Avui torna a tocar una de les entrades fàcils però estranya, ja que traslladar-nos per Viet Nam ens va recordar a Cambodja. Difícil trobar una estació d’autobús on fer-t’ho tu. Viet Nam té alguns trucs que us anirem explicant. Podeu començar pegant un cop d’ull al nostre Itinerari pel Viet Nam.
Hauries de saber:
Hi ha una companyia d’autocars que té els millors preus.
Resumint, hi ha dues opcions, el tren o els autocars. De fet, tres, el dit. O si anem amb diners, quatre, l’avió que per nosaltres queda absolutament fora del pressupost.
Tren
El tren, generalment és més car i la línia principal és la que uneix Hanoi amb Ho Chi Minh, la línia de la Reunificació. L’únic tram que vam fer natres amb el ferrocarril fou Ninh Binh-Hanoi que costava el mateix que l’autocar 70.000 DNV. Els trens tenen diferents classes i hi ha els vagons dormitoris. La classe més barata és la clàssica dels seients de fusta.
Autocars
Els autocars has d’anar recorrent agències de viatges, o si pagues per allotjar-te, pregunta allí, tot i que generalment es queden una comissió. Els preus són més o menys el mateix a tot arreu, variació d’un dòlar amunt o a baix. I moltes vegades no canvia ni l’horari perquè resulta que tots et venen el mateix autocar.
L’avantatja és que hi ha força opcions per viatjar a la nit, així que guanyes temps i estalvies l’allotjament. Aquests autocars són els anomenats sleepy bus i consisteixen en tres files de lliteres. Una espècie de cadires grans on pots dormir estirat i fins i tot et donen manta. Alguns casos et donen una tovalloleta humida i una botella petita d’aigua.
Una de les companyies més econòmiques és The Shin Toursit. Aquesta té la seva pròpia flota d’autocars i per això és més barata, però per contra té menys oferta d’horaris. Un altre punt a favor és que quan arriben de matinada, generalment ho fan davant del seu hotel, on mai ens van posar problemes per fer temps dins del hall fins que surtigues el sol i la vida s’activès.
Quan surts del camí dels autocars turístics, per exemple per anar a Mai Chau, la cosa ja agafa l’aire sudestià i és que el preu s’infla per la nostra condició de blanquets. La solució és no negociar. El preu és el que és, el que trobareu per internet o el que has preguntat a la gent del carrer, i li has de deixar clar, al qui et vulgui cobrar de més, que si volen que pagueu més no teniu problema en esperar el següent autobús o, si ja ets a dalt, li dius que pari que baixes. La qüestió és demostrar-los que no tens res a perdre si no vas amb ells. Creieu-nos, acceptaran.
Fent dit
El tema dit no el vam explotar gaire, perquè com que no havíem pagat la visa, només teníem 15 dies i no teníem “temps per perdre”. Però la sensació general va ser que possiblement funciona sense problemes. Nosaltres el vam fer pels voltants de Da Lat i sempre amb èxit, tot i que eren distàncies curtes i una zona remota on no hi ha gaires turistes.
Així que suposem que van parar més per la sorpresa de veure’ns i ajudar-nos que pel concepte de l’autoestop en si.
Moure’t per les ciutats i voltants
Els autobusos urbans, concretament a la ciutat de Ho Chi Minh i a Hanoi, et donen tiquet i el preu depèn de la línia però entre 5.000 i 10.000.
Segons la zona que visitis hauràs de llogar moto, 5U$D, per dia o bici entre 1 i 1.5U$D. La bici, si el lloc on us allotgeu en té, podeu negociar que estigui inclosa al preu de l’habitació.
Quin mitjà de transport vas escollir?
