Què has de menjar a Buenos Aires

Argentina, Tango, Futbol i Asado. Molt bé, fins aquí hi arribem tots, però tu no et vols quedar només amb l’evident, no? Vols saber que mengen els argentins el seu dia a dia o quines sorpreses et trobaràs a taula?

En situació

Ningú, a no ser que sigui força major, ha de marxar d’Argentina sense provar un asado i altres varietats de la vaca, altres cortes de carne. Si vas cap al sud és obligatori el cordero Patagónico i si vas al nord has de provar els tamales o les humitas, però ara ens centrarem amb les coses que pots trobar per Capital.

Et recomano una rellegida a Menjar en un altre idioma, per tenir present coses com que és la frutilla, que no és fruita molt petita o que és un durazno, que no és algo molt dur.

Els menjars més patriòtics

El menjar més patriòtic, el més nacional, el que ha de menjar tothom per ser un bon argentí: El locro. El cosí germà del locro és el mondongo que serien pràcticament els nostres callos.

Tant un com l’altre són plats típics de festes tradicionals, sobretot el 25 de Mayo, el dia de la Revolución. Tot 25 mayo un bon argentí ha de menjar Locro. Ja sigui encomanat al restaurant o cuinat, les seves 4 hores. És un dia per passar amb familia o amics, però és un dia passar amb gent.

De fet el Locro és tant important un 25 de Mayo, que les empreses que tenen cantina, el dia anterior laborable al 25 de mayo, el menú és locro.

El 9 de julio, el dia de la Independència, també es menja locro però moltes vegades són les sobres del 25 de Mayo, que per tradició és un dia més important que el 9 de julio.

Tant el locro com el mondongo són plats d’hivern, d’asseure’s amb la cullera a una mà i el porró a l’altra. Mira, el concepte porró em sembla que els hi agradaria per aquest plat.

Si esteu per Buenos Aires un 25 de mayo no tindreu problema a trobar locro, tots els restaurants l’ofereixen però si caieu fora de la temporada, a la Feria de Mataderos sempre el podeu trobar, ja que l’ambient folkloric acompanya perfectament aquest plat 100% criollo.

Les clàssiques de qualsevol dia

Eel menjar típic de qualsevol dia que no tens ganes de cuinar i del que, fins i tot, tens ganes de cuinar: Les empanades,

Les empanades serveixen per qualsevol moment i podriem dir que per qualsevol hora. Generalment, les empanades estan relacionades amb les pizzes, no entenem perquè a l’Argentina, les pizzeries fan empanades i mentres esperes la teva pizza és fàcil menjar-te una empanada de carne. O directament demanar per telefon una dotzena d’empanades per menjar amb la familia o amb els amics.

Atenció, NO, repetim NOOOO són empanadilles! Són un altre nivell, superior, molt superior.

Les típiques empanade són les de “carne a chucillo” sí val la pena el matís de “ganivet” perquè sinó son de carn picada i es nota molt la diferencia. Per cert, carne a l’Argentina vol dir vaca, perquè si són de qualsevol altre altre animal, s’especifica.

Les altres empanades famoses son les de pollastre, molt més senzilles, pollastre ceba i pebre vermell. Però de veritat, les de carne, no tenen preu.

També podreu trobar altres varietats com les de humita, que són de blat de moro o choclo. Ara també han innovat amb de pernil dolç i formatge, de roquefort (tot i que no és roquefort…) o de verdura.

Físicament semblen les nostrs empanadilles però curiosament no hi ha cap empanada de tonyina amb tomàquet…segons la regió de l’Argentina en podeu trobar de peix o fins i tot de carpincho.

El món de les empanades és tan gran com el país, hi ha les empanades salteñas, las jujeñas, etc. Totes amb alguna versió més o menys ressaltada, com per exemple, posar-hi patata.

Les empanades poden ser fregides o al forn, us recomanem, com a mínim provar-ne una de carne a cuchillo, frita.

Per cert, aquí sí que aplica “el car, és el millor”. Trobareu lloc de menjar que només ofereixen empanades i molt bé de preu, no valen res. No ens malinterpreteu, si n’heu de menjar molt sovint estan bé, però no són EMPANADES de veritat. La millor referència de preu és que una empanada ha de ser més cara que un cafè.

Us cridarà l’atenció que veureu empanades de diferents formes i és que d’aquesta manera és com s’indica que hi ha a l’interior.

La manera de menjar verdura o peix

El concepte semblant al de les empanades però en gran: la pascualina.

Si la pasculaina va “sense cognom” estem parlant de la típica, la de bledes. Perquè us ho pugueu imaginar, penseu en el concepte d’empanada gallega però en rodó i farcit de bledes, ou i formatge. També hi ha pascualina de pernil dolç i formatge o la de caballa, boníssima. La versió de caballa seria el més semblant a l’emapanda galleda.

Les pascualines també són típiques de les pizzeries, veuràs una pasta brisa rodona molt gruixuda tapada amb una altra pasta brisa. De fet es tan comú fer pasculines que la pasta brisa es ven directament de dos en dos i enlloc de vendre’s enrotllada com a Catalunya ja es ven plana. Si n’heu de comprar fixeu-vos que hi posi “Criollitas”.

El menjar dels pobres reconvertit

La polenta, que no és un plat molt argentí però l’han adaptat al seu estil característic. Polenta, tuco, carn i formatge.

La polenta és una farina de blat de moro bullida. Coure-la és ben senzill, poses aigua a bullir i a poc a poc vas deixant caure la polenta com una pluja i la vas remenant fins que quedi ben espessa.

La versió més clàssica de l’Argentina és fer carn picada amb tomàquet i desprès fer capes, com si fos lassanya, polenta, carn, formatge, polenta, carn formatge i al forn a gratinar. Una bomba boníssima.

Els canelos que no són canelons

Quan hem parlat de la polenta hem dit que els Argentina l’han adaptat al seu estil característic de: tuco, carn i formate. El mateix han fet amb els canelons, sense betxamel.

La massa dels canelons és de panqueque, és a dir, semblant als creps. El farcit dels canelons és de bledes amb riccotta, un formatge semblant al mató, de fet és el mateix farcit que les pascualines. I la carn? Docs per fora. Fan un tuco de carne, és a dir, una salsa de tomàquet amb carn picada que tiren per damunt dels canelons, allí on saltres posariem la betxamel.

Milanesa i la cosina guai, la napolitana

Una cosa ben senzilla, la milanesa, simplement carn arrebossada. Això sí, la milanesa va implícit que és bistec de vaca, si és de pollastre és suprema. Els acompanyament d’aquesta minuta són puré de patates o de carabassa.

Fins aquí tot controlat, però els argentins, ai mamita, han trobat or…de la milanesa n’han fet una pizza. Atenció a la cosina guai, la Napolitana. Per mi, les empanades i les napolitantes, són lo millor que té la gastronomia casolana argentina.

La Napolitana és una milanesa on al damunt se li posa sala de tomàquet, pernil dolç i formatge i l’acompanyament ideal, són les patates fregides.

L’altra versió és la milanesa amb un ou fregit al damunt, atenció que a aquesta se li’n diu: milanesa a caballo. De fet el “Cognom” a caballo pot aplicar-se a diversos menjars, però sempre vol dir el mateix, un ou dur al damunt.

Ara també estan innovant, com les empanades, amb altres ingredients pel damunt, que no us diem que no, però almenys la primera que us mengeu que sigui la napo clásica. Ah, i com més de barri sigui el lloc, molt millor.

Els entrepans

Oblideu-vos d’un entrepà de llom amb formatge o de llonganissa del país amb ceba i formatge. A l’Argentina això no existeix, tot i que ara que hi penso, podria esser una idea de negoci…

A l’Argentina els entrepans són sadwich i generalment els extra de l’entrepà són freds: tomàquet, enciam, formatge, pernil dolç, pot ser un ou farrat però sense que exploti el rovell. Si aneu als “xiringuitos” de Costanera o carretera trobareu salses de pot i també verdues en vinagre per posar dins dels entrepans.

L’ingredient estrella dels entrepans, perdó dels sadwichs, és el chori. El Chori seria el més semblant a la llonganissa del nostra país, però salvant molt les distàncies a favor de la llonganissa. També el poden fer de morcilla, és a dir, algo semblant a la botifarra negra.

Atenció als noms, choripan, morcipan, vacipan. Sabeu que porta cadascú a dins, no? Per cert, el vacipan és de vacio. Noooo, no està buit jajaja. El vacio és un tros de la vaca, que es menja al fer el asado.

Si mengeu un choripan li heu de posar salsa criolla o chimichurri. La primera és una barreja de pebrots i ceba amb una mcia de vinagre i la segona és un conjunt d’espècies.

El Sandwich també pot ser de milanesa o suprema, recordeu, la carn arrebossada o el pit de pollastre arrebossat.

Un altre tipus d’entrepà, més ràpid i que venen a moltes pastisseries (per cert, la milanesa i la suprema, també és fàcil trobar-les a les pastisseries) és el pebete. El Pebete és un entrepà de pa de viena amb pernil dolç i formatge.

Les pizzes i les pastes

Les pizzes i les pastes són un món a part a l’Argentina. Res a veure amb Itàlia, per molt que els argentins us diguin que sí. No ens extendrem gaire perquè ja n’hem parlat a Les Pizzes i les pizzeries però només dos o tres nocions bàsiques.

Si hi ha una cosa a destacar és les “fábricas de pasta” és a dir botigues on fan pasta artesanalment i tu vas i compres planxes de pasta fresca. Els argentins són uns fanàtics de la seva pasta i qui el diumenge no menja asado, menja pasta. Això és degut a la gran tradició italiana que hi ha, sobretot a Buenos Aires.

La pasta és senzillament pasta bullida per una banda i la sala per l’altra. Mai la barregen abans de servir-la al palt, per tant la pasta mai agafa el gustet de la salsa. A més a més, la pasta sempre està un pèl més cuita que al dente. El formatge és aquell formatge ratllat fi, que sembla pols, i te’l poses directament tu al plat.

Les salses característiques són tuco, que és tomàquet amb carn o simplement tomàquet, blanca que és una espècie de crema de llet o pesto. I ja està, s’ha acabat el mon de la pasta.

La pizza tampoc és un meravella. La massa és gruixuda, els ingredients són mínims i acostument a ser força greixoses. La pizza típica i clàssica és la muzzarela és a dir, la Margarita de tota la vida però amb molt formatge. Poden innovar una mica posant-li una mica de pernil dolç o de pebrot o d’anxova o unes rodanxes de tomàquet i llavors li’n diuen napolitana.

També tenen la fugazza que és purament ceba o la fugazzeta que la ceba porta formatge. I ja està. Oblideu-vos de més gustos. És més, a un argentí li fas una barbacoa i tot i reconeixer que la troben bona, mai, mai li diran pizza.

El curiós és que és habitual fer-se les pizzes a casa i quan diem fer la pizza, volem dir la massa i tot. Tot i que és més comú anar a una alguna de les pizzeres, ja sigui gran o una petit del barri i emportar-se-la a casa.

El asado

El asado, el motiu pel qual molts esteu a l’argentina! jajaja potser exagerem però evidentment si aneu a l’Argentina heu de menjar asado, com que això és un tema nacional, n’hem dedicat una entrada especial a: El “Asado”.

Us passem la versió reduïda: Una bona parrilla comença amb empanades de carn i choripans. Després toquen las achuras, chinchulin, botifarra negra, entre altres i per últim els talls de carn, generalment tira, asado i vacío.

Per regar tot això, al principi Fernet amb Cola i amb la carn un vi negre, que no cal que sigui de molta qualitat, és més, si es de la casa, millor.

Si vols saber que és el Fernet, us deixem l’entrada de Begudes, ojo que un sorbete no és el que et penses.

Si aneu a algun asado o teniu la sort de tenir parrilla a casa, podeu fer-vos el matambre a la pizza. Això sí que és la versió argentina de la pizza! Imagineu-vos una pizza però amb la massa de carn!

Per cert, si parlem de carn, heu de tastar el BIFE ja sigui de chorizo, ango, o qualsevol de les seves versions.

A Cortes de Carne us expliquem quin tall és cada part de la vaca perquè no us son a xinès una carta d’un restaurant d’Argentina.

Gastronomia d’intergració

Ja hem dit moltes vegades que l’Argentina es va formar a base d’immigrant i a part dels italians que han impactat en totes les cases i sobretot a tot el món, a l’Argentina, la col·lectivitat jueva és molt forta.

Per diversos llocs de la ciutat, la presència de jueus és força elevada i per allí podem trobar botigues kosher i restaurants jueus on menjar delícies com els niños envueltos, quipes, empanades, bohitos, fatay,etc.

Els niños envueltos sense anar més lluny, són rotllets de fulles de parra o de bleda farcits de carn amb arròs tot cru i especiat. Aquests rotllets es posen a coure a foc molt lent amb tomàquet i albercocs desidratats, és a dir, damasco.

Els quipes o kipes són, visualment, com crotetes però fetes de carn picada barrejada amb farina de burgol.

Per treure nota

Si porteu temps per Buenos Aires o sou de tastar moltes coses, encara queden algunes delicies.

A l’Argentina els bars de barri o els bars típics tenen a la carta “Minutas” és a dir, plats relativament fàcils de fer. L’estrella d’aquest és la Milanesa amb les versions que ja hem comentat.

També s’hi acostuma a trobar el Pastel de Papa. La papa és la patata però evidentment, el pastís de patata no és com el de casa nostra, aquí porta carn. Simplificant molt, capa de puré de patat, capa de carn, capa de puré de patata i al forn.

Per exemples, les mollejas al verdeo. Les mollejas és el lletó en català, una autèntica delícia a l’Argentina que se la fan pagar. La manera més clàssica de menjar-les és a la parrilla, amb el asado.

Un bon asado, ha de portar mollejas però també us diem que el preu es paga. La manera més fàcil de trobar-les per la ciutat és al verdeo, és a dir, amb crema de llet i ceba de verdeo, una ceba que s’assembla molt al calçot.

Una altra manera de menjar els choris és a la Pomarola però ja us avisem, que han d’estar molt ben fets si no, menjareu grassa amb grassa. La tècnica no és difícil, primer es posen a bullirs els choris, per desgrassar-los i després s’acaben de coure amb una salsa de verdures, tomàquet i vinet. L’acompanyament ideal, un vinet peleon.

El que us presentem ara no és fàcil trobar als retaurants, la Carbonada, una olla barrejada dins d’una carabassa. Aquest plat és pot fer a qualsevol casa, però heu de ser uns quants per fer-lo baixar.

A part dels Asadors, un dia heu d’anar a un bodegon, on es fa el menjar típic de Buenos Aires. A pizzeries, bodegons i asados us expliquem heu de demanar a cada lloc, però per exemple anar a un bodegon i demanar un bife o unas costillas a la riojana, sona molt bé.

El peix

El peix a Buenos Aires no seria un plat que heu de tastar. Peix a Buenos Aires vol dir filet de lluç arrebossat, mig sec, amb puré de patates. Ara hi ha algunes peixeteries que han obert una secció de menjar per emportar on ells mateixos et couen el peix. Destaqwuen les empanades peix i les “napolitanes” de peix.

Si el fan al salsa és fàcil que sigui al verdeo, és a dir, crema de llet amb ceba de verdeo, la cosina argentina dels calçots.

A les zones de riu el peix té un altre nivell, allí pots menjar peix molt bo, però a Buenos Aires, eviteu-lo.

El postre

Si penses en el postres està molt bé acompanyar el flam amb dulce de leche o un pastís farcit de dulce de leche o en realitat, qualsevol cosa amb dulce de leche. Els argentins fan amb dulce de leche, el que nosaltres amb xocolata, nata o trufa.

Si vols més opcions de postre, us recomanem l’entrada de Postres argentins.

No podeu marxar de l’Arentina sense menjar un gelat de les seves gelateries. Està bé, no tenen res d’especial però són super clàssiques i només l’efecte de comprar un quart de gelat o mig kilo o fins i tot un kilo sencer, no té preu.

Si voleu tastar sabors argentins heu de demanr algun que porti dulce de leche i el sambayon.

A mitja tarda pots menjar-te un alfajor, que és un dolç com si fos un sandwich de galetes i el farcit acostuma a ser…dulce de leche!, generalment es banyen en xocolata. També pots fer una medialuna, o un mate amb masitas. Sabeu què, aneu a Esmorzar i allí tindreu molta informació de coses dolces.

El cafè per acabar

mmmm el cafè eviteu-lo…no val res. Així, corto y al pie. Demanar un cafè a l’Argentina no és feina fàcil, per això us ho expliquem a El cafè a l’Argenina però el resultat serà un cafè molt calent i aigualit.

Només us donem una dada de color, si us voleu fer els guais, dieu-li al vostre amic argentí que si aneu a fer un feca!

Els dies especials

Si és més cap a festes de Nadal pots posar-hi Mantecol. De tota manera, en el post de “El Nadal a l’estiu”  o “Cap d’any o Sant Joan” ja hem parlat una mica del menjar típic d’aquesta època. Alguns dels menjars diferents són el vitel toné i la llengua a la vinagreta.

En fi, que ja podeu venir a l’Argentina amb la roba ampla. Quin és el vostre menjar preferit?