L’islamisme és la religió d’Allah, del Déu Únic, al qual li ofereix submissió i devoció, fins aquí, pràcticament igual al cristianisme. Els musulmans són els seguidors de la religió de l’islamisme, els qui abracen la fe i el verdader camí a seguir, per tant no tots els àrabs són musulmans i no tots els musulmans són àrabs. L’últim profeta és Mahoma, qui va ser el darrer en comunicar la paraula d’Allah i l’encarregat d’expandir l’islamisme.
Els cinc pilars
L’islamisme es basa en cinc pilars per reforçar la fe en el Únic Déu i que han de practicar tots els musulmans. El primer és el Shahada, és a dir, creure en Allah com a únic déu i en Mahoma com el seu missatger.
El segon és el Salat que consisteix en realitzar les cinc pregàries diàries. El tercer és Siyam, abstenir-se de plaers durant el nové mes lunar, el mes de Ramadan. El quart pilar és Zakat, que consisteix en fer donacions i el cinquè és el Hajj, anar, almenys una vegada a la vida a la Mecca, aquells que s’ho poden permetre física i econòmicament. La premissa de l’islamisme és acceptar que només hi ha un déu, anomenat Allah, creador de tots els éssers vivents i que el seu profeta i missatger fou Mahoma, acceptant tots els altres profetes que Allah va enviar abans, com Abraham, Isaac o Jesús, entre altres.
Realitzar les cinc pregàries diàries és un procés de purificació de l’ànima a realitzar cada dia, mitjançant la glorificació, exaltació i la pregaria a Déu, a través de la qual es connecten amb Allah. Les pregaries que es realitzen a la sortida del sol, al migdia, a la tarda, quan el sol es pon i al vespre. Si la falta de temps ho impedeix poden unir la segona amb la tercera pregaria o la quarta amb la cinquena.
El temps de pregar s’anuncia amb la crida, amb el azan, que es realitza des del minaret (avui en dia moltes són gravacions). Les oracions es poden realitzar a casa, en mesquites o en sales habilitades, que trobareu anunciades com Mushola i que es poden trobar, per exemple als aeroports, a les estacions de trens, a les estacions de servei i fins i tot en restaurants, el cas és que el lloc estigui net. El divendres, però, és el dia que es reuneixen a la mesquita.
Pregar consisteix en unir cinc aspectes del cos, el cos mateix realitzant el ritual de postrar-se per mostrar humilitat i d’aixecar-se; el cor amb el qual és connecten amb l’amor d’Allah; la ment que és la consciència de la grandesa d’Allah; la llengua repetint les oracions i l’ànima.
Zakat és un dels pilars fonamentals de l’islamisme, donar a la caritat amb l’objectiu de netejar el cor del qui dóna i netejar d’enveja a qui rep. Mahoma diu que s’ha d’aconseguir un balanç entre l’espiritual i el material. Si bé Mahoma encoratja a l’enriquiment personal, ho fa demanant que hi hagi unes regles netes durant els negocis, com per exemple, no enganyar, no estafar, ser ètics, no tenir el monopoli, no explotar i no defraudar, entre altres.
El Motiu del Ramadan
El mes del Ramadan, té un significat similar a l’anterior, el fet de renunciar als plaers des de la sortida del sol fins a la posta, el Maghrib, fa que qui ho té tot, aprengui a valorar-ho. Durant les hores solars està prohibit menjar, beure i tenir relacions sexuals. Així ham de tenir un període d’abstinència, iftar, que només poden trencar amb dàtils o aigua. També durant aquest mes han de recitar el Qur’an almenys una vegada.
Aquells qui poden permetre física i econòmicament han de pelegrinar, com a mínim, una vegada a la vida a la Mecca, durant el dotzè mes lunar, el Zul Hijjah, i visitar la Sagrada Mesquita on hi ha l’edifici cúbic, anomenat Ka’bah que Abraham va construir, conjuntament amb el seu fill Isaac per rendir homenatge a Allah. Abraham va ser elegit per Allah com a Iman, una persona que havia de guiar a la gent.
Jesús existeix?
L’islam reconeix a Jesús com un profeta de Déu, el Messies dels israelites i fill de la Immaculada Maria, però no el veu com el fill de Déu. Els musulmans esperen la resurrecció de Jesús, ja que tal com va dir Mahoma, el Dia de la Resurrecció no tindrà lloc fins que Jesús descendeixi del cel. Ell retornarà per tal d’establir la LLei de Déu abans de la fi del món. Però a diferència del que passa amb Mahoma, creuen que el missatge de Jesús que tenim avui en dia no és autèntic, sinó que els seus seguidors van interpretar les seves paraules i les van transcriure segons el seu parer. A més a més critiquen la quantitat de sectes que han sortit al voltant del missatge de Jesús.
Les pautes de la vida
L’islamisme no es basa només en la fe espiritual sinó que guia als fidels en les normes de la vida. Per poder complir amb les seves obligacions socials segueixen el Shariah, que seria com el seu cànon. El Shariah consisteix en un seguit de lleis repartides en lleis penals, la manera d’actuar en diferents aspectes de la vida, com per exemple trobar temps per recordar Allah durant el dia o fer el desdejuni durant el mes del Ramadah i en lleis econòmiques, és a dir, no ser injust i no tenir el monopoli, entre altres, lleis personals i familiars, com que menjar i que no i com matar els animals o com comportar-se en el matrimoni.
Per exemple, realça la importància d’estar net i d’una bona neteja bucal. De fet, abans de pregar, els musulmans, s’han de rentar les mans, la boca i el nas, la cara, els braços, el cap u les orelles i els peus. La roba sempre ha d’estar neta i ells s’han de banyar, és a dir, realitzar Ghusul, tantes vegades com faci falta al dia per fer bona olor i fins i tot, Mahoma els aconsella utilitzar perfums.
També segueixen el Jihad, que els guia per fer el bé, realitzar les accions correctes i evitar el mal. Lluitar contra la tirania, la corrupció, l’explotació, l’ocupació i l’opressió és jihad. El jihad permet les armes però sempre com a mitjà de defensa contra qui ataqui l’islamisme, mai com una arma d’atac o de venjança, per tant seria una acció temporal que ha d’acabar quan l’enemic pari la seva agressió. Els musulmans condemnen els atacs terroristes i la mala interpretació del jihad per part d’un grup. Defensen el fet que no es pot condemnar a tots els musulmans per culpa d’un grup radical, de la mateixa manera que no es condemnen a tots els cristians per culpa del Cucux Clan.
Un altre punt important de l’islamisme és l’enriquiment del coneixement. El patró a seguir és Llegir-Pensar-Aprendre i Observar-Explorar-Entendre. Per això, antigament molts dels avenços científics, en arts i lletres provenien dels musulmans.
Evidentment, dins el dogma del musulmà, hi ha el respecte cap a totes les persones, tinguin la nacionalitat que tinguin i sobretot la fe i religió que tinguin. Mahoma també aconsella ser bon veí, pacifista i no començar cap guerra, això sí, si t’has de defensar, ho fas.
El prohibit
Un dels punts curiosos dels musulmans és que no poden beure alcohol, ni fumar ni perdre drogues i això es deu al fet que al Corà, el seu llibre sagrat, especifica que no es pot consumir cap tipus de substància que enterboleixi la ment. Pel que respecta a la prohibició de menjar porc, es deu que el que porc és un animal brut però la història es remunta a l’Arca de Noé, quan després de navegar a la deriva durant dies, la brutícia s’anava acumulant i les infeccions estaven a l’ordre del dia. Allah, per salvar la humanitat i a tots els animals, va ordenar als pocs que mengessin tota la brutícia i així retornar la netedat i la salubritat a l’Arca. Des d’aquell moment, els porcs estan prohibits menjar.
Els musulmans només poden menjar carn Halal, és a dir, que l‘animal ha mort seguint un procés determinat de manera que pateixo el mínim possible. Per aconseguir això, la mort de l’animal ha de ser d’una ganivetada directa al coll, feta amb un ganivet perfectament afilat. Que la carn sigui Halal és un requisit impossible de saltar-se, tant és així que les famoses cadenes de menjar ràpid especifiquen, mitjançant cartell, que la seva carn compleix aquest requisit. A més a més només poden menjar carn d’animals herbívors, estan totalment prohibit el porc, els amfibis i les aus amb grapes.
El paper de la dona
Pel que respecta a la dona i la fe islàmica o els codis de vestimenta tenim un tema apart. El primer fet que defensen els musulmans és que abans de la seva religió, les dones no tenien cap dret. Per exemple, els àrabs donaven prioritats als fills barons i fins i tot, si tenien una nena, la deixaven morir. Un dels drets va ser donar identitat a les dones, no que fossin objectes dels marits, així que en una família musulmana, la dona té la seva pròpia identitat i fins i tot, si guanya diners, són per ella, en canvi els diners que guanya el marit són per sostenir la família.
Dins dels drets de la dona, la prostitució i l’explotació sexual estant totalment condemnats. Així com la vestimenta provocativa per part de la dona. El paper principal de la dona és criar els seus fills i tenir cura de la seva família, però això no extreu que puguin treballar i tenir una educació igual a la dels homes.
Que passa amb la vestimenta? Pels musulmans, una dona ha d’anar coberta des dels turmells fins al cap i la vestimenta ha de cobrir la forma del cos per tal de no atreure els homes. Només se li pot veure els peus, les mans i la cara, és a dir, han de cobrir les parts que puguin generar desig, les awrah i les teles no poden ser transparents però poden ser de qualsevol color, excepte el color safrà, ja que és el color associat amb el politeisme.
La resta de vestimentes, com el burka, són considerades males interpretacions del Corà. Pel que respecta el Hijab, és a dir, el mocador que els cobreix els cabells i part del cap és un gest de modèstia, com el que porta la Verge Maria o les monges cristianes.
L’altre tema diferent de l’islam és el fet que els homes puguin tenir més d’una esposa. Aquesta característica, no és de l’islam, si no dels àrabs i Mahoma el que va fer va ser donar-li un marc de respecte. De fet l’islam permet tenir fins a quatre dones, sempre que les pugui mantenir i sempre que les dones actuals acceptin la futura esposa. El divorci està permès però com a última instància i el sexe, només dins del matrimoni.
El saber per escrit
El llibre més important pels musulmans és el Qur’an, considerat la paraula d’Allah directament. Ells creuen que l’autor del llibre és Allah, el qual va parlar directament amb Mahoma i aquest, després de memoritzar paraula per paraula ho va repetir perquè es pogués escriure. Aquest fet no es va produir fins temps després de morir l’últim profeta, ja en temps de Abu Bakr As-Siqqid quan es va convertir en el primer califa de l’Islam.
Per tant al Qur’an hi ha expressada la paraula de Déu, sense interpretacions i sense refrasejar, per això el consideren el miracle etern. Com que no ha estat traduït, cada generació pot veure el miracle de llegir les paraules d’Allah.
L’altre llibre important pels musulmans és són les ensenyances i la guia de vida que va deixar escrit Mahoma per arribar a ser un bon musulmà.
