Ahir, estant a la terrassa, mirant al cel i buscant coets o “petardos” em vaig sentir com una nit de Sant Joan a Barcelona. Dic a Barcelona, per la sensació de “ciutat”, a Lleida estaríem a la torre amb la foguera i el tros de fons.
La diferencia entre ahir i l’últim Sant Joan que vaig passar a Catalunya és que ahir era 1 de gener del 2013, mentre que el Sant Joan tothom sap que és la nit del 23 de juny.
La resta era semblant perquè també estàvem amb pantalons curts i musculosa i si m’apures, ahir, amb una rasca que no tocava per l’època de l’any. Vam passar de la sensació tèrmica de 47º el 24 a la nit, als 21º de la nit de Cap d’any, una locura!
No sé com és a la resta d’Argentina però almenys en un refugi de muntanya per la zona de El Bolsón i a Buenos Aires la nit de Cap d’any no es fa res d’especial. No hi ha raïm, no hi ha roba interior vermella, ni cotilló però si que hi ha unes ganes boges de que arribi l’any nou i llençar petards.
Aquests dies és una de les industries que més diners mou, les places i racons s’omplen de casetes on et venen tot tipus de petards, imagineu Sant Joan i ja teniu els dies previs a les Festes a Capital.
El sopar? En el millor dels casos a Capital, asado; a El Bolsón va tocar cordero patagónico. També pot ser pollastre o altres versions de menjar fred.
L’entrada argentina, el nostre pica-pica o vermout seria llengua a la vinagreta i vittel tone. I de postre surt el gelat o macedònia, els torrons i el Mantecol, els fruits secs com les nous i per rebaixar-ho tot, tenim la sidra o la sidra dolça de sabor de maduixes “Frutita” o de prèssec, per exemple.
Així que acabes de sopar, fas el postre i quan s’apropen les dotze, enlloc de posar-te el cotilló, recontar que tinguis exactament 12 grans de raïm i entendre com va aquest any lo dels quarts i les campanades; treus els torrons, el Mantecol, els fruits secs i mires com algú intenta obrir la sidra, que no és fàcil.
Omples els gots de sidra, sense escarchar i mires algun rellotge o simplement quan comencin a petards, brindes perquè l’any que ve sigui millor que el que deixes.
Ha de ser ben estrany això de celebrar a ple estiu allò que sempre hem fet a l’hivern. Per cert, molt interessant el bloc!
Ja tens raó, ja. Tot i que he de dir que el Cap d’Any a l’estiu és molt bona idea.
Gracies Jana
Doncs q sosos… com a casa no hi ha res home jajaja