visitar per Meatpacking Distric i de fet per la part més al nord de Lower Manhattan, no et pots queixar pas, oi? La ruta ha quedat ben llarga.
Hauries de Saber per visitar Lower Manhattan
A la pàgina oficial de Turisme de la Ciutat de New York podràs ampliar una mica més la informació i tenir les horaris i els preus actualitzats per completar aquesta guia de Downtown Manhattan.
I a la pàgina web dels parcs de la ciutat, NYC Parks, trobaràs moltíssima informació sobre la història, els monuments, però també l’agenda cultural de cada parc.
Al llarg de l’entrada, hem enllaçat els llocs més rellevants a les seves pàgines oficials perquè puguis actualitzar en només un “click” els horaris i els preus.
El que et fa estalviar diners
El resum, amb els trucs fueters per gaudir de Lower Manhattan.
- Activitats gratuïtes als jardins comuns de la ciutat.
- Tours gratuïts al High Line
- Banys gratuïts al Chelsea Market
- Banys gratuïts al Little Spain
Coneixes Nova York i tots aquests barris que t’hem explicat en aquesta segona part sobre què visitar a Lower Manhattan?
