El volcà Rinjani es troba a l’illa de Lobock a Indonèsia i és un dels atractius més importants de l’illa. Per internet trobareu molts post que us diuen que es pot fer gratis. És veritat, es pot. Nosaltres ho vam fer.
Perquè escriure un post que ha està més que escrit? perquè tenim quatre coses a aportar que no hem llegit sobre el volcà Rinjani, gratis.
Indonèsia és un país molt explotat turísticament i és difícil trobar coses per fer que siguin gratis. Si es tracta de naturalesa, com cascades i especialment volcans també és difícil trobar-ne que es puguin fer sense guia.
Potser estaria més ben dit, poder-se escapar de pagar el guia, perquè per lliure es poden fer molts però la màfia del turisme t’impedeix, en alguns casos, gaudir de l’atractiu.
A Fuet i Mate sempre intentem buscar les alternatives per escapar de les màfies, dels ramats d’ovelles guiris i del “com que ets blancs, tens pasta”. Mira noi, potser en tindré, però a ningú li agrada que li robin. Per això avui hem decidit escriure, un altre dels nostres post de Trucs motxillers.
Una de les grans preguntes, quan estàs a l’illa de Lombok, és com pujar al volcà Rinjani per lliure i a poder ser gratis. La resposta és fàcil, només cal googlejar una mica i apareixen 15.000 entrades de blog que expliquen com fer-ho.
Però si us quedeu, us explicarem quatre coses que no sabiem i que vam aprendre amb l’experiència de pujar al volcà Rinjani gratis i per lliure.
Cal caminar de nit per pujar al volcà Rinjani gratis?
Comencem per explicar l’opció gratuïta, que és ben senzilla: entrar al parc nacional quan l’oficina ja hagi tancada.
La porta principal d’entrada està oberta tota la nit, així que només cal començar caminar durant l’horari que l’oficina està tancada. A la tarda ens van dir que tancava cap a les 19.00 i al matí obria a les 7.00.
Nosaltres vam entrar-hi a les 05.30, ja que comptàvem que el sol surt cap a les 06.00, per tant només hauríem de caminar amb el frontal 30 minuts, però el cert és que vam tenir tanta sort que hi havia lluna plena, així que ja teníem suficient llum per caminar.
Entra abans que obri l’oficina
Vam arribar a un punt on un gos lladrava molt i hi havia una espècie de reixa al mig del camí. En apropar-nos vam tocar un cable que travessava el camí i això, sumat al gos, va despertar al vigilant.
Pensant que aquí s’acabava la nostra expedició, el vigilant va resultar ser un pastor rastafari va baixar de la seva cabanya i ens va obrir la reixa amb una rialla i a seguir.
Per tant, aquí tenim dues de les coses noves, una que no cal començar a la matinada i fer el recorregut pràcticament tot de nit.
Hauries de saber:
Només cal que entris 30 minuts abans i pujaràs amb llum
Si teniu tenda de campanya, podeu començar-lo a les 20.00h i acampar al primer punt, tot i que caminareu unes dues hores a la fosca però no haureu de pagar per dormir en una guesthouse.
Si no teniu tenda de campanya, podeu començar a les 05.30 que també entrareu gratis i només caminareu una mitja hora amb el frontal.
La segona cosa nova és el fil alertador del pastor que o vigileu de no tocar-lo i passar per la reixa o espereu que el pastor estigui de bon humor.
L’estafa del guia al volcà Rinjani
L’entrada al parc costa 250.000Rp però realment t’enfadades si la pagues perquè està tot molt brut i bona part és culpa dels guies i dels portejadors.
El tema, a part, és que si la pagues, has d’anar amb guia i llavors la broma de l’excursió s’eleva als 100U$D.
Ara anem a la part de com evitar el guia. Resulta que hi ha dues maneres d’accedir a la ruta del volcà: per la porta principal del parc o per una entrada alternativa que t’estalvia una hora de caminada, però aquest punt té dues contrapartides.
Mentre que l’entrada principal està dins del poble, l’accés directe està a uns 4 km. En canvi l’accès alternatiu és per on comencen els tours que paguen al guia, per tant, està ple de màfia.
És a dir, que recomanem començar i sobretot acabar per la zona de l’entrada principal. Si comenceu a les 05.30h no us trobareu a ningú.
Eviteu la zona dels tours.
Una vegada dins del parc, tampoc us trobareu a ningú fins a arribar al primer campament, al cap d’un parell d’hores de caminada per terreny gairebé pla. A nosaltres mai ningú ens va dir res per anar sense guia i ni tan sols ens vam demanar per ell i això que era clar que ho fèiem pel nostre compte perquè duïem la tenda de campanya i les motxilles.
La gent que va amb guia porta una petita motxilla amb l’ampolla d’aigua i s’ha acabat. Ja que paguen pel portejador que és qui carrega la tenda, la paella per cuinar, etc.
A la zona d’acampada tampoc ningú ens va venir a molestar i això que érem els únics que hi anàvem sense guia i que, per tant, teniem una tenda diferent.
Per tant, la tercera cosa nova és que hi ha dues entrades, una a 4km del poble que potser hi podeu arribar fent dit i que us estalvia una hora de ruta però que té la contra que segurament us trobeu algú que us impedirà l’entrada sense guia (potser a la matinada no, però durant el dia sí).
Per tant entreu per la zona on hi ha l’entrada principal i sortiu també per allí. Així us eviteu de caminar per la carretera (si no és que feu dit) i sobretot, us estalvieu als pesats dels negociadors que hi ha a la carretera principal.
Nosaltres vam entrar per la porta principal però en tornar, per voler explorar i fer el camí per on veiem passar els portejadors, ens vam posar a la boca del llop i vam sortir a la sortida/entrada dels guies.
Mentre descansàvem, van venir dos guies a oferir-nos els seus serveis, pensant que volíem començar la ruta i aprofitant aquesta suposició els vam dir que estàvem esperant a dos amics i que ja marxàvem d’allí…si s’ho van creure o no, no ens preocupa, però si que ens va quedar clar, que per allí NO SIN MI GUIA.
Per domir?
La quarta cosa nova és que es pot acampar sense problemes i que es pot fer foc, per tant si teniu per cuinar, sempre us podreu esclafar uns noodles i l’aigua pel te o cafè. Això sí porteu aigua!
Pel camí es travessen rius però és fàcil que estiguin secs, porteu mínim 2 litres d’aigua per persona per beure, més la que necessiteu per cuinar. Si l’aigua us pesa, deixeu alguna altra cosa, mai sense aigua, feu-nos cas.
Nosaltres vam fer curt d’aigua i això va ser la causa per l’on demà, començar la baixada enlloc de seguir explorant el terreny. No sabiem que hi hauria una zona totalment polsosa, sense arbres i que ens faria tenir la boca seca cada 5 minuts.
Per tot el camí us trobareu paradetes que venen begudes i galetes però imagineu els preus de les coses, si saben que el 95% dels turistes estan disposats a pagar més de 100U$D perquè li pugin la tenda i li cuinin un nasi goreng…
La ruta per lliure i gratis del volcà Rinjani
La ruta és dura però senzilla des del punt de vista de l’orientació. Potser després de passar el primer punt de control (on, almenys al matí no hi ha ningú) hi ha una zona on costa una mica orientar-se però seguiu el camí que seguiu arribareu a bon port.
Heu de travessar el riu un parell de vegades fins a arribar al primer campament. Del primer al segon, que haureu de tornar a travessar el riu, hi ha una mitja hora de caminada tranquil·la, sense pèrdua, seguint el camí que a poc a poc va agafant pendent.
Del segon al tercer campament, una hora després, el pendent va augmentant però sense exagerar. A partir del tercer campament és quan la cosa es posa lletja, el pendent augmenta considerablement i el terra de terra tova dificulta la pujada.
Nosaltres vam tardar gairebé dues hores a fer aquest tram. Unes 5 hores després d’haver començat s’arriba a la zona d’acampada, amb vista al llac.
Aquí hi arribareu bruts de terra i us trobareu la zona bruta d’escombraries que deixen els portejadors després d’haver cuinat pels turistes-guiris.
Si hi arribeu al migdia, haureu de lluitar contra els micos, que ja estan acostumats a anar a rebuscar entre les escombraries tirades per la muntanya per tal de rescatar alguna cosa de menjar. A partir de les 16.00 comencen a arribar els grups de guia-portejador i turistes.
El pròxim dia tens l’opció de caminar 3 hores més a partir de les 02:00 de la matinada per veure sortir el sol o dormir fins que tinguis ganes i emprendre la tornada.
Mentre torneu veureu una gran quantitat de portejadors que surten d’una espècie de bosc. No caigueu en la temptació de passar-hi, ja que us posareu a la boca del llop, com ja us hem explicat.
Sortireu just a l’entrada que ús comentàvem que comencen els tours, que està plena de guies i a més a més a 4 km del poble. Si cometeu el mateix error que nosaltres, actueu amb normalitat i en sortir del parc, gireu cap a l’esquerra del camí asfaltat direcció a la casa que es veu i després el primer trencall a la dreta que us portarà directament a la carretera principal. Per tornar podeu provar de fer dit.
Els extres del volcà Rinjani gratis
Si teniu per acampar, feu-ho on hi ha les vistes del llac i si no, toca pujar i baixar en un dia, és viable però no sé si paga la pena. Les vistes són boniques però la ruta és un “asco”.
Comenceu a les 05.30h, abans de les 12:00 esteu a dalt. Descans, dinar i cap a baix. Això sí, assegureu-vos de tenir una dutxa quan arribeu a baix.
Nosaltres vam deixar la moto a Rodiya Guesthouse. On ens van invitar a dormir la nit que vam arribar i la nit que vam tornar. El lloc és 100% recomanable, si bé segurament no sigui l’opció més econòmica, però en Nanang, el propietari és molt agradable. Tindreu te i cafè lliure, així com esmorzar però el millor serà dormir en una cabanya tradicional.
Nosaltres vam tenir una velada molt agradable amb ell, qui ens va explicar sense problemes tots els dubtes que teniem sobre l’islamise a Indonèsia. Tot acompanyat d’una bona truita de patates!
El resum de la ruta gratis pel volcà Rinjani
Porteu, com a mínim 2 litres d’aigua per persona i dia, i això contant un dia no calurós. Hi ha un tram de pujada que és asquerós, no hi ha pedres i hi ha molt pols.
Comenceu a caminar a les hores que l’oficina de l’entrada està tancada i entreu per aquella porta.
Atenció amb el fil i el pastor, si està de bones, no passa res.
Podreu acampar. Fins i tot, podeu deixar la tenda i la motxilla pesada al primer campament. Suposem…nosaltres no ho vam fer.
La veritat és que l’opció el guia i portejador fa fàstic. Veus als guiris pujar amb la seva motxilleta, el guia que parloteja anglès i desprès el pobre desgraciat que porta una casa a l’esquena. Creieu-nos, porten de tot.
Cal portar una paella per fer-li al guiri un arròs amb ou a dalt de tot del volcà? Cal anar fins a un volcà d’Indonèsia i viure com un rei? En fi, a nosalres ens agrada practicar el turisme no guiri, i a tu?
