Diuen que la Avenida Rivadavia és l’avinguda més llarga del món, podria ser-ho, ja que creua tot Capital, des de Plaza de Mayo fins a General Paz i segueix per província passant per Morón, Merlo i Moreno.
Hauries de Saber:
Si no tens ganes de caminar, agafa l’autobus 8 que va per tot el llarg de l’avinguda Rivadavia.
Amb aquesta ruta per la Avenida Rivadavia pretenem descobrir tots els seus secrets.
En situació
L’avinguda va de punta a punta. Durant el primer tram, des de Plaza de Mayo fins al Congreso, és un carrer estret i no és fins que es creua amb Callao que es converteix en l’avinguda que estem tots acostumats.
Podríem dir que és un dels eixos de la ciutat perquè tots els carrers que corren perperdiculars a Rivadavia comencen en aquesta avinguda i quan la creuen canvien el nom, excepte 9 de Julio i General Paz. Per tant, si ens diuen Callao al 100, sabem que hem de caminar una quadra des de Rivadavia direcció nord, ja que si anem en l’altra direcció, ja no serà Callao, serà Entre Ríos.
Hauries de Saber:
Els carrers perpendiculars tenen noms diferents a banda i banda de l’avinguda Rivadavia.
L’avinguda Rivadavia és el zero dels carrers carrers perpendiculars.
El nom de Rivadavia es deu al qui va ser el primer president de las Províncias Unidas del Río de la Plata el 1826, Bernardino Rivadavia.
Monserrat
Per aquesta avinguda podem trobar-hi edificis tan importants com el Banco Nación, la Catedral Metropolitana i el Teatro Liceo, el primer teatre de la ciutat.
També voreja dues de les places importants del centre porteño, com són la Plaza de Mayo i la Plaza del Congreso amb l’edifici del Poder Legislatiu al capdavant. Una de les rutes arquitectòniques que hem presentat, precisament recorre part d’aquesta avinguda, la ruta del modernisme.
Balvanera
Passejant per l’avinguda, en el tram que correspon al barri de Balvanera, podrem veure alguns dels edificis més importants de Buenos Aires del principi del s.XX com la Confiteria del Molino a la cantonada amb Callao, obra de l’arquitecte Francesco Gianotti i una mica més enllà l’edifici de Los Atlantes de Mario Palanti, l’arquitecte que uns anys més tard faria el Palacio Barolo.
Si seguim pujant per l’avinguda, arribarem a Once i passarem pel costat de la Plaza Miserere, on hi ha el mausoleu de Rivadavia.
Després, a la cantonada amb Jean Jaurés ens trobarem amb un edifici d’estil art nouveau, l’Hotel Garay, obra de Icilio Chiocci que data de 1909.
A l’altre costat de carrer hi ha la Casa de los Pavos Reales d’estil eclèctic i de l’arquitecte Virginio Colombo, el mateix que va col·laborar en la decoració del Palacio de los Tribunales.
Almagro, Caballito, Flores i fins a província
L’avinguda segueix per Almagro i a continuació entra al barri de Caballito on hi ha edificis de la segona meitat del s.XX.
Passa pel costat del Parque Rivadavia i de la Plaza Primera Junta fins entrar al barri de Flores on hi ha l’Esglesia de Flores, que l’actual fou obra dels arquitectes Andrés Simonazzi y Tomás Allegrini. I segueix creuant tota la ciutat, fins arribar a “província” i més enllà.
Un cafè per avinguda Rivadavia
Algun dels bars més famosos que podem trobar en aquesta ruta per la avenida Rivadavia son el Bellagamba, que és un bar nocturn. El Café Los Angelitos, una rèplica de l’antic bar que hi havia a la zona i que es va cremar; La Perla, sobre Pueyrredon i la Confiteria Las Violetas, ja a Almagro un clàssic del tè de la tarda. Al barri de Caballito podem fer un cafè al Plaza Cafe o al Coleccionista, tots dos a prop del Parque Rivadavia.
El racó català
Però per mi, el millor tram d’aquesta avinguda és a la seva intersecció amb Ayacucho on hi ha un dels racons més catalans de Buenos Aires. Si aixequem el cap, veurem una cúpula vidriada d’estil modernista i una frase que ens sorprendrà “No hi ha somnis impossibles”, així en català. A l’altre costat de la cúpula hi ha una reixa semblant a la de Gaudí del Parc de Pedrables i és que l’arquitecte de l’edifici, l’enginyer Eduardo Rodríguez Ortega va voler homenatjar al més conegut dels arquitectes catalans.
Al costat d’aquesta casa hi ha la Confiteria Montseny i al costat una casa que ens recorda, lleugerament, la casa dels antifaços, es tracta de la Casa de los Lirios, del mateix Rodríguez Ortega, catalogada d’estil d’art nouveau botànic.
I per tu, quin és el teu racó preferit de l’avinguda Rivadavia?
