Si no has estat mai a Pequín et sorprendrà la barreja que tenen entre modernitat i tradició.
Parada obligatòria a la teva ruta per la Xina, si vols més inspiració o tens dubtes, visita el nostre Itinerari per la Xina.
En situació
Pequín (北京), o Běijīng, l’actual capital del país, des de fa uns 850 anys, és la ciutat més gran de la Xina, la més caòtica i on hi trobaràs la més alta densitat de turistes.
Literalment significa capital del nord, ja que la del sud era Nanjing. Malgrat ser una de les capitals més poblades del món, encara té algun racó, sense haver de marxar molt lluny del centre, que manté l’estil clàssic de la Xina. P
equin és una de les quatre Grans Capitals Antigues de Xina, juntament amb Xi’an, Luoyang i Nanjing.
Organització de la ruta
Dividirem l’estada a Pequin en tres parts, la primera proposem una ruta que es pot fer gratuïtament, si es decideix no entrar en cap lloc, tot i que recomanem la visita a algun dels jardins, sobretot si és primavera. Deixarem per un altre dia la Ciutat Prohibida i els voltants i al final parlarem de la Muralla Xina. Però us recomanem que no la deixeu per l’últim dia d’estada a Pequín, no sigui que us plogui i no tingueu més dies per anar-hi i menys remei que mullar-vos.
En aquestes tres entregues ens saltarem el Palau d’Estiu, ja que pel cost vam decidir no anar-hi, la zona de les olimpíades, tot i que ens van recomanar anar-hi al vespre, ja que és quan més ambient hi ha, i les Tombes de Ming que es poden fer el mateix dia que la Muralla.
Dia 1
El resum de la ruta és anar des de la Torre de la Campana fins al Parc Jingschan. Però abans d’arribar a la plaça de les torres ens perdrem una mica pels carrers del Hutong. Aquests són un seguit de carrers estrets, creats durant la dinastia Yuan, la dels mongols, que va governar entre el 1271 i el 1368, per tal de poder abastir d’aigua mitjançant pous, de fet Hutong en mongòl significa pou.
Les posteriors dinasties Qing i Ming van desenvolupar aquest sistema al voltant de les cases de la Ciutat Prohibida, fins a arribar a més de 1.000 pous durant la dinastia Ming i més de 2.000 durant la Qing. Actualment en queden menys de 1.000. Aquesta peculiar estructura de construcció de cases i carrers fan que moltes cases estiguin connectades entre elles per estrets passadissos i fins hi tot s’hi hagin instal·lat banys públics.
Alguns dels que us trobareu per la zona de la Línia del Sud de Lougu són el Qinlao Hutong, el Shajing Hutong o el Dongmianhua Hutong. Avui en dia, els carrers més turístics, estan plens de botigues de moda i de restaurants a preus elevats. És difícil seguir una mapa, ja que els peus us portaran on la vista miri, així que passegeu tranquils i ja arribareu a la Torre de la Campana i del Tambor.
Els carrerons sense mapa
La Torre del Tambor de Pequín data de dinastia Yung, 1272 d.C., anomenada originàriament com Qizheng, però desafortunadament, poc després d’estar acabada va ser cremada. Posteriorment es va reconstruir el 1297 i va ser reconstruïda diverses vegades, l’actual, data de la dinastia Ming, el 1420. La torre té 46,7 metres dalt.
La Torre de la Campana, situada davant de la del Tambor, és contemporània a l’anterior, construïda el mateix any però destruïda també pel foc. Els Ming la van reconstruir, el 1420, però va ser destruïda per un altre foc. Finalment, l’actual, data de la dinastia Qing, el 1745 i té un total de 47,6 metres dalt. A la segona planta d’aquesta torre hi ha una campana que mesura 7,02 metres i té un diàmetre de 5,55 metres i de 3,4 metres en la part més petita i pesa unes 63 tones.
Buscant un jardí de primavera
De la plaça de les torres, anirem caminant cap al llac Qianhai i fins al parc Beihai que data del 938, període de la dinastia Liao. Posteriorment va ser reconstruït durant altres dinasties, per exemple, durant la dinastia Jin, es va construir el Palau Taining, que significa de L’Eterna Pau.
La superfície del parc és de 69 hectàrees, de les quals 39 formen part del llac. Al mig del llac hi ha l’illa Qionghua, on hi destaca la Pagoda Blanca. A l’interior del parc hi ha altres temples com el Jingxin, el Tiawang o el Kuaixue.
L’entrada al parc és de CNY 5 o 10 segons el mes. Recomanem entrar-hi pel carrer Zhishanmen, ja que porta directament a l’illa i a part és un carrer altament recomanble, ja que és un d’aquells racons que encara es mantenen autèntics a la gran capital.
L’altre parc que ens queda és el Jingshan, que està just, davant de la porta nord de la Ciutat Prohibida. El parc te una àrea de 57 hectàrees i es troba en una muntanya, el que dóna unes vistes espectaculars de la ciutat i sobretot de la Ciutat Prohibida, o això diuen perquè no hi vam entrar.
Amb el diari del dilluns, que dirien els argentins, reconeixem que ens vam equivocar en l’elecció de l’entrada al parc.
Dia 2
Després d’haver recorregut la Pequín més tradicional, avui ens n’anem a la Pequín Imperial, toca obrir la cartera i pagar l’entrada de la Ciutat Prohibida.
La ciutat Prohibida
Al centre la ciutat de Pequín hi ha una altra ciutat, la Ciutat Prohibida, anomenada així perquè fins fa relativament poc, els civils no hi podíem entrar. Aquesta ciutat va ser la casa de 24 emperadors, 14 de la dinastia Ming i 10 de la Quing. El seu ideòleg fou l’emperador Chengzu, de la dinastia Ming, que va ordenar la seva construcció el 1407, la qual va durar 14 anys.
La totalitat de la superfície és de 74 hectàrees i al seu interior hi podem trobar diversos palaus que entre ells sumen 8700 habitacions i un jardí. Desafortunadament, a l’interior dels palaus no s’hi pot entrar i ens hem d’acontentar de veure la decoració i els mobles des de l’exterior a través de vidres.
Aquest fet fa que desllueixi una mica la seva visita, tot i que s’ha de reconèixer que l’entrada és relativament econòmica, acostumats a pagar altres entrades al país.
La ciutat es pot dividir en dues parts, la part sud, on treballava l’emperador i la part nord, on vivia la família reial. Evidentment totes dues parts estan unides a l’interior de la ciutat i separades de Pequín per una muralla de 10 metres dalt.
El 1987 va entrar la llista de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
La plaça Tiananmen
Davant mateix de l’entrada a la Ciutat Prohibida hi ha la Plaça principal de la ciutat, la Tiananmen, un rectangle de ciment. Les úniques decoracions de la plaça són la Torre de Tiananmen, construïda el 1417 durant la dinastia Ming i el Monument als Herois, ubicat al centre de la plaça. Al sud de la plaça hi ha el Memorial a Mao Zedong, que està tancat de l’1 de març fins al 31 d’agost del 2017.
Al costat de la plaça hi ha l’espectacular edifici del Museu Nacional de Xina, però no us podem contar gaire cosa, ja que no hi hem entrat.
Dia 3
Segons Mao, per fer-nos homes havíem de pujar a la Gran Muralla Xina (长城/万里长城), així que, desprès de la Pequín més tradicional i de la Pequín Imperial, dediquem la tercera etapa sobre la capital del país a fer-nos “homes”.
La muralla Xina
Segurament no es pot anar a Xina i no visitar la Gran Muralla, un conjunt de pedres que representen part de la història del país. Fou el Primer Emperador, Qin Shi Huang, qui en unificar el país va fer el propi amb les diverses muralles que havien construït durant el període dels Estats Combatents. Va tirar a terra les parets que quedaven a l’interior del seu nou territori, va millorar i va unir les exteriors per fer una gran paret que el defenses de les invasions dels mongols.
Una de les coses que fa excepcionals aquesta muralla defensiva és com es va adaptant a les diferències del paisatge, així pot passar pel desert, per estepes, per muntanyes i arribar al mar, unint uns 21.196 quilòmetres d’est a oest, al nord del país.
Quina part visitar
Hi ha molts trams oberts al públic, alguns exemples són Mutianyu, Juyongguan, Jinshanling, etc., alguns a prop de Pequin, alguns totalment restaurats, com Badaling, d’altres parcialment, com Simatai, i d’altres en estat “natural”.
La majoria dels trams estan oberts al públic i per tant cobren entrada però queden alguns racons que s’hi pot entrar sense pagar entrada, malgrat tot, que no us enganyin els títols de les entrades d’algunss blogs com de “com visitar la muralla xinesa gratis”, ja que gratis no us sortirà. Potser no pagareu entrada pero per arribar-hi haureu d’anar-hi amb taxi i a vegades surt més cara la salsa que els caragols.
Per triar el que millor s’adapti a les vostres expectativess mireu la pàgina de Travelchinaguide o directament l’apartat que tenen dedicat a “Quina Secció”.
Simatai per lliure
Nosaltres us expliquem el tram que vam fer nosaltres, parcialment restaurat però no reconstruïda, és a dir, que ha rebut manteniment perquè no caigui però no està totalment reconstruïda. S’hi pot arribar per lliure i amb transport públic i l’entrada, tot i que això ho comparteix amb tots els trams, té preus accessibles si ho comparem amb altres indrets del país.
Per anar a visitar el tram de Simatai s’ha d’anar a l’estació d’autocars (i de metro) Dongzhimen i agafar l’autobus 980, que ens portarà a Miyun per CNY 15 on hi arribarem al cap d’una hora. Per trobar la parada d’autobús només cal seguir les indicacions que trobarem a estació de metro, no cal sortir al carrer.
A Miyun s’ha de baixar a la última parada, no fer cas dels taxistes, que us demanaran com a mínim CNY 150 per portar-vos a la muralla. S’ha de buscar l’estació d’autobús des d’on surt el 51 cap a Simatai, si pregunteu, curiosament, ningú sap de què parleu… de fet és fàcil, torneu a la carretera principal i creueu-la, allí veureu molts autobusos petits, doncs allí és.
El 51 us portarà fins al parc de la Muralla Xina, també per CNY 15, també en una hora i també, en aquest cas, serà la última parada. Allí ens oferiran dues entrades, la del poble i la de la muralla, si només volem la muralla (diuen que en temporada alta s’ha de reservar) ens costarà CNY 40 però atenció que l’entrada només està habilitada a les 10:00, 12:00 i 14:00. Haureu d’esperar fins a aquestes hores per pujar a un petit autobús que us deixarà al peu de la muntanya on comença o el telefèric (CNY 80) o la ruta caminant.
Com que volem ser homes (segons Mao) ho farem caminant. Tota l’expedició és d’una hora i mitja més o menys. Per tornar al punt de la venda d’entrades s’ha d’anar a fora de la porta d’entrada (no a la plaça on ens ha deixat l’autobús) agafar de nou l’autobús i tornar a fer la ruta dels autocars fins a Pekin.
Hauries de Saber:
L’imprescindible
Entrar i Sortir de Pequín
- Millor consulta Despeses i Altres coses perquè vam entrar i sortir de Pequín diverses vegades.
Moure’t per Pequín
- Aquesta ruta la vam fer caminant
- El metro costa entre ¥3 i 7, depen de la distància, el dólar estava a ¥6,8
Dormir a Pequín
- ¥55 per persona en una habitació amb 4 llits i bany interior.
- Deixar la motxilla a una hotel del costat l’estació perquè no ens quedem a dormir: ¥20, cada una de les grans (a l’estació és molt car).
- Casa particular
- A l’estació de trens s’hi pot dormir, si presentes un bitllet de tren.
Menjar
- Noodles ràpids per ¥5, a uns 0,7 cèntims de dólar.
- A l’estació de trens hi ha aigua calenta per prepar uns noodles ràpids.
El que et fa estalviar diners
- Es pot fer la ruta caminant.
- A l’estació de trens hi ha aigua calenta per prepar uns noodles ràpids.
- A l’estació de trens s’hi pot dormir, si presentes un bitllet de tren.
Atractius turístics
- Torre de la Campana i del Tambor: Entrar a una de és torres costa CNY 20, però l’entrada combinada a les dues es de CNY 30. Obren cada dia de la setmana de 9:00 a 17:00. Espectacles dels tambors: 09:30, 10:00, 11:30, 13:30, 14:30, 15:30, 16:45
- Parc Beihai: obert d’abril a octubre de 6:30 a 21:00 i de novembre a març de 06:30 a 20:00. Preu de l’entrada d’abril a octubre CNY 10 i la resta de l’any CNY 5. No inclou l’entrada als temples.
- Parc Jingshan: obert d’abril a octubre de 06:00 a 21:00 i la resta de l’any de 06:30 a 20:00. L’entrada es de CNY 2, sense compta l’entrada a les exibicions.
- Ciutat Prohibida: tanca els dilluns, oberta d’abril a octubre de 8:30 a 16:00 i de novembre a març de 8:30 a 16:30. La temporada d’abril l’entrada és de CNY 60 i la de novembre de CNY 40. El preu no inclou l’entrada a la Galeria del Tresor, que són CNY 10 extres no a la Galeria del Rellotge que també són CNY 10.
- Pujar a la Torre Tiananmen: CNY 15
