Brooklyn és un dels 5 Boroughs que té la ciutat de New York, els altres són Manhattan, Queens, the Bronx i Staten Island. Si Brooklyn fos una ciutat independent, estaria a la llista de les 5 ciutats més poblades dels Estats Units d’Amèrica. I l’altre punt característic de Brooklyn, de fet, de gairebé tota la ciutat de Nova York, és que un gran nombre dels residents del districte no són nord-americans. De fet, es diu que pels seus carrers es parlen més de 200 idiomes!
La llegenda explica que un de cada set nord-americans, tenen les seves arrels a Brooklyn. I actualment acull la segona població més gran de negres del país. Si estàs per NYC al setembre, no et pots perdre el Carnestoltes Caribeny, el West Indian Day Parade, una autèntica bogeria.
Però no tot és bonic, també és un dels indrets de la ciutat de NYC amb un índex de pobres més alt, un 30% de les persones que busquen ajuda als albergs, provenen de Brooklyn. Xifres alarmants d’educació, per exemple 1 de cada 7 residents per damunt dels 25 anys no han acabat l’escola secundària, malgrat que a Brooklyn hi ha el sistema de biblioteques més gran de tota la ciutat.
A Fuet i Mate hem passejat pels carrers de Brooklyn, per les zones turístiques i per les no tant guiri, però també és cert, que no me’l conec tot! És un districte molt gran i per arribar a passejar-lo practicant el #turismenoguiri hi hauria de viure un parell d’anys! Però en aquesta guia de Brooklyn t’explicaré tots els secrets que hem trobat i tots aquells indrets que faran de la teva estada a Nova York, una experiència diferent.
No et perdis res durant el teu viatge a Nova York i consulta les alres entrades que hem preparat a Fuet i Mate, on t’expliquem tot i més! Comença per la d’Itinerari per Nova York, ja que tens els bàsics, la ruta proposada i els enllaços a totes les altres entrades.
Itinerari per New York
La imatge més famosa de Brooklyn és, precisament, el pont que porta el nom del districte i que l’uneix amb l’illa de Manhattan, un pont carregat d’història i d’anècdotes.
En aquesta guia de Brooklyn, aprofitaré també per anomenar alguns indrets que em van quedar al “tinter” i és que malgrat haver estat gairebé un mes, seguit a NYC, encara em van faltar punts per passejar.
En situació
Brooklyn comparteix illa amb Queens, es troben al terreny conegut com a Long Island, part de la qual forma part de l’estat de New York. Brooklyn ja va ser poblada pel “europeus”, neerlandesos primer i els anglesos després, essent una de les 12 colònies originals sota el govern britànic a la província de New York. Brooklyn va ser una ciutat independent fins al final del segle XIX que es va unir amb la ciutat de Nova York.
Brooklyn és el borough més poblat de la ciutat de la NYC i el segon en densitat de població, per darrere de Manhattan. Com hem dit, si fos una ciutat independent, seria la quarta ciutat més poblada del país, per darrere del que quedaria de Nova York, Los Angeles i Chicago.
El nom de Brooklyn és una deformació de Breukelen, una ciutat de la província d’Utrecht, als Països Baixos.
A la presentació, t’he comentat que a Brooklyn hi ha una de les comunitats més gran de negres del món, però és que també és un dels llocs on hi ha més jueus i alguns d’ells, en barris totalment ortodoxos, parats al temps. En parlarem més endavant.
I pels amants dels esports i en especial del bàsquet estil NBA, a Brooklyn hi ha parada obligatòria, la casa dels Brooklyn Nets des del 2012, que juguen al Barclays Center. I pels interessats en la història del baseball, els Brooklyn Dodgers, van néixer aquí, malgrat que 1957 es van traslladar a Los Angeles. Un altre equip professional és el de futbol, de soccer, amb l’equip femení jugant a la USL Super League: Brooklyn FC, des del 2024. L’altre esport estimat pels nord-americans, el hoquei sobre gel, també va tenir equip a Brooklyn, tot i que avui en dia, juguen al UBS Arena ubicat al Belmont Parki, al barri de Elmont de Long Island, els New York Islanders.
Breu història per parlar al bar
Quan els neerlandesos van posar els peus al que després acabaria essent la ciutat de New York, van establir-se al sud de Manhattan, formant New Amsterdam. Una part dels neerlandesos se’n van anar terra endins, cap a l’actual zona de Brooklyn i van fundar el port de la ciutat de New York i van anomenar la zona Breuckelen, que apareix escrita per primera vegada el 1663.
De fet, si mires la bandera i l’escut de Brooklyn encara s’hi pot llegir el lema en neerlandès: Een Draght Mackt Maght, que seria un la “unió fa la força”.
Abans que ells, per aquestes terres hi havia els indis natius, els Lenape. Però finalment van ser els britànics qui després de fer-se amb les colònies neerlandeses, el 1664, van fer crèixer l’actual Brooklyn. New Amsterdam va passar a dir-se New York, pel duc de York, el germà del rei Carles II i així, les terres de l’actual Brooklyn també van quedar sotes el control britànic, sota el nom de Kings County.
Durant la guerra de la revolució, Brooklyn va tenir un paper important amb algunes batalles decisives, com la Batalla de Brooklyn del 1776 on les tropes britàniques es van enfrontar a les tropes dirigides per George Washington, on avui hi ha el Green-Wood Cementery. Els britànics van aconseguir el control del port, derrotant a Washington i forçant la seva retirada.
Després de la guerra, la ciutat de Brooklyn es va anar poblant, i creixia, de fet, a ritme amb la ciutat de Nova York, a l’altra illa, connectades per un sistema de ferri a vapor a través del East River.
La connexió per “terra” entre Manhattan i Brooklyn era cada vegada més necessària i finalment es va completar amb el pont de Brooklyn. Aquesta unió també va portar a plantejar si tenia sentit unir Brooklyn a la ciutat de Nova York, com un districte més. El referèndum es va saldar positivament i així el 1898, Brooklyn va passar a ser un dels borough de New York City.
Què visitar a Brooklyn
Per visitar Brooklyn tens dues opcions, la guiri i la fuetera. La guiri et dirà que el pont de Brooklyn, el pont de Manhattan i DUMBO.
En canvi, la fuetera, et posa els mateixos indrets a la ruta amb algunes explicacions extra i a més a més, afegeix indrets que et serviran per entendre millor la ciutat de Nova York, com el barri jueu de Williamsburg o el barri polonès a Greenpoint.
Altres barris de Brooklyn són per exemple Brownsville que fins al 1970 era un barri jueu i després va canviar a població afro-americana. Midwood, que era un barri irlandès, durant la primera meitat del segle XX va congregar un gran nombre de jueus i avui en dia, és Little Pakistan. I així, podríem continuar amb els exemples, que et mostren els canvis migratoris del país, sense haver de sortir de Brooklyn.
Però si busquem barri a Brooklyn, potser no acabarem, ja que en té més de 60!
Ruta fuetera per visitar Brooklyn
Brooklyn és un dels indrets més interessants per visitar de New York, perquè més enllà de les boniques vistes de Manhattan, passejant per Brooklyn podràs aprendre sobre la història del país i en particular, de la ciutat de Nova York. És curiós anar passejant pels carrers i veure com l’ambient, les botigues i els negocis canvien de dinàmica segons els habitants del barri i encara és més curiós veure com en un passat, un enclavament jueu, ara és, per exemple, una zona pakistanesa.
- Pont de Brooklyn
- Pont de Manhattan
- DUMBO
- Brooklyn Heights
- Grand Army Plaza i Prospect Park?
- Green-Wood Cemetery
- Williamsburg, el barri jueu
- Greenpoint, Little Poland
- Bushwick
Si tens temps, i pots fer tots aquests punts, marxaràs de NYC amb una idea diferent de la que tenen la majoria de guiris.
Què visitar a Brooklyn
Pont de Brooklyn
Brooklyn Bridge, el pont més famós de Nova York, té una història tràgica i carregada de morts. No vull ser insensible, però totes aquestes macroconstruccions del segle XIX i principis del segle XX, totes tenen morts directament relacionades amb la seva construcció.
Hauries de Saber:
Pel pont de Brooklyn no poden circular camions.
Diuen que durant el 2022 hi van passar uns 107.000 vehicles, 32.000 passatgers caminant i 4.000 ciclistes! Es diu ràpidament, però és que entre els cinc carrils per vehicles de motor, el passeig per vianants i el carril bici, aquest pont és una completa obra d’enginyeria.
La construcció del Brooklyn Bridge va començar el 1869, amb l’objectiu de connectar Brooklyn amb Manhattan. El disseny va ser de l’alemany John Augustus Roebling, nascut a Mülhausen, antiga Prússia. John es va traslladar als Estats Units d’Amèrica amb el seu germà, fugint de la postguerra napoleònica i es va instal·lar a Pensilvània on va exercir d’agricultor, tot i tenir ja grans coneixements d’arquitectura i enginyeria. Durant la dècada del 1840, després de la mort del seu germà, va fer contacte amb Charles Ellet Jr, qui estava construint ponts pel país. John va aportar una innovació a l’època i van ser els cables d’acer, precisament, passejant pel pont de Brooklyn, no podràs no sorprendre’t del gruix d’aquestes cables!
Els cables van tenir tant èxit que es van utilitzar en estructures penjants com el pont de Pittsburgs i Delaware, Niagara i Kentucky i John va acabar traslladant la seva fàbrica a New Jersey. El 1867 va construir, al moment, el pont penjant més llarg del món, el pont de Cincinnati. Tots aquests èxits el van fer el candidat ideal per la nova gran obra del país, el pont que hauria d’unir Brooklyn amb Manhattan, el Brooklyn Bridge.
El 1867 va començar el disseny i la construcció l’any 1869, però desafortunadament, John no va poder veure gran part del pont avançada, ja que el mateix any, el seu peu va quedar aixafat per un ferri i li van haver de tallar els dits. La ferida es va infectar i John va morir, poc temps després, del tètanus.
El seu fill, Washington Roebling va continuar el lideratge de l’obra, però aquest va patir, com molts dels obrers, del símptoma de la descompressió. Finalment, la dona de John i mare de Washington fou qui conclogué aquesta obra de l’enginyeria moderna. L’Emily Warren Roebling va ser també, la primera persona a travessar el pont.
Les anècdotes del pont de Brooklyn no acaben aquí, aquest pont, que al seu moment va ser el pont penjant més llarg del món està ple d’històries.
La construcció del pont va començar amb els caixons on s’haurien d’aguantar les torres, que suportarien els cables que sostenen el pont. Perquè et facis una idea, a la drassana de Brooklyn, es va construir el caixó de fusta del costat de Brooklyn, que era més petit que el del costat de Manhattan. El 1870 es va llançar al riu i es va bombejar aire comprimit dins del caixó perquè els treballadors, en grups d’homes hi poguessin treballar a dins. Els treballadors havien d’anar rotant constantment a causa de la pressió que hi havia i això va ocasionar moltes morts per descompressió.
Quan els caixons van tenir la profunditat adequada i els fonaments del pont estaven assegurats, es van construir les torres i d’allí es van tirar els cables de suspensió. Amb els cables assegurats, la següent tasca era construir les bigues transversals d’acer per suportar la calçada.
Una mica d’enginyeria sobre el pont de Brooklyn. Pots veure quatre cables principals, dos exteriors a les carreteres i dos a la mitjana dels carrils, que sostenen la coberta des de la part superior de les torres, cada una de les quals mesura 85 metres d’alt. Cada cable fa uns 40 cm de diàmetre i conté més de 5.200 cables d’acer galvanitzats embolicats cilíndricament. Però és que cada un d’aquests subcables, està format per 17 fils individuals.
Els cables principals estan acorats a unes estructures de pedra, a cada costat del pont, de més de 60.000 tones de pes. I cada ancoratge té un suport especial per cada un dels quatre cables principals.
Ja sé que tot això, sona només a números, però està bé tenir aquesta informació present, per a quan travessis caminant el pont de Brooklyn, la veritat és que és espectacular.
Finalment, el 24 de març del 1883 es va produir la gran inauguració, Emily Warren Roebling va ser la primera persona entravessar el pont, davant la mira expectant de milers de ciutadans, encapçalats pel president del país Chester A. Arthur. Emily va travessar el pont amb un gall, símbol de la victòria èpica de la ciutat.
Emily i un gall van ser els primers en travessar el pont de Brooklyn
Si observes en un mapa o millor en persona, veuràs que el pont de Brooklyn ni comença ni acaba a la riba del riu. El pont té uns viaductes d’aproximació a cada extrem per donar-li l’alçada necessària per poder passar el transport marítim per sota d’ell.
El 1876, per ajudar al finançament del manteniment del pont, la ciutat de Nova York va llogar les voltes que hi ha sota el pont com a magatzems pel vi, ja que hi havia una temperatura mitjana de 16ºC.
Però les anècdotes del pont no acaben amb la seva inauguració. Avui en dia, encara és una obra magnífica, però imagina a la gent del 1884, davant d’aquella obra de màgia que s’aguantava pels cables. Els ciutadans de New York, no les tenien totes i fins i tot algun ensurt s’havia ocasionat entre els vianants, causant, fins i tot morts.
Així que el 15 de maig del 1884, un grup de 21 elefants i 17 camells, van travessar el pont, per mostrar a la gent que era segur.
Pont de Manhattan
La ciutat de Nova York té més de 200 ponts i túnels i és que en realitat, la ciutat és un conjunt d’illes connectades per terra amb el país només pel Bronx. La resta, tot va amb ponts, túnels i ferris. Dos dels ponts més famosos són els que connecten Manhattan amb Brooklyn. El més famós, el pont de Brooklyn i l’altre, també molt fotografiat, el pont de Manhattan.
El Pont de Manhattan és la principal via de connexió entre Manhattan i Brooklyn a través del metro. Un dia, agafa el metro, una de les línies B, D, N o Q i gaudeix de les vistes. També és un pont que pots travessar caminant.
El Manhattan Bridge també és un pont de suspensió, com el Brooklyn, però és “més modern”. El pont de Manhattan va començar a construir-se el i va ser dissenyat per Leon Moisseiff, nascut a Riga i com pots deduir pel seu cognom, de descendència jueva. El 1891, amb 19 anys, va immigrar als Estats Units d’Amèrica amb la seva família on va continuar els estudis tècnics que havia començat al seu país i es va graduar com a enginyer civil, el 1895, a la Universitat de Colúmbia. El pont de Manhattan va ser la seva primera gran obra i la que li va atorgar fama nacional.
L’obra d’aquest gran pont va començar el 1898 i el 1904, els fonaments per sostenir les torres, ja estaven acabats. El 1907 es van construir els ancoratges i les torres, es van finalitzar el següent any. El 1909 el pont de Manhattan ja estava preparat per obrir al públic. Com veus, les seves obres van ser molt més ràpides que les del pont de Brooklyn i és que només els 15 anys que separen un pont de l’altre, l’enginyeria civil havia avançat una barbaritat.
Aquest pont també està suportat per quatre cables, cada un dels quals està format per més de 35.000 cables individuals. Si bé va ser el tercer pont que unia Manhattan amb Brooklyn, el pont de Manhattan va tenir la particularitat de ser el primer pont penjant en utilitzar la teoria de la deflexió, que abaratia els costos de producció. Leon Moisseiff va fer els càlculs necessaris per explicar l’efecte enduridor de la tensió dels cables principals de suspensió i es va convertir en el dissenyador de moda dels ponts penjants.
El moment de la seva inauguració estava preparat per vehicles i vianants. Els tramvies hi van poder circular el 1912 i el metro ho va fer a partir del 1915. El pont té quatre carrils per vehicles en el nivell superior i tres en l’inferior. A més a més, de les quatre vies de tren.
L’altre pont que connecta Brooklyn i Manhattan és el pont de Williamsburg, que també hi passa el metro, concretament les línies J, M i Z i que de fet, en temps de construcció és el segon pont de suspensió de la ciutat de la ciutat.
DUMBO
DUMBO, Down Under the Manhattan Bridge Overpass, és segurament el barri més famós de Brooklyn i possiblement, l’únic que els guiris trepitgen d’aquest districte. Després de travessar el Pont de Brooklyn entres a DUMBO i passejant per la vora del East River, arribaràs fins a l’altre pont famós, el Pont de Manhattan.
Aquest barri és un dels barris de Brooklyn que més relació tenen amb els barris de Manhattan, originàriament ple de magatzems i fàbriques que actualment s’han convertit en habitatges i locals comercials de moda. Un exemple d’això és l’actual mercat de Time Out, ubicat a les antigues instal·lacions de la fàbrica de cafè dels Arbuckle Brothers, el Empire Stores. Per cert, des de dalt de tot, tens un d’aquells miradors gratuïts de Nova York i a l’interior, a part d’una gran varietat d’oferta gastronòmica, també trobaràs un mercat d’artesans.
Si des del pont camines amb el riu a la teva dreta arribaràs al Brooklyn Bridge Park, tot passant pel Pier 2 i 3, a la zona de Brooklyn Heights.
El Brooklyn Bridge Park és un parc petit, però amb tres coses molt fueteres: banys i fonts gratuïtes i una zona de barbacoa. Tot i que les seves boniques vistes cap a Manhattan, fa que sigui difícil trobar una barbacoa lliure. Des d’aquí també pots pujar al Brooklyn Heights Promenade. I si vols vistes des de Manhattan i descansar una mica, pots arribar-te fins al Pier 3.
Al costat del parc, hi ha el Pier 2, des d’on, a l’estiu podràs fer Kayak gratis!
Si des del pont camines amb el riu a la teva esquerra, direcció al pont de Manhattan, aniràs per les zones més típiques de DUMBO.
El Empire Fulton Ferry State Park, la Pebble Beach i el Main Street Park són els tres llocs que trobaràs a totes les guies.
Des de Pebble Beach tindràs una de les vistes més típiques de Manhattan, a prop hi ha el famós i bonic Jane’s Carousel, al Empire Fulton Ferry Park. Aquest carrusel, de fet, va ser traslladar des de Ohio fins a NYC, el 1984 com a inversió per revitalitzar aquesta zona de Brooklyn.
I tota aquella gent fent cua davant de la caseta de fusta? Doncs Instagram i les xarxes socials, han decidit que els gelats de Ample Hills, són els “millors” de la ciutat i au, la gent fent cua com a mosques a la M.
Si vols descansar una mica, entra al jardí Max Family Garden, de St Ann’s Warehouse, actualment un teatre. L’església de St. Ann & the Holy Trinity està ubicada a Brooklyn al carrer Motangue i Clinton. El 1980 es va convertir en saló per música clàssica, l’any 2000 les instal·lacions es van traslladar a una antiga fàbrica de molta d’espécies i al 2015, a la ubicació actual, al Tobacco Warehouse, al Brooklyn Bridge Park
Ja que estàs per aquí, passa per sota del pont de Manhattan i admira aquest obra de l’enginyeria civil. Si vas fins al John Stret Park, a la punta, darrere del Salt Marsh, tindràs unes vistes magnífiques dels dos ponts més famosos de Nova York, el Pont de Brooklyn i el Pont de Manhattan.
I l’altra famosa fotografia des de Brooklyn, la del pont de Manhattan amb el Empire State? Fàcil, és des del carrer Water St i Washington St. No et preocupis, no t’ho perdràs, allí on vegis un munt de gent fent “posses instagrameres” allí vas tu. Però a diferència d’ells, tu hauràs apreciat pel camí les antigues vies de tren del Jay Street Connecting Railroad, per moure les mercaderies des del riu fins a les fàbriques i els productes fent el camí invers. A Plymouth Street és un dels llocs on es veuen millor.
Els diumenges, sota el pont de Manhattan, a Anchorage Plaza i Pearl Street, hi ha un dels mercats de puces més famosos de la ciutat, el Brooklyn Flea. La veritat és que està molt cuidat i molt bonic, però també fa que la zona guiri on estigui, els preus siguin una mica més cars del que haurien de ser. Vols un altre mercat més autèntic i també a Brooklyn? Doncs segueix llegint!
Algun dels carrers empedrats més bonics del barri són el Water St, el Main St o el Washington St. A poc a poc, pots anar passejant fins al Bridge St i entrar al barri de Vinegar Hill, una zona traquil·la, sense gran atractiu turístic, però et mostren una cara de Brooklyn diferent, més residencial i amb molt d’encant.
Brooklyn Heights
Brooklyn Heights és una altra de les zones famoses de la ciutat, aquí encara no marxem lluny de les guies de turisme, però tinc un parell de detalls interessants per destacar. Perquè t’ubiquis, Brooklyn Heights, va des del pont de Brooklyn, tot resseguint la riba passant pel Pier 2 i el Pier 5 fins a Atlantic Ave i tancaria, més o menys, per Cadman Plaza West.
Dins dels seus límits hi queda el museu del transport, que tot i no haver-hi entrat, vaig tenir la sort de coincidir amb un dia que treien els autobusos més emblemàtics al carrer.
Aquesta zona de Nova York és molt bonica, perquè està plena de carrers empedrats (brownstones) i de cases residencials al més pur estil de pel·lícula. Brooklyn Heights es va començar a desenvolupar gràcies a la connexió de Manhattan amb Brooklyn a través del ferry, el Fulton Ferry. Això va fer que Brooklyn quedés “molt més a prop” de Manhattan i que moltes famílies adinerades, buscant tranquil·litat, es traslladessin a aquest nou barri de la ciutat, que es coneixia com Brooklyn Village. El Fulton Ferry també porta a Governors Island.
Per l’altra banda, l’arribada del metro va fer que Brooklyn fos, ja, massa accessible per tothom i Brooklyn Heights va anar canviant de veïns, malgrat que sempre ha mantingut aquest aire residencial i de poble tranquil (per dir-ho d’alguna manera). Malgrat tot, que pel camí, va patir demolicions. Una vegada més, els veïns van lluitar per protegir la zona i van aconseguir que la zona estigués protegida com a districte històric, el Brooklyn Heights Historic District.
Antigament, aquest indret altiplà ubicat en un petit turó, d’aquí el nom de Heights, era conegut per Ihpetonga, que pels Lenape, significava un banc de sorra elevat. A poc a poc, es va convertir en zona de granges i fàbriques i ja s’hi podia arribar amb els ferris que funcionaven el 1642, però és cert que fins que Robert Fulton no va regularitzar la ruta del ferri, a partir del 1814, Brooklyn Heights no es va convertir en zona residencial. I per què Fulton va establir aquesta línia regular? Doncs perquè Hezekiah Beers Pierrepont la va finançar? I per què Pierrepont va finançar una línia de ferri? Doncs… perquè tenia una gran extensió de terra en el seu poder que volia partir i urbanitzar.
No hi ha una ruta molt establerta per Brooklyn Heights, més aviat, la gràcia és caminar pels carrers empedrats. Evidentment, un dels atractius més famosos és la Brooklyn Heights Promenade.
Els dos carrers més famós són el Willow St i el Joralemon St. A Willow St trobaràs cases d’arquitectura federal, com per exemple les cases dels números 155, 157 i 159.
Per cert, fixat en els noms dels carrers que tallen Willow St, tens el Pinapple St, el Orange St i el Cranberry St, és a dir, el carrer pinya, el de la taronja i el dels nabius, mola, eh? Ja podríem tenir a Lleida el carrer de la poma, de la pera i del préssec!
A Joralemon St també segueix l’estil de cases de totxana marronosa (brownstone rowhouses). Aquestes cases són d’entre tres i quatre pisos d’alçada amb una escalinata (anomenada stoop, del neerlandès) per arribar al pis principal, que queda elevat del nivell del carrer. Antigament, la part baixa de la casa era la zona de treball dels criats, el primer pis hi havia les zones comunes, com el menjador, i al segon pis els dormitoris residencials. Els criats dormien a la planta superior.
Un carrer preciós és el Grace Court Alley, antics estables (mews) que avui en dia són cases d’alt poder adquisitiu. Aquí hi ha una altra de les particularitats de Nova York i és que resulta que en un dels edificis hi ha la sala de ventilació del metro i serveix com a sortida d’emergència. Però per no trencar l’estètica del carrer, per fora, sembla una casa més, la façana segueix l’estil de les cases veïnes. Què, no em creus, doncs ves al número 58 i comprova-ho per tu mateixa.
Al carrer Middagh St, número 24 hi ha una de les cases més antigues del barri. Una altra curiositat és Plymouth Church, no tant per l’església en si, sinó, per la seva història lligada la història de l’esclavitut. Aquí s’hi refugiaven esclaus i els ajudaven perquè poguessin escapar del país.
Si ets de buscar cases de famosos, al número 70 de Willow St hi va viure una temporada Truman Capote.
I si vols descansar, pots anar a Columbus Park, on trobaràs una altra de les estàtues dedicades a Cristòfal Colon, així com el bonic edifici de Brooklyn Borough Hall, que seria com l’ajuntament del barri.
Per cert, per aquí, també trobaràs caixes al carrer plenes de llibres, roba i altres objectes, a disposició. El famós “per regalar” que sempre t’explico de Stuttgart i que a mi, em sembla una idea genial! Tu no ho vols, però potser algú altre sí!
Green-Wood Cemetery
Si ets de visitar cementiris, tens el Geen-Wood Cementery. Si no ho ets, no et diria que sigui un dels llocs imperdibles de la ciutat, malgrat que diuen que va servir d’inspiració per parcs de la ciutat com per exemple el New York City’s Central i el Prospect Park. El que sí que és interessant és que sàpiguis que la zona de l’actual cementiri va ser un dels punts més importants durant la Guerra de la Revolució, a la Batalla de Long Island.
El Green-Wood Cementery data del 1838, avui en dia està protegit com a National Historic Landmark. Sense cap mena de dubte, la seva porta d’entrada, a la 5th Avenue i 26th street, d’estil gòtic capta l’atenció a qualsevol persona. Un recorregut senzill potser anar passejant tot buscant l’estàtua de Minerva (Altar to Liberty: Minerva) o elCivil War Soldiers’ Monument, és a dir, el monument als soldats de la Guerra Civil, ubicat al punt més alt del cementiri i sortir per la porta de Prospect Park West Entrance i anar, precisament, al Prospect Park.
Prospect Park i Grand Army Plaza
El Prospect Park és un dels parcs més famosos per visitar a Brooklyn i el segon més gran del districte. A part de fer moltes activitats a l’aire lliure, d’un carrusel, de practicar patinatge sobre gel, de gaudir de zones de pícnic i barbacoes també és un lloc ideal per observació d’aus i petits mamífers. Al Prospect Park Audubon Center podràs gaudir d’un centre d’interpretació amb entrada gratuïta, ubicat a la Lefferts, una antiga granja, avui en dia protegida com a patrimoni de la ciutat.
Igual que hem comentat amb el cementiri, la zona del parc, també va ser escenari de la gran batalla de Long Island durant la Guerra de la Revolució.
Dins de la zona del parc també hi ha un zoo, el Prospect Park Zoo.
El Jardí Botànic de Brooklyn, amb la famosa esplanada de cirers provinents del Japó i la col·lecció de bonsais, toca al Prospect Park i l’altre edifici famós i important és el Museu de Brooklyn. Tots dos indrets em queden pendents. L’entrada pel jardí botànic és de $24 i la del museu de $20. Ara ja saps perquè no he visitat cap dels dos museus. Tot i que el museu de Brooklyn, algun dia, suposo que el visitaré.
L’entrada principal al Prospect Parck dona a la Grand Army Plaza, on també hi ha la biblioteca del districte. Diuen que la font de Grand Army Plaza va servir d’inspiració per la font de Friends.
Williamsburg, el barri jueu
Williamsburg és un barri de Brooklyn que s’ha fet famós per tenir una de les comunitats ortodoxes de jueus més tradicionals de la ciutat.
El barri en si, no té grans edificis ni atractius turístics, però realment és molt interessant passejar, respectuosament per la zona habitada per la comunitat jueva hassídica i contemplar com la religió ha parat el rellotge del temps als habitants jueus.
Williamsburg era un barri de fàbriques, que després del tancament d’aquestes es va poblar de pobresa i drogues. Com molts altres barris de New York, els anys 80 va canviar d’aires amb l’arribada d’artistes que buscaven grans espais i barats per dur a terme les seves activitats. Avui en dia, Williamsburg és un barri d’alt nivell econòmic.
Els inicis del barri es remunten en temps dels neerlandesos, quan van fundar Boswijck. Els britànics ho van anglicitzar, anomenant Bushwick. Tota aquesta zona, que es coneixia com a Bushwick Shore, estava poblada per agricultors i ramaders que enviaven els seus productes a Manhattan, a través del ferri. El 1802 el promotor Richard M.Woodhull va comprar 5,3 hectàrees i hi va construir propietats, una de les quals va ser aprovada pel coronel Jonathan Williams. En honor seu, la zona es va conèixer com Williamsburgh, una zona que va créixer ràpidament, independitzant-se de Bushwick i tenint el seu propi ajuntament. El 1855, Williamsburgh ja havia perdut la “h” del seu nom.
El pont de Williamsburg connecta Brooklyn amb Manhattan per Lower East Side i això també va portar nous habitants a la zona de Brooklyn, amb una gran comunitat de llatinoamericans. A prop, tens el Schaefer Esplanade, un bonic parc, amb vista al pont i a Manhattan. L’altre parc remodelat i amb vistes a Manhattan és el Domino Park, que ocupa els terrenys de l’antiga refineria de sucre, Domino Sugar Refinery.
Pels carrers de Williamsburg aniràs trobant murals d’art de carrer, com per exemple a Bedford Avenue amb Broadway.
L’avinguda Lee entre Wallabout Street i Taylor Street, el món s’ha parat. De fet, dels 220.000 residents que viuen a Williamsbrug, 80.000 són jueus. Però els jueus ultraortodoxos viuen en una altra realitat. Uns 57.000 habitants segueixen el grup hassídic de Satmar, que van arribar aquí després de la Segona Guerra Mundial. A la zona de Boro Park, a Brooklyn, també hi ha una altra concentració de jueus hassídics.
Si vols tastar menjar jueu, tens la pastisseria Sander’s al número 159 de Lee Avenue i un altre lloc molt recomanat és el Gill on Lee, també a Lee Ave, però al número 108.
La canalla serà l’única que veuràs amb colors cridaners. Les dones vesteixen colors foscos, negre, gris, marró i blau marí, faldilles per sota dels genolls i camises i jaquetes ben pudoroses i de màniga llarga o com a màxim tres quarts. Les dones casades es rapen els cabells, i llueixen perruques, anomenades sheitel o mocadors. Veuràs les dones passejant amb els carrets i la canalla i per la seva part, els homes, caminant de pressa, amb llargs abrics, el vestit (rekel) el barret i els tirabuixons, anomenats payot.
No et perdis els detalls de la roba que es ven a les botigues, els joguets i els telèfons mòbils que tenen.
Passejar per aquí és totalment segur i, per favor, evita els tours com el de “contrastos” no facis el guiri! Amb aquest tipus de tours només fas que la gent local se senti com en un zoo!.
Evita anar-hi el dissabte, el shabbat, ja que és el dia sagrat pels jueus i et trobaràs totes les botigues tancades. Per un altre costat, és el dia que veuràs el moviment “jueu” és a dir, les famílies anant a la sinagoga i els nens jugant pel carrer.
Greenpoint, Little Poland
Greenpoint és un dels barris del districte de Brooklyn, i és conegut com la petita Polònia per la gran comunitat polonesa, de fet, botigues i negocis estan retolats en polonès i fins i tot pots trobar-hi premsa i revistes de Polònia. És un lloc ideal per passejar tranquil·lament, sense gaire pretensions, però descobrint una zona de la ciutat de Nova York.
Manhattan Avenue és l’avinguda principal, on trobaràs més botigues i negocis, més o menys de Norman Avenue, on precisament hi ha el famós mural del noi amb el jersei de NYC, i Java Street, més o menys, on també trobaràs un altre mural, però aquesta vegada uns esquelets mexicans.
Per aquesta avinguda hi ha lloc emblemàtic com el restaurant Cristina’s o la Old Poland Backery i sbore Greenpoint Avenue, el Karczma, tots tres de gastronomia polonesa. Tots tres, em queden pendents. Si hi vas, deixa un comentari a veure què t’ha semblat.
El carrer Cayler Street també és un dels llocs per passejar una mica, per contemplar l’arquitectura típica del segle XIX o el carrer Kent, amb les típiques cases de totxana.
A prop Brooklyn Expo Center, els caps de setmana a partir de les 11.00h s’hi ubica un mercat, Greenpoint Terminal Market i a India Street, al 48, també trobaràs molts tallers d’artesans.
I mira, si trobes a faltar casa, al Manhattan Avenue al 651, podràs llegir català! Hi ha el restaurant El Born i té la carta en català. No et puc explicar res més, perquè no hi he anat.
Si vols fer un dinar barat, pots passar per algun dels Deli de la zona, comprar un entrepà i anar al WNYC Transmitter Park per contemplar les vistes de Manhattan.
Bushwick
Bushwick, un dels barris de Brooklyn, és d’aquells indrets que et semblarà que estàs passejant per una Nova York diferent. De fet, a cada 3 carrers et semblarà que canvies de ciutat.
L’avinguda principal, plena de locals de moda, llocs de menjar i murals és Starr Street des de Irving Avenue fins a Cypress Avenue només cal que vagis passejant i fent fotografies a la gran quantitat d’art que trobaràs pel carrer.
Un dels punts més enigmàtics és el mercat de les puces, el Bushwick Flea, que hi ha a Wyckoff Avenue amb Willoughby Ave. Aquest mercat obra cada dia de la setmana de 11.00h a les 19.00h. Entra, remena i pregunta els preus, els nois que el porten estan disposats a negociar.
Altres indrets per visitar a Brooklyn
Brooklyn és molt gran, impossible visitar-lo i conèixer tots els seus secrets en una única visita a Nova York. I malgrat que aquesta guia està quedant molt llarga (ja comença a ser una cosa habitual a Fuet i Mate perquè no ens volem guardar cap secret) encara ens queden alguns llocs del qual parlar i algun per visitar.
Fort Greene Park és un parc històric de la ciutat de Nova York. El punt central del parc és el monument als màrtirs de la presó britànica ubicada en un vaixell durant la lluita de la revolució americana. Al Visitors Center trobaràs una petita exposició sobre la història del parc i la fauna i flora, a més a més, de banys gratuïts. Si vols ampliar la informació o consultar l’agenda d’activitats culturals tens el Fort Greene Park Conservancy.
La Little Italy més famosa de NYC és la de Manhattan, bàsicament, un carrer. Però la comunitat italiana és tan gran, que hi ha Little Italy repartides per tots els districtes. A Brooklyn, al barri de Willamsburg, al voltant de l’església de Lady of Mount Carmel, entre els carrers Havemeyer i North 8th, els habitants de la ciutat italiana de Nola, han convertit Nova York en la seva nova pàtria. Durant dues setmanes de juliol es celebra el Giglio Feast i en especial el Giglio Sundays.
Un altre indret que no vam visitar va ser Coney Island, per tant, tampoc vam posar els peus a Astroland amb la seva famosa muntanya russa, construïda el 1927 i que miraculosament encara funciona (amb ensurts pel camí)
Jamaica Bay Wildlife Refuge és un dels altres espais que em falten per passejar.
Museus de Brooklyn
Brooklyn és un dels districtes més rics en cultura de la ciutat de Nova York, malgrat que ells es queixen de que reben una desena part dels subsidis per cultura que rep Manhattan.
Per Brooklyn, a part de museus, també hi ha institucions culturals com la Brooklyn Academy of Music (BAM), una sala d’òpera amb més de 2000 seients o el Brooklyn Technical High School amb el segon auditori més gran de la ciutat.
Nosaltres no vam visitar cap museu de Brooklyn, però això sempre és bo, perquè així tinc una excusa per tornar a visitar New York.
- Brooklyn Museum: $20
- Brooklyn Children’s Museum: $15
- New York Transit Museum: $10
Si en visites algun o si en falta algun a la llista, deixa’ns un comentari
Hauries de Saber per Visitar Brooklyn
Si busques activitats a l’aire lliure, t’aconsello fer-te amic de la pàgina dels parcs de la ciutat NYC Parks, és un lloc ideal per ampliar informació i també per tenir controlada l’agenda cultural dels espais verds.
Evidentment, la web Turisme de la Ciutat de Nova York amb tocs diferents per descobrir la ciutat.
Si vols estar una mica més vinculat amb Brooklyn, pots visitar BrooklynOrg.
El que et fa estalviar diners
- Brooklyn Bridge Park: banys i font d’aigua gratuïta i zona de barbacoa.
- Pier 2: kayak gratis.
- Prospect Park té barbacoes gratuïtes o també pots fer el teu foc, però sempre seguint les normes del parc.
- Fort Greene Park tens banys gratuïts.
Brooklyn és un barri amb molts racons diferents i que s’ha d’anar descobrint passejant sense pressa. Si tens altres racons que vols compartir, no dubtis a deixar-nos un comentari.
Què t’ha semblat aquesta guia (extensa) de què visitar per Brooklyn?
