La província de Río Negro és una de les províncies més visitades pels argentins. Les seves muntanyes i els seus pobles tranquils, fan que sigui el destí de moltes families i sobretot el destí típic de “viaje de egresados“.
Què visitar a la provincia de Río Negro
Sense cap menja de ducte Bariloche i les difrents rutes que es poden fer pels voltants, essent la més famosos la de los 4 refugios. Evidentment, si vas a Bariloche, pararàs al Bolson, el poble hippy menys hippy de la història. Potser als seus inicis es remunten als temps de les comunes però ara el turisme se l’ha menjat.
Río Negro és la zona d’esquí i d’esports d’hivern per execel·lència, és a dir, serien els nostres Pirineus. Evidentment, durant tot l’any es pot fer excursions però la temporada alta és a l’hivern argentí, recordeu de juliol a setembre.
Evidentment la població i el turisme augmenta durant l’hivern per tots els amants dels esports de neu però no us penseu que si hi aneu a l’estiu estareu més tranquils. Les muntanyes nevades es converteixen en llocs excepcionals per als esports d’aventura, les caminates i les rutes, moltes de les quals inclús en ple estiu (desembre – gener) encara tenen neu i es pot passejar per glaceres.
A més a més se li ha de sumar la gran quantitat de llacs que hi ha i les mil excursions per fer pels voltants, com el Circuito Chico i el Grande, que és anar recorrent llacs amb cotxe. També es pot anar al Bosque de Arrayanes o a la Isla Victoria. Si t’agrada tot el tema muntanya, no hi pots estar menys de 3 setmanes.
Al web oficial de turisme de la provincia hi trobareu molta més informació.
Bariloche
San Carlos de Bariloche o directament Bariloche és l’Andorra d’Argentina però és clar enlloc d’estar envoltat pels Pirineu, aquí tens la tota la serralada dels Andes. La serralada més gran d’Amèrica amb els seus 7500 km que segueixen la costa de l’oceà Pacífic i que separen Argentina de Chile. El punt més alt de la serralada es el Aconcagua, amb 6962 metres.
El mont més important que trobem a Bariloche és el Cerro Tronador amb 3478m d’altura i a 90km de la ciutat i que fa de frontera amb Chile, essent una part argentina i una altra xilena. En realitat es tracta d’un volcà inactiu; el nom li ve del soroll que fan els despreniments de roques que recorden a un tro.
Què visitar a Bariloche
El turó més proper a Bariloche és el Cerro Otto que si pot accedir des de l’avinguda de Los Pioneros, a 1km de distància. Des de la cima es pot veure el llac Nahuel Huapí, el Moreno i el Gutiérrez i els monts Tronador, Catedral i Campanario. A més hi ha una confiteria giratòria que ofereix una vista espectacular, o això diuen perquè nosaltres ens vam quedar al refugi Berhof.
L’altre punt d’interès turístic és el Cerro Catedral, però en parlarem en un altre post, el de la ruta dels 4 refugis.
San Carlos de Bariloche creix a la vora del llac Nahuel Huapi, el llac més important d’aquesta zona, tant que té fins i tot un monstre, el Nahuelito.
Perquè parlem tant de muntanyes i llacs? perquè la ciutat en si, no té gran interès. És una ciutat 99% turística i construïda a l’estil de les ciutats de muntanya europees. La Catedral, el Centro Cívico i passejar pel carrer Mitre són els principals atractius turístics. També es pot visitar el Museo de la Patagonia on es pot veure la flora i fauna de la zona, així com aprendre de la història del sud del país.
El que no podeu deixar de fer, si us agrada la cervesa, es provar alguna de les moltes varietats de cerveses artesanes que trobareu per tots els pobles de la zona. I si ho voleu fer bé, integreu-vos amb la gent local que segurament ells mateixos o els seus amics en tenen de casera.
Per organitzar-te una mica passa pel Club Andino Bariloche a la intersecció entre Juramento, Morales i 20 de Febrero (el carrer que ens portarà cap al Cerro Otto).
Ruta 4 refugios
La ruta dels 4 refugis és un dels trekkings més famosos i propers a Bariloche. És tracta d’una ruta que comunica quatre refugis, el Frey, el Jakob, el Laguna Negra i el López, tots ells al Parque Nacional Nahuel Huapi.
Aquest parc va ser el primer Parque Nacional d’Argentina i es va crear el 1922, desprès que el Pèrit Francisco Pascasio Moreno donés a la Nación un terreny entre els límits de Neuquèn i Río Negro, el 1903. Anys més tard, el 1934 es va crear el Parque Nacional Nahuel Huapi a l’incorporar-li un territori més gran, en total 717.261 hectàries, de les quals 56.ooo corresponen al llac que li dona nom al parc.
Aquesta ruta ens permet veure els ecosistemes andins nordpatagònics i odiar una mica més els “tábanos”, un animalet amb ales molest, tant molest que semblen una barreja entre un mosquit i una mosca. El primer, perquè pica i el segon perquè fan aquell seroll de bzbzbzbz de mosca gran.
En realitat aquest post es quedarà a la “Ruta fins al Refugio Frey” i és que un seguit de contratemps i que en ple estiu encara hi havia gel com per impedir el pas del Jakob al Laguna Negra, ens va fer que només poguéssim passar una nit per aquestes muntanyes.
El Refugio Frey deu el seu nom a l’enginyer Emilio Frey que va ser un dels fundadors dels Centro Andino Bariloche. El refugi es troba al costat de la Laguna Toncek a 1700 msnm. El lloc ofereix totes les comoditats que us pugueu imaginar en un refugi, des d’acampar a l’aire lliure fins a tenir una habitació amb les tres menjades incloses.
S’hi pot arribar perde tres rutes, però la més coneguda és la que es coneix com la “Picada eslovena” que comença a la base del Cerro Catedral i està indicada amb pintura vermella, el temps estimat és de 4h. Per fer-la s’ha d’anar fins al camping del Lago Gutierrez i allí on ens deixa l’autobus nº50 veurem el Guardaparques i un cartell de fusta que ens indica l’inici de la ruta. Al principi és una camí ample però ben aviat es va estrenyent fins arribar al Valle del Arroyo Van Titter on comença la pujada.
Desprès de dues hores de caminata s’arriba a un pont per creuar el riu i una estona desprès veiem el Refugio Piedritas que només està habilitat per fer vivac. Aquí és un bon punt per fer un descans ja que encara ens queda com una hora fins arribar als 1700 metres d’altitud que és on es troba la primera parada de la ruta dels 4 Refugios.
La ruta per anar del Frey al Jakob és unamica més dura i llarga, entre 5 i 6 hores. Però ja us he comentat que nosaltres ens vam veure obligats a tornar a Bariloche, així que serà millor que a partir d’aquí busqueu la informació vosaltres mateixos.
Per fer aquestes rutes s’ha d’anar ben equipat de roba ja que encara que sigui l’estiu, a les nits fa fred. A més a més és recomanable anar al Club Andino o a les oficines del Parc per registrar-se al trekking. Registre online
PD: No es necessari fer-lo amb cap agència, està molt ben senyalitzat i a més és un dels més transitats. La gent de Bariloche acostuma anar fins al Frey a passar el cap de setmana.
El Bolsón
El Bolsón és una localitat de la província de Río Negro famosa per les seves cerveses artesanals i el seu ambient hippy, conseqüència dels anys 70. Es troba situada a la vall del puig Piltriquitrón, que en tehuelche significa “penjat dels núvols” i pel que passen els rius Azul i Quemquemtreu.
És un poble tranquil, per relaxar-se i agafar forces per a les pròximes caminades. L’ambient de El Bolsón és bohemi i “natural”, un dels atractius són les artesanies ja siguin en teixits, ceràmica, etc. i els menjars com melmelades, cerveses, xocolata i fruita orgànica.
En situació
Tota aquesta zona, com el sud d’Argentina, estava cobert per glaceres fins a l’última glaciació plistocènica. Quan van arribar els espanyols, les dues cultures dominants eren els tsonek i els mapuches. La zona que avui ocupa El Bolsón era un lloc de pas per les diferents comunitats natives de la zona i pels primers colonitzadors. Després de la campanya del desert del General Roca de 1879 es van instal·lar a l’àrea alemanys procedents de Chile.
Ruta el Cajón del Azul
Una de les rutes de muntanya més famoses amb partida El Bolsón és la del Cajón del Azul, que consisteix a arribar al Reufgi homònim on a prop hi ha el riu encaixonat. La ruta es pot allargar fins a tres refugis: El Cajón del Azul, El Retamal i Los Laguitos.
És un trekking de dificultat mitjana però molt interessant, per arribar al primer refugi s’ha de creuar un pont penjant que creua un dels afluents al riu Azul, la ruta està perfectament marcada i força transitada. La vista del “cajón” és espectacular. Aquest refugi és el que més gent atreu del recorregut, ja que molta gent hi va a passar el dia. Si seguim pujant, arribarem al segon refugi, El Retamal on la proximitat del riu ens permetrà pegar un banyet.
Nosaltres vam arribar a aquest refugi al migdia i ens hi vam quedar a dormir, ja que a la nit, Mariano, el propietari del refugi preparava un cordero patagónico per celebrar l’entrada de l’any nou. Des d’allí es pot fer una excursió al Paso de los Vientos per apreciar l’espectacular vista de la “Cordillera de Los Andres”. L’últim refugi i el menys popularitzar és Los Laguitos, la pujada és la més dura de totes però val realment la pena la tranquil·litat que hi ha, l’aire de muntanya, la família que cuida el refugi, la Silvia i l’Esteban i el llac Lahuán. Des d’allí també es poden fer altres rutes i visitar altres llacs.
Per començar la ruta, des del Bolsón s’agafa un autobús que direcció a Wharton fins a la despensa de El Polaco i d’allí es comença a pujar cap als refugis. Pujar al primer refugi són unes 3h i del primer al segon, uns 40min. L’últim tram és el més dur i llarg, vam tardar 6h, sempre seguint el Río Rayado, s’arriba al Puesto de la Horqueta i d’allí al Mallín de los Chanchos, una zona de canyes plena de tábanos, el pitjor de tot el viatge i després es creua el bosc de mañú i alarceres.
El Refugios los Laguitos es troba al nord del Cerro Horquta, casi a la frontera amb Chile i a prop del naixement del Río Rayado. També podem canviar la ruta més típica si abans d’arribar al Cajon del Azul ens desviem per anar al Refugio Hielo Azul, anomenat així perquè a prop hi té una glacera.
Pels voltants del Bolsón
També des del Bolsón es pot anar a Lago Puelo a passar el dia o fer altres rutes com la del Refugio Motoco. Per fer aquesta, s’ha d’agafar el bus que va al Lago Puelo i dir-li que et deixi a “la pasarela”, nosaltres per problemes tècnics ens vam quedar a la meitat del camí, però la ruta promet. El Parque Nacional Lago Puelo té unes 27.000ha.
Colonia Suiza
Colonia Suiza es troba a 25 km de Bariloche i és el lloc idea per combinar la gastronomia local amb ruta de muntanya. Es troba a la vall del Cerro López i va ser fundada com un assentament de suïssos de Cantón del Valais.
En situació
Els primers a arribar-hi van ser els germans Félix, Camilo i María Goye que van creuar la serralada provinent de Chile. A partir de 1901, gràcies a les facilitats del govern argentí per a la radicalització d’immigrants, l’assentament va anar creixent amb altres famílies de la Suïssa francesa, dedicant-se, majoritàriament a l’agricultura i ramaderia.
Avui és una de les zones amb més turistes, atrets per les excursions cap a la Laguna Negra, el Cerro López o el Refugio Jakob que és un dels quatres de la Ruta de los 4 Refugios. El poble consisteix en un seguit de cases de fusta que intenten mantenir l’estil de les primeres cases dels pobladors, fires d’artesans i gastronomia, destacant la truita de riu.
Però si parlem de gastronomia, hem de destacat, sobretot, el Curanto, un plat d’orígens ancestrals que significa “pedres calentes” introduïda a Argentina pel mateix Goye des de Chile. Consisteix en excavar un forat al terra d’uns 15 cm de profunditat on s’hi col·loquen pedres escalfades i sobre d’elles una capa d’herbes i fulles per posar-hi al damunt la carn i les verdures. El forat es tapa amb terra humida i es deixa coure de manera que quedi la carn fumada amb les herbes que la cobreixen. També és habitual d’aquesta zona d’Argentina fer els berenars a les cases de té amb pastelets de fruites locals.
Ruta Refugio Italia y Laguna Negra
Una de les rutes més famoses des de Colonia Suiza és la del Refugio Italia de la Laguna Negra. Tot i que no és una ruta fàcil si s’hi va amb la motxilla per un dia, s’hi pot pujar i baixar en el mateix dia. La ruta consisteix en una pujada constant que a vegades és més lleu i d’altres més pronunciada passant per diferents àrees de boscos de coihues, xifres, radals, entre altres o zones rocoses. El camí està marcat amb pintades vermelles que es poden trobar tant als arbres com a les roques més grans.
A mig camí ens trobarem amb alguna zona pantanosa i amb una zona d’acampada lliure coneguda com a Rancho Manolo en homenatge a Manolo Puentes i el seu rancho que va servir com a base per a la construcció del refugi.
La part més dura és l’anomenat “caracol” que s’hi arriba després de creuar els rierols Natividad i el Negro. El “caracol” és una pujada entre pedres altes amb forma de zig-zag que en estar al final de tot de la travessia sembla més dur del que realment és però, sincerament, la pujada val la pena per la vista de la llacuna i dels diferents puigs que l’envolten com el Gordo, Bailey Willis o el Negro, el més alt de tots.
Ruta Refugio López
L’altra ruta que surt de Colonia Suïza és el Refuigo López que es troba al Cerro López que s’hi pot ascendir per l’accés del 4×4 però, ja aviso que és un camí sense gaires ombres. Tot i que, evidentment, la vista, des del refugi, a 1620 msnm també és de les que val la pena la suada.
Aquest refugi és el punt d’inici d’altres rutes com la del Rafugio Jakob o el trekking cap a La Hoya, el Pico Turista o el Mocho. Personalment recomano pujar per la “picada” que es troba a l’esquerra del rierol López i després baixar per la ruta dels 4×4. Com la de la Laguna Negra també consisteix en una ruta d’ascensió permanent que va passant per diferents tipus de vegetació amb una zona de parada intermèdia anomenada Roca Negra.
