Juneda és un municipi de les Garrigues, a la província de Lleida, ideal si busques rutes tranquil·les per descobrir aus rapinyaires o per passejar per la “plana” garriguenca, pel costat de la 4a séquia del Canal d’Urgell.
Una bona ruta d’un dia per les Garrigues, pot ser visitar Les Borges Blanques, Puiggròs i Juneda. Si t’ho muntes bé, pots arribar-te fins a Arbeca i visitar els Vilars, la fortalesa ibèrica. I si vols afegir-hi un altre poble ràpid de visitar, passa al Pla d’Urgell i arriba’t a Torregrossa.
Això sempre hi quan no vulguis fer alguna de les rutes de caminar o amb bicicleta per Juneda, llavors ja tens el dia complet.
Descobreix totes les rutes i tresors que amaga Juneda.
El municipi de Juneda, segons dades d’Idescat revisades el 2022, té 3558 habitants. 517 són nens i nenes menors de 15 anys, 2274 es troben entre els 15 i els 64 anys; 595 ja tenen edat de jubilar-se, però es troben per sota dels 85 anys. La resta, de 85 endavant, ocupen 172 habitants. Si ho mirem per gènere, convencionalment parlant, 1092 han estat registrats com a homes i 1656, com a dones.
També d’Idescat podem extreure dades econòmiques, actualitzades el 2020. De les terres llaurades, la gran majoria estan destinades al cultiu d’herbacis: 1360 hectàrees de cereal de gra, 744 de cereals collits en verd i 59 d’altres tipus d’herbacis. 152 estan destinades a guarets, és a dir, terra que es deixa sense cultivar per deixar-la reposar. Els fruiters ocupen 460 hectàrees, principalment pomeres, perers i presseguers, l’olivera 181 i la vinya 307.
Si mirem els caps de ramat, com a bona terra de Ponent, Juneda té una gran majoria de porcs i d’aviram, 98.922 caps del primer i 146.4000 del segon. La part de bovins també és important, amb uns 1.192 caps. De la resta de caps de bestiar, no hi ha cap anotació a Idescat.
Amb aquestes dades introductòries, anem a visitar Juneda.
Breu història per parlar al bar
Segons algunes fonts, Juneda té origen romà. Guillem III de Cervera va ser l’encarregat de fundar la baronia de Juneda, durant l’època medieval, després de la reconquesta.
Amb el temps, les morts sense descendència i les unions matrimonials, el 1386 el comtat de Juneda va passar al comte Hug II de Cardona, que va pertànyer a la família fins al segle XV.
La Juneda que ha arribat als nostres dies, és un poble medieval. De fet, en aquella època era una vila closa, de la qual, avui en dia, només en queda un portal. El poble medieval creixia enfilant-se al turó del Calvari.
L’arribada de la línia de ferrocarril que va unir Juneda amb les Borges Blanques, el 1878, va suposar un gran impuls pel poble garriguenc. L’any següent es va unir Juneda amb Lleida.
Amb els anys i l’augment de població, principalment a finals del segle XIX i principi del segle XX, la ciutat va sortir dels límits emmurallats i es va anar estenent per la plana fins al torrent de la Femosa.
Què visitar a Juneda, les Garrigues
Sembla que la millor manera de començar la visita a Juneda és entrant pel portal de Lamarca, l’únic portal que queda del recinte emmurallat de la Juneda medieval. Els antics carrers encara són fàcils de reconèixer: estrets, tortuosos i foscos. Tots ells ens dirigeixen, d’una manera o una altra, cap a la costa del calvari. D’aquella època també queda algun tram de muralla i el pou de gel, que ha estat restaurat.
El carrer Major, conegut com a carrer dels Perxes, per les seves cases porxades és un dels símbols de Juneda. Aquest carrer s’hauria de visitar amb les escoles i universitats per veure en un mateix lloc la diversitat estilística de cada casa: arcs apuntats, arcs de mig punt, arcs rebaixats, etc. Així com els materials utilitzats: maó, pedra, tolva, etc. En aquest carrer, les cases que han sigut remarcades són: Cal Fusteret, al número 22-24; Cal Renyé, al número 19-21; Cal Catxet, al número 30-32 i Cal Saprià, malgrat que no té porxo.
Aquest carrer és l’antic carrer que anava cap a la font i des d’on va anar creixent Juneda. L’arribada del ferrocarril, el 1878, va fer la necessitat de fer arribar una via des de la vila closa fins a la nova estació. Pel seu camí, les famílies més importants van fer lluir la seva esplendorosa economia construint les noves cases. A més a més, també s’hi van instal·lar molins particulars d’oli, dels quals avui en poden contemplar 2, Cal Dionisio, al número 60 i una mica més enllà, al 79, Cal Rector.
Les cases pairals de Juneda, com Cal Guiu, Cal Ratat o Vil·la Ramona formen part del patrimoni de Juneda, a les Garrigues.
Cal Guiu, amb un portal adovellat de mig punt i construïda amb grans carreus de pedra és una de les cases que més crida l’atenció. L’edifici data del segle XVI i tingué funcions d’hospital. De fet, fins i tot el rei Felip II s’hi va allotjar.
De Cal Ratat només es conserva la meitat de l’edifici original, però per sort, encara hi ha les finestres geminades. Aquest edifici forma part de la història del poble, ja que va ser la seu de l’ajuntament fins a l’any 1873.
Per la seva part, vil·la Ramona manté part de la seva arquitectura original, que data del 1563.
Altres elements a destacar de la Juneda antiga és el pou de gel, restaurat el 1982 i que data del segle XVI. Els habitants de Juneda emmagatzemaven vi, gra i oli en grans cups dels quals se n’han recuperat uns quants. També queden restes del mur de l’antiga església medieval.
Una llàstima que no hagi quedat res de l’església medieval de Sant Salvador, segons sembla d’estil romànic a transició al gòtic. Creuen que es va construir al segle XIII sobre un antic temple paleocristià o una mesquita.
L’església actual, dedicada a la Transfiguració del Senyor data del 1740 i té un estil neoclàssic. Durant la Guerra Civil es va cremar l’arxiu parroquial, el retaule i les imatges i l’edifici es va destinar a magatzem d’olives. Per si no n’hi hagués prou, el bombardeig franquista del 2 d’abril del 1938 va malmetre l’edifici religiós.
Ens queda per visitar l’interior d’un edifici emblemàtic de Juneda, la Cooperativa del Camp de Juneda, un edifici del segle XIX que conserva maquinària agrícola antiga. Avui en dia és un museu municipal on es poden contemplar les piques de decantació, les pedres de mòlta de granit o les plataformes per girar els carros, entre altres utensilis relacionats amb l’agricultura i el processament de les olives, el gra o el premsatge de raïm.
A més a més, al seu interior hi ha el museu arqueològic i etnològic de Juneda
Als afores del poble hi ha el molí fariner de la Bardissa, un edifici que feia les funcions de molí i de casa pel moliner. Aquest molí funcionava gràcies a les aigues del torrent de la Femosa i formava part dels comptes de Cardona. Actualment encara és de propietat privada. Un indret que ens falta visitar, però és una excusa perfecta per tornar a Juneda amb bons temps i aprofitar també per descobrir la peixera, utiltizada per emmagatzemar l’aigua de l’irregualar rierol.
Un altre molí que trobem pel terme de Juneda és el molí de Baix, on a la planta baixa encara s’hi conserven els mecanismes de funcionament de l’any 1872. Aquest molí fariner va funcionar fins el 1962, però al seu interior també s’hi va elaborar aiguardent i va funcionar com a molí d’oli des del 1871 fins al 1962. En el seus inicis, el molí de Baix pertanyia a la senyoria de duc de Cardona i baró de Juneda Ferran Ramon Folc de Cardona.
Per contemplar la flora i la fauna de Juneda i especialment gaudir de l’observació d’aus rapinyaires, podem anar a l’espai natural protegit de Bessons. Aquest espai natural té 425 hectàrees i presumeix de tenir un paisatge típicament garriguenc.
La característica particular dels Bessons és que és la primera serra de transició entre la part catalana de la depressió de l’Ebre i els primers contraforts de la serralada Prelitoral catalana (la serra de la Llena i el Montsant).
A la pàgina web d’Espais Naturals ens proposen una ruta per gaudir de l’espai dels Bessons des de Juneda.
El tabac clandestí de Ponent, els caliquenyos.
Una dada curiosa de Juneda és el conreu del tabac. A principis del segle XX hi va haver una epidèmia que va afectar, sobretot a vinyes i olivers. Els pagesos van canviar de conreu i es van dedicar al cultiu del tabac, i a la producció dels famosos “caliquenyos! El tabac va ser el principal cultiu de Juneda, el 1984 hi havia registrats més de setanta pagesos que s’hi dedicaven oficialment, produint 18.000 kg de collita anual.
Amb el pas dels anys, es van fundar dues companyies, Tabacos Juneda i Tabacs la Junedenca.
Després de la Guerra Civil Espanyola, la producció de caliquenyos va donar menjar a moltes famílies. Els pagesos no “reportaven” tot el tabac produït i, per tant, el que la tabacalera monopolista no detectava era entregat a les famílies que produïen els caliquenyos de manera il·legal.
Els caliquenyos són els tabacs d’estraperlo que les dones de Juneda fabricaven a les seves cases i que després es venia al mercat negre del poble i voltants. El negoci va durar fins que el 1993 el Servicio de Vigilancia Adunanera va desmantelar la indústria artesanal de puros.
El 2000 l’empresa va poder legalitzar la seva producció de caliquenyos.
El paisatge de Juneda
Fixem-nos, ara, en el tipus de paisatge que Observatori del Paisatge ha catalogat el municipi de Juneda, a Les Garrigues. I ens trobem amb tres classificacions, les Garrigues Baixes i vall del Corb, les Garrigues Altes i la Plana d’Urgell.
Pel que respecta a les característiques de la Garrigues Baixes i vall del Corb no sorprèn a ningú si diem que és un paisatge típic de conreus de secà, principalment, vinya, oliveres i ametllers. És una zona habitada per una gran quantitat d’aus rapinyaires i precisament aquest fet, és un dels atractius de Juneda.
Per la seva part, a les Garrigues Altes, les zones boscoses han deixat a pas a conreus, també de secà, oliveres i ametllers. La garriga i algunes zones de pi blanc són la poca vegetació autòctona que queda. Tota aquesta zona es caracteritza per les cabanes de pedra seca, un dels punts de reclams de Ponent.
Si vols entendre de què parlem, no et perdis la visita virtual que han preparat des d’Espais de Ponent. Amb fotografies del camí, les cabanes de volta i fins i tot alguna au, com per exemple un abellerol.
Finalment, tota la part regada per la quarta séquia del canal d’Urgell, construïda entre el 1853 i el 1862, forma part del paisatge catalogat com Plana d’Urgell. Una zona que ha canviat totalment la seva fisonomia arran de les obres del gran canal de regadiu. Passejar per la Banqueta de Juneda, és a dir, pel passeig arbrat amb freixes, àlbers, plataners o oms, que hi ha al costat de la quarta séquia del Canal d’Urgell és un plaer. Un passeig molt tranquil i relaxant.
Tens dues opcions per recórrer la Banqueta de Juneda, de Juneda a les Borges o en la direcció contrària, de Juneda a Margalef. Cap a totes dues direccions, a part de fauna autòctona, trobarem els antics rentadors, ponts, aqüeductes, salts d’aigua, principalment els salts de la primera i la segona màquina o els Nou Salts. Evidentment, els molins dels quals hem parlat anteriorment, també són punts de referència d’aquesta ruta.
Fins i tot, pels voltants de la séquia, trobarem bunquers de la Guerra Civil. N’hi ha un de ben localitzat i documentat, però encara l’he de visitar, ja el tinc marcat! El búnquer té uns 2,5 metres de diàmetres i 2 metres d’alçada, construït de formigó armat, recobert amb carreus de pedra i de planta circular.
Quan visitar Juneda
Hi ha dues dates importants que tot habitant de Juneda té al cap. La primera és la seva festa major, per Sant Ramon Nonat, l’últim cap de setmana d’agost. La segona és el concurs de Cassoles de Tros, un plat típic de pagès on al seu moment s’hi posava el que es trobava pel “tros”.
Si vols fer alguna de les rutes de natura per Juneda, l’època a evitar és durant l’estiu ja que la calor pot ser aclaparadora.
A la web de l’ajuntament trobaràs més informació i l’agenda actualizada de Juneda, a les Garrigues.
Què et sembla visitar Juneda? Coneixes algun altre racó del municipi que vulguis compartir en els comentaris?
Coneixies els caliquenyos?
