Ljubljana és la capital d’Eslovènia i una ciutat encantadora per una escapada d’un parell o tres de dies.
La veritat que d’Eslovènia només he visitat Ljubljana i ens hi vam passar tres dies, així que hi va haver temps de donar tombs per la ciutat, tant per la zona més turística com per altres indrets. Fins i tot vam tenir temps de veure un estruç a la plaça del mercat, una cosa molt curiosa.
En aquesta entrada parlarem una mica de què visitar a Ljubljana, què menjar i fins i tot alguna curiositat, com perquè avui, el drac és el símbol de la ciutat.
Confesso per endavant, que només hi he estat de turisme, una vegada i tres dies. Així que, tot i haver passejat força, la mirada que en tinc de Ljubljana és de turista, però no de guiri.
En situació
Ljubljana és la ciutat més important d’Eslovènia i un bon centre comercial entre Europa i Europa de l’Est.
Diuen que si el seu nom prové de Ljubljena significa estimada, però també que si prové de la deformació de la paraula llatina aluviana, riu desbordat, sigui com sigui, has de saber que la “J” es pronuncia com una “I” i ja que hi som, la “C” som una “S”.
La llegenda de la fundació de la ciutat i el motiu pel qual avui el drac és el seu símbol comença amb el robatori de l’or del rei Aeëtes, en mans de Jàson, qui fugí amb el botí en el seu vaixell. Va navegar a través del mar Negre, del Danubi i pel riu Sava fins que va arribar al riu Ljubljana. El riu es va anar fent més i més estret i poc profund i el vaixell es va quedar ancorat. Només els quedava l’opció de continuar fugint per terra, però per fer-ho, havien de travessar les terres d’un ferotge drac. La tripulació va desmuntar el vaixell amb l’objectiu de traslladar-lo a peces fins al mar Adriàtic.
Jàson, que ja havia perdut molts homes a les flames del drac, va buscar el cau del drac i el va matar. Ell va tornar a Grècia, per buscar més tripulació, però alguns dels supervivents es van quedar, allí i van fundar Ljubljana.
Per cert, si t’ho pots coordinar, visita Ljubljana el primer diumenge de mes, molts dels museus són gratuïts.
Breu història per parlar al bar
Una molt breu història de Ljubljana, només per tenir unes nocions base quan visites la ciutat.
Arranquem amb l’assentament romà d’Emona, construït durant l’ant 15dC. L’Emona romana va arribar a tenir una població d’unes 5.000 persones i va ser un centre important de comerç i artesania.
Ljubljana, que apareix documentada el 1144, va ser reconeguda com a ciutat el 1220 i el dret d’encunyar moneda pròpia. Durant el segle XIV va quedar integrada a l’imperi dels Habsburg, essent el centre de la cultura eslovena i el centre de la diòcesi religiosa del país.
Durant les invasions napoleòniques, Ljubljana va quedar integrada a les Províncies Il·líries, essent la seva capital. Però el 1815, la ciutat ja va tornar a formar part del regne dels Àustries fins a la seva dissolució després de la Primera Guerra Mundial.
A partir del segle XX, Ljubljana enllaça la seva història amb Croàcia i Sèrbia, formant part de la república Iugoslava. Durant l’època nazi es va envoltar la ciutat amb més de 30 km de filats de pues per tal d’evitar les col·laboracions amb altres països.
Eslovènia va ser el primer territori a independitzar-se i Ljubljana va tornar a ser la capital d’Eslovènia el 1991 i el 2024, Eslovènia entra a formar part de la Unió Europea.
Què visitar a Ljubljana
La part turística per Ljubljana es troba al centre de la ciutat i es pot visitar caminant, sense problemes. A més a més, l’oferta hotelera és molt àmplia i abraça tots els estils i preus, per tant, no cal que et preocupis d’agafar el transport públic.
L’estació de trens i d’autobús estan una al costat de l’altra i estan molt pròximes al centre.
Si ets amant de l’arquitectura, agafa un llibre de Jože Plečnik i surt a descobrir Ljubljana de la mà d’aquest reconegut arquitecte.
Si vols aprofitar una mica més la teva estada i vols fer alguna ruta de natura, et recomano aquest pdf de la pàgina oficial de turisme.
Com es habitual en les nostres entrades de Fuet i Mate, tens la proposta de ruta fuetera, amb els imperdibles i desprès l’explicació extensa dels diversos punts per visitar. Amb el que t’expliquem en aquesta entrada de què visitar per Ljubljana, no et caldrà comprar una guia de turisme.
La ruta fuetera de 2 dies Ljubljana
Si vols conèixer tots els punts de Ljubljana sense córrer i tenir la sensació que has gaudit de la ciutat, et recomano estar-hi 2 dies. Si només vols posar la xinxeta al mapa o “tens pressa”, llavors amb 1 dia, en tens de sobre per la versió més guiri.
- Plaça Prešeren
- Pont dels Dracs
- Plaça del Mercat i passejar pel barri antic
- Castell
Plaça Prešeren
La plaça Prešeren, Prešernov trg, és el cor de Ljubljana, amb l’església franciscana de l’Anunciació, el monument al poeta France Prešeren i la visió de l’original Triple Pont (Tromostovje).
L’església de l’anunciació, Frančiškanska cerkev Marijinega oznanjenja, forma part del monestir franciscà, ubicat al costat i que hi destaca per tenir la biblioteca més important del país, diuen algunes fonts que té més de 70.000 volums, manuscrits medievals i alguns incunables.
En aquesta plaça també destaca el Palau Meyer, d’estil neorenaixentista i a l’altre costat hi trobaràs una maqueta de la ciutat.
La plaça és el punt neuràlgic de Ljubljana, connectant el barri antic amb la part més senyorial i moderna de la ciutat.
El Triple Pont, obra de Jože Plečnik, és la versió moderna del pont de pedra, de Franz del 1842. Actualment, és un conjunt de tres ponts de vianants que uneixen la Plaça Prešeren amb el nucli antic.
Si vols veure la part més comercial de Ljubljana has de passejar pels carrers: Čopova ulica, Miklošičeva cesta i Wolfova ulica. Aquí a part de botigues i restaurants també podràs observar grans palaus. Seguint el Wolfova arribaràs al parc Zvezda, ben a prop de l’edifici principal de la Universitat de Ljublana.
El pont dels Dracs, Zmajski Most
Si tenies algun dubte de què els Dracs són el símbol de Ljubljana, després de veure el Pont dels Dracs, no te’n quedarà cap. Aquest pont data del 1901, d’estil art nouveau amb 4 grans estàtues de drac als seus extrems.
El pont té dues particularitats, la primera és que és un dels primers exemples de pont de formigó armat i la segons és que segueix l’estil de la Secessió de Viena (Sezession) és a dir, estil d’art nouveau, però particular de Viena originat per 19 artistes que havien deixat de formar part de l’associació de Belles Arts d’Àustria.
Aquest pont va substituir l’anterior pont anomenat dels carnissers, Mesarski most, que datava del 1819. I segons alguns experts, l’ús del formigó armat en un pont seguint l’estil de Sezession, va ser utilitzat abans aquí que a Viena mateix. El motiu? És que si els càlculs fallaven, tindria menor impacte que a Viena.
Aquests dracs tenen una particularitat i és que si els veus que mouen la cua, és que una dona verge, està passant pel pont.
Plaça Vodnik i passejar pel barri antic
A l’altre costat del riu hi ha la plaça del mercat, la Vodnik trg, amb el mercat central cobert i el descobert. L’edifici cobert és obra de l’arquitecte Plečnik i està obert cada dia de la setmana a excepció dels diumenges. La meva recomanació fuetera és que com a mínim un dels àpats que facis a Ljubljana surti de les parades del mercat. Agafes una mica de tot el que et pot agradar, compres un vi o una cervesa (o el que sigui que beguis) i et preparis un pícnic magnífic.
Per arribar a la plaça has de travessar el riu Ljubljanica pel nou pont dels carnissers, el Mesarski most, que connecta la plaça del mercat amb Petkovškovo nabrežje. Aquest pont data del 2010 i és una idea simplificada de la idea original de l’arquitecte Jože Plečnik. El pont conté escultures de l’artista Jakov Brdar, el mateix que decora el petit carreró de Locksmith que et parlaré més endavant.
La plaça del mercat es troba a la part antiga de la ciutat i la millor manera de descobrir aquesta zona és passejant pels seus carrers, sense rumb però amb la mirada posada a tres indrets: l’ajuntament, la font Robba o Robbov vodnjak i el carrer Ciril-Metodov trg.
La primera parada és la catedral de la ciutat, l’església de Sant Nicolás, Stolnica Sv. Nikolaj. L’edifici actual, d’estil barroc, substitueix des del segle XVIII, l’antic edifici gòtic construït el 1362, que la vegada substitueix l’edifici primitiu romànic destruït per un foc. L’església és catedral des del 1461.
L’ajuntament, la Ljubljanski rotovž, és el següent edifici rellevant que ens trobarem passejant pel barri antic de Ljubljana i just al davant la font Robba, de marbre, que porta nom del seu escultor, Francesco Robba i simbolitza els tres rius de la regió de Carniola, el Ljubljanca, el Krka i el Sava. La font exposada al carrer és una rèplica de l’original que es troba a la Galeria Nacional.
Els carrers principals són Mestni Trg, Gornji trg i Stari trg els carrers més antics de la ciutat, una combinació d’art urbà medieval amb palaus barrocs.
Sense cap mena de dubte, el carrer que crida més l’atenció és l’estret carreró amb les cares de Locksmith, el Ključavničarska ulica. Un carrer decorat amb 700 petites cares de bronze obra de l’escultor eslovè Jakov Brdar.
La veritat que tot i ser només un carrer, hi ha molta feina i molts detalls per descobrir a les façanes dels seus eficicis.
El Castell, Ljubljanski Grad
El castell de Ljubljana és una de les joies de la ciutat. Ubicat a dalt de tot del turó, ofereix unes vistes magnífiques de la ciutat.
Hi ha registres del castell des del 1144 com a seu del ducat de Caríntia, malgrat que els 1335, quan els Habsburg conquereixen el territori, destrueixen el castell. Per tant, el castell actual es construït a finals del segle XV, per tal de tenir una defensa contra els otomans.
Si vols visitar el castell, compra l’entrada on-line, tens un 10% de descompte.
Per visitar l’interior, els museus i pujar a la torre, s’ha de pagar una entrada, però pots entrar al patí i visitar algunes de les exposicions, així com les ruïnes trobades al subsol, gratuïtament. El castell està obert de maig a setembre de 9.00 a 22.00 i la resta de l’any fins a les 19.00. L’entrada costa 19€, però si la compres en línia tens un 10% de descompte.
Què més visitar a Ljubljana
El fet que el centre de la ciutat estigui dividit pel riu Ljubljana, ha dotat a la ciutat de diversos ponts, a més a més, dels dos que ja te’m nombrat hi ha el Pont dels Carnissers, avui en dia ple de candaus.
Una de les opcions que trobaràs a més guies de turisme i blogs és visitar el barr “alternatiu” i “artistic” de Metelkova Mesto. Honestament, no és res de l’altre món, un conjunt d’edificis recuperats de l’antic quartel militar que van quedar abandonats i que un grup d’artistes ha anat recuperant, decorant i apropant l’art al públic. Avui en dia, han aconseguit “fer-se’l” seu i així tothom pot gaudir de música, cultura, espectacles i art en general.
Pel camí et quedarà la Cerkev Srca Jezusovega, una església sense gaires pretencions, però que està bé pegar-hi un cop d’ull, ja que camines per aquesta zona.
Si vols completar la teva visita amb la part més comercial, passeja pel Cankarjeva cesta, el carrer on trobaràs totes les cadenes de botigues de moda.
Si vols estirar les cames i veure una mica de verd, pots arribar-te al Tivoli Park, un enorme part de 5 quilòmetres quadrats. Passejant pel part podràs veure la mansió Tivolski (Tivolski grad), un llac i una gran quantitat d’esculturses. Si t’arrives a veure la mansió, contempla detalladament les escultures dels gossos que custidien l’entrada, hi veus alguna cosa estranya? No tenen llengua!
La construcció actual de la mansió Tivolski data del segle XVII i es v aconstruir sobre les ruines d’un antic castell de l’època renaixentista i va ser utiltizada com la llar del bisbe. Al segle XIX, l’emperador Austriac Francis Joseph I va comprar la construcció i la va regalar a JOseph Radetzky qui la va renovar donant-li l’estil neoclàssic que veiem avui en dia.
A l¡interior del parc hi ha el Museu Nacional d’Història Contemporania, amb una entrada de 6€.
A les portes del parc hi ha el Museu d’Art Modern, que si bé l’entrada s’ha de pagar 7€, pots aprofitar per utiltizar els banys i si t’apeteix un beure, al subsòl hi ha un bar amb molta “onda”. I per tenir en compte, el primer diumenge de mes, l’entrada és gratuïta.
Molt a prop queda també la Galeria Nacional, el Rimski lapidarij i el Museu Nacional d’Eslovènia (Prešernova)
La ruta per aquesta part de la ciutat pot continuar visitant el Park Zvezda i com a nota de color catalana, al carrer Slovensja Cesta, al número 27 hi trobaràs una bandera catalana i una placa que indica que aquí hi ha una seu del govern català.
Si segueixes pel carrer šubiceva ulica passaràs per la plaça de la República, que si ve no té res espectacular, turísticament parlant, és el lloc on es va declarar la independencia del país.
Ja veuràs que pel carrer Prešernova cesta hi ha una gran quanitat de mansions que avui en dia han sigut reutiltizades com a seus d’embaixades.
Els Museus de Ljubljana
Ljubljanski Grad, castell: El castell i els museus del seu interior està obert de maig a setembre de 9.00 a 22.00 i la resta de l’any fins a les 19.00. L’entrada costa 19€, però si la compres en línia tens un 10% de descompte.
Narodni muzej Slovenije: Museu Nacional d’Eslovènia: obert de 10.00 a 18.00 i els dijous tanca a les 20.00h. 8€ i 10€ si la fas conjunta amb la National Museum of Slovenia at Muzejska and Metelkova o National Museum of Slovenia at Muzejska, and Natural History Museum of Slovenia. El primer diumenge de mes, l’entrada és gratuïta.
Narodna Galerija, Galeria Nacional d’Eslovènia: obert de dimarts a diumenge de 10.00 a 18.00h i els dijous fins a les 20.00h. L’entrada costa 8€ i el primer diumenge de mes, l’entrada és gratuïta.
Moderna galerija, Museu d’Art Modern: obert de dimarts a diumenge de 10.00 a 18.00h i els dijous fins a les 20.00h. L’entrada costa 7€ i el primer diumenge de mes, l’entrada és gratuïta.
Narodni Muzej Slovenije, Museu Nacional d’Història Contemporània: obert de dimarts a diumenge de 10.00 a 18.00h i els dijous fins a les 20.00h. L’entrada costa 8€ i el primer diumenge de mes, l’entrada és gratuïta.
Prirodoslovni musez slovenije, Museu d’Història Natural: obert de dilluns a diumenge de 10.00 a 18.00h. L’entrada costa 6,5€.
Archaeopark Emona and the City Museum of Ljubljana 10€
Slovenian Railway Museu, obert de dimarts a diumenge de 10.00 a 18.00h. Entrada 8€
MLB MUZA, Museu del banc: obert de dimarts a diumenge de 10.00 a 18.00h, museu del banc: obert de dimarts a diumenge de 10.00 a 18.00h. L’entrada costa 8€ i el primer diumenge de mes, l’entrada és gratuïta.
Què i on menjar a Ljubljana
El menjar típic d’Eslovènia recorda molt al dels seus països veïns com Bosnia Herzegovina o Sèrbia. La carn és un dels ingredients que no acostuma a faltar en les seves receptes tradicionals i és que en aquests països d’hiverns freds, la proteïna càrnia era necessària per dur a terme les dures feines del camp.
Així trobaràs el gulash o les diferents versions de salsitxes.
El Gulash el podríem definir com un estofat de carn.
La Kranjska Klobasa és la salsitxa típica d’Eslovènia, bàsicament de carn de porc. La manera més tradicional de menjar-la és al plat, on generalment ja te la serveixen tallada, amb un bocí de pa i mostassa.
Un altre plate típic d’Eslovènia és el žganci que és un plat de farina de fajol, tot i que també pot ser de farina de blat o de blat de moro. Si s’utilitza la farina de fajol, s’anomena ajdovi žganci i és el plat nacional del país. És un plat molt senzill, de vida camperola.
L’altre plat senzill, però aquesta vegada tradicional dels miners, és el Funšterc, una truita d’ou amb aigua i farina.
El Idrijski žlikrofi són els cosins dels raviolis, uns farcells de pasta que al seu interior contenen patata, que recorden als pierogi. S’acostumen a servir amb carn estofada. De fet, els Idrijski žlikrofi tenen denominació d’origen i tot.
Si ets de menjar sopa, estàs de sort perquè a Eslovènia i Ljubljana tenen la Jota, una sopa de col, béicon i costelles de porc.
L’altre plat de cullera és el Ričet, una sopa de mongetes blanques que pot tenir llentilles o cigrons, i carn de porc fumada.
La sopa Obara també és un dels plats que has de tastar, és una sopa de verdures i carn, generalment parts dels intestins.
Si vols completar la dieta amb la part més dolça, tens dues opcions molt famoses. El Prekmurska gibanica un pastís amb llavors d’rosella, formatge, anous, panses i poma. I el Štruklji, el més famós de tots. El Štruklji són uns rotlles de pasta i que a vegades, acompanyen les carns.
Com sempre dic, no et puc dir els millors llocs per menjar a una ciutat si no els he tastat tots i com molts altres blogs i guies, he buscat per internat i he comparat els que més m’han agradat.
Alguns dels que he marcat, però no hem anat son Das ist Valter, Julija, Hiša Pod Gradmon, Sokol, Slovenska hiša i el Pri Tišlerju
Klobasarme és un dels llocs més famosos per fer un mos ràpid i tastar el vi local.
Si t’agrada la cervesa, Ljubjana és la teva ciutat amb una gran quantitat de cerveses artesanals. Alguns dels indrets més famosos son Beer Shop Pivoteka, Brew Dog i evidentment la Union Pivnica, la cerveseria més famosa que té un museu. L’altra cervea per tastar és la Laško, que seria la competencia de Union.
Per mi, el meu preferit va ser un “antre” al carrer Levstikov trg, anomenats Levstik que només entrar, ja et dona bones vibracions (o males, depen de lo postureta que siguis)
On dormir a Ljubljana
Les opcions d’allotjament són molt variades i diverses, així que crec que viatgis de la manera que ho facis, no et serà difícil trobar un allotjament al teu gust.
Nosaltres ens vam quedar un hostal, que tenia habitacions compartides i habitacions dobles, amb bany compartit i la veritat que vam estar-hi d’allò més bé. A més a més, en cas d’estades llargues també hi havia una petita cuina per fer-te algun plat calent. Per si t’interessa, vam poder deixar les motxilles tant el dia d’arribar, abans de fer el check-in, com el dia de marxar, desprès de fer el check-out.
Viatja tranquil·lament per Ljubljana
Eslovènia forma part de la Unió Europea i si et treus la targeta verda, no hauries de tenir problemes per ser atès en un centre hospitalari. Però si et dic la veritat, no ho sé, no he tingut cap problema.
De tota manera, si vols anar tranquil·lament per Eslovènia i Ljubljana, sense patir pels “si de cas” et recomano contractar una assegurança de viatges. Si t’interessa aquí et deixo un enllaç a IATI viatges, des d’on aconseguiràs un 5% de descompte (i nosaltres ens emportem una petita comissió).
A IATI seguros trobaràs assegurances per tots els gustis i estils de viatge: per campers, de dies, per motxillers, etc. Només et cal buscar la teva preferida.
La millor època per visitar Ljubljana
Si et soc sincera, així per regla general, entre el maig i el setembre, quan els dies són llargs, el fred deixa pas a la calor i les probabilitats de pluja desapareixen.
Com hem comentat al principi, si pot ser, primer diumenge de mes perquè molts museus són gratuïts.
Si ens fixem en el seu calendari d’esdeveniments, tenim feina, ja que segons la pàgina d’informació i turisme oficial, tenen més de 10.000 esdeveniments a l’any! Si ens centrem en els esdeveniments tradicionals, anota.
Al febrer hi ha el Carnestoltes del Drac amb màscares típiques de carnestoltes, per simbolitzar la màscara que amagava a la gent durant els dies de Carnestoltes, per fer tot allò que volguessin i no ser reconeguts.
Durant gairebé tot el febrer i fins a principis de març, els carrers de Ljubljana es decoren amb figures relacionades a l’amor, amb relació al festival LUV Fest i que el 12 de març commemora al poeta eslovè més famós de tots els temps, France Prešeren.
Si et trobes a Eslovènia l’11 de març i veus pels rius unes barquetes petites fetes de fusta amb espelmes al damunt, forma part del Gregorjevo, el dia de Sant Jordi i que simbolitza la benvinguda a la primavera.
En canvi, si vols veure la ciutat decorada amb figures il·luminades hi hauràs d’anar entre mitjans de març i fins a mitjan juny, quan es celebra el festival de Lighting Guerrilla. I si vols veure diverses actuacions culturals, el que sembla la Fira del Teatre de Tarrega, però a Ljubljana, llavors has de coincidir amb el Ana Desetnica festival d’art de carrer, que es celebra al juliol.
Per la meva part, m’anoto tornar a Ljubljana durant el festival tradicional de Štehvanje, que representa antics tornejos on els homes sense parella competien en diferents jocs eqüestres per conquerir les seves futures esposes. I l’altre que em sembla interessant és el festival dels vestits tradicionals, el Kamnik, que és dur a terme durant el mes de setembre.
I finalment, i gairebé “evidentment”, el mercat de Nadal.
Nosaltres vam aprofitar l’estàdia a Ljubjana per anar a veure un partit de hoquei sobre gel i un de bàsquet. El de bàsquet, no t’ho recomano, el nivell és força baix i el de hoquei, al contrari, ves-hi perquè l’ambient és molt xulo i el preu de l’entrada no és més de 15€.
Hauries de saber per visitar Ljubljana
Ljubljana és una ciutat preciosa i estic segura, que la resta d’Eslovènia, també! Així que tant si vols dedicar unes vacances a recórrer el país o només una escapada, Ljubljana és una parada molt interessant.
També pot ser una opció combinar-lo amb altres països dels bàltics, per fer el tema història de Iugoslàvia.
Què visitar a Bòsnia i Herzegovina
Escullis l’opció que escullis, estic convençuda que la teva visita a Ljubljana serà satisfactòria.
Com arribar a Ljubljana
Segurament la meva experiència no et servirà perquè jo hi vaig anar des d’Alemanya amb un Flixbus que viatjava a la nit i així vam aprofitar al màxim el cap de setmana llarg. La part positiva d’arribar-hi amb transport públic és que tant l’estació de trens, com la d’autocars, que estan juntes, estan molt pròximes als punts turístics de la ciutat.
El que et fa estalviar diners
- Hi ha wifi obert a molts indrets de la ciutat
- Pots utilitzar els banys del Museu d’Art Modern.
Et deixo l’enllaç a la pàgina web oficial de turisme de Ljubljana per tal que puguis completar la informació i tenir els horaris i preus actualitzats.
Si has vistiat Ljubljana i vols deixar les teves impressions sobre la ciutat o algun altre indret per visitar, no dubtis a compartir-ho en un comentari.