Un d’aquells pobles particulars de les Garrigues és el Soleràs, una mica allunyat de les rutes principals i dels turistes de “xinxeta”. El Soleràs gaudeix d’una vida tranquil·la de poble i t’ofereix història, arquitectura i rutes de natura per desconnectar un parell de dies. Agafa nota de tot el que pots fer i visitar al Soleràs i deixa’t portar.
El Soleràs és un municipi de les Garrigues, a la província de Lleida amb 337 habitants, censats per Idescat el 2021. La majoria, 200, es concentren en la franja d’edat dels 15 als 64 anys, però el Soleràs pot estar content, ja que un 10% són nens i nenes. La resta dels habitants, 82 tenen entre 65 i 84 anys i els altres 21 són majors de 84 anys. Si mirem aquestes dades segregades per gènere, tenim 181 homes i 156 dones.
Poble agrícola per història, el Soleràs té 901 hectàrees de terra llaurada, censades el 2009. 759 estan dedicades a l’olivera i això comporta l’explotació d’aquesta fruita a la cooperativa de l’oli del Soleràs, amb denominació d’origen. 95 hectàrees són arbres fruiters, bàsicament ametllers i 47 dedicades als herbacis.
La ramaderia està més enfocada a la cria d’aviram amb uns 83.000 caps censats el 2009 per Idescat. Els porcins són 6.851 i els ovins 2.106, també hi ha 726 caps de bovins.
Amb aquestes dades al cap, més o menys, ja et pots fer una idea que et pots trobar al Soleràs, però també t’avisem que hi ha alguna sorpresa més que no t’esperes.
Breu història per parlar al bar
Ramon Berenguer IV va liderar la conquesta del Soleràs, el 1149. El territori va quedar en mans de Ramon de Cervera, encarregat de poblar els termes actuals de Torms, Juncosa i el Soleràs, sota la baronia del Soleràs.
El Soleràs va tenir un paper important durant la Guerra Civil, ja que la seva posició geogràfica el feia a mig camí entre el cap de pont del Segre i l’Ebre.
Si voleu entrar en detall del poble, no us perdeu el web de ElSoleras.cat
Què visitar al Soleràs a les Garrigues
L’església principal del municipi del Soleràs és l’església parroquial dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu. Aquesta església va ser construïda entre el 1798 i el 1804 i és d’estil neoclàssic. L’església té una particularitat i si bé està dedicada a l’Assumpció de Maria, a la fonícula hi ha la imatge de Sant Domènec, el copatró del Soleràs.
El Soleràs és un poble ple d’història i això ho podem veure recorrent els seus carrers. Algunes de les cases pairals que destaquen al Soleràs són Ca l’Emília i la casa Seró. Aquesta última està ubicada al carrer del Pou i destaca per la seva àmplia façana amb la portalada d’arc de mig punt adovellat i grans carreus. L’edifici és de l’època renaixentista, de mitjans del segle XVII, tot i que a patit diverses modificacions.
Al costat de la casa Seró, hi ha la casa Emília, també una estructura de l’època renaixentista amb la típica porta d’arc de mig punt i les golfes amb la galeria finestrada. Segons el web d’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, la portalada es troba reproduïda al poble espanyol de Barcelona!
Passejant el poble, hem d’arribar-nos al carrer dels Màrtirs on ens espera una casa ben curiosa, la cal Pubillet. La casa ens cridarà l’atenció per la seva estreta façana. Si bé la façana reclama una intervenció, no marxeu sense observar l’espectacular barana de ferro treballada del balcó i també la de les golfes.
Seguint pel mateix carrer, una altra façana ens demostra que ha tingut temps millors. Parlem de la cal Tamarit, al número 11, una casa pairal que data de finals del segle XIX. Aquesta casa també està recollida a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, on destaca la seva portalada d’arc de mig punt i el seu escut.
Per acabar el passeig de cases pairals, al número 13 del carrer dels Màrtirs ens hi espera la casa Cortada, una obra de mitjans del segle XIX.
La Cooperativa del Soleràs, també anomenada el Sindicat, és un edifici d’estil noucentista de principis del segle XX. L’arquitecte va ser Cèsar Martinell, un nom que sempre va lligat al d’Antoni Gaudí, ja que hi va col·laborar en la construcció de la Sagrada Família. Antoni va ser un deixeble de Gaudí i d’ell va aprendre l’estil modernisme, tot i que Cèsar va utilitzar altres estils com el racionalisme, monumentalisme, entre d’altres.
A l’entrada del poble hi ha les restes de l’antic molí d’oli. Avui en dia només en queden restes, però és un exemple de l’època d’esplendor de l’oli de les Garrigues. El molí es troba ubicat a tocar de la carretera de dur a Lleida i data del segle XVIII. Avui en dia només en queda un arc de mig punt i part de l’estructura. També podrem contemplar algunes de les pedres de molí.
Un altre racó típic del Soleràs és la ruta de les 3 ermites. Una ruta que ens queda pendent, però ens serveix d’excusa perfecta per tornar-hi. L’ermita de l’Immaculat Cor de Maria o de Fàtima, que data del 1954, l’ermita de la gruta de Lourdes, del 1988 i per últim l’ermita de la Mare de Déu de Montserrat.
El Soleràs i la Guerra Civil
El Soleràs va ser un dels municipis de les Garrigues que van tenir un fort impacte durant la Guerra Civil. La seva ubicació, a mig camí entre el front del Segre i el de l’Ebre, va ocasionar que el Soleràs es veies implicat en els esdeveniments logístics de la guerra. La participació principal del Soleràs va ser com a zona hospitalària.
Així vas ser com la casa Seró es va convertir en un hospital de recuperació de malalts. El cartell exterior mostra que a l’interior de la casa s’hi conserven alguns dibuixos dels malalts que s’hi van allotjar.
L’altre punt hospitalari relacionat amb la Guerra Civil va ser la rectoria que va acollir un hospital de sang, és a dir un quiròfan de l’època amb intervencions quirúrgiques de tota mena.
Amb tant hospital, no és d’estranyar que al Soleràs hi hagi enterrat un gran nombre de solats. Al cementiri vell del Soleràs, que es va “recuperar” per la Guerra Civil, s’hi han fet diverses excavacions per estudiar. A part de soldats dels dos bàndols, també hi ha un gran nombre de civils morts durant el bombardeig del 25 de desembre del 1938.
La veritat és que seria molt interessant organitzar una visita guiada sobre els vestigis de la Guerra Civil al Soleràs i poder visitar tots aquets indrets, oi?
El paisatge del Soleràs
Només cal endinsar-se al municipi del Soleràs per tenir una idea ben específica de quin és el paisatge típic de les Garrigues. L’Observatori del Paisatge ha ubicat el Soleràs en el catàleg de les Garrigues Altes.
Un paisatge cobert d’oliveres, que cobreixen els turons i els vessants dels terrenys, amb garriga i zones de pi blanc com a vegetació autòctona i salvatge.
Hi ha diverses rutes per gaudir del Soleràs més saludable, sigui caminant, en martxa nòrdica o en bicicleta. Una d’elles és la que hem comentat de les tres ermites, però n’hi ha moltes d’altres.
Recorrent el paisatge del Soleràs ens trobem amb construccions de pedra com l’aljub de los plans. Una de les rutes més clàssiques és la de la Vall Major que connecta el Soleràs amb Granyena de les Garrigues. Una ruta d’11 km, que encara no hem fet, però que tenim anotada. Si l’has fet, deixa’ns un comentari amb les teves impressions.
Quan visitar el Soleràs
La festa major del Soleràs és el 15 d’agost quan es celebra el dia de la patrona del poble. Per sant Domènec, el copatró del Soleràs, el 4 d’agost, també es fa festa.
El Soleràs és un dels pobles de Les Garrigues que s’engalana a la primavera amb el “Garrigues en Flor”.
Com sempre fem et deixem l’enllaç al web de l’ajuntament del Soleràs, ja que hi trobaràs l’agenda cultural actualitzada.
En resum, que tens moltes opcions per gaudir del Soleràs i sobretot si hi vas no marxis sense tastar les famoses orelletes de les Garrigues, les seves olives i el seu oli.
Coneixes el Soleràs? Si tens racons per compartir, deixa’ns un comentari.
