Els Sí i No de la gastronomia d’Índia

Tothom ha sentit a parlar de l’Índia i normalment hi ha una creença generalitzada: “L’Índia l’estimes o l’odies”. En fi…nosaltres debem ser rarets o potser perquè va ser l’últim destí del nostre viatge d’un any molt motxiller però ni una cosa ni l’altra.

Hem de confessar que vam deixar l’Índia com a últim destí estratègicament, la idea era “curtir-nos”, fer-nos a la vida motxillera i aterrar en aquest país amb una “mica de cancha“.

Altres mites que acompanyen a l’Índia és que el menjar és picant, que són bruts, que veus gent sense braços, que juguen amb cobres, etc. Avui estem aquí per desmentir alguns dels mites del menjar. T’animes a jugar?

Els 3 primers mites del menjar

Sí, és cert, a Índia cuinen amb moltes espècies i, moltes vegades, tot acaba tenint el mateix gust. La majoria de vegades utilitzen garam massala, que és una barreja d’espècies i a més a més li afegeixen una altra barreja d’espècies en funció si cuinen pollastre, peix, verdures o corder; que anomenen pollastre massala, peix massala, etc.

No, no és cert que a l’Índia no es mengi vaca. Els hinduistes no mengen vaca però els musulmans, si. El que ja és més difícil de trobar és el porc. De tota manera les dues carns més comunes són el pollastre i el corder, tot i que també consumeixen força peix i marisc. Nosaltres hem menjat vaca a l’Índia, més que res perquè vam decidir anar a explorar l’Índia musulmana.

Nosaltres vam menjar al carrer i ho podem explicar.

Sí, és cert, mengen amb les mans. A tots els restaurants i parades al carrer hi ha aigua per rentar-se les mans. La teoria diu que s’ha de menjar amb la dreta perquè l’esquerra té una funció més íntima. El secret és perdre la por d’embrutar-se.

Amb els dits vas barrejant l’arròs amb la salsa, per exemple, fins que queda ben unit. Llavors agafes l’arròs amb els dits i amb el dit gros ajudes a empènyer el menjar a la boca. Aquesta tècnica la comparteixen amb altres països, com per exemple Malàisia.

No és tan diferent

No, no utilitzen ingredients estanys. La base culinària sempre és all i gingebre ratllat i les altres espècies que no falten son les llavors de coriandre i el comí en pols, les llavors de cardamom, pebre vermell i negre i una mica de sal. Segons el plat també hi afegeixen canella.

La gran majoria de plats també porten tomata, ceba lila, bitxo verd i per acabar coriandre fresc picat, l’equivalent al nostre julivert. Els indis han sabut adaptar fins al punt de fer-los imprescindibles certs productes introduïts pels portuguesos i els britànics, procedents d’Amèrica, com per exemple la tomata i la patata.

Un altre grup alimentari que no falta mai en una taula índia són els llegums, així les diferents classes de llenties, anomenades dhal, i cigrons es fan presents de diverses maneres.

Només cal que entreu a una cuina índia, no trobareu res extrany a part de les espècies. Si els cuines una truita de patates, no t’extranyi que la trobin sossa, aquí aplica el primer punt que hem parlat.

Sí, a Índia mengen pa, però no com ens imaginem. Si bé hi ha pa de motlle, aquí acostumen a fer pans estil àrab. Un dels que no falta mai a taula és el chapati o roti, segons la regió, un pa rodó i pla, que recorda a una pizza però cuit sobre una planxa molt calenta. Si el pa està ben pastat, tot i que només porta farina, aigua i sal, i si està ben estirat, diuen que una jove ha de saber fer chapatis perfectament rodons per casar-se, en coure’s s’infla.

Un cop cuit, es retira la planxa del foc i es posa el chapati directament sobre la flama per torrar-lo una mica i treure’n l’aire. Al nord, és tan important els chapatis a taula que tenen l’expressió equivalent al “no sap fer-se ni un ou farrat” però amb el chapati. Un altre tipus de pa és el naar que es cou en un forn rodó, anomenat tandoor, enganxat a les seves parets interiors. També hi ha pams fregits, com el puri.

Possiblement mengen de manera més saludable que nosaltres.

No, no és cert que a Índia barregen espècies només per barrejar i per fer els plats picants. Els indis tenen molt present el valor nutricionals dels ingredients i com afecten el nostre cos. Per exemple el gingebre o la ceba, ingredients humits, serveixen per treure l’aigua del cos.

O potser sí

No, no és cert que els hinduistes siguin vegetarians. Tot depèn de la casta a la qual pertanyen. Si bé el sistema de castes a l’Índia, políticament, està abolit, socialment encara està present. Entre altres moltes coses, la casta determina quins ingredients pots menjar i quins no. Això és així perquè la casta també determina quin tipus de feina pots fer. Llavors aquelles castes associades a la força, com els guerrers podien menjar corder però altres castes, han de ser vegetarianes.

Sí, és cert que les vaques pels hindús, que no pels indis, són sagrades i per això no mengen la seva carn però sí que consumeixen productes lactis. De fet la llet i el iogurt són dos productes molt importants ens la dieta hindú i índia.

Els tes i cafès sempre van amb llet i moltes vegades veuràs adults bevent un got de llet, al lloc on venen cafès. El iogurt s’utilitza per cuinar i perquè ajuda al cos a digerir els aliments ingerits. Al iogurt li’n diuen lassi i fins i tot el barregen amb fruites i en fan batuts. Per cuinar també utilitzen formatge fresc, el paneer, o mantega clarificada, anomenada ghee.

Trencat els mites

No, no és cert que a l’Índia t’agafarà una infecció. O no és menys cert que la puguis agafar en qualsevol altre país. El fet de menjar en llocs de carrer, on la higiene brilla per la seva absència no implica que siguin bruts. A tot plat hi posen al damunt un paper vegetal o una fulla de plàtan, que renoven cada vegada.

Es menja amb les mans, així que si els “cuberts” no estan nets, no és culpa del local. Per últim sempre beuen a galet, encara que hi hagi gots o sigui de la seva pròpia botella, o sigui que no et passes els microbis d’un a l’altre. Si tot això no et convenç, menja amb molt curry que té propietats antisèptiques i antibiòtiques.

Sí, a l’Índia mengen molt fregit. Ho podem fregir tot, des de tipus de pa fins a carn. Els olis més utilitzats són el de mostassa i el de coco, depèn de la regió del país.

Sí, el menjar a l’Índia és barat, sobretot si menges on mengen els indis. No sabem com està el preu del menjar pel turista però menjant pel carrer, pots trobar plats realment bons al paladar i a la butxaca.

No, no és cert que a l’Índia agafaràs una gastroenteritis i que has de vigilar molt amb el què i on ho menges i que sobretot estigui tot envasat. Mireu-nos a nosaltres, no vam menjar mai acompanyats d’altres turistes, vam menjar assentats a terra, en locals, a cases, a llocs on el metge ens va dir “no cal ni que us digui que aquí NO” i mireu-nos, vius per escriure Fuet, Mate i Arròs.

Què et sembla ara l’Índia? Quins plats has menjat tu o quins t’agradaria menjar? T’animes a menjar al carrer?