A Buenos Aires hi ha museus per tots els gustos i el més important, per totes les butxaques. La majoria dels museus són gratuïts i això ens permet fer el pas per visitar i aprendre sobre temes dels que a primer cop d’ull, potser no estariem interessants.
Aquest és el cas per visitar el Museo Casa Dr. Alfredo L Palacios, al barri de Palermo, quan a priori no sabem ni qui és.
Descobreix tots els secrets de Palermo amb la Ruta Completa per Palermo.
En situació
Alfredo Lorenzo Palacios fou el primer diputat socialista d’Amèrica Llatina. Però per entendre bé la importància d’aquest polític, legislador, professor i advocat de professió situem-nos tant contextualment a nivell del país com a nivell individual.
Qui fou Alfredo Palacios
Alfredo Lorenzo Palacios va nàixer a Buenos Aires el 1880 i va estudiar dret a la UBA; donant mostres ja de la seva manera de pensar quan va presentar la tesis “La miseria, situación de la clase trabajadora” que va ser totalment rebutjada per la universitat però li va començar a obrir altres portes, entre elles les del partit socialista que, en un principi es va negar a traspassar.
La dècada del 1880, a nivell d’Argentina, va ser una dècada de canvis on finalment es culminà el procés de formació de l’Estat iniciat amb la Constitució de 1853. En quant a política es recolzava el lliurecanvisme, una hispanofòbia i el darwinisme social, és a dir, que recolzaven el xoc amb els sectors més dèbils, com els indis, justificant la campanya al desert de Roca.
El sistema polític era un frau, amb un únic partit, el Partido Autonomista Nacional (PAN), on votaven els morts i on al Congrés sempre hi havia les mateixes cares. A finals de 1880 apareix la Unión Cívica Radical, que recolzava els drets dels immigrants i dels treballadors propiciant l’ascens de la classe mitja a través de l’educació i suposant la fi del frau electoral i la llibertat de sufragi masculí.
El 1896 es funda el tercer partit, el Partido Socialista que lluita, principalment, pels drets dels treballadors. Amb aquest escenari s’entra al 19oo que comporta una reforma electoral, la Llei de Circumscripció gràcies a la qual Alfredo Palacio aconsegueix esser el primer diputat socialista de tot Amèrica Llatina.
A nivell personal, el 1890, mort el pare de Alfredo i tres anys més tard, ell, els seus germans de part de mare i la seva mare es van traslladar a una casa de lloguer, a Charcas 4741 que és on avui hi ha el museu. Ja de jove feia tot el possible per llegir i foren els propis llibres els que li ensenyaren altres realitats i altres ideologies més semblants a la seva manera de pensar. El 1895 comença a la facultat de dret i el 1904 es elegit diputat pel barri de La Boca entrant d’aquesta manera a la història continental.
Palacios seguia vivint a Charcas on una placa a l’entrada recordava que era un “abogado que atiende gratis a los pobres”. La seva personalitat i gran oratòria el feien una de les persones més influents de l’època i des de la seva posició va aconseguir portar al parlament la llei de descans dominical, entre altres.
Alfredo Palacios va fundar el Partido Socialista Argentino, al ser expulsat del partit socialista i es va presentar a eleccions legislatives l’any 1916. Per aquells temps va ser designat professor de la Legislación Industrial a la Facultat de Ciencias Económicas de la UBA i curiosament, el 1918 li donen una càtedra a la Facultat de Derecho y Ciencas Sociales de la UBA. A partir d’aquí centra la seva vida a la educació i a la formació universitària, però sense deixar mai la política.
Un moment clau de la història
Paral·lelament al país, els diferents estats radicals van acabar bruscament amb la dictadura militar de José Félix Uriburu el 1930 a la qual Palacios si oposava totalment, tot i ser contrari al govern d’Yrigoyen que hi havia fins aleshores. Un dels objectius del partit militar era tornar a un règim corporatiu i per això Alfredo es va reincorporar al partit socialista, però les seves acciones li van acabar ocasionant l’empresonament.
A principis dels anys 30 fou elegit senador i des de la seva nova posició va presentar casi 500 projectes de llei sobre la defensa dels treballadors, de les dones, dels nens i del patrimoni i sobirania nacional, per exemple el 1938 va presentar el projecte de vot de la dona.
Un nou cop d’Estat, el del 1943, va provocar la divisió del moviment sindical, al mateix moment que Perón quedava al cap davant del Departamento Nacional del Trabajo des d’on va crear gremis paral·lels als ja existents però afins a la seva política, aconseguint, finalment que la CGT s’adherís a la seva política.
Palacios no era partidari de tota aquest moment polític, així que desprès de renunciar a les seves càtedres, s’exilia a Montevideo des d’on s’oposa totalment al govern d’Argentina. La seva vida segueix directa o indirectament lligada a la política del país, als drets dels treballadors, dels immigrants i de les dones i lluitant pels seus ideals fins a la seva mort essent diputat nacional.
El Museu és la casa on va viure sempre a Capital, de fet, més que un museu és una biblioteca amb més de 20.000 exemplars que Palacios va anar adquirint durant la seva vida.
Hauries de saber
Museo Casa Dr. Alfredo L Palacios_ Charcas 4741. Per visitar-lo t’has de posar en contacte per telèfon per concertar una cita: 4864.5364 o esperar a la Noche de los Museos.
