Praga (República Txeca)

Praga és la capital de la República Txeca, un dels destins més fascinants d’Europa Central i una ciutat amb un enorme potencial per descobrir més enllà dels circuits habituals.

Praga és una ciutat que es pot visitar de moltes maneres, com a capital històrica d’Europa Central, com a escenari de llegendes o simplement com una ciutat plena de detalls que apareixen a cada cantonada. Aquesta guia de Praga no vol ser una més dins la llarga llista de “què veure a Praga”, sinó una proposta diferent per entendre la ciutat caminant-la.

Si estàs buscant què veure a Praga o simplement Praga què fer, aquí no trobaràs llistes tancades de monuments imprescindibles, sinó una manera d’explorar la ciutat a través de rutes reals, connectant espais, històries i racons que sovint passen desapercebuts.

Visitarem Praga practicant el #turismenogui, una manera de viatjar que posa el focus en el context, les històries i els detalls que normalment passen desapercebuts.

Evidentment parlarem dels llocs emblemàtics com el rellotge astronòmic, el castell i també parlarem del Pont de Carles, però no com sempre. El mirarem d’una manera diferent. I també parlarem de les llegendes de Praga, d’aquella església on encara es conserva la mà momificada d’un lladre penjant d’una corda o visitarem un racó tranquil al centre de Praga.

En situació

Si vols visitar Praga sense “fer el guiri”, necessitaràs com a mínim dos dies sencers de maig, és a dir, dels que a les 21.00h encara s’hi veu. Molt millor si passes tres dies a Praga. Evidentment, pots utilitzar el transport públic, però la meva recomanació és que si et mous pel centre i estàs allotjat a prop, no el necessites. Camina Praga. Camina-la de veritat i observa tots els detalls que apareixen a cada cantonada.

La millor manera de descobrir la ciutat és a peu. Per això aquest contingut està pensat com a rutes per Praga a peu, travessant barris, places i espais que expliquen l’evolució de la ciutat des de la seva fundació fins a la Praga contemporània.

No facis el clàssic recorregut d’anar del punt A al punt B només per fer la foto. Praga no és això. És una ciutat de carrers secundaris, façanes carregades d’història i detalls que sovint passen desapercebuts si no t’hi fixes.

A més, malgrat que el centre és molt turístic, fins i tot massa, sempre hi trobaràs racons on encara es pot viure la ciutat com un local. Una mica com Barcelona abans de convertir-se en un destí massificat.

Geogràficament, Praga és també un punt clau dins d’Europa Central. Si estàs planejant la típica ruta de les ciutats imperials, no t’has de preocupar per les connexions: Praga, Viena i Budapest estan perfectament connectades per tren i autobús, fet que facilita molt aquest itinerari.

A nivell econòmic, Praga és el centre neuràlgic de la República Txeca. Hi concentren la seva seu la major part d’institucions financeres i empreses internacionals, i la ciutat representa aproximadament el 25% del PIB del país.

La història de Praga és fascinant i ajudar a imaginar-se per què avui en dia Praga és una amalgama d’estils arquitectònics que recorda el seu magnífic passat. Els barris del centre i els més turístics, com Staré Město, Malá Strana i Hradčany, són els que tenen la més alta densitat d’esglésies, edificis i símbols per visitar.

Gran part de la Praga actual la hi devem al rei Carles IV de Luxemburg, qui va transformar la vella ciutat en una important capital gòtica al segle XIV, convertint-la en el centre polític i cultural de l’Imperi. Posteriorment, els Habsburg van construir edificis renaixentistes i, després de la Guerra dels Trenta Anys, el barroc, l’estil arquitectònic i decoratiu del moment, va acabar d’engalanar la ciutat.

Breu història per parlar al bar

Farem un resum molt breu per situar-nos en el moment en què Praga comença a ser Praga, com a ciutat històrica i centre de poder. L’objectiu és entendre el context cronològic de la ciutat que visitem avui.

En paral·lel, estem preparant entrades específiques d’història per aprofundir en cada etapa: el Regne de Bohèmia, el Sacre Imperi Romanogermànic, l’Imperi otomà i l’Imperi austrohongarès.

Per fer un petit incís històric, fins al 1198 Bohèmia era un ducat vassall de l’Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, on l’emperador tenia el dret de decidir qui governava a Bohèmia. A partir del 1198, l’Emperador Felip de Suàbia va reconèixer Ottokar I com a Rei de Bohèmia i es va fundar una monarquia hereditària amb una gran autonomia dins de l’Imperi.

Bohèmia va anar agafant importància fins al punt de tenir dret a vot per escollir l’Emperador del Sacre Imperi, essent un dels set Prínceps Electors. I si tenien dret a votar, tenien dret a ser elegits; aquí és quan entra Carles IV, el primer rei de Bohèmia que es va convertir en Emperador del Sacre Imperi. Ell va ser qui va traslladar la capital de l’Imperi a Praga, convertint la seva ciutat natal en una de les ciutats més importants d’Europa.

Carles IV de Luxemburg i la seva relació amb Praga

De fet, Carles IV de Luxemburg converteix el Regne de Bohèmia en un dels més forts d’Europa, però els seus fills gairebé acaben amb tot. A la mort de Carles IV, el seu fill gran, Venceslau IV de Bohèmia, hereta la corona, però mor el 1419 sense descendència. Llavors el seu germà, Segimon I de Luxemburg, puja al tron de Bohèmia, però com que el 1437 mor sense descendència masculina, la dinastia de Luxemburg s’extingeix.

Segimon va tenir una filla, Elisabet, la qual va transmetre els drets dinàstics al seu marit, Albert II d’Habsburg, entrant així els Habsburg per primera vegada al regne de Bohèmia.Tot i això, l’estabilitat no va durar gaire perquè Albert II va morir quan la seva dona estava embarassada. Per “sort” va tenir un fill varó, Ladislau el Pòstum, tot i que tampoc va tenir gaire fortuna i va morir als 17 anys sense descendència.

Aquí comença un període d’inestabilitat on Jiří z Poděbrad és escollit pels nobles com a rei del país; però com que era protestant hussita i no catòlic, el Papa va excomunicar el rei i va empènyer la resta de potències catòliques a aïllar el regne.

El 1471 es va escollir una nova dinastia, en aquest cas els Jagelló, que també governaven Polònia i Hongria, amb la idea de tenir un rei feble perquè la noblesa pogués governar Bohèmia al seu gust. El 1526, la història de Bohèmia es creua definitivament amb els otomans quan el seu rei, Lluís II Jagelló, mor ofegat en un riu durant la retirada de la desfeta de la batalla de Mohács contra els otomans. Això va deixar un nou buit de poder i les portes obertes a l’avançada de l’Imperi Otomà.

Hauries de Saber:

Història de l’Imperi Otomà

Per tal d’aturar l’amenaça de l’exèrcit islàmic, els nobles de Bohèmia canvien d’estratègia i busquen un rei fort econòmicament i militarment per protegir el regne. Així és com escullen Ferran I d’Habsburg, el germà de l’Emperador Carles V del Sacre Imperi i Carles I d’Espanya, el qual governava un imperi global “on no es ponia mai el sol”.

Durant la Segona Guerra Mundial, el 1939, la ciutat va ser ocupada pels alemanys i, posteriorment, va ser alliberada el 1945 per l’Exèrcit Roig. Tot i que els soviètics es van retirar aquell mateix any, el 1948 es va instaurar un règim comunista alineat amb Moscou. El moviment d’oposició d’aquest règim, conegut com la Primavera de Praga de 1968, va oposar-se al Partit Comunista, però la Unió Soviètica va reaccionar enviant els seus tancs i invaint el país. No va ser fins al 1989 que els nous moviments estudiantils van aconseguir impulsar el procés de canvi polític a través de la Revolució de Vellut, posant fi definitivament al règim comunista.

Txecoslovàquia era un estat fundat el 1918 com a resultat de la divisió de l’Imperi Austrohongarès. El país va romandre unit fins a l’1 de gener de 1993, moment en què es va dividir de manera pacífica en dos estats independents: la República Txeca i Eslovàquia.

Què visitar a Praga

La visita turística de Praga se sol concentrar als barris del centre històric: Staré Město, Malá Strana i Hradčany, on es troben pràcticament tots els grans atractius de la ciutat.

Però Praga és molt més que el seu centre monumental, és una ciutat extensa, amb vida pròpia més enllà dels circuits turístics. Si vols descobrir una versió més autèntica i menys “guiri”, val la pena explorar altres barris i acostar-te, per exemple, als mercats de pagesos dels dissabtes, on encara es pot veure el ritme quotidià dels locals.

Com hem comentat al principi, aquest no serà el típic llistat de “què veure a Praga”. Aquesta ruta de què visitar a Praga vol ser diferent, una manera d’entendre Praga a través dels detalls, les històries i el context que sovint s’amaguen darrere dels llocs més coneguts, aportant una mirada pròpia a una ciutat que ja ha estat explicada mil vegades.

Separarem la visita per barris o zones, però començarem amb la Ruta Reial de Coronació, un itinerari imprescindible per descobrir els principals monuments del centre històric de Praga i fer una primera aproximació a la ciutat. I seguim amb l’explicació detallada dels quatre indrets clàssics: la plaça de la Ciutat Vella, el rellotge Astronòmic, el Pont de Carles i el recinte del Castell de Praga.

La ruta reial de coronació

Una manera diferent de descobrir Praga és la ruta reial de la coronació, és a dir, el recorregut que feien els futurs reis de Bohèmia abans de ser coronats. La majoria de gent visita Praga caminant sense saber que estan seguint la Ruta Reial. No és un itinerari turístic, és el camí que feien els futurs reis de Bohèmia abans de ser coronats.

La ruta comença la plaça de la República, a la zona de l’actual Obecní dům (Casa Municipal), un edifici modernista inaugurat el 1912. I no, no és cap error, en aquest mateix espai hi havia el Králův dvůr (Palau Reial), residència dels reis de Bohèmia, que va ser enderrocada a principis del segle XX.

De tota manera, la Casa Municipal continua essent un lloc clau en la història de Praga, ja que aquí es va proclamar la independència de Txecoslovàquia el 1918 i la seva separació de l’Imperi austrohongarès.

De la ciutat al castell: el camí històric de coronació dels reis de Praga.

Els futurs reis sortien del seu palau i entraven a la ciutat emmurallada a través de la Prašná brána, la Torre de la Pólvora. La torre data aproximadament del 1475 i es va construir durant el regnat de Vladislav II. La seva decoració, però, és posterior i correspon al segle XIX, quan es van afegir figures de reis de Bohèmia com: Karel IV, Jiří z Poděbrad i Přemysl Otakar II. També hi apareixen sants patrons de Bohèmia, com Svatý Václav (Sant Venceslau).

Una data curiosa, és que si és cert el que hem dit, que els emperadors sortien de casa i travessaven la torre de les muralles, vol dir que el palau reial quedava fora dels limits de ciutat? Doncs en part sí. En origen, aquella zona era un límit de la ciutat medieval, però al segle XIV, sota el regnat de Karel IV, Praga va créixer enormement i es va fundar la Nové Město (Ciutat Nova) el 1348, envoltant la Ciutat Vella amb noves muralles. La torre, Prašná brána, va deixar de ser una torre exterior de la muralla, per quedar integrada dins dels limits de la nova ciutat.

Un detall curiós per observar, a la part lateral de la torre, a la zona més propera a la Casa Municipal, es pot veure una prolongació amb un forat rodó. En època medieval, aquest tipus d’obertures s’utilitzaven com a latrines o sistemes de descàrrega.

Hauries de Saber:

La latrina de la torre de la Pólvora

La decoració gòtica de la torre és espectacular, entre l’edifici modernista de la casa municipal i aquesta torre, ja tens una bona estona d’observació. Si t’agrada això de tenir vistes, que sapigués que per 200 CZK pots pujar al mirador de la torre de 44 metres.

Després de la torre, només cal seguir el carrer Celetná, un dels eixos principals de la Praga medieval. Aquest carrer connectava la porta d’entrada amb el mercat principal i era un centre comercial molt important, ple de cases de famílies burgeses. Encara avui es poden veure escuts i símbols a les façanes, que substituïen la numeració de les cases.

Al final del carrer s’obre la Staroměstské náměstí, la Plaça de la Ciutat Vella, el centre de la vida pública, política i comercial de la Praga medieval. Durant la ruta de coronació, l’entrada del rei a la plaça era un espectacle en el qual el monarca travessava l’espai mentre la ciutat el contemplava i el reconeixia simbòlicament. No hi havia coronació aquí, però sí legitimació pública del futur rei davant la ciutat.

La Staroměstské náměstí és avui en dia, el centre turístic de Praga, ja t’aviso ara que t’has d’omplir de paciència, perquè està sempre plena de gent, vendors ambulants i turistes fent fotos a tots els detalls. Per no fer extens aquest apartat, seguirem amb la ruta i deixem els detalls de la plaça i els seus edificis per més endanvant, en apartats independents.

En sortir de la plaça, el recorregut continua per carrers estrets fins al riu, per tant, passava per Karlova fins arribar a la plaça, Křižovnické náměstí i finalment al famòs pont de Carles, el Karlův most. Travessar el pont és deixar la ciutat vella amb el poder urbà i la burgesia per adentrar-se al barri del castell, al Malá Strana, a la zona de l’aristocràcia.

El rei passava per la torre de la Ciutat Vella (Staroměstská mostecká věž), la porta de sortida de la ciutat vista com un arc de triomf per a la processó reial i travessava el Pont de Carles en un simbolisme de poder. El pont de Carles va ser una construcció sota el regnat de Carles IV el 1357 , construït desprès que l’anterior pont fos destruït per una riuada. El pont en si i les seves estàtues mereixen un apartat apar, per tant parlarem més endavant.

A l’altra banda del pont comença Malá Strana, el barri de l’aristocràcia i el poder vinculat a Bohèmia. La comitiva reial enfilava el carrer Mostecká ple de cases de personalitats importants, on també és recomanable passejar-lo a poc a poc i fins i tot de pujada i de baixa per no perdre cap detall de les seves façanes.

A prop de l’església de Sant Nicolau (Kostel svatého Mikuláše), la processó iniciava la pujada pel carrer Nerudova. Encara avui es poden veure escuts i símbols a les façanes que identificaven les cases abans de la numeració moderna.

Finalment, la processó arribava al Pražský hrad (Castell de Praga), centre del poder reial, aquí la cerimònia ja es convertia en protocol estatal.

La coronació tenia lloc a la Katedrála svatého Víta (Catedral de Sant Vit). El rei era coronat amb la Corona de Sant Venceslau (Svatý Václav) i jurava protegir Bohèmia, les seves lleis i l’Església. La corona es conserva actualment a la catedral, dins la cambra de la corona, tancada amb 7 claus custodiades per diferents autoritats de l’Estat.

Hauries de Saber:

La corona està sota 7 claus

Per visitar la Catedral de St. Vitus s’ha de pagar entrada i ja et dic ara, que segons l’hora que hi vagis hi ha una cua increïble de gent per entrar. L’entrada costa 200CZK per visitar només la catedral o l’entrada conjunt al recinte del castell que costa 450 CZK. La catedral està oberta de dilluns a dissabte de 9.00h a 17.00h i els diumenges obra a les 12:00h.

Dels detalls tècnics i visites al recinte del castell, en parlarem en un apartat especial.

Plaça de la Ciutat Vella de Praga

Si hi ha un lloc famós de Praga, aquest és la Staroměstské náměstí, la Plaça de la Ciutat Vella. Des de l’edat mitjana ha estat el centre comercial, polític i religiós de la ciutat, i gairebé cada edifici que l’envolta explica un capítol diferent de la història de Bohèmia.

Passejant-hi trobaràs esglésies gòtiques, palaus barrocs, edificis renaixentistes i monuments vinculats als moments més importants de la història txeca. Però la història no només és als edificis; també és sota els teus peus.

Si observes amb atenció el paviment de la plaça, davant de l’Antic Ajuntament, veuràs 27 creus blanques incrustades a terra. Aquestes creus recorden l’execució de 27 líders de la Revolta Bohèmica, el 21 de juny de 1621. Després de la derrota dels nobles protestants a la batalla de la Muntanya Blanca (1620), els Habsburg van voler donar un escarment exemplar als rebels. Entre els condemnats hi havia nobles, cavallers, intel·lectuals i representants de les ciutats bohèmies. Les execucions van tenir lloc públicament en aquesta mateixa plaça i van marcar l’inici d’un llarg període de dominació dels Habsburg sobre Bohèmia.

Un altre detall que sovint passa desapercebut és el Meridià de Praga, marcat al paviment de la plaça. Abans de l’estandardització dels fusos horaris, les ciutats utilitzaven l’hora solar local. Aquesta línia permetia determinar el migdia exacte observant l’ombra projectada per la columna mariana que antigament presidia la plaça. Quan el Sol arribava al punt més alt del cel, la seva ombra coincidia amb aquesta marca, indicant el migdia solar de Praga.

Si ara ens fixem en els edificis de la Plaça de la Ciutat Vella de Praga, tenim, en un extrem de la plaça, l’església de Sant Nicolau, la Kostel svatého Mikuláše una de les més antigua de Praga i ja era nombrada el 1273. L’edifici actual va ser construït durant el segle XVIII sobre una església medieval anterior. El seu interior destaca per la gran cúpula, els frescos i una espectacular aranya de cristall. Durant l’època comunista va tenir un ús ben diferent del religiós: la seva torre va ser utilitzada pels serveis secrets per controlar les ambaixades occidentals situades als voltants.

Gairebé totes les esglésies ofereixen concerts musicals i totes tenen algun reclam particular. L’església de Sant Nicolau afirma que Wolfgang Amadeus Mozart va tocar l’orgue durant una de les seves estades a Praga.

No exactament a la plaça, però amb les seves torres gòtiques que atreuen la mirada de qualsevol turista, hi ha l’església de la Mare de Déu de Týn, la Kostel Matky Boží před Týnem. Aquesta església va ser construïda principalment entre els segles XIV i XVI i va ser durant molt de temps el principal centre religiós dels hussites. Al finals del segle XVII es van dur a terme reformes d’estil barroc. Les dues torres no són exactament iguals; diuen que una representa el principi masculí i l’altra el femení. Al seu interior hi ha la tomba l’astrònom Tycho Brahe. L’orgull de l’església és que té l’organ més antic de la ciutat i data del 1673.

Hauries de Saber:

Tycho Brahe va fer el “mapa” d’estrelles

Tycho Brahe va ser un dels astrònoms més importants de finals del Renaixement i una figura clau en la història de l’astronomia moderna. Era danès de naixement, però la part decisiva de la seva carrera la va fer fora de Dinamarca, especialment a la cort imperial de Praga. El seu gran mèrit va ser la recopilació d’observacions astronòmiques extremadament precises sense telescopi, de fet abans que s’inventés. Va crear el catàleg d’estrelles més exacte del seu temps, base fonamental perquè més tard Johannes Kepler pogués formular les seves lleis del moviment planetari.

Seguim mirant els edificis que envolten la Plaça de la Ciutat Vella de Praga i ara ens fixem en el Palác Kinských (Palau Kinský), l’edifici rococó rosa i blanc que tanca un dels costats de la plaça. L’edifici data del segle XVIII i deu el nom a la família que el va ordenar construir. El detall històric és que aquí va estudiar la secundària Franz Kafka i que el 1948 Klement Gottwald va anunciar des del balcó l’inici del règim comunista a Txecoslovàquia. Avui en dia forma part del circuit expositiu ocasional de la National Gallery.

La veritat és que a Kafka l’escola li quedava molt a prop, ja que la seva família va viure durant molt temps a la Dům U Minuty, en català la Casa de la Minuta, l’edifici del costat de l’Ajuntament amb l’esgrafiat típic del renaixement txec.

La Dům U Kamenného zvonu, la Casa de la Campana de Pedra, és un edifici que data del segle XIII i és un dels pocs exemples d’arquitectura gòtica residencial que es conserven a Praga. La casa està al costat del Palau Kinský. Des del 1988 és part de la Prague City Gallery amb un cost de 200CZK l’entrada

A la Plaça de la Ciutat Vella de Praga hi ha dos monuments que destaquen especialment. Un és el monument dedicat a Jan Hus, un reformador religiós txec que va criticar la corrupció de l’Església i va defensar una reforma del cristianisme més d’un segle abans de Martí Luter. L’any 1415 va ser declarat heretge i cremat a la foguera durant el Concili de Constança. La seva mort va provocar les Guerres Hussites i el va convertir en una de les figures més importants de la identitat txeca. El monument actual es va inaugurar el 1915, coincidint amb el cinquè centenari de la seva mort. El monument de pedra i bronze, va ser realitzat per Ladislav Šaloun.

A l’altra banda de la plaça hi ha la Columna Mariana. La columna original es va erigir al segle XVII després de la Guerra dels Trenta Anys, com a agraïment a la Verge Maria per la suposada protecció de la ciutat durant la defensa contra les tropes sueques. Però amb el temps va adquirir un significat molt diferent, ja que es va convertir en un símbol de la victòria dels Habsburg i de la re-catolicització forçada de Bohèmia després de la derrota dels protestants a la Batalla de la Muntanya Blanca (1620).

Per això, quan Txecoslovàquia es va independitzar el 1918, la columna va ser enderrocada per la població, ja que representava l’opressió imperial i religiosa. Després de més d’un segle de debat històric i identitari, la columna va ser reconstruïda el 2020, fet que encara avui genera opinions dividides entre els mateixos txecs.

Orloj, el rellotge astronòmic

El rellotge astronòmic de Praga (Pražský orloj) és una de les atraccions més visitades de la capital txeca i un dels rellotges medievals més famosos del món. Es troba a la façana de la Staroměstská radnice és a dir l’Antic Ajuntament, a la plaça de la Ciutat Vella, i funciona des de l’any 1410, cosa que el converteix en un dels rellotges astronòmics en funcionament més antics del planeta.

L’edifici en si és una magnífica mostra d’arquitectura gòtica i mereixeria una anàlisi artística i històrica per si sol. Pots entrar al vestíbul de l’edifici, on hi ha l’oficina d’informació turística. Si pagues l’entrada de 350CZK, pots visitar l’interior i pujar a la torre, de gairebé 70 metres d’alçada, construïda al segle XIV.

Antigament, la Staroměstská radnice era el lloc on es reunia el consell de la ciutat i es prenien les principals decisions polítiques. La Ciutat Vella va obtenir el permís per establir la seva casa consistorial l’any 1338. L’edifici actual és el resultat de diverses ampliacions successives, ja que amb el temps es van anar adquirint i integrant les cases veïnes.

La torre que avui allotja el rellotge astronòmic es va completar al segle XIV com a símbol del poder de la ciutat. El rellotge s’hi va instal·lar l’any 1410 i es va convertir en una demostració de prestigi, coneixement científic i capacitat tecnològica.

Una de les curiositats més conegudes és que cada hora en punt s’activa el mecanisme i apareixen les figures dels dotze apòstols, que desfilen en una petita processó mecànica davant dels visitants. Les figures actuals daten de la reconstrucció posterior a la Segona Guerra Mundial que es va fer el 1947.

A l’exterior del rellotge també hi ha quatre figures al·legòriques. La Vanitat, representada per un home que es mira al mirall. L’Avarícia, representada per una figura aferrada als diners. Els plaers terrenals i la temptació, representats per una figura oriental amb un instrument musical. I per últim, la Mort, representada per un esquelet que toca una campana que ens recorda que ens queda una hora menys per trobar-la.

Hauries de Saber:

El temps s’esgota. Cada hora que passa és una menys

La lectura moral de les figures és forá clara, ni l’obsessió per l’aparença, ni la riquesa personal, ni els plaers terrenals poden evitar la mort. Tot és temporal. L’única certesa és que algun dia morirem.

Durant segles es va explicar una història força sinistra sobre el rellotge. Segons la llegenda, les autoritats de Praga haurien deixat cec el mestre Hanus, considerat durant molt temps el creador de l’Orloj, perquè no pogués construir una obra semblant en cap altra ciutat. La història continua explicant que, com a venjança, va introduir la mà dins del mecanisme i va provocar una avaria tan greu que el rellotge va quedar aturat durant anys.

La part astronòmica del rellotge és un autèntic mapa medieval del cel. L’esfera principal funciona segons el model geocèntric de l’univers, és a dir, amb la Terra al centre, tal com es creia a l’edat mitjana. El cercle central representa la Terra observada des de Praga, mentre que al seu voltant giren el Sol, la Lluna i les diferents línies temporals.

El Sol, en el seu moviment al voltant del disc principal indica quina part del dia estem segons el color en que es trobi, el blau fosc és la nit, el blau clar és l’alba i el vermell el dia.

La Lluna gira sobre si mateixa i mostra les seves fases: nova, creixent, plena i minvant.

El rellotge mostra simultàniament diversos sistemes horaris. L’hora actual, és a dir, un dia de 24 hores amb la mitjanit que separa un dia de l’altre. Les hores bohèmies antigues, que comptaven les hores des de la posta de sol. Les hores babilòniques, que dividien el temps de llum en dotze parts variables segons l’època de l’any.

Et deixo un enllaç on podràs jugar amb la versió del rellotge interactiu.

A la part inferior hi ha un gran calendari decorat amb escenes dels mesos de l’any, activitats agrícoles tradicionals i signes del zodíac. La versió actual és una còpia de l’obra creada pel pintor Josef Mánes al segle XIX.

En resum, el rellotge astronòmic de Praga és molt més que un rellotge. Per als habitants de l’edat mitjana era una representació de l’univers tal com l’entenien.  La part astronòmica mostra l’ordre còsmic. La figura de la Mort recorda l’ordre moral. I la seva ubicació a la façana de l’ajuntament simbolitza l’ordre polític de la ciutat. Tot plegat converteix l’Orloj en una de les obres d’enginyeria medieval més fascinants que es poden veure a Praga.

Pont de Carles

Si ja hem parlat de la plaça de la Ciutat Vella i del rellotge astronòmic com a dos indrets imperdibles de què visitar a Praga, ara queda encaminar-se cap al Pont de Carles, un altre de les estampes més fotografiades de Praga. Però com hem comentat, en aquesta guia per visitar Praga intentarem fixar-nos en detalls i donar-li un marc històric per entendre de què estem parlant.

El Pont de Carles de Praga (Karlův most) és un dels símbols més importants de la ciutat i un dels ponts medievals més famosos d’Europa. Connecta la Ciutat Vella amb el barri de Malá Strana i ha estat, durant segles, una de les principals vies de comunicació de Praga. La seva construcció es va inciar per ordre de Karel IV, és a dir, Carles IV i va substituir un antic pont que s’havia derrumbat a causa d’una riuada el 1342.

Diuen que per evitar que el pont tornés a caure es va utilitzar una recepta especial per fer el morter: clares d’ou, llet, vi i cervesa. La llegenda va durat tant temps que es va fer un estudi de la universitat i si bé van constrastar que no s’havia utiltizat ous, si que van trobar traces de llet i vi.

La llegenda explica una cosa ben curiosa i és que Carles IV va enviar un decret a tota la població de Bohemia que enviés ous i vi a Praga. La gent van enviar ous durs per evitar que es trenquessin i formatge mató i llet, perquè van pensar que la gent tenia gana. En fi, que al final, per tal de poder-ho aprofitar, els habitants de Praga, van posar farina i van fer un pastís, el famòs Trdlo, que avui veuràs per tot el centre.

La primera pedra del pont es va col·locar en una data que s’ha fet famosa per la seva càrrega simbòlica: 9 de juliol de 1357, a les 5:31 del matí. 1357 9 7 5 31

Aquesta seqüència palindròmica simbolitzava l’harmonia universal, l’equilibri entre l’ordre terrestre i el celeste i l’estabilitat del poder imperial.

Hauries de Saber:

L’hora exacta de la primera pedra del Pont de Carles té una raó de ser.

El Pont de Carles no només tenia una funció pràctica, si no que també era un espai simbòlic protegit per la religió i la política. Està decorat amb una de les col·leccions d’escultures barroques més importants d’Europa, afegides principalment entre els segles XVII i XVI. La majoria de les 30 figures figures estan vinculades de Sant de Bohèmia, la Contraforma religiosa i les ordres religioses actives a Praga al moment de la decoració.

La presència dels sants va convertir el pont en un espai simbòlic de poder i fe on els sants protegeixen la ciutat de qualsevol tipus d’amenaça.

Un dels grups més impressionants és el de la Crucifixió, també conegut com el “Calvari”, on Crist apareix flanquejat per la Mare de Déu i Sant Joan, essent una de les escenes més antigues del pont.

Una de les figures més famoses és la de Sant Joan de Nepomucè, el reconeixeràs perquè és el sant porta una aurèola al voltant del cap amb cinc estrella amb cinc puntes, que simbolitzen el miracle que el va delatar com a sant. La llegenda diu que aquestes estrelles van aparèixer de manera miraculosa al riu Vltava just després de la seva mort.

I és que resulta que Joan de Nepomucè era el confessor de la reina Sofia de Baviera i com que es va negar a revelar secrets de confessió al seu marit, el rei Venceslau IV de Bohèmia, aquest va decidir torturar-lo i llençar-lo des del pont al riu Vltava.

Avui en dia, l’estàtua de Sant Joan Nepomucè és un d’aquells lloc guiris que la gent toca per què un altre ha tocat i un altre ha dit que porta sort i un altre ha tocat, etc. En fi, l’estàtua va ser la primera que es col·locar al pont i data de l1683. En una de les plaques del pedestal de bronze, hi ha la figura de Sant Joan amb la Reina Sofia i un gos, aquests son els dos punts que has de tocar per tenir bona sort.

Al lloc on s’estima que van tirar Sant Joan al riu hi ha una reixa metàl·lica i avui en dia s’ha convertit en l’altre punt clau per als visitants, ja que tocar-la porta sort. Però atenció que ho has de fer seguint un patró. La mà esquerra a la reixa, la mà dreta al Sant i després formules un desig. En fi…

Una altra de les escultures simbòliques del pont de Carles de Praga és la del Cavaller Bruncvík, afegit posteriorment, al segle XIX. De fet, el Cavaller Bruncvík és l’estàtua número 31, diu la llegenda que el cavaller va viatjar pel món, en busca d’aventures, amb l’objectiu de canviar el símbold de l’escut d’armes, que en aquells temps era una àliga. Bruncvík va viatjar amb la seva espasa, i en una de les seves aventures va veure un lleó lluitant contra un drac, tot i que el lleó va guanyar, va quedar malferit i Bruncvík el va curar. El lleó, a canvi el va acompanyar per sempre més i ara é sel símbol de l’escut d’armes de Bohèmia.

Però la història no acaba aquí, diu la llegenda que va amagar la seva espasa en un dels pilars del pont. L’espasa era màgica i ella sola era capaç de degollar enemics. Així que l’espasa descansa, i només sortirà quan el regne la necessiti de nou.

El pont està flanquejat per dues torres d’entrada. La torre més alta, coneguda com a Malostranská mostecká věž, la del costat de Malá Strana, data de la segona meitat del segle XV i va ser construïda durant el regnat de Jiří z Poděbrad. En canvi, la torre més baixa i antiga, la Nižší malostranská mostecká věž, d’estil gòtic, data del segle XIV i va ser encarregada per Carles IV com a part del projecte original del Pont de Carles.

Totes dues torres es poden visitar i funcionen també com a miradors sobre el riu Vltava, la Ciutat Vella i el Castell de Praga. L’entrada a la torre gran costa 200 CZK i la de la torre petita 250 CZK. Si tens previst visitar-les totes dues, existeix una entrada combinada per 340 CZK.

Un detall curiós és que, si et fixes bé en les pedres de la base de la torre més antiga, hi podràs veure diverses marques gravades. Tradicionalment s’ha dit que aquestes marques van ser fetes pels cavallers i soldats que hi esmolaven les espases abans de travessar el pont.

També val la pena aixecar la vista cap a la decoració de les torres. La torre gòtica conserva una rica iconografia vinculada al poder de la dinastia Luxemburg, amb representacions de Carles IV, del seu fill Venceslau IV i dels patrons de Bohèmia, convertint-la en una autèntica porta triomfal medieval d’entrada a la ciutat.

Zones de Praga per visitar

Fet els imperdibles de Praga, però d’una manera diferent, ara seguim explorant la ciutat en aquesta guia de què visitar a Praga.

Křižovnické náměstí, entrant al Pont de Carles

Just abans de creuar el Pont de Carles, trobem la plaça Křižovnické náměstí, és a dir, la plaça dels Cavallers de la Creu, un dels punts més simbòlics de la connexió entre la Ciutat Vella i Malá Strana. Aquest espai ha estat durant segles una zona de pas clau de les processons reials, inclosa la ruta de coronació dels reis de Bohèmia.

La plaça porta el nom del monestir dels Cavallers de la Creu amb l’Estrella Roja, Klášter křižovníků s červenou hvězdou, una de les ordres militars i hospitalàries més antigues de Bohèmia, encara avui activa i l’únic orde religiós i militar fundat a Bohèmia. Aquest monestir, situat just al costat del pont, ha estat durant segles un centre religiós, hospitalari i administratiu molt important. L’orde es dedicava a l’assistència de malalts i al servei del pont i de la ciutat, i encara avui conserva la seva presència històrica en aquest espai.

La història dels Cavallers de la Creu amb l’Estrella Roja està envoltada de llegendes que encara avui formen part de la identitat de l’orde. Segons la tradició, els seus orígens es remunten a l’època de les croades, quan van sorgir institucions dedicades a atendre cavallers ferits i pelegrins malalts a Terra Santa. Inspirada per aquest model hospitalari, Santa Agnès de Bohèmia va fundar a Praga, l’any 1237, una confraria assistencial que acabaria convertint-se en l’Orde dels Cavallers de la Creu amb l’Estrella Roja, l’únic orde religiós i militar originari de Bohèmia.

La seva espiritualitat gira entorn de la creu i de la Passió de Crist. Una de les escenes més representades per l’orde és el descobriment de la Vera Creu per Santa Helena, mare de l’emperador Constantí. Aquest episodi simbolitza la importància que els cavallers donaven al sacrifici, al servei i a l’atenció dels més vulnerables.

Una altra llegenda explica que els primers cavallers haurien estat antics croats retornats de Terra Santa que van ser acollits per Santa Agnès a Praga. Tot i que els historiadors consideren aquesta història més simbòlica que no pas literal, va servir durant segles per reforçar el caràcter cavalleresc de l’orde. Segons la tradició barroca, aquests croats van ser rebuts amb arengades i cervesa negra, una anècdota que encara avui es recorda en algunes celebracions de la comunitat.

L’església barroca de Sant Francesc Serafí, Kostel svatého Františka Serafinského, forma part del complex dels Cavallers de la Creu amb l’Estrella Roja i va ser consagrada a finals del segle XVII. A l’interior destaca el segon orgue més antic de Praga, que data del 1702. El primer, construït el 1673, es troba a l’església de Kostel Matky Boží před Týnem, a la Plaça de la Ciutat Vella.

A l’exterior de l’església de Sant Francesc Serafí hi ha l’escultura del patró de Bohèmia, Sant Venceslau, una de les figures fundacionals de la identitat txeca.

L’altre gran edifici de la plaça és Kostel Nejsvětějšího Salvátora, l’església de Sant Salvador, una de les esglésies protestants més importants de Praga, construïda inicialment a principis del segle XVII. L’església de Sant Salvador és la principal església del complex del Klementinum, un immens conjunt d’edificis que ocupa gairebé tota una illa entre la Ciutat Vella i el riu Vltava. Fou un centre jesuïta d’estudi i on es va desenvolupar la vida acadèmica de la Universitat de Praga en època jesuïta.

El començament de la construcció del Klementinum està estretament vinculat a l’arribada dels jesuïtes a Praga el 1556. A partir d’aquell moment, van anar construint progressivament un gran complex sobre el lloc d’un antic monestir dominic, d’aquí el nom de Sant Climent, fins a convertir-lo en un dels conjunts barrocs més grans d’Europa. Entre 1560 i 1726, l’orde jesuïta va anar aixecant el complex fins a donar-li la forma que, en gran part, ha arribat fins avui. Les ampliacions posteriors dels segles següents van ser menors i no van alterar de manera significativa el conjunt original.

La construcció va durar gairebé 170 anys, fet que explica la combinació d’estils i espais que s’hi poden observar. Ja al segle XX, entre 1924 i les dècades posteriors, es va iniciar una important restauració dirigida per l’arquitecte Ladislav Machoň per adaptar el Klementinum a les necessitats de la Biblioteca Nacional, universitària i tècnica.

La importància històrica del lloc és remarcable: aquí s’hi van fer activitats acadèmiques rellevants i concerts de figures com Wolfgang Amadeus Mozart. El 1775 s’hi va instal·lar una torre astronòmica i es van començar a recollir dades meteorològiques, essent el punt d’observació meteorològica encara en ús més antic d’Europa.

Hauries de Saber:

La torre metereològica en actiu més antiga d’Europa

Els punts a destacar són la visita guiada, per 380 CZK, a la Biblioteca Barroca, la Torre Astronòmica o la Capella dels Miralls; una experiència molt recomanable. Per cert, val la pena reservar entrada o et quedaràs sense. Atenció al truc: 50% de descompte cada dia per als dos primers tours, a les 9:00 en anglès i a les 9:30 en txec. Avui forma part de la Biblioteca Nacional de Praga.

Annexades al Klementinum hi ha l’església de Sant Climent, Kostel svatého Klimenta, i la de la Mare de Déu dels Àngels, en txec Panny Marie Andělské.

Però tornem a la plaça Křižovnické, perquè no podem marxar sense parlar del senyor que va convertir Praga en la ciutat que avui veiem. Carles IV va ser el gran impulsor de la ciutat al segle XIV: va fundar la Ciutat Nova (Nové Město), va ordenar la construcció del Pont de Carles i va convertir Praga en capital imperial del Sacre Imperi Romanogermànic. L’escultura que hi ha a la plaça el representa com a emperador, recordant el seu paper de fundador de la Praga gòtica i del seu programa polític i simbòlic.

Si et fixes bé, a prop de l’estàtua de Carles IV, al terra, hi ha unes marques rodones que indiquen el traçat de l’antic pont de Judit, el que hi havia abans de la construcció del Pont de Carles. El pont de Judit va ser construït al segle XII, va ser el primer pont de pedra sobre el riu Vltava, però la inundació del 1342 se’l va emportar.

Evidentment, en una ciutat plena d’esglésies i museus, a la Křižovnické náměstí no hi podia faltar un museu, en aquest cas, el Museu del Pont de Carles explica la història de l’emblemàtica construcció amb un cost de 220 CZK.

Per travessar el pont, hauràs de passar per la torre, la Staroměstská mostecká věž, construïda al segle XIV per ordre de Carles IV i dissenyada per Petr Parléř com a porta cerimonial d’entrada al Pont de Carles, el simbòlic arc del triomf de Praga. Avui en dia és un dels miradors de la ciutat, amb entrada de 250 CZK.

Ja que som per aquí, abans de travessar el pont, ens podem arribar al carrer Novotného lávka. En aquest punt hi trobem la Staroměstská vodárenská věž, la torre de l’aigua de la Ciutat Vella, construïda per subministrar aigua a fonts i edificis del centre històric i també per ajudar en la lluita contra els incendis.

Al final del passeig, tocant al riu, hi ha el Museu de Bedřich Smetana, dedicat al gran compositor txec considerat el pare de la música nacional. L’entrada al museu costa 70 CZK. Just davant del museu hi ha una escultura del compositor, que permet posar-li cara mentre es contempla el paisatge del riu i el Pont de Carles.

Josefov, el barri jueu

Com passa en moltes ciutats europees amb història medieval, també a moltes ciutats catalanes, la comunitat jueva de Praga vivia dins un espai propi dins de la ciutat Vella, separat de la resta de la ciutat, però plenament organitzat.

Durant l’edat mitjana, els jueus tenien permís per viure a la ciutat, però sempre en barris delimitats, el que nosaltres anomenem “calls”. Dins d’aquests espais, la comunitat s’autogestionava segons les seves pròpies lleis religioses, amb la figura del rabí com a màxima autoritat espiritual i comunitària i qui era el representant dels jueus en el govern local de la ciutat.

Avui, el barri jueu de Praga es pot visitar lliurement des de l’exterior, o bé amb entrada als espais interiors del Museu Jueu de Praga. També hi ha nombrosos tours guiats que expliquen la seva història en profunditat. El bitllet d’entrada al Museu de Praga inclou la visita a les quatre sinagogues, Maisel, Pinkas, Old-New and Spanish Synagogue, i al vell cementiri. El bitllet costa 600 CZK, uns 24 €, però el pots utilitzar durant tres dies. Per tant, si el tema t’interessa, potser és una bona opció, tenint en compte que pagues uns 6 € per cada edifici.

Passejar pel barri jueu de Praga és viatjar al passat. El barri conserva diverses sinagogues històriques, algunes de les més antigues d’Europa encara en peu.

La primera parada d’aquesta ruta és la Sinagoga Vysoká, utilitzada des del 1568 fins a la Segona Guerra Mundial. Actualment ha recuperat la seva funció religiosa i torna a ser utilitzada per la comunitat jueva ortodoxa de Praga.

La Staronová synagoga (Sinagoga Vella-Nova) és la sinagoga en ús més antiga d’Europa. Data del 1270 i, a part del fet que encara està en ús, destaca perquè s’ha conservat l’edifici de planta medieval i d’estil gòtic. El nom és curiós, però és clar: en el seu moment va ser la Nova Sinagoga, però quan al segle XVI es va construir una nova sinagoga, aquesta va passar a ser la Vella-Nova sinagoga.

Hauries de Saber:

La llegenda del Gòlem

Aquí tornem a fer un parèntesi en un detall curiós i és que a la Vella-Nova sinagoga hi ha tancat amb clau el Gòlem. Els gòlems són estàtues de pedra o fang, altes, que tenen la propietat de transformar-se en la forma física de qui vulgui. No tothom les pot fabricar, però sembla que el rabí de Praga, Jehuda Löw, va poder crear-ne amb fang del riu Moldava per protegir la comunitat jueva de les persecucions que patien. El problema va ser que el Gòlem va aconseguir una força incontrolable i, per evitar danys majors, el rabí Löw el va convertir en pols i va tancar les seves restes a les golfes de la sinagoga Vella-Nova. A la part del darrere de la sinagoga, veuràs unes escales que no porten enlloc. Aquí hi havia la porta de les golfes, que es va tapar per protegir les restes del Gòlem. El rabí Löw està enterrat a l’antic cementiri jueu, ben a prop de la Vella-Nova sinagoga, i avui en dia rep peticions de tot tipus per fer miracles.

Seguint el carrer U Starého hřbitova, s’arriba al nucli més impactant del barri, l’antic cementiri jueu, un dels cementiris jueus més importants d’Europa. Aquest cementiri va estar en funcionament aproximadament des del segle XV fins al 1786, quan es va tancar per falta d’espai.

La Sinagoga Klausen és la més gran de les sinagogues petites situades al costat del cementiri jueu. Històricament estava vinculada a la vida quotidiana de la comunitat: rituals, educació religiosa i explicació de tradicions.

Just al costat del cementiri es troba el Ceremonial Hall, vinculat a les pràctiques funeràries i rituals de la comunitat jueva. L’edifici va ser construït entre el 1906 i el 1907 amb una façana d’estil neoromànic. Al seu interior s’hi duia a terme el ritual de la Tahara, de purificació de les ànimes dels difunts. El Ceremonial Hall forma part del bitllet conjunt del Museu Jueu.

Evidentment, també hem de visitar la Sinagoga Maisel ja que és una de les grans sinagogues històriques del barri jueu. Va ser construïda a finals del segle XVI sota el patrocini de Mordechai Maisel, una de les figures més influents de la comunitat jueva de la ciutat, que va aconseguir un alt nivell d’autonomia i prosperitat econòmica.

La Sinagoga Pinkas era originalment era una sinagoga familiar del segle XVI, però avui ha esdevingut un espai de memòria. A les seves parets hi ha inscrits els noms de més de 70.000 jueus de Bohèmia i Moràvia deportats durant l’Holocaust, convertint l’espai en un record permanent i silenciós.

Per completar la visita al barri jueu, ens hem de dirigir cap a la Španělská synagoga, la Sinagoga Espanyola, que data del 1868 i té estil morisc. Es creu que aquesta sinagoga es va construir en el lloc de l’antiga Vella sinagoga, però va quedar petita.

Per connectar els dos indrets, podem passar pel carrer Široká, un carrer amb edificis preciosos, com per exemple el que trobem a la cantonada amb Pařížská, amb una magnífica estàtua de Sant Jordi.

Una mica més amunt hi ha l’església de l’Esperit Sant (Kostel Svatého Ducha), una església gòtica construïda al segle XIV durant el regnat de Carles IV. És una de les esglésies més antigues del barri i destaca per la seva sobrietat exterior, molt diferent de les esglésies barroques que dominen altres zones de Praga. Originalment formava part del convent de les clarisses i ha tingut diverses funcions al llarg dels segles, incloent-hi usos religiosos i educatius.

Entre la sinagoga i l’església de l’Esperit Sant hi ha el famós monument a Franz Kafka, de l’escultor Jaroslav Róna. El monument té un fort simbolisme: Kafka està assegut damunt les espatlles d’una figura gegant sense cap, que alguns interpreten com una representació del seu pare o, més àmpliament, del sistema de poder i la burocràcia que apareix constantment a la seva obra.

Hauries de Saber:

El simbolisme del monument a Franz Kafka

A més a més, si t’hi fixes al terra, hi ha la silueta d’un escarabat. Aquesta referència és directa a “La metamorfosi”, una de les seves obres més conegudes, on el protagonista es desperta transformat en un insecte. L’escultura, per tant, no només representa l’autor, sinó tot el seu univers literari: la incomoditat, l’angoixa i la relació amb una societat opressiva.

Per tancar aquesta ruta, ben a prop hi ha l’església de Sant Salvador (Kostel Nejsvětějšího Salvátora), és una església d’estil renaixentista tardà i primer barroc, construïda al segle XVI i vinculada a la Companyia de Jesús (jesuïtes). Forma part del complex del Klementinum, un dels centres intel·lectuals més importants de la ciutat durant l’època imperial. L’interior destaca per la seva amplitud i per haver estat un espai clau en la Contrareforma a Bohèmia, quan l’Església catòlica va reforçar la seva presència a la regió.

El silenci dins del centre de Praga

Si vols escapar de l’ambient turístic sense sortir del centre de Praga, et recomano visitar les ruïnes de l’antic monestir de Sant Francesc.

Abans, però, fem una petita ruta començant a Havelské náměstí, una plaça petita ocupada per l’església de Sant Castulus, Kostel svatého Haštala, una església gòtica amb elements romànics i barrocs que té la particularitat de ser l’única església del país consagrada a Sant Castulus.

Sant Castulus va ser un màrtir cristià del segle III, suposadament vinculat a la cort imperial romana com a funcionari. Va ser perseguit durant les persecucions de Dioclecià i és venerat com a protector de la fidelitat i de les comunitats cristianes primerenques.

D’aquí seguirem per Anežská, per arribar-nos al Convent de Santa Agnès de Bohèmia, però abans, al carrer Anežská podrem veure la casa més petita de la ciutat, al número 1043/4.

El Convent de Santa Agnès de Bohèmia, Klášter svaté Anežky České, va ser fundat al segle XIII com un dels primers convents franciscans femenins de la regió. Va ser impulsat per Santa Agnès de Bohèmia, filla del rei Ottokar I, una figura clau en la cristianització i el desenvolupament cultural del país. Durant segles va tenir usos diversos, però avui és un espai cultural vinculat a la Galeria Nacional de Praga.

Ben pròxims al convent, hi ha dues esglésies. D’una banda, l’església de Sant Francesc, Kostel svatého Františka, i de l’altra, l’església de Sant Salvador, Kostel Nejsvětějšího Salvátora. Ambdues formen part del paisatge religiós històric de la zona i reflecteixen la importància del paper espiritual a Praga al llarg dels segles.

Si busques un racó tranquil, ideal per descansar, fer el pícnic de dinar o senzillament gaudir del silenci, entra a les ruïnes del Klášterní zahrada. És un d’aquests espais amagats on Praga baixa el volum: jardins, murs antics i restes monàstiques que funcionen com una illa de calma dins del centre històric.

Dos racons pròxims de la zona són el magnífic edifici del Ministeri d’Indústria i Comerç, just davant del riu. És un exemple interessant d’arquitectura administrativa monumental del segle XX, que contrasta amb els edificis històrics del voltant.

I també la curiosa escultura de la figura humana que penja dels fils al carrer Dlouhá. Es tracta de l’escultura coneguda com “Revolució”, de l’artista txec David Černý, un dels creadors més provocadors de la ciutat. L’obra mostra una figura humana suspesa a l’aire, penjada per fils, amb un moviment entre caiguda i levitació, que dona una sensació de fragilitat de la llibertat.

Per Praga anirem trobant altres obres d’aquest artista, cap d’elles ens deixarà indiferent. Què per cert, té un museu, el Musoleum, amb una entrada de 300 CZK, i fins i tot l’ha decorat un apartament per poder-s’hi allotjar. La veritat és que recorrer Praga buscant les seves obres és una activitat ben singular, com per exemple l’espectacular escultura titulada Lilith, la primera dona segons la mitologia, de la qual et dec la foto perquè la vaig veure amb el tramvia. Aquí tens un catàleg de les seves obres. Aquí tens una ruta ja preparada per descobrir les obres de David per Praga.

Náměstí Republiky i els voltants

La Plaça de la República, la Náměstí Republiky, separa la Ciutat Vella de la Ciutat Nova. Aquí la ciutat deixa enrere el nucli medieval i comença a obrir-se cap a la Ciutat Nova i els grans projectes urbans del segle XIX i XX. Però en aquest cas, ens endinsarem cap a la ciutat Vella, recorrent l’espai entre la plaça de la República i la plaça de la Ciutat Vella.

A la plaça de la Repúblic és on hi ha la famosa Prašná brána, la Torre de la Pólvora, i la Obecní dům, la Casa Municipal, dels quals n’hem parlat durant la ruta imperial. Altres edificis que destaquen són la Dům U Hybernů i el klášter kapucínů, el monestir dels caputxins.

La Dům U Hybernů és un dels molts exemples de reutilització d’edificis religiosos per a institucions diverses. Per exemple, en aquest cas l’antic convent és ara un espai cultural i teatral.

El monestir dels caputxins, que integra l’església de Sant Josep, Kostel svatého Josefa, també és un dels edificis històrics de la plaça de la República. Els caputxins són una branca de l’orde franciscà nascuda al segle XVI com a moviment de reforma dins del catolicisme. Els caputxins buscaven tornar a una vida més austera, basada en la pobresa, la predicació i l’atenció als necessitats. Així ho demostra l’austeritat de la façana de l’església, en contraposició a d’altres que trobaràs per la mateixa ciutat.

Ben a prop hi ha el CNB Visitor Center, el museu del Banc Nacional Txec, d’entrada gratuïta, i el Museu del Comunisme, el Muzeum komunismu, amb 390 CZK de cost d’entrada.

Si ens endinsem cap a la Ciutat Vella, podem anar a visitar la magnífica façana de l’Hotel Paris, construït el 1904. L’hotel combina Art Nouveau amb elements de revival gòtic, una barreja molt típica de l’època.

I ara ens dirigim cap al convent de minories i l’església de Sant Jaume, Klášterní bazilika sv. Jakuba una església amb dues sorpreses. L’edifici actual és d’estil barroc del segle XVII, que es va construir després que un incendi cremés el temple gòtic original. Entra, no et quedis al carrer. Només entrar, a mà dreta, mira cap a dalt i veuràs una corda d’on penja una cosa ben estranya: això és una mà momificada! La llegenda explica que és la mà d’un lladre que intentava robar dins de l’església; per alguna estranya raó es va quedar atrapat i es va tallar la mà.

La mà s’ha quedat aquí penjada per sempre més com a símbol…

La mà momificada del lladre i el mort enterrat viu.

Per trobar l’altre punt curiós de l’església has de caminar cap a l’altar i, a mà esquerra, et trobaràs el mausoleu magnífic de Vratislav de Mitrovice. El mausoleu és espectacular, i Mitrovice va ser un alt funcionari i diplomàtic de l’Imperi dels Habsburg, però el que volem ressaltar avui és la llegenda de la seva mort. Vratislav va morir, va ser enterrat al mausoleu a l’interior de l’església, tal com marcava l’estatus de l’època. Resulta que, als pocs dies, els monjos van començar a sentir sorolls que procedien de dins de l’ataüt, i espantats van començar a resar-hi i tirar aigua beneïda fins que els sorolls van cessar. Anys més tard, van obrir l’ataüt i van trobar-hi marques a la tapa. Sembla que el noble havia patit un episodi de cataplexia.

Per acabar aquesta curta caminada, passarem per Ungelt, un antic pati comercial medieval fortificat, on es cobraven impostos als mercaders estrangers. Avui és un espai tancat entre edificis, amb restaurants i cases històriques, que ens portarà directament a l’església de la Mare de Déu davant del Týn.

Kostel Panny Marie před Týnem, o en català l’església de la Mare de Déu davant del Týn, és una de les siluetes més representatives de la ciutat de Praga, amb les dues torres gòtiques. La seva construcció es va iniciar al segle XIV i no es va completar fins al segle XVI, en plena expansió del gòtic tardà a Bohèmia.

La Ciutat Nova: Na Poříčí i la porta nord de Nové Město

Ara sortim de la Ciutat Vella i comencem a recorrer la Ciutat Nova, Nové Město, en un dels racons menys explorats de la ciutat pels turistes, però que amaga dos secrets gastronòmics ben fueters (i ben locals). Ens situem més enllà de la Plaça de la Repúlica,  la Namesti Republiky, on comença la Praga de la expansió urbana, dels nous barris comercials i de les infraestructures modernes del segle XIX.

Si tens poc temps, no és una zona turística per excel·lència, però si vols practicar el turisme no guiri i dinar com un local et recomanaré dos llocs (atenció només oberts per dinar).

Novomlýnská vodárenská věž o en català, la torre d’aigua dels Molins Nous és un dels elements més singulars d’aquesta zona. El seu nom prové dels antics molins que hi havia a la zona, aprofitant el curs del riu Vltava. Avui en dia, l’han posat en valor com una obra d’enginyeria. Un torre, construida durant el segle XVII i que servia de reserva d’aigua que s’abastia del riu Vltava. L’aigua del dipòsit es distribuia per les fonts públiques de la ciutat, alimentades per canyeries de fusta!. Avui la torre és un museu dels bombers i de la història dels incendis a Praga, a més a més, a dalt de tot, tens una de les vistes panoràmiques que promociona el turisme de la ciutat. L’entrada costa 150 CZK.

Just davant hi ha el Museu Postal de Praga, el Poštovní muzeum.

A pocs minuts caminant trobem l’església anglicana de Sant Clement, Kostel svatého Klimenta. Els origens de l’eslglésia son medievals, del segle XI i està dedicada a sant Climent I, un dels primers papes de l’Eslgésia cristiana. Segons la tradició, va morir lligat a una àncora i llançat al mar Negre, motiu pel qual sovint és representat amb aquest objecte.

Al carrer Biskupsja  hi ha una de les esglésies més antigues de la zona la Sant Pere a Poříčí. Aquesta és una església d’origen romànic que data del segle XII, tot i que va ser reconstruïda i ampliada en estil gòtic al segle XIV. Al costat mateix s’aixeca la torre Petrská věž, que formava part de l’antiga església.

El carrer comercial és Na Porici, que connecta amb l’estació d’autobusos de Florenc (si has arribat a Praga amb Flixbus) i ben pròxim a l’estació Masaryk de trens, si has arribat amb tren. En aquest carrer hi destaca, sobretot, l’edifici Czechoslovak Legion Bank – Palace Archa i la seva façana plena de simbolisme, és propaganda simbòlica de la nova república i dels legionaris que havien ajudat a fundar-la.

Anem a la part que ens interessa, on menjar barat, local i sense sentir angles.

El primer lloc que et recomano és Lidová jídelna Těšnov, una cantina de treballadors. El meu consell és que facis la foto al menú que trobaràs a fora i quan hagis de demanar, li ensenyis el que vols, t’atendran perfectament. El lloc està a Těšnov 1163/5, 110 i obra de dilluns de divendres de les 10.30h a les 14.30h.

El segon lloc és del mateix estil però una mica més elegant. Està dins d’unes galeries comercials de la Bíla Labut, que les que tenen al subsòl el supermercat Lidl. En aquest cas has de pujar fins a la cinquena planta.

Cap dels dos llocs té banys, és l’únic problema que hi veig. Bé, les galeries tenen bany però has de pagar 15 CZK. L’opció, tot i que el cafè és més car, 55 CZK és anar a la cadena de Bageterie Boulevard ubicada al carrer Na Poříčí on també podràs carregar els dispositus electrònics. Si no vols pagar el cafè, pots entrar directament al bany, és un dels pocs llocs que no estan tancats amb clau.

Ah i per cert, a Na Poříčí 1063/33, 110 00 hi ha un de les cases de canvi més favorables, Golden exchange.

Wenceslas Square i els voltants

Seguim descobrint racons de Praga, alguns més famosos que d’altres, com per exemple el famós cap de Franz Kafka o la famosa plaça de Sant Venceslau, Wensceslas en anglès. Com hem dit, l’avantatge d’anar passejant en lloc d’agafar el transport públic és que Praga no et deixa de sorprendre. Anem a recorrer Praga carrer a carrer i buscant coses singulars.

Un exemple és la façana de l’actual hotel NH Carlo IV, un hotel 5 estrelles que ocupa les instal·lacions d’un antic banc. L’edifici destaca per la seva arquitectura neorenaixentista. Ben a prop hi ha la font del ballarí, que, ja que estàs per la zona, val la pena anar a veure.

Igualment passa amb la Sinagoga Jubileu, actualment Sinagoga de Jerusalem, construïda entre el 1905 i el 1906 com a reemplaçament de tres sinagogues, destruïdes entre el 1896 i el 1906. L’entrada costa 150 CZK, però si la compres online pagues 135 CZK

Compartint carrer amb la sinagoga, trobem Kostel svatého Jindřicha a svaté Kunhuty, l’església gòtica del segle XIV de Sant Enric i Santa Cunegunda. Aquesta església va ser un dels primers grans temples de la Nova Ciutat. Al costat mateix hi ha la torre de Sant Enric, Jindřišská věž, que era la torre original del campanar de l’església i data del 1476. La torre és avui un centre d’exposicions i un dels molts miradors de la ciutat de Praga, orgullosa de tenir una de les torres lliures més altes de la ciutat amb 65,7 metres. El cost de l’entrada és de 190 CZK.

Una curta ruta, abans d’arribar a Václavské náměstí, ens portarà pel carrer Husova, prop de l’església de Sant Gall i del Karolinum, on trobaràs una placa dedicada a Ernst Mach. Aquest físic i filòsof austríac va ser professor de la Universitat de Praga durant bona part del segle XIX. És conegut sobretot pel nombre de Mach, la unitat que encara avui s’utilitza per mesurar la velocitat relativa respecte a la velocitat del so. Les seves idees també van influir científics posteriors com Albert Einstein.

Molt a prop hi ha el Karolinum, l’edifici històric de la Universitat Carolina Univerzita Karlova, fundada per Carles IV l’any 1348. Es tracta de la universitat més antiga de l’Europa central i una de les més antigues del continent. Durant segles va ser el principal centre intel·lectual de Bohèmia. Aquí van estudiar o impartir classes figures tan importants com Albert Einstein, que va exercir de professor a la universitat entre 1911 i 1912.

Un altre professor que va donar classes a la Universitat Carolina va ser el català Eduard Valí i Fiol, destacat filòleg clàssic, humanista, escriptor i traductor català.

El pròxim pas és arribar-nos a l’església de Sant Gall (Kostel svatého Havla), una de les esglésies més antigues de Praga. Va ser fundada al segle XIII, poc després de la creació de la Ciutat Vella, durant el regnat de Venceslau I. Tot i que l’edifici actual presenta principalment formes barroques fruit de reformes posteriors, encara conserva elements del seu origen gòtic.

Sant Gall era un monjo irlandès del segle VII vinculat a l’evangelització de l’Europa central, i la seva devoció es va estendre àmpliament durant l’edat mitjana. L’església va tenir una gran importància dins la vida religiosa de la ciutat i va arribar a ser una de les parròquies més destacades de la Praga medieval.

Just al costat de l’església trobem el Havelský trh, el Mercat de Sant Gall, considerat el mercat permanent més antic de Praga. La seva història es remunta al 1232, quan el rei Venceslau I va concedir el privilegi d’organitzar-hi un mercat. Durant segles aquest espai va ser un dels principals centres comercials de la ciutat, on arribaven productes agrícoles, artesans i mercaders de tota Bohèmia.

 

Si anem caminant, arribarem a Václavské náměstí o Wenceslas Square o plaça de Sant Venceslau, un dels punts de reunió, de compres i de concentració de turistes.

L’ambient consumista de la plaça contrasta amb la semi-tranquil·litat dels jardins del convent franciscà, els Františkánská zahrada. No et diré que és un lloc secret, perquè ni és secret ni és tan tranquil com el claustre de svatý František i svatý Salvator que hem comentat anteriorment, però val la pena visitar-lo, si més no, la porta de Sant Francesc d’Assís.

Enganxada al convent de Sant Francesc, klášter františkánů, hi ha l’església de Santa Maria de les Neus, Kostel Panny Marie Sněžné, una de les esglésies més altes de la ciutat. Es va iniciar al segle XIV com a projecte monumental de coronació imperial, però mai es va completar del tot.

A prop de la zona hi ha el Passatge Lucerna, dins d’un palau. El punt atractiu és la decoració Art Nouveau d’aquest centre comercial construït el 1920. Però el que realment ens cridarà l’atenció és una de les escultures de David Černý: el genet muntat dalt d’un cavall al revés. El genet representa Sant Venceslau. L’escultura no està exempta de polèmica perquè Venceslau, Václav, és el patró de la ciutat i va governar Bohèmia al segle X.

Si vols veure el pobre Sant Venceslau dalt del seu cavall, el trobaràs a la plaça que li dona nom, Václavské náměstí, Wenceslas Square, davant del magnífic Museu Nacional. L’entrada al Museu Nacional de Praga és una combinació que et permet entrar als diferents museus de la xarxa, a mi em queda pendent, però és que just no plou quan vaig a Praga i mira que és estrany!. Si vols entrar-hi gratuïtament, has de visitar Praga cada segon diumenge de mes, el 12 d’abril, el 10 de maig o el 15 de juny. Per cert, a prop també hi ha l’edifici de l’Òpera de Praga.

Ara anirem cap a dos racons, un de ben famós i un altre que val la pena contemplar, ni que sigui uns minuts.

El famós és el cap de Franz Kafka, una obra també de David Černý formada per capes metàl·liques que es mouen cada 15 minuts i recomponen la cara de Kafka constantment. El cap gegant representa la fragmentació de la identitat i la inestabilitat psicològica, molt en línia amb l’univers kafkià.

L’altre racó està al carrer Vladislavova, el Memorial jueu (Památník židovského hřbitova). Un espai de memòria dedicat a les víctimes de la comunitat jueva, vinculat al record de la destrucció de cementiris i comunitats durant el segle XX.

Per acabar aquest curt recorregut, anem cap a Národní, una altra de les avingudes comercials de Praga, aquesta vegada per fixar-nos en la placa del 17.11.1989. Aquest dia marca l’inici de la Revolució de Vellut, el moviment pacífic iniciat pels estudiants que va posar fi al règim comunista a Txecoslovàquia. Aquella tarda, una manifestació estudiantil que commemorava els fets de 1939 (quan els nazis van reprimir el moviment universitari) va ser durament dispersada per la policia. Aquest episodi va actuar com a detonant: la repressió va provocar una onada de protestes massives arreu del país, que en poques setmanes van forçar la caiguda del règim.

I ara sí, per acabar, anirem a veure l’Iron Tree. L’edifici ja per fora ens cridarà l’atenció, però entra al pati interior, on una escultura contemporània feta amb ferro que representa un arbre metàl·lic simbolitza la tensió entre natura i ciutat, entre creixement orgànic i estructura industrial, i decora aquest racó únic de la ciutat de Praga.

Karlovo náměstí i voltants

Un altre carrer interessant per caminar per Praga és Vodičkova, on podem trobar edificis modernistes preciosos. Per cert, dins del Passatge Světozor, hi ha la Jídelna Světozor, una cantina que també ofereix menjars a preus econòmics, però aquesta no l’he visitat encara. Seguint pel carrer Vodičkova i prestant atenció, trobarem racons tan bonics com el pati interior del número 736/10, on hi ha l’escultura de Josef Hlavka.

El carrer acaba al Nou Ajuntament, just davant de la plaça de Carles. D’aquesta zona podem visitar l’església de Sant Ignasi,Kostel svatého Ignáce, una església molt bonica d’estil barroc del segle XVII, construïda entre 1665 i 1671 pels jesuïtes. És un dels primers grans temples barrocs de Praga després de la recatolització de Bohèmia. Aquí hi van guardar durant un temps l’estàtua de la Verge de Montserrat que estava al monestir de Emmaus.

Ara anem a buscar algunes curiositats de Praga com Love Uncertainty, la figura de l’home i la dona que pengen d’un paraigua al carrer Na Zbořenci amb Odboru. Les obres son de l’autor txec Michal Trpák i intenten representar la lluita diària, la incertesa de la vida moderna i l’equilibri entre l’estabilitat i la vulnerabilitat.

Podem seguir la ruta cap a l’església de Svatý Cyril a Metoděj, de Sant Ciril i Metodi, on hi ha el monument als herois de l’atemptat contra Heydrich.

Heydrich va ser un dels dirigents més importants del règim nazi i una de les figures clau de la Solució Final. Durant la guerra, va ser nomenat Protector del Reich de Bohèmia i Moràvia, és a dir, el màxim responsable nazi a les terres txeques. La seva presència a Praga va suposar un període de repressió extrema: execucions, deportacions i terror sistemàtic contra la població local. El 1942, la resistència txecoslovaca en el exili va organitzar una missió per assassinar-lo, l’Operació Anthropoid. Dos paracaigudistes Jozef Gabčík i Jan Kubiš van atemptar contra el seu cotxe a Praga. Heydrich va resultar greument ferit i va morir dies després. Els paracaigudistes es van refugiar a l’interior de l’esglesia de Sant Ciril on van acabar trobant la mort.

Si baixem per Resslova, passarem per l’església de Svatý Václav na Zderaze i arribarem a un altre punt famós de Praga: la Casa Dansant.

Si refem part dels nostres passos i tornem a la plaça de Carles, seguim pel carrer Na Slupi i trobarem el jardí botànic de la facultat de ciència de la Universitat de Carles, d’entrada gratuïta i amb banys gratuïts.

Si volem pagar entrada, podem visitar el Monestir d’Emmaús, conegut en txec com Emauzy. En aquest monestir trobem la petjada catalana més important de Praga. Després de la Guerra dels Trenta Anys, l’emperador Ferran III va convidar monjos benedictins d’origen espanyol a recuperar i reforçar la vida monàstica d’Emaús, que havia quedat molt debilitada. Aquests monjos van portar amb ells la influència espiritual i litúrgica de Montserrat, integrant-la en un espai ja molt simbòlic per la ciutat de Praga.

Si vols aprofundir sobre la part dels catalans a Emmanus, et deixo aquest enllaç: Montserrat a Praga. L’etapa espanyola al monestir d’Emaús a Praga (1635-1871).

Des del monestir podrem veure el monument memorial a la guerra.

Just davant hi ha el CAMP – Centre d’arquitectura i planificació metropolitana, que està obert tots els dies de la setmana fins a les 21.00 h, amb entrada gratuïta i banys en bon estat.

Illa de Kampa

Canviem de sentit a la ruta i just després de travessar el Pont de Carles cap a Malá Strana, trobem un dels racons més tranquils i pintorescos de la ciutat, l’anomenada illa de Kampa. Kampa es va formar entre el riu Vltava i un canal artificial conegut com a Čertovka, el seu origen és una combinació d’elements naturals i modificacions humanes.

Antigament, la zona eren horts i jardins, especialment vinculats a l’orde dels Cavallers de Malta, la seu del qual no és gaire lluny d’aquí, així com espais relacionats amb els molins.

El canal que separa Kampa de Malá Strana, el canal de Čertovka, es va utilitzar per alimentar els molins i és conegut popularment com a Canal del Diable. En aquest cas, la llegenda no fa referència al fet que el diable fos enganyat, sinó que es diu que hi havia una veïna amb molt mal caràcter. Els veïns van dibuixar sis diables a la façana de casa seva i van començar a anomenar-la “la casa dels set diables”, fent referència al fet que ella era el setè. La seva casa està al carrer sedmi čertů al 478/13, però ja no queda res del dibuix.

Parlant de molins, el símbol més conegut del canal és la gran roda d’aigua de Velkopřevorský mlýn. La roda actual és una reconstrucció moderna, però recorda un dels molins medievals que aprofitaven la força de l’aigua del canal. Els molins van ser essencials durant segles per moldre gra i subministrar aliments a la ciutat.

Just al costat del molí hi trobaràs un Vodník. El Vodník és una criatura de la mitologia eslava relacionada amb rius, llacs i aiguamolls. Aquest personatge del folklore diu que guarda les ànimes dels qui s’ofeguen al riu en petites gerres al fons de l’aigua. Un altre edifici relacionat amb els molins és Mlýn Huť, situat a l’altra punta de l’illa.

El riu Vltava sempre ha estat lligat a la història de la ciutat, tant per bones notícies com per dolentes. Els rius eren una de les vies de comerç i transport més importants durant l’edat mitjana, i també permetien construir molins per moldre la farina destinada a l’elaboració del pa.

Però el Vltava també ha patit inundacions importants, com les del 1890, 2002 o l’última del 2013. De fet, Kampa va quedar pràcticament destruïda per la gran inundació del 1890, la mateixa que va enderrocar diversos arcs del Pont de Carles. Si vols veure marques de les innundacions, has d’anar a l’altre costat, a la ciutat vella i a prop del pont de Carles, hi ha una torre d’aigua, la Staroměstská vodárenská věž, on hi ha marcades les dates de les riuades.

Per això, quan passeges per Kampa, si et fixes al terra veuràs unes estructures metàl·liques encastades al paviment. En realitat formen part dels sistemes moderns de protecció contra inundacions que s’instal·len quan el nivell del Vltava augmenta.

Hauries de Saber:

Kampa té un sistema de protecció contra innundacions

Ja que estàs a Kampa, pots arribar fins al Jiřího Červeného, conegut com un dels carrers més curts de la ciutat. Si busques el carrer més estret, no queda gaire lluny, és el Vinárna Čertovka, a prop del Museu de Kafka i de la famosa escultura de David Černý dels dos homes fent pipí.

Altres indrets destacables per visitar a l’illa de Kampa són el Palau de Liechtenstein (Lichtenštejnský palác), antic palau aristocràtic de la família Liechtenstein, i el Museu Kampa, dedicat principalment a l’art modern i contemporani. L’entrada costa 260 CZK. Dins del museu hi ha un altre dels molts miradors de Praga, la Lookout Tower des d’on tindràs una ista elevada del riu Vltava, el Pont de Carles i Malá Strana per 30 CZK.

Fora del museu, a l’illa de Kampa, ens trobarem una altra de les famoses escultura de David Černý, la dels bebés sense rostre.

Malá Strana

Si ens quedem passejant per la zona de l’altre costat del pont de Carles, el barri de Malá Strana, també hi ha molts racons interessants per descobrir a Praga, més enllà del mateix recinte del castell.

Un dels punts més coneguts és la Paret de John Lennon, un mur ple de grafits, missatges de pau i referències a la llibertat. Està situada molt a prop dels jardins de Maltézská zahrada. Aquest mur, durant el règim comunista, va ser un espai d’expressió simbòlica contra la censura, i encara avui continua canviant constantment.

A prop hi trobem la plaça de Maltézská náměstí, relacionada històricament amb els Cavallers de Malta, un orde religiós i militar que va tenir molta presència a la zona. El Grand Priory Palace era la residència del gran prior de l’orde, és a dir, el màxim responsable dels Cavallers de Malta a Bohèmia. Tot aquest conjunt mostra fins a quin punt aquesta part de Praga estava organitzada com un centre de poder religiós i administratiu.

L’església de Panna Maria pod Řetězem, que es pot traduir com “la Mare de Déu sota la Cadena”, és una de les esglésies més antigues vinculades a l’orde dels Cavallers de Malta a Praga. El nom “sota la cadena” fa referència simbòlicament a les cadenes que tancaven antigament l’accés al pont i a la zona del monestir, ja que aquest espai estava fortament protegit i controlat per l’orde. Avui en dia és un dels bonics patis de Praga, un racó que sorpren.

Des d’aquí podem seguir cap a Malostranské náměstí, una de les places més importants de Malá Strana. Pel camí ens trobem l’estàtua de Sant Joan Baptista. Des de la plaça també podem desviar-nos breument per veure la coneguda “casa dels set diables”, relacionada amb les llegendes que ja hem comentat a la zona de Kampa. Avui en dia no hi ha cap element visible clar que ho recordi, però el nom i la tradició encara formen part del relat popular del barri.

No gaire lluny trobem l’església de Panna Maria Vítězná, o Nostra Senyora de les Victòries, el temple que acull la famos escultura del Nen Jesús, donada per Espanya, sembla que des de Sevilla. Aquesta figura és un dels punts de pelegrinatge de la ciutat, diuen que té 46 vestits litúrgics i dues corones i que la roba va canviant segons el calendari litúrgic. A l’interior de l’església hi ha el Museu del Nen Jesús, Muzeum Pražského Jezulátka, amb entrada gratuïta. El museu està obert de dilluns a dissabte de 9.30 a 17.00h i els diumenges de 13.00h a 18.00h. A mi me queda pendent, no ho sabia! Al museu s’hi accedeix per la dreta de l’altar, a través d’una escala de caragol i hi podràs veure els vestis del nen i una col·lecció de pessebres.

Els peus ens porten cap a Malostranské náměstí, una de les places més famoses de Praga i on l’aglomeració de turistes ja comença a ser evident. És el cor de Malá Strana i un dels punts clau del recorregut cap al Castell de Praga.

L’església de Sant Nicolau, Kostel svatého Mikuláše, és una de les obres més impressionants del barroc europeu i un dels edificis més icònics de Praga. Abans del temple actual, en aquest mateix lloc hi havia una església gòtica consagrada el 1283 i, encara més antigament, una petita rotonda romànica dedicada a Sant Venceslau, vinculada a llegendes medievals sobre miracles relacionats amb el trasllat de les seves relíquies cap al Castell de Praga.

La construcció de l’església actual va ser un projecte llarg i complex, impulsat pels jesuïtes i desenvolupat durant els segles XVII i XVIII. Hi van intervenir tres generacions d’arquitectes de la família Dientzenhofer, que van definir el seu estil dinàmic i monumental. L’objectiu era crear un espai que impressionés els fidels i reforcés el poder del catolicisme després de la Contrareforma. Un dels elements més destacats és la seva cúpula monumental, amb un interior de gairebé 57 metres d’alçada, cosa que la converteix en un dels espais religiosos més alts de Praga. Per visitar l’església de Sant Nicolau s’han de pagar 150 CZK. A l’interior podràs contemplar el gran orgue, que va ser tocat per Wolfgang Amadeus Mozart durant la seva estada a Praga.

Des de la seva torre, el punt més elevat es controlava el nucli urbà de Malá Strana, especialment per detectar incendis, que eren un dels grans perills de les ciutats medievals i modernes. Per això, a la torre hi havia un guardià que avisava la població en cas d’emergència. En alguns períodes, aquest tipus de vigilància es feia amb senyals visuals com banderes o altres indicadors. Posteriorment, va ser un punt de control policial. Actualment, la torre es pot visitar pagant entrada de 200 CZK i permet accedir als antics espais del guardià, així com gaudir d’una de les millors vistes panoràmiques de Praga.

Darrere de l’església de Sant Nicolau trobem la Columna de la Santíssima Trinitat, un dels exemples més clars del barroc de la Contrareforma a Praga. Aquest tipus de monuments es van erigir després de les guerres religioses del segle XVII com a símbol de fe catòlica i d’agraïment per la protecció divina de la ciutat davant les epidèmies i els conflictes.

Des d’aquí ja podem seguir cap al carrer Nerudova, una de les vies més emblemàtiques de Praga i part essencial de l’antiga ruta de coronació dels reis de Bohèmia. Aquest carrer condueix directament cap al Castell de Praga i encara conserva les antigues cases amb símbols en lloc de números, una tradició medieval que ajudava a identificar els edificis abans de la numeració moderna.

A mesura que pugem cap a la zona del castell ens anem trobant palaus nobles i espais religiosos que dominen el paisatge. Com per exemple la capella de Santa Bàrbara, Kaple svaté Barbory, un petit edifici barroc del segle XVIII vinculat a la família Kinský.

A dalt de tot del turó hi ha el complex de Loreto de Praga, Loreta, és un dels grans centres de pelegrinatge de la ciutat i un dels conjunts barrocs més importants de Hradčany. Va ser construït al segle XVII com a rèplica de la “Santa Casa” de la Mare de Déu de Loreto, un dels grans símbols de la devoció mariana a Europa. Un dels elements més famosos és el seu carilló de campanes (Loretánské zvonohra), situat a la torre del complex. Aquest instrument mecànic interpreta una melodia religiosa cada hora i s’ha convertit en un dels sons més característics de la zona del Castell de Praga. Per visitar l’interior del complex s’ha de pagar una entrada de 280 CZK.

Just davant hi ha l’impressionant Palau Czernin és un dels edificis barrocs més grans de Praga. Construït al segle XVII per una de les famílies més influents de Bohèmia, destaca per la seva façana monumental i per les seves dimensions, que el converteixen en un dels palaus més imponents de la ciutat. Amb el pas del temps ha tingut usos molt diferents: residència aristocràtica, edifici administratiu i actualment seu del Ministeri d’Afers Exteriors de la República Txeca.

Molt a prop de Loreto es troba el Kostel Panny Marie Andělské, un convent caputxí d’origen molt antic. És un edifici molt més senzill que els grans temples barrocs de la zona, fidel a l’estil auster de l’orde franciscà caputxí.

El conjunt forma part d’un dels primers assentaments caputxins de Bohèmia i conserva encara elements històrics molt interessants, com un pessebre monumental del segle XVIII amb figures de mida real, molt popular durant Nadal. També destaca un detall molt singular: a la façana encara es poden veure bales de canó incrustades, record de l’atac prussià del 1757 durant el setge de Praga.

De baixada podem passar per Nový Svět, un carrer amb cases petites i ambient de poble. Aquí hi ha una placa dedicada a Tycho Brahe, astrònom de la cort imperial. Per cert, en aquest carrer hi ha un spa de cervesa…

L’església de Sant Joan Nepomucè (Svatý Jan Nepomucký) també es troba a la zona de Hradčany i és una de les moltes referències a aquest sant molt important a Bohèmia. Sant Joan Nepomucè és una de les figures més venerades de Praga, considerat el màrtir del secret de confessió i protector dels ponts. La seva història, que l’hem comentat a l’apartat del pont de Carles, es basa en la llegenda que el rei de Bohèmia li va exigir que revelés el contingut de la confessió de la reina, i ell s’hi va negar. Per aquest motiu va ser torturat i llençat al riu Vltava des del Pont de Carles.

No deixis de contemplar les façanes, tota aquesta zona era on vivia l’aristocràcia, i cada família important hi tenia el seu palau. Alguns dels més destacats són el Palau Hrzán de Harasov (Hrzánský palác), el Palau Martinic (Martinický palác), el Palau Ledebur (Ledeburský palác) i el Palau Trauttmansdorff (Trauttmansdorffský palác), només per citar-ne alguns.

Hradčanské náměstí, la plaça del castell

Just davant de l’entrada principal del Castell de Praga s’obre la plaça de Hradčany (Hradčanské náměstí), un dels espais urbans més importants del barri. Aquesta plaça funciona com a gran accés al castell i concentra edificis que representen el poder religiós, aristocràtic i administratiu de la ciutat al llarg dels segles.

Històricament, Hradčany va ser una ciutat independent fins a la seva integració a Praga al segle XVIII, i aquesta plaça en va ser el centre polític i social.

La Kapitulní rezidence era la residència capitular de la catedral. És un edifici d’origen medieval, remodelat principalment en estil barroc. Aquí hi residia el col·legi de canonges vinculats a la Catedral de Sant Vito. Aquest espai reflecteix el paper de l’Església com a institució central dins del complex del castell, tant en la seva dimensió administrativa com litúrgica.

A un costat de la plaça trobem l’església de Sant Benet (Kostel svatého Benedikta), vinculada a comunitats religioses de tradició benedictina i posteriorment a ordres religioses femenines del període barroc. És un edifici discret en comparació amb altres temples de Praga, però destaca per la seva austeritat i senzillesa, fidel a la vida monàstica i al seu paper espiritual dins del barri del castell.

El Palau Arquebisbal (Arcibiskupský palác) és un edifici principalment d’origen renaixentista, reconstruït en estil barroc al segle XVIII. És la residència oficial de l’arquebisbe de Praga i per tant del poder de l’Església catòlica dins de la ciutat. No és cap casualitat que es trobi a la plaça del castell, el símbil polític.

El Palau Toscà (Toskánský palác) és un palau barroc del segle XVII, construït per la família nobilitària vinculada als Mèdici de Toscana. Un altre palau barroc del segle XVII és el Palau Sternberg (Šternberský palác) construït per la poderosa família Sternberg, una de les nissagues aristocràtiques més importants de Bohèmia.

En canvi el Palau Salm (Salmovský palác) és d’estil neoclàssic del segle XIX, associat a la família Salm.

I si busquem l’estil renaixentista, amb una façana esgrafiada, tenim el Palau Schwarzenberg (Schwarzenberský palác) del segle XVI, tot i que ha sofert reformes d’estil barroc.Pertanyia a la influent família Schwarzenberg, una de les grans dinasties nobles de l’Imperi Habsburg.

Alguns d’aquests palaus són avui part de la National Gallery de Praga. El Šternberský palác acull la col·lecció d’art antic i mestres europeus, des de l’antiguitat fins al barroc. El Schwarzenberský palác acull col·leccions de pintura barroca i art txec dels segles XVI–XVIII i el Salmovský palác està dedicat a l’art modern i contemporani.

Ja veus que la plaça de Hradčany, davant del Castell de Praga, concentra alguns dels palaus aristocràtics i religiosos més importants de la ciutat, així com diverses seus de la National Gallery Prague, convertint-la en un dels espais culturals i històrics més rellevants de la República Txeca.

El castell de Praga és l’antiga residència dels reis de Bohèmia el Starý královský palác i és un complex d’edificis i temples religiosos digne de passejar.

L’atractiu principal és la Catedral de Sant Vít (Katedrála svatého Víta), aquí hi ha la corona i és també el símbol de la ciutat. La Catedaral de Sant Vit, d’estil gòtic, és la cripta reial dels reis i emperadors de Bohèmica. Per accedir-hi, s’ha de pagar, així que jo m’ho he saltat.

L’altre edifici religiós que destaca és la Basílica de Sant Jordi, Bazilika svatého Jiří, que data del segle X i manté l’estil romànic. Aquesta església també és panteó reial.

Què més visitar a Praga

Si tens temps, encara queden més racons per visitar a Praga i coneixer la ciutat fora dels seus límits més turístics.

Vyšehrad i el turó de Karlov

Ara anem a visitar un lloc llegendari de la República Txeca, i és Vyšehrad, que es calcula que es va fundar al segle X, durant el temps de la dinastia dels Přemyslides, com a assentament dels primers governants de Bohèmia. La zona era un assentament en un turó, un lloc estratègic sobre el Vltava.

Durant segles va tenir identitat pròpia i fins i tot rivalitat política amb el castell de Praga, el Pražský hrad. Al segle XI, Vratislav II va traslladar temporalment el govern a Vyšehrad, convertint-lo en residència reial. Finalment, amb el creixement de la ciutat, especialment als segles XIX–XX, va quedar incorporat dins del teixit urbà de Praga.

Els reis, abans de ser coronats al castell, visitaven Vyšehrad com a símbol del poder dels bohemis, ja que aquest lloc va ser el primer centre de poder dels Přemyslides i on la princesa Libuše hi hauria profetitzat la glòria de Praga, establint la base simbòlica del regne. Per tant, visitar Vyšehrad era reconèixer els orígens mítics del regne i legitimar-se davant la tradició.

Vyšehrad: el turó dels mites de Praga

Per cert, Libuše era una de les tres filles del duc Krok, que vivia a Bohèmia abans que existís Praga com a tal. Aquest duc tenia tres filles: Kazi, associada a la medicina i la curació; Teta, associada als ritus religiosos i la màgia; i Libuše, la profètica i vinculada al govern. Aquesta última, Libuše, va tenir una visió de la futura ciutat de Praga i va ser qui va ordenar establir un assentament al turó de Vyšehrad.

Avui en dia, al capdamunt hi ha la Basílica de Sant Pere i Sant Pau, Bazilika svatého Petra a Pavla, una obra reconstruïda al segle XIX en estil neogòtic. Un altre dels punts a destacar és el cementiri, amb personalitats txeques.

A Vyšehrad hi ha un lloc curiós, una altra de les llegendes de Praga: un conjunt de roques anomenat “Roca del Diable” (Čertova skála). Com moltes de les llegendes que involucren el diable, aquest hauria intentat interferir en la construcció de la basílica, però no se’n va sortir.

La part que es passeja avui en dia és la fortalesa militar que es va construir al segle XVII, després de la Guerra dels Trenta Anys, de la qual encara queden les muralles, els baluards i les portes d’entrada. A Vyšehrad trobaràs una escultura eqüestre de Sant Venceslau (svatý Václav), situada dins del recinte de la fortalesa.

Si tens ganes de fer una ruta diferent, post visitar el subsòl de Vyšehrad. Si ho fas, deixa’ns un comentari amb les teves sensacions.

La veritat és que el lloc està ple de llegendes. A part de les que ja hem explicat, també hi ha la de Horymír, un noble conegut per ser valent i defensor de la gent del camp. En una època en què les mines de carbó començaven a expandir-se, Horymír es va oposar a les excavacions perquè considerava que destruïen la terra i perjudicaven els pagesos. Aquesta oposició el va convertir en enemic de les autoritats locals. Finalment, va ser acusat de sabotatge i condemnat a mort pel governant de Vyšehrad.

Abans de l’execució, Horymír va demanar un últim favor, poder muntar el seu cavall, Šemík, per última vegada. El desig va ser acceptat, convençuts que no podia canviar el seu destí. Un cop a cavall, Horymír va recórrer el recinte i es va dirigir cap al límit de Vyšehrad, el penya-segat que cau sobre el Vltava. Cavall i genet van caure cap al riu i, segons la llegenda, van aconseguir salvar-se.

Sigui com sigui, visitar Vyšehrad és un lloc imperdible de Praga. Aquí et deixo l’enllaç al mapa de la zona perquè no et perdis cap racó i una guia digital que et pots descarregar gratuïtament.

L’altre turó de la ciutat té al capdamunt a l’església de l’Assumpció de la Verge Maria i de Sant Carles el Gran o Carlemany (Kostel Nanebevzetí Panny Marie a svatého Karla Velikého). Carlemany era considerat el model ideal d’emperador del Sacre Imperi, per això, segles després, Carles IV s’hi va voler vincular simbòlicament construint aquesta església, ja que ell mateix es presentava com a hereu del seu llegat imperial.

Al turó encara s’hi conserven restes de les antigues muralles de la Ciutat Nova, integrades en el sistema defensiu que es va construir al segle XIV sota el projecte urbanístic de Carles IV.

Carles IV no només va ampliar Praga, sinó que la va convertir en una ciutat amb un programa polític, religiós i simbòlic. La fundació de Nové Město (Ciutat Nova) forma part d’aquest projecte, amb grans avingudes, places i esglésies que havien de reflectir el prestigi del Sacre Imperi Romanogermànic.

La zona XXX de Praga

Si volem sortir una mica dels límits del centre de Praga, podem agafar el metro o caminar fins a Náměstí Míru, on hi ha l’església de Svatá Ludmila, el bonic edifici del Vinohrady Theatre i el palau del costat.

I si vols fer un dissabte diferent, et recomano anar abans de les 12.00 h a Kubánské náměstí, on celebren un mercat de pagesos. Hi ha una parada per menjar peix, una del vi i una del cafè: un matí molt local.

La plaça queda pròxima al camp de futbol del Slavia i just davant hi ha un centre comercial amb banys gratuïts, que a Praga és una cosa a remarcar. En aquest estadi juga l’equip masculí, perquè el femeni juga a la zona de la cantera a l’altra punta de la ciutat.

I parlant de l’Slavia, jo vaig aprofitar la visita a Praga per anar a veure tant un partit de futbol femení com un de masculí, tot i que aquell cap de setmana els homes jugaven fora de casa. Les dones juguen a l’Areál Na Chmelnici, a la zona de Hostivař, i el desplaçament em va permetre descobrir un racó molt bonic: el Hostivařský lesopark.

Aquest gran parc forestal és una de les principals zones verdes de Praga. S’estén al voltant de l’embassament de Hostivař, el més gran de la ciutat, i és un espai molt freqüentat pels habitants locals per passejar, córrer, anar en bicicleta o simplement desconnectar del centre urbà. A l’estiu, fins i tot hi ha una zona de bany i una petita platja. Si tens temps i vols veure una Praga més quotidiana i menys turística, és una excursió agradable.

Més detalls per visitar Praga

La torre Petřín és una de les siluetes més característiques de la ciutat. Amb la seva alçada de 58,7 metres, la seva particularitat és que es va inspirar en la Torre Eiffel de París. Avui en dia pots pujar al mirador pagant 250 CZK.

Aquesta zona del turó de Petřín és una de les parts més verdes i elevades de Praga, i molt a prop hi ha el famós Mirror Maze Petřín, un pavelló de miralls i il·lusions òptiques que conserva un aire de fira antiga del segle XIX. És petit, però molt fotogènic i curiós, sobretot si es visita sense pressa.

Des d’aquí podem baixar cap a la ciutat i entrar en una altra de les grans experiències de Praga, que són els seus tramvies. Un dels encants de la ciutat és el seu sistema de transport, i encara en queden alguns vehicles històrics en circulació. Per exemple, la línia 42, que s’ha reconvertit en un circuit turístic pràcticament com un autobús turístic però amb tramvia.

En aquesta línia han mantingut cotxes de diferents èpoques, des de l’imperi austrohongarès fins a la República Txecoslovaca, i així pots trobar el cotxe 351, considerat una de les joies de la col·lecció. El cotxe 2172 és de la primera etapa de la República, el cotxe 6102 forma part de la famosa sèrie T3, i per últim el 7000, un tramvia doble de l’any 1977 que va ser utilitzat a Bratislava. El bitllet funciona com un servei turístic dins del sistema de transport de la ciutat i es pot utilitzar amb els bitllets de 24, 48 o 72 hores. La freqüència sol ser d’uns 30 minuts i opera aproximadament de 9:30 a 18:15.

Si deixem enrere el centre i seguim cap al nord-est de la ciutat, entrem al barri de Žižkov, una zona amb molta identitat pròpia que concentra dos espais molt interessants. Per una banda, l’Army Museum Žižkov, un museu modernitzat amb una narrativa molt completa sobre la història militar del país. I molt a prop, el National Memorial on Vítkov, un espai monumental amb exposicions i unes vistes molt obertes de la ciutat, que sovint és gratuït o amb accés lliure a algunes zones.

Des d’aquí, la ciutat es va obrint encara més cap a espais verds. Un dels millors exemples és el Stromovka Park, una antiga zona de caça reial convertida en un dels parcs més grans i agradables de Praga, ideal per caminar i desconnectar una mica del centre.

Al costat d’aquest gran parc hi trobem el barri de Bubeneč, una zona residencial tranquil·la, amb arquitectura elegant i molt poca massificació turística, que mostra una Praga molt més quotidiana i local.

I si seguim baixant cap al riu i cap a la zona est, arribem a Troja, una de les àrees més verdes de la ciutat, coneguda sobretot pel seu zoològic i els seus jardins. És una zona ideal per passar-hi mig dia tranquil·lament, combinant natura i visites més relaxades.

Viatja tranquil·lament per Praga

La República Txeca forma part de la Unió Europea i com a ciutadà de Catalunya pots viatjar-hi amb el DNI sempre i quan no venci abans dels tres mesos.

Pel que fa a la sanitat, et recomano treure’t la Targeta Sanitaria Europa i tenir-la en vigor, d’aquesta manera pots ser atès als centres hospitalaris de la ciutat, però si igualment vols tenir una assegurança de viatge per no patir pels “si de cas”, si t’interessa aquí et deixo un enllaç a IATI viatges, des d’on aconseguiràs un 5% de descompte (i nosaltres ens emportem una petita comissió).

Iati seguros

A IATI seguros trobaràs assegurances per tots els gustis i estils de viatge: per campers, de dies, per motxillers, etc. Només et cal buscar la teva preferida.

En aquest enllaç del Ministeri d’Assumptes Exterior d’Espanya trobaràs més informació rellevant i les seves recomanacions per viatjar a la República Txeca.

Hauries de saber per visitar Praga

Si vols completar la informació que t’hem donat en aquesta entrada i sobretot tenir l’agenda cultural actualitzada i els horaris i preus, et recomano visitar la pàgina web de turisme.

Un dels problemes principals de Praga és que costa molt trobar banys públics i gratuïts i fins i tot els llocs com el McDonald’s els tenen tancats i en alguns has de pagar a part. Als centres comercials, també passa, que, a la majoria s’ha de pagar.

Aquí et comparteixo el llistat dels banys gratuïts que vaig trobar jo.

• Jardí botànic de la facultat de ciència de la Universitat de Carles
• CAMP – Centre d’arquitectura i planificació metropolitana
• Centre comercial de davant de l’estadi del Sparta
• Bageterie Boulevard ubicada al carrer Na Poříčí pots entrar, que els banys estan oberts.

La veritat és que la llista és ben curta. Si ha de pagar, et recomano buscar les parades de metro amb banys, ja que costen 10CZK, si no, la resta està entre les 20 i 25CZK, és a dir, al voltant de l’euro!

La ruta per Praga veig que ha quedat força llarga i això que encara m’han quedat racons per visitar. Així que hauré de tornar-hi l’any que ve!