El que jo entenc per bar Manolo és aquell bar que pots trobar a totes les ciutats i pobles de Catalunya i d’Espanya.
Generalment el porten els mateixos propietaris (que ara són xinesos), no cuiden gaire la decoració, la qual acostuma a ser força senzilla i tenen una barra amb plats de tapeo i botelles de licor per sobre d’una gran màquina de cafè. També acostumen a tenir la màquines de tabac i, com a mínim, una escurabutxaques però sobretot un tirador de cervesa.
Tots els bars Manolos s’assemblen però tots tenen un no sé què que els fa únics i on pots anar-hi al matí a esmorzar, al migdia a fer un menú ràpid, a la tarda a fer la cerveseta, a veure el futbol i a la nit a fer un entrepà.
Quan hi vas sovint pots dir “el de sempre” que t’entenen, tenen els diaris del dia i et saluden pel nom. És a dir, una segona casa.
Les semblances
Doncs bé, a Argentina també hi existeixen però són extremadament diferents. Hi ha, el que jo anomeno, el típic bar porteño on també hi pots anar al matí a esmorzar, tot i que ara no serà un entrepà sinó més aviat unas mediaslunas, a dinar que pot ser ràpid o fins i tot una parrilla, a fer la cerveseta de la tarda, tot i que a Baires s’hi acostuma més a anar a berenar un cafè amb llet i mediaslunas i a sopar.
La cuina, com passa als bars Manolos, no té res d’espectacular, és més, són coses que podries fer-te a casa perfectament. Per tant, podríem dir que són bars més freqüentats pel “m’agafa l’hora de dinar fora de casa, no vull gastar gaire i vull dinar ràpid” que “mmmt tinc ganes de pegar-me un festín”. Tots mirem el menú del dia o la carta però en realitat ja sabem que hi haurà, perque sempre és el mateix.
Les diferències
De fet a Argentina també passa. Aquest tipus de bars acostumen a tenir una carta més variada que els manolos, potser més variada no és la paraula, més extensa seria més adequat. Tenen truites, carn, pollastre, pasta i pizzes. Però les carns són milanesa sola o amb guarnició, milanesa napolitana, bife de chorizo solo o bife de chorizo con puré i també pots demanar-te una hamburguesa sola o completa.
El pollastre passa algo semblant, suprema (petxuga arregossada) sola o amb guarnició o suprema napolitana, 1/4 de pollastre sol o amb guarnicio. Les pastes són raviolis, sorrentinis i espaguetis amb salsa de tomata, blanca o pesto i també hi ha canelons i les pizzes son les clàssiques.
Així sempre veiem una carta extensa però que en realitat, si filtrem són 5 ingredients principals: bistec, entrecot, pit de pollastre, pasta i pizza i 2 acompanyaments clàssics: les patates ja sigui en la seva versió fregida o de puré i l’amanida (enciam, tomàquet, ceba, pastanaga ratllada i ou, seria la més completa).
En lloc de menú s’estila més el plat del dia. I en lloc dels dijous de paella tens els 29 de ñoquis.
A més a més són bars grans i tenen dos o tres mosos o cambrers, quan els Manolo acostumen a ser bars petitets i com a molt una persona que atén. Els cambrers dels bars argentins van vestits de cambrers, que ni els nostres restaurants i fins i tots les taules, les vesteixen a l’hora de dinar i sopar. És a dir que seria un bar més aviat Borja Mari que Manolo.
El que sí que és cert és que si hi vas molt sovint acaben sabent que demanes i si hi vas a veure el Barça, sempre i quan no hi hagi un partit argentí, el busquen, tot sigui només per posar-se amb tu si perdem. Que ha sigut el més habitual l’últim any. Que calladets estaven durant l’època bona…
Una altra diferència és que damunt de la taula hi acostuma a haver el típic dispensador de tovallons de paper “que es desfan a la mà” i un potet amb sobrets de salses, com kètxum, mostassa, maionesa i sala golf. Per exemple, el del sucre no hi acosutma a ser, quan et porten el cafè et pregunten si “Azucar o edulcorante?” i llavors el mozo et deixa 2 paquetetes del que hagis demanat..
Quin és el millor
Al final, tots són iguals i els hi agafes estima perquè t’hi has passat més o menys hores, ja sigui perquè et quedava a prop de casa o de la feina o de la uni.
Tots tenen el mateix, els cambers acostumen a ser homes d’edat abansada i amb cert art i estima per l’art de fer de cambrer però el cert és que no n’hi ha cap que es pugui recomanar. Passegeu per Corrientes i qualsevol que us faci el goig, val. El que tingueu al costat del lloc on estigueu dormint, val.
El que vulgueu però realment val la pena entrar-hi a un per veure la manera diferent de servir que tenen.
De fet abans, però, has de fer un recorregut per la zona perquè els preus poden variar significativament, sense gaire criteri. No és molta diferència però si cada dia et cobren 20 cèntims més per un cafè igual d’aigualit que el bar de l’altre carrer…
A més, hi ha molts et deixen estar una bona estona al bar estudiant o amb el portàtil i fins i tot, et permeten enxufar-lo a la llum.
El món del camberer a Buenos Aires és molt important, de fet, cap al setembre organitzen la tipa “Cursa de Mozos” on els cambrers i algunes de les poques cambreres que hi ha han de recorrer el carrer amb una safata amb una aigua, un got de suc i un cafè.
Què t’ha semblat les diferències entre els bars a l’Argentina?
