Barcelona és la gran capital turística d’Espanya, encara no he conegut ningú que en sentir la paraula Barcelona no m’hagi contestat o que hi ha estat o que li agradaria visitar-la. Avui et descobrim què visitar en dos dels barris més deconeguts de Barcelona, les Corts i Sants.
El que volem és descobrir aquells racons secrets i amagats de la Barcelona desconeguda que no surt a les guies de turisme. La ruta que et convertirà en un expert de la ciutat comtal.
Descobreix dos barris que no et pots perdre si vols entendre la màgia de Barcelona.
Barcelona encara manté l’esperit de poble dels seus barris. Exemples d’això són les Corts i Sants, dos dels barris més autèntics que segueixen mantenint un cert aire d’orgull independent de la ciutat de Barcelona, per això avui t’expliquem què visitar a les Corts i a Sants.
T’animes a descobrir els barris de les Corts i el de Sants?
En aquesta entrada on et mostrem el què pots visitar per les Corts i Sants, començarem per les Corts, un dels barris més desconeguts però amb més encant de Barcelona.
Què visitar a les Corts, barri de Barcelona
En situació
Barcelona ciutat es divideix en districtes i aquests en barris, si parlem del districte de les Corts, ens estem referint al barri de les Corts, al de Pedralbes i al de La Maternitat i Sant Ramon. L’avinguda Diagonal i la gran via de Carles III són les grans artèries d’aquest districte.
Els límits del barri de les Corts són la gran via de Carles III, l’avinguda de Sarrià, l’avinguda Josep Tarradellas i l’avinguda de Madrid amb el carrer de Berlín. De fet la gran via de Carles III el separa del barri de La Maternitat i Sant Ramon que està limitat també per l’avinguda Diagonal, l’avinguda de Madrid i carrer de Collblanc que el separa de l’Hospitalet.
Avui deixem fora de la ruta a Pedralbes, ja que, sense ànims d’ofendre, no té res a veure amb l’esperit de les Corts. Tampoc farem focus al barri de La Maternitat i Sant Ramon, ja que el deixem per visitar amb Pedralbes.
Breu història per parlar al bar
L’actual barri de les Corts va nàixer com un conjunt de masies al voltant de les torrenteres de Collserola. Abans, però, ja hi havia assentaments ibers i romans. Les masies es van unir fins a formar un poble.
Les Corts pertanyia al municipi de Sarrià, fins al 1836 que se’n va separar i es va constituir el municipi independent de les Corts. El 1897 el municipi de les Corts es va convertir en barri de Barcelona, però encara avui manté l’aire i l’esperit originals.
Durant el segle XX les Corts es va omplir de fàbriques, passat del qual encara avui en queden algunes petites petjades com per exemple la fàbrica de Cristalleries Planell i la de cintes Benet i Campabadal. La primera s’ha convertit en un equipament municipal i la segona en la Biblioteca Montserrat Abelló. Amb les fàbriques arriben els obrers i amb ells la necessitat d’habitatge, per això és quan apareixen diverses colònies, com per exemple la colònia Castells, un dels punts de referència al barri industrial que una vegada va ser.
Aquest passat industrial va fer que per la zona s’hi instal·lessin algunes de les cases de les famílies benestants, com per exemple la família Can Deu, fabricants de vins i anisats. Avui en dia, la seva casa, a la plaça de la Concòrdia, és el Centre Cívic Can Déu, un dels edificis més bonics que es poden visitar a Les Corts.
A mitjans del segle XX, el districte va tornar a canviar de cara amb l’edificació del campus de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya, així com amb les instal·lacions del F.C. Barcelona. Aquesta zona forma part del barri de la Maternitat i Can Ramon, on també hi podem trobar el cementiri i tanatori de les Corts.
Ruta per les Corts
Per saber què visitar per les Corts i per Sants, no paris de llegir.
Els espais més autèntics són la plaça de Comas i la plaça de la Concòrdia, dos miratges de tranquil·litat enmig d’una gran ciutat. Així i tot no ens podem oblidar dels records que queden de les Corts industrials, les fàbriques i les colònies.
Sigui com sigui, les Corts és un barri per descobrir, de la Barcelona desconeguda. Si encara no saps que visitar a les Corts, no paris de llegir.
Les places són la vida
La plaça de Comas és on s’hi troba la municipalitat del districte. La plaça rendeix homenatge al fill de Dolors Masferrer, Josep Comas i Masferrer, la família propietària dels terrenys. La casa municipal data del 1884 i va ser inaugurada com a ajuntament del poble de les Corts. El seu arquitecte va ser Antoni Rovira i Rabassa i manté l’estil neoclàssic amb un frontó grec encapçalant la seva façana.
El senyor que està plantat a un costat de la plaça, amb un got a la mà i vestit del segle XIX és Pau Farinetes, un pagès de la masia Can Farinetes i que avui pretén recordar el passat agrari del poble de les Corts.
La plaça de la Concòrdia és un dels nostres racons preferits de les Corts. En el disseny original del poble va ser la que li va tocar tenir l’església principal, la parròquia de Santa Maria del Remei.
La parròquia original de Santa Maria del Remei es va començar a construir el 1846, però no es va acabar fins al 1850. El seu arquitecte fou Josep Oriol Mestres i Esplugas. Durant la guerra civil va quedar totalment destruïda i va ser reconstruïda durant la postguerra.
La casa més famosa de la plaça és Can Deu, propietat d’una família burgesa que regentava una fàbrica de destil·lació d’alcohols. La casa palau data del 1897 i és obra de l’arquitecte Eduard Mercader i Sacanella. L’estil és neogòtic i no podem evitar admirar la torreta amb balcó i el treball de forja. Avui en dia és un centre cívic, per tant podem entrar-hi i imaginar-nos com era la vida de principis del segle XX per una família adinerada.
Hauries de saber:
Armar-se la de Cal Deu prové de l’enrenou que es feia al carregar els carros amb les botes per dur-les de la plaça al port.
A la plaça de la Concòrdia també hi trobem un dels establiments més emblemàtics i desconeguts de Barcelona, la Farmàcia Antiga Oller, que va obrir les portes el 1860. Malgrat el pas del temps i les reformes per adaptar-se a la modernitat encara manté elements originals que la converteixen en un museu viu.
El que queda del poble
A l’antic barri de les Corts no hi queden gaires de les masies que recorden com era els inicis d’aquesta zona aïllada de Barcelona. La masia de Can Rosés, que data del 1716 és un dels pocs exemples vius, tot i que el 1900 va patir una remodelació per adaptar-la als temps de l’època, seguint un estil més de palau.
La zona era propietat de la família Gelabert, els mateixos que van vendre els terrenys per la construcció del centre comercial de l’Illa, amb la sort, que la masia es va salvar i es va reconvertir en una biblioteca pública amb el nom de Can Rosés, fins a l’any 2017.
Les fàbriques que van fer gran el poble
Si marxem de la plaça de la Concòrdia pel costat de l’església, seguint el carrer Dr. Ibánez, al seu encreuament amb el carrer Anglesola ens trobarem amb una casa que si no és perquè mirem cap a dalt, ens passaria de llarg. Seguint pel carrer Anglesola ens trobarem amb l’espectacular porta de l’antiga fàbrica de Cristalleries Panell, avui en dia seu d’equipament municipal.
Cristalleries Planell era una fàbrica de vidres que va treballar des del 1913 fins al 1957. L’empresa, tot i ser una de les més importants d’Europa en vidre artístic, va passar a la història per la coneguda com la “vaga dels nens”. A principis del segle XX era habitual que a les fàbriques hi treballessin dones i nens per tenir mans petites i delicades. El 1925 els nens que hi treballaven es van declarar en vaga denunciant l’explotació que patien i reclamant el pagament de les hores extra.
La portalada de l’antiga fàbrica de Cristalleries Panell és una de les més boniques de la ciutat.
Un altre dels nostres racons preferits del barri de les Corts és el passatge de Tubella, per arribar-hi podem travessar els jardins de Magalí. Aquest parc era el jardí de la masia de can Gasparó i la masia, avui en dia és una escola pública. Ara si, ens endinsem en un carreró estret, de cases baixes i vida de poble al bell mig de la ciutat de Barcelona.
El passatge Tubella ens fa viatjar el 1925 quan Joan Tubella va dividir en parcel·les un terreny per fer-hi cases de dues plantes totes iguals i amb un petit pati a l’entrada pels treballadors qualificats i els comerciants de les fàbriques.
Aquestes cases estaven molt a prop de la fàbrica de Benet i Capabadal, construïda el 1924 i on s’hi elaboraven teixits de seda. El 1984 va tancar les portes i l’edifici va passar a mans de l’ajuntament on avui en dia hi ha la biblioteca Montserrat Abelló i Soler i la seu de l’Ateneu de Fabricació de les Corts.
Al carrer de Castells i al passatge de Piera hi queden algunes de les cases de la colònia Castells. A la fàbrica Castells s’hi produïa hules i vernissos des del 1874. Les cases de la colònia daten del 1923 i estaven destinades a les famílies dels obrers, eren més petites que les del passatge de Tubella i més econòmiques.
El cor del barri de les Corts és el seu Mercat a Travessera de les Corts, obert el 1961 i encara avui en dia batent perquè els veïns i veines hi trobin productes frescos i de qualitat.
Les Corts desaparegudes
De l’antiga Presó de Dones de les Corts, situada al terreny on hi havia la masia de Can Duran, no en queda pràcticament res, però no per això el barri vol oblidar aquest centre de detenció franquista. Per aquest motiu, al xamfrà de Joan Güell i Europa s’hi ha inaugurat un monument i pels carrers s’hi han pintat unes les línies que indiquen el perímetre de l’edifici.
Hauries de Saber:
La Ruta de Memòria Història de les Corts que fa referència a la Presó de Dones.
Una de les presoneres va ser Dolors Masferrer i Bosch, una antifranquista que avui en dia té un carrer al barri, on també hi podem trobar el centre cívic Tomasa Cuevas. Una militant comunista que també va ser empresonada a la Presó de Dones de les Corts, prèviament torturada, que va dedicar la seva vida a lluitar contra el franquisme.
Què més de les Corts
Les Corts és un barri viu, ple d’activitats, cursos, tallers, xarrades i moviment de i per a totes les edats. Si voleu estar al dia de la seva agenda us recomanem el web del Districte de les Corts.
Anem ara al barri veí per espai i per història, anem cap a Sants.
Què visitar a Sants, barri de Barcelona
Si vols seguir sabent què visitar per les Corts i per Sants, no et perdis el que ve a continuació.
En situació
El barri de Sants es troba al districte de Sants-Montjuïc, una barreja de barris i d’estils ben diferents entre ells: Sants, Sants-Badal, Hostafrancs, la Bordeta, la Font de la Guatlla, la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell.
Dins dels límits del barri de Sants hi ha la famosa estació de trens de Sants, un dels punts neuràlgics de Barcelona. Recorrent els carrers que hi ha entre l’avinguda Madrid, la Ronda del Mig, el carrer del Manzanares, el de la Ferreria, resseguint Joanot Martorell, vorejant el Parc Industrial fins a l’avinguda Josep Tarradellas, podrem descobrir tots els secrets de Sants.
El carrer de Sants és la seva artèria principal, un teixit comercial desenvolupat a principis del segle XIX, en l’època de la industrialització.
Breu història per parlar al bar
Durant la revolució industrial catalana, moltes fàbriques es van instal·lar als afores de la ciutat emmurallada de Barcelona. Els pobles com Sants van acollir gran quantitat de fàbriques, la majora relacionades amb el tèxtil i això va comportar un augment de la població.
L’any 1897 el municipi de Sants es va annexionar a Barcelona com un barri més. A partir d’aquí la població de Sants es va multiplicar i es va començar a donar forma al barri que ha arribat fins als nostres dies.
Ruta per Sants
Quan un pensa en Sants, li ve al cap l’estació de trens i la zona del voltant. Allí, ben a prop, hi ha un dels racons màgics de Barcelona, la Plaça Osca i els carrers laterals. La zona s’ha omplert de bars i restaurants de moda amb un ambient molt agradable que gaudeix del clima de Barcelona al carrer. L’únic, però són els preus, un pèl massa elevats, aquelles coses que ha portat la tecnologia i la moda…
No ens podem oblidar de passejar per les antigues fàbriques, algunes de les quals avui en dia s’han recuperat atorgant-los altres utiltitats i passar pel carrer de Sants amb la vista fixada a descobrir cases modernistes, desconegudes per les grans guies de turisme.
El passat agrari
Tot i que ara veiem Sants com un lloc de fàbriques, cases modernistes i trens, en els seus inicis era un conjunt de masies que vivien de l’agricultura i ramaderia. Així com a les Corts i Maternitat encara queda alguna masia en peu, a Sants només queda un petit record, la façana amb el seu rellotge de sol de la Petita Maria, una masia de principis del segle XIX, que podem contemplar al carrer López Catalán.
Les fàbriques i el barri
Sants, com les Corts, va ser un barri obrer de fàbriques i avui en dia els seus habitants volen mantenir-ne el record viu. Per això, l’antiga fàbrica tèxtil d’El Vapor Vell s’ha convertit en un símbol del barri i li han donat una segona vida com a biblioteca pública.
La seva xemeneia encara manté l’aire d’importància que una vegada va tenir.
El Vapor Vell, propietat de Güell, Ramis i Companyia, va ser una de les primeres fàbriques en utilitzar el vapor com a font d’energia. La seva producció va començar l’any 1846 i va tancar portes el 1889, com moltes altres fàbriques catalanes a causa de la crisi del sector cotoner ocasionada per la importació de material de la Xina.
Un altre espai industrial recuperat, però aquesta vegada amb un canvi d’imatge és el parc de l’Espanya Industrial que ocupa els terrenys de l’antiga fàbrica tèxtil Vapor Nou. De l’antiga fàbrica no en queda gran cosa, però per exemple la casa del Mig, que servia d’equipaments socials, avui és un punt d’informació juvenil.
El parc està format per un llac precedit per l’escultura de Neptú i observat per la deessa Venus, situada a terra ferma. El punt més atractiu potser és la gegant escultura d’un drac amb les ales obertes, obra de Andrés Nagel.
La zona senyorial
A la plaça de Sants hi podem trobar la font del Vell, una al·legoria al riu Llobregat que tant ha estat lligat a la història del barri. Aquesta obra de Damià Capeny originalment havia de ser un pedestal en forma de piràmide encapçalada per la deessa romana Minerva i amb una base formada per quatre figures al·legòriques del riu Llobregat, del rec Comptal, del canal d’Urgell i del port. Avui en dia només hi ha la figura del riu Llobregat.
La importància del barri de Sants la trobem a algunes de les cases del carrer de Sants i a l’edifici del seu mercat. El carrer de Sants era la carretera que unia Barcelona amb Madrid i durant el segle XIX s’hi van establir les residències dels comerciants que vivien d’aquesta ruta. Can Jaume Estada al número 54, Can Miquel Tusert, al 130 o la Casa Consol Grassot, al número 145, són alguns dels exemples de cases modernistes de principis del segle XX.
Per la seva part, el Mercat de Sants va obrir les portes l’any 1913 en un edifici modernista tant a l’exterior com a l’interior. L’edifici de l’arquitecte Pere Falqués encara avui en dia manté l’esperit de barri amb les seves botigues de carn, peix i llegums, principalment. Si algú vol conèixer la vida de Barcelona, al mercat que ha d’entrar és en aquest i no al de la Boqueria.
Pels voltants dels mercat queden alguns dels bars de “tota la vida” on els cambrers saluden els parroquians pel nom i saben que demanaran, abans no ho sapiguin ells mateixos.
El moviment obrer
La industrialització va crear una separació de classes diferent de la que s’estava acostumat. Els propietaris de les fàbriques van passar a la ser la burgesia i els obrers, simples peons substituïbles. A poc a poc, els treballadors i treballadores es van unir per reclamar pels seus drets i lluitar contra les desigualtats, cada vegada més notòries entre les classes socials.
A més a més, els petits comerciants veien que se’ls feia difícil mantenir els preus o aconseguir bones adquisicions davant de l’allau fabril i es comencen a unir en diferents cooperatives.
La importància de les fàbriques de Sants, va situar al barri en un dels punts més calents de la revolució obrera. A la fàbrica el Vapor Vell, el juliol del 1855 es va assassinar a Josep Sol i Padrís, el gerent, durant una reunió de negociació salarial. Aquest assassinat va ser una de les guspires per l’inici de la primera vaga general d’obrers tèxtil a Barcelona, amb repercussió a tot Catalunya.
Una de les primeres cooperatives del barri va ser La Lleialtat Santsenca, una cooperativa de consum. L’edifici, al carrer Olzinelles, 31, construït posterior a la fundació de la cooperativa, ha passat per diferents usos fins a arribar als nostres dies, com a equipament municipal a disposició dels veïns i veïnes del barri.
La cooperativa l’Empar Obrer també forma part de la història i del present del barri de Sants. Al carrer Premià, número 15 hi trobem, actualment, la seu de l’Ateneu Popular de Sants en el que havia sigut l’antiga Societat Cooperativa Col·lectiva l’Empar Obrer fundada l’any 1905.
Al carrer Cros hi trobem un altre edifici relacionat amb la vida política, l’Ateneu Batllori. En aquest edifici, del 1877, s’hi va fundar el partit d’Esquerra Republicana Catalana el 1931.
Què més de Sants
Un dels altres punts socials del barri són les antigues cotxeres transformades en un centre cívic. A través del Pas dFructuós Gelabart s’arriba a la Parròquia de Santa Maria de Sants i a la plaça dels castellers. Colla que vesteix una camisa grisa en homenatge als treballadors de les antigues fàbriques tèxtils del districte.
I ara que ja saps què visitar per les Corts i Sants, ja t’has fet la teva ruta per la Barcelona desconeguda? Tens algun altre racó secret? Comparteix-lo amb un comentari.
