• Post category:Buenos Aires
  • Post last modified:novembre 21, 2020

Palermo és dels barris que surt a totes les guies, però a Fuet i Mate i descobrim racons secrets i llocs impressionants.

La ruta completa per visitar Palermo, el barri dels parcs de Buenos Aires.

La guia definitiva per moure’t per Palermo com peix a l’aigua. Els millors llocs per fer fotos, els secrets del barri i les curiositats.

Què fer i visitar per Palermo

En situació

Palermo és un dels barris més grans de la ciutat, de fet està dividit en diversos “barris no barris”. El més difícil de Palermo és saber en quin subbarri ens trobem. Si passegem per la zona dels boscos estem al Palermo Chico, si ens trobem a la “plaça Serrano” estem a la zona que es coneix com Palermo Viejo.

En canvi, si creuem l’avinguda Juan B.Justo ens trobem al Palermo Hollywood, anomenat d’aquesta manera pel gran nombre de productores de televisió i cine que s’hi pot trobar. També tenim el subbarri de Las Cañitas, que adopta aquest nom perquè en aquesta zona tan de moda actualment, era, als inicis dels temps, un canyissar.

Palermo és un barri camaleònic, s’adapta a tots els gustos i necessitats. Si tenim familia, podem anar als Bosques de Palermo i llogar una barca pel llac. Si som adolescents, també als Bosques trobarem algun racó per passar l’estona. Si ens agrada la moda, només cal passejar per Palermo Viejo i entrar a alguna de les botigues que hi trobem. Si som de bars, pels voltants de la Plaza Serrano, serà el nostre paradís i si volem restaurants, Las Cañitas serà el nostre destí.

Buenos Aires és veí de Belgrano, Colegiales, Villa Crespo i Recoleta. Les avingudes Coronel Díaz, Córdoba, Dorrego, Cabildo i Figueroa Alcorta, a grans trets, són les avingudes que el delimiten.

Breu història per parlar al bar

Quan es va fundar la ciutat, aquesta zona quedava totalment als afores. De fet, l’actual Avinguda Santa Fe, que quan arriba a Belgrano es converteix en l’avinguda Cabildo, era el Camino Real, que conectava la capital del Virreinato de la Plata amb la del Alto Perú.

La zona que avui es coneix com los Bosques de Palermo era on el governador Rosas tenia la seva quinta. Per entendre una mica les incongruències de Buenos Aires, hem de saber una mica d’història i que Rosas era enemic d’Urquiza, i a la vegada de Sarmiento. Ara en la zona on Rosas hi tenia la seva quinta podem trobar el monument del mateix Rosas, d’Urquiza i de Sarmiento, així ben juntets tots ells.

Hauries de Saber:

Palermo va ser una de les zones que es va pensar per fer un cementiri necessari a finals del segle XIX.

Però com que la zona era fàcilment innudable, finalment, el cementiri seria el Cementerio de Chacarita

El nom del barri és herència de Juan Domínguez Palermo, era un veí de la Buenos Aires colonial, que tenia en aquestes terres pantanoses, que posteriorment s’han guanyat al riu, la seva chacra.

Què visitar per Palermo

Com ja hem comentat, depen del que vulguem fer, haurem d’anar a un “Palermo o un altre”.

El Palermo Chico compren les avingudes del Presidente Figueroa Alcorta i la del Libertador on destaquen les mansions i algunes de les ambaixades, entre elles la d’Espanya que durant el 2011 va ser testimoni d’una de les acampades del moviment 15-M. Aquesta zona és on hi ha la més gran quantitat de monuments, museus i cultura del barri que a poc a poc, anirem descobrint en aquesta ruta completa per Parlermo.

Per Palermo podem visitar els famosos “Bosques de Palermo” que en realitat és un conjunt de parcs. També hi ha el Jardí Botànic, el Japonès, l’Hipòdrom i molts altres indrets que anirem descborint en aquesta ruta completa per Palermo.

Avui en dia està molt de moda l’street art, és a dir, els grafits però amb gust. Palermo, juntament amb Colegiales, és un dels barris de Buenos que més en tenen. També t’ajudarem a ubicar-los, en aquesta guia per Palermo.

Hauries de Saber:

El govern de la ciutat organitza visites guiades gratuïtes, algunes de les quals centrades a descobrir l’Street Art de Palermo.

Després de llegir aquesta ruta completa per Palermo, et faltaran dies per visitar el barri!

Plaza Italia

La Plaza Italia, amb més de 7.000 metres quadrats és una de les que més racons amaga de la ciutat. Tothom la coneix, tothom l’ha vist però el fet de ser una rotonda, fa que poca gent la camini. Una llàstima perquè aquí podreu trobar autèntiques joies. El monument que més destaca és el de Giuseppe Garabaldi, un regal de la comunitat italiana a la ciutat de Buenos Aires.

A Plaza Italia hi ha una columna autèntica del foro romà a Buenos Aires.

La ciutat de Roma li va fer aquest regal a la ciutat de Buenos Aires.

Breu història per parlar al bar

La Plaza Italia té 7746 metres quadrats però no sempre ha sigut el que veiem. Temps endarrera aquesta zona estava banyada per les aigües del riu que arribaven fins a les elevacions de terreny que avui anomenem barrancas, com les de Belgrano o en menor mida les del Parque de las Heras. Tots aquests terrenys eren baixos i pantanosos i per tant era zona de difícil cultiu, de fet, els habitants de la zona eren les llúdries, les escurçons, les guineus, etc.

Desprès de la fundació de la ciutat per Juan de Garay, el 1580, els seus soldats i llauradors van anar obrint camins per comunicar les diverses ciutats espanyoles, entre ells es va anar formant el Camino para Santa Fe, que avui és l’avinguda Santa Fe.

Ja a finals del s.XVI, un italià anomenat Domingo Palermo es va casar amb una de les filles dels fundadors i a més a més dels terrenys de la seva esposa, va adquirir part de la zona de la que parlem avui, que va passar a anomenar-se “Los Bañados de Palermo”. Anys més tard, cap al 1833, en aquests terrenys s’hi va construir la seva quinta el governador Juan Manuel de Rosas.

Si ens situem a Plaza Italia i mirem cap a l’Avenida Sarmiento estem veient el camí que Rosas va ordenar obrir per unir el Camino de Santa Fe i el Camino de Buenos Aires, actual Av.del Libertador, on a la intersecció hi havia la seva casona, i que curiosament avui en dia hi ha el monument a Domingo Sarmiento, rivals en vida.

Plaza de los portones

A la Plaza italia, que antigament s’anomenava Plaza de los Portones ja que hi havia els pòrtics d’entrada al Parque 3 de Febrero, hi ha el monument a Giuseppe Garibaldi, el qual va participar en la unificació d’Itàlia i va lluitar per la independència d’Uruguay. L’escultor del monument, que es tracta d’una rèplica del que hi ha a la ciutat de Brescia, a Itàlia és Eugenio Maccagnani i el fongué a Berlín.

Aquest obra és un monument de 15 metres d’alt amb la base de pedra de Tandil; les figures que l’acompanyen representen la Llibertat i la Victoria i els relleus recorden la batalla de San Antonio i el embarcament a la platja de Quarto, a Gènova .

Pels voltants de la Plaza Italia

A l’altre costat de la plaça hi ha la Sociedad Rural, un recinte d’exposicions i fires que data de 1866. Va sorgir com una iniciativa dels estancieros per promoure les feines del camp i exposar-ne els fruits i els animals. Una de les exposicions més importants és l’agrícola, durant la qual si reuneixen els millors caps de bestiar del país.

Si seguim per aquest costat arribarem la fira de llibres de segona mà, que segons el cartell que dona la benvinguda és la més gran del país. Realment, si tens ganes, t’hi pots passar unes quantes hores mirant llibres “de viejo”. En aquesta zona, també ens trobarem amb la Iglesia de la Sagrada Eucaristía que va ser inaugurada el 1952.

Jardín Botánico

Al l’altre costat de la plaça Itàlia hi ha el Jardín botánico que és tracta d’un dels referents de jardins ideats per Charles Thays a finals del s.XIX. Aquest jardí no surt en gaires guies de viatge i a parer nostre, és un error. Moltes ciutats et venen el seu jardí botànic i a moltes s’ha de pagar entrada.

Hauries de Saber:

Un jardí botànic excepcional i gratuït.

No sé perquè però llavors la gent els visita encantat. Buenos Aires t’ofereix un jardí de 7,5 hectàrees que recull flora dels 5 continents, en total unes 5.000 espècies diferents. A més a més, a part de la flora és un jardí d’escultures soprenent. I tot això gratis.

Aquest jardí és ideal per visitar-lo en qualsevol època de l’any, ja que cada estació destaca alguna flor o alguna au i si més no, per recorrer les seves escultures, algunes de les quals són autèntiques obres d’art dignes d’un museu. A més a més, has de saber que organtizen visites guiades gratuïtes.

Bosques de Palermo

Els Bosques de Palermo són un dels indrets que et recomanen a totes les guies de Buenos Aires. En aquesta ruta completa per Palermo volem que descobreixis tots els seus racons, que són molts més que els que t’explicarà la teva guia de referencia.

Els Bosques de Palermo, que oficialment s’anomen Parque 3 de Febrero (el nom també està lligat a la història de Rosas, Urquiza i Sarmiento, són una extensa porció de terra amb tanta història com hectàrees.

En situació

El que ara és un dels pulmons verds integrats dins de la ciutat, no fa tant temps endarrere era una zona aïllada on anys més tard, Domingo Sarmiento proposà construir-hi un gran parc a l’estil de les capitals europees com el Hyde Park de Londres.

D’aquesta manera el 11 de novembre del 1875 es va inaugurar el Parque 3 de Febrero, que en realitat és un conjunt de places: Plaza Sicilia, Plaza Irán, Plaza Dr. Benjamín Gould, Plaza F. Quiroga, Plaza Holanda, Plaza República de Haití, Plaza Almirante General Páez, Plaza Almirante R. Fernández, Plaza Republica de Paquistán, Plaza Republica de Ecuador, Plaza Wvsockl, Plazoleta Florencio Sánchez, Plazoleta Dr. Carlos Alberto Pueyrredón, Plaza República de México, Plaza General Aguilar y Paseo de la Infanta.

Breu història per parlar al bar

Per entendre el nom i la història de la zona, passarem per les escultures de Juan Manuel de Rosas, gobernador de Buenos Aires que tenia la seva quinta en aquests terrenys i que fou derrocat per Urquiza en la batalla de Caseros el 3 de febrer de 1852. Urquiza, el terratinent de Entre Ríos, que després de la victoria sobre Rosas fou President d’Argentina, també té un monument en aquest barri, en forma de rotonda, a Sarmiento amb Figueroa Alcorta.

Un altre polític argentí, Sarmiento, contemporani dels dos anteriors i enemic de Rosas està representat amb una obra de Rodin a la intersecció de Av.Sarmiento amb Av. Del Libertador, just on Rosas tenia la seva mansió. Monument, per cert, que al seu moment va aixecar certa controvèrsia perquè segons deien, no s’assemblava gens a Sarmiento.

De fet fou Sarmiento qui suggerir construir un parc a l’estil de Hyde Park de Londres on Rosas tenia la seva quinta per tal d’esborrar qualsevol record d’aquest. Així és com a la intersecció de Sarmiento amb Libertador es contruí del Parque 3 de Febrero, una data clau en la història de Rosas, que com hem vist, va ser la de la seva derrota.

Hauries de Saber:

Pels Bosques de Palermo et pots trobar un jardí de roses o un monument a la Caputxeta Vermella.

Agafa la càmara i camina per aquests jardins. No te n’arrepentiràs.

El Rosedal

El Rosedal és un parc amb més de 1.000 espècies diferents de roses. En l’època on les roses floreixen, aquest racó es converteix en un dels escenaris més bonics de Buenos Aires. També hi podem trobar un Pati Andaluz, un Passeig dels Poetes i si hi anem a principis de la primavera ens donaran un lluc d’aquestes famoses roses. L’entrada és gratuïta i organitzen visites guiades.

Més monuments pels Bosques de Palermo

Si t’agrada l’escultura, els Bosques de Palermo i Palermo Chico són un dels racons pels qual Buenos Aires s’ha guanyat el nom de Ciutat Museu a l’Aire Lliure.

Un dels monuments més grans de la ciutat és el que popularment es coneix com Monumento a los Españoles. Malgrat que oficialment s’anomena Monumento a La Carta Magna y a las Cuatro Regiones de Argentina, el sobrenom es deu a que fou Espanya qui el regalà a Argentina en commemoració del Centenario de la Revolución. Fins i tot, va ser la pròpia Infanta Isabel, qui vingué en representació d’Espanya, a veure els festejos del centenari, qui posà la pedra inaugural del monument el 1910.

Pels bosques de Palermo podem trobar l’únic monument de Buenos Aires a un rei espanyol, concretament a Carlos III. També hi ha un monument a Washington, a Taras Schevchenko, entre moltes d’altres.

Entre les places Gral Páez, Almirante González Fernández i la de Jardines de Invierno hi podem trobar diverses escultures i monuments. Un d’ells és el monument a Luis María Drago el qual va assentar les bases del Principi de No Intervenció econòmica entre països. L’autor del monument és Alberto Lagos i data de 1934.

Ben a prop hi ha el Monument a Carlos III, el Rei d’Espanya que el 1776 va ordenar la creació del Virreinato del Río de la Plata amb capital Buenos Aires. L’escultura es va inaugurar durant la visita del Rei Juan Carlos I i de la Reina Sofia, el 1985 i es tracta d’una obra de l’escultor Alonso Berg.

Seguint per l’Avenida del Libertador, arribarem al Monumento de Washington, una imatge en bronze del primer president nordamericà traslladat des de New York i situat davant de l’Embaixada dels EE.UU.

Sobre la mateixa plaça hi ha el grup escultòric que recorda a Taras Schevchenko, el màxim poeta ucranià i militant per la llibertat. L’estàtua del poeta està acompanyada per un relleu gravat en granit que representa els camperols armats amb forques disposats a defensar la seva llibertat. El monument es obra de Leonid Molodoz Hanyn i data de 1971.

A la Plaza Almirante González Fernández hi ha el bust de qui dóna nom a la plaça que es tractava d’una marí contemporani al govern de Hipólito Yrigoyen i dues escultures més, el Monument a Eduardo Costa, ministre de justícia durant l’època de Mitre i l’escultura a l’Atleta de l’escultor francès Henry Graber. A prop d’aquesta, en direcció al llac del Rosedal hi ha l’escultura a Francisco de Paula Santander, un pròcer colombià.

Una mica més enllà de Washinton, seguint per l’Av. Del Libertador, s’arriba al Monumento de Avellaneda, durant la presidència del qual es va consagrà Buenos Aires com a capital de la República d’Argentina. Les quatre figures femenines representen l’esperit de Nicolàs Avellaneda per aconseguir el progrés per a tot el país i al seu costat hi ha diversos moments importants durant el seu mandant.

Si creuem l’Avenida Libertador anirem a la Plaza Intendente Seeber on veurem un parell d’escultures de cérvols que pertanyen a George Gardet, un dels escultors animalistes més importants de finals del s.XX. I casi a la cantonada amb l’Avenida Sarmiento, hi ha el monument a Juan Manuel de Rosas que segurament des de lo alt del seu cavall pot veure els monuments a Sarmiento i Urquiza, dels que en parlarem tot seguit.

Entre les avingudes Sarmiento, Libertador, Caseres i Adolfo Berro ens queda l’altra part del parc 3 de Febrero, la Plaza Sicília i el jardí japonès. En aquesta part, que probablement sigui més tranquil·la que l’altra, hi podem trobar una estàtua a la Caputxeta Vermella obra de l’escultor Jean Carlus que originàriament estava a la Plaza Lavalle.

Però l’estàtua més important és la de Sarmiento, obra de l’escultor francès Auguste Rodin, que data de 1911. També hi ha un petit estany creuat per un pont on alguns enamorats estan intentant copiar la idea del pont de Milvio de Roma, lligant-hi cadenats en representació del seu amor.

Passejar per aquests boscos és com passejar per un museu a l’aire lliure degut a la gran quantitat de monuments que hi ha, deu estar al nivell del Bajos de Recoleta. Un dels monuments importants que ens queda per comentar és el Monumento a Urquiza, que recorda al caudillo Juan José Urquiza que va derrocar a Rosas a la Batalla de Caseros, que comentàvem anteriorment, el qual es va convertir en el primer president de la Confederación. Renzo Baldi i Héctor Rocha son els autors del monument que va ser inaugurat el 1958 i que també recorda la Asamblea Constituyente de 1853.

A finals del s.XIX a l’actual Plaza del Planetario hi havia el Cricket Club que és on es va jugar el primer partit de futbol de la ciutat i per tant, el solar ha estat declarat Lloc d’Interés Històric. Actualment hi ha el Planetario Galileo Galilei construït per l’arquitecte Enrique Jan el 1966 en forma circular i situat al costat d’un llac. A l’entrada del Planetari hi ha un meteorit que es va trobar a la província del Chaco el 1965.

Jardín Japonés

El Jardín Japonés és un dels indrets més fotogènics de Buenos Aires. Aquest jardí va ser construït per la colectivitat japonesa de Buenos Aires per homenatjar la visita de l’Emperador Akihito i la seva dona Michiko el 1967, a la ciutat argentina. Us recomanem visitar el seu web ja que sempre hi ha alguna activitat cultural i alguns dies a l’any, podreu visitar-lo gratuïtament.

Un cop dins del jardí sembla que viatgis a un altre món on tot està pensat per mantenir l’harmonia i l’equilibri. L’aigua és una de les grans protagonistes del jardí, així com els ponts, essent el Puente de Dios el més important i fotografiat per tots. És una visita recomanable a qualsevol de les estacions de l’any per veure el canvi de colors de la seva flora.

Actualment el Jadín Japonés depenent de la Fundació Cultural Argetino Japonesa la qual treballa activament per tal de mantenir les seves costums i de compartir-les amb els porteños. D’aquesta manera fan una gran quantitat d’activitats culturals i tradicionals, cursos, xarrades i exhibicions.

A més a més hi ha una restaurant i una sala té, també tenen una biblioteca amb llibres amb japonès i sobre Japó i intenten celebrar les festivitats més importants del seu país al seu país d’adopció. Un hivernacle i un viver permeten descobrir l’art dels bonsais. Atents els caps de setmana ja que sempre fan alguna activitat diferent com sessions gratuïtes de Shiatsu, xarrades sobre bonsais, exposicions de pintura, ceràmica, tambors japonesos, etc.

El cost de l’entrada és de $32  i està obert tots els dies de 10 a 18h però de tant en quant fan portes obertes.

Fer una cafè per Palermo

Palermo és un dels barris que té més bars de Buenos Aires però també és un dels barris on els bars són més emífers. El fet de ser una zona de moda fa que cada dos per tres tanquin i obrin bars i restaurants nous.

Al 2019, la moda de les cerveses artesanals ha canviat la fisonomia dels carrers porteños omplint les voreres de taules altes i de llums penjants que uneixen els arbres.

Pocs bars podem recomenar-vos, ja que cada dos per tres canvien. Us podem aconsellar la zona de Plaza Serrano. Atenció que si busqueu aquesta zona al mapa, no la trobareu pas. Heu de buscar la Plazoleta Júlio Córtazar i passer pels carrers del voltant, com per exemple Guatemala, Soler i Nicaragua i els que els tallen.

Sempre us diem que Fuet i Mate que busquem les alternatives més econòmiques i més autèntiques. Que proposem un turisme No Guiri per les ciutats i per això, mentre viviem per Buenos Aires buscàvem aquells bars i restaurants autèntics. La joia de la corona a Palermo, un bar d’irreductibles on els seus parroquians són els mateixos que fa 50 anys, és Los Andes, a Scalabrini Ortiz al 1213. Un dels pocs Bares Notables que trobareu en aquest barri tan a l’última moda. Els altres són el Varela Varelita, també a Scalabrini Ortiz; el Preferido de Palermo a Borges 2108 i el Café Nostalgia, a Soler 3599.

La Milla de los Museos

Gràcies a aquesta compelta guia per Palermo podreu anar descobrint tots els museus del barri. De fet, Palermo en té tants i molts d’ells ubicats en el mateix carrer, l’avinguda Figueroa Alcorta, que la zona s’ha anomenat la Milla de los Museos. En total la Milla de los Museos conté 15 museus repartits entre els barris de Palermo, Recoleta i Retiro. Comença precismament al barri de l’estació de trns amb la Torre Monumental i acaba al barri objecte d’aquesta entrada, concretament al Museo de Artes Plásticas Eduardo Sívori.

El primer que ens trovarem, gairebé a tocar del límit amb Recoelta, és el Museo del Automóvil Club Argentino, un museu dedicat als cotxes on podreu veure una magnífica col·lecció de cotxes històrics. L’entrada al museu és gratuïta i realment us n’aconsellem la seva visita. Aquest museu és un dels secrets del barri i si us agrada el món del motor, no us n’arrepentireu i si no en sou tan fans, també us divertireu amb els models que hi trobareu. Consulteu el seu web per saber els horaris actualitzats.

Arribem a un dels nostres museus preferits de Buenos Aires: el Museo de Arte Decorativo. Qui ho hauria de dir que jo m’enamoraria d’aquest museu. Però és que a part de la seva col·lecció, que si us som sincers, pels que no n’entenem, sembla un museu més de decoració, es pot visitar el palau i si a sobre teniu la sort d’anar-hi en una de les seves visites guiades, l’experiència és de les millors que viureu a Buenos Aires. El millor dia per visitar-lo és el Dia de los Museos que fan moltes activitats gratuïtes.

El palau era de la familia Errázuriz-Alvear i quan van deixar la casa, ho van fer amb tota la decoració i els mobles dins, per tant avui, visitant el museu també visitem un palau habitat de principis de 1920.

Molt aprop, però a l’altre costat de l’avinguda, ens trobarem amb el Museo de Arte Popular José Hernández. Aquest museu és una tranquila passejada per descobrir l’artesania ciolla i indígena del país. Hi trobarem una extensa col·lecció de plataria criolla de princpis del segle XIX.

El famós MALBA també forma part d’aquesta Milla de los Museos. Aquest museu d’art llatinoamericà surt a totes les guies de Buenos Aires. Sincerament, si no sou molt amants de l’art llatinoamericà, no us gasteu els diners de l’entrada. Si us agrada l’art, us recomanem abans visitar el MNBA, el Museo Nacional de Bellas Artes, que a sobre la visita és gratuïta. Bé, ja no, ara s’ha de pagar però tot i així, el recomanem abans que el MALBA.

Curiosament, el Museo Evita, també és un dels museus que sí que surtirà a les guies de turisme, igual que el MALBA. Perquè diem curiosament, perquè són dels pocs museus que es paguen a Buenos Aires a preu de turista! No és que no recomanem la visita però és que ens fa ràbia que havent-hi museus tant interessant com hi ha per Buenos Aires, només es recomanin els de pagament. La part positiva és durant La Noche de los Museos, el primer dissabte de novembre, tots dos tenen entrada gratuïta.

Hauries de Saber:

L’alternativa gratuïta al Museo de Evita és El Museo del Pueblo.

Per visitar aquest museu has d’anar a Monserrat.

A dins dels Bosques de Palermo hi ha el Museo de Artes Plásticas Eduardo Sívori, un museu que pot ser una alternativa si ens agafa un moment de pluja mentre passegem pel Parque 3 de Febrero.

Si vols més informació sobre els altres museus de la Milla de los Museos o de Buenos Aires, t’hem preparat una guia amb tots els museus que hem vistat per Buenos Aires.

Places de Palermo Chico

Les places que ens podem trobar per Palermo Chico són la Plaza Alemania, la Plaza República de Chile i la Plaza República de Perú. A la primera hi podem contemplar la Fuente Riqueza Agropecuaria Argentina que la col·lectivitat alemanya va donar a l’Argentina com a celebració del Centenerio de la Revolución de 1910. Les seves figures representen l’agricultura i la ramaderia els dos reclams d’Argentina a Europa per tal d’atreure immigrats a partir de la dècada de 1880.

La font, obra de Gustav Adolf Bredow, té 25 metres de llarg i és de marbre de Carrara i bronze i està decorada amb els escuts dels estats alemanys. Evidentment la plaça també va ser dissenyada per Charles Thais i es va inaugurar el 1904. L’altre regal que feu Alemanya a Argentina fou 100 anys més tard, per commemorar el Bicentario i és el tauler d’escacs de 3,2 m2.

La Plaza República de Chile està ubicada davant del Museo Nacional de Arte Decorativo. La plaça està decorada amb escultures de personatges importants pel país veí i de la història de les dues nacions com el racó dedicat als col·laboradors de San Martín, heroi de la independència, com per exemple el Mariscal Ramón Castilla, Alejandro Aguado, Juan Martín de Pueyrredòn, el Gereral Las Heras, el General Arenales i el sempre fidel Juan Martín de Güemes.

També hi ha l’estàtua de Nuestra Señora del Carmen de Cuyo la patrona de l’exèrcit dels Andes, aquell amb qui San Martín aconseguí la gesta de la independència de Xile. L’altre personatge històric que no podia faltar en una plaça de Xile és Bernando O’Higgins qui ocupa l’escultura eqüestre principal i qui fou, juntament amb San Martín qui va aconseguir l’independència de Xile. També hi ha el monument El Arquero de San Sebastiàn obra de l’argentí Alberto Lagos.

La plaza República del Perú, inaugurada el 1972, va ser dissenyada pel paisatgista Roberto Burle Marx i té a l’inca Garcilaso de la Vega com el seu personatge principal. També hi ha bust del militar Francisco Bolognesi Cervantes, José Abelardo Quiñones i Miguel María Grau Serminario. També hi ha el de Fernando Belaunde Terry i el de Víctor Raúl Haya de la Torre.

El barri de les ambaixades

La gran majoria d’ambaixades es troben al barri de Palermo i moltes d’elles ocupen antics palaus. L’ambaixada d’Espanya és una de les més espectaculars i no us ho perdeu, que a Buenos Aires també hi ha el Consolat Espanyol, que és on hem d’anar per fer els tràmits. Personalment, l’ambaixada d’Espanya, només l’he pogut xafar pel verd del jardí, durant el moviment del 15-M, això sí, sense tocar la balla!

De fet, n’hi ha tantes (Espanya, Albània, Suïssa, Itàlia, Suècia, Bèlgica, Polònia, Marrac, Eslovàquia, Portugal, Grècia, Canadà, Turquia, Aràbia Saudita, Uruguay, Chile, Corea del Sud, Haití i Indonèsia) que dins del sub-barri de Palermo Chico i el sub-sub-barri de les ambaixades.

L’ambaixada de Polònia va obrir les portes al públic, el 2015 per celebrar el centenari de la recuperació de la independència. Va oferir un seguit de visites guiades, nosaltres ens vam trobar la cua al carrer, vam preguntar, ens hi vam posar i vam tenir la sort que hi havia hagut una baixa i vam entrar-hi.

L’edifici que avui acull la màxima representació de Polònia a l’Argentina era un palau de la família Lanús i posteriorment un hotel, fins que el 1957 el va comprar Polònia. L’obra data de 1912 i és obra de l’arquitecte Eduardo María Lanús, seguint els plànols de René Sergent. Sergent, qui mai va trepitjar Buenos Aires, tot i que va dissenyar l’actual ambaixada dels Estats Units, que també es troba a Palermo, l’antic palau Bosch i l’actual seu del Museo Nacional de Arte Decorativo, el palau Errázuriz.

L’interior del palau és majestuós i es pot apreciar perfectament l’estil dels habitants adinerats de Buenos Aires de principis del segle XX. La mateixa sensació tens quan visites l’ambaixada de França, que obre les seves portes al públic una vegada a l’any o que tindràs si visites el Museo Nacional de Arte Decorativo. Molt marbre de Carrara i d’altres llocs, fusta de roure, i pedres de les millors pedreres europees.

Per cert, passejant per aquesta zona us semblarà que esteu en una altra ciutat. Carrers petits, en corbes i molt verd amb arbres, una zona més dissenyada per Carlos Thays.

El Palermo més bandarra

Palermo és un dels barris on més “Street Art” podem trobar. El millor que podem fer és passejar pels seus carrers, però hi ha dues zones que destaquen sobre totes les altres.

Possiblement la zona més famosa és el triangle que formen Castillo, Fitz Roy i Dr. Benjamín Canard. Aquesta zona, que si som puritans no és Palermo té les seves parets plenes d’art. Al 2019 van repintar-la i fer-ne de nous!.

On també en trobareu és pel voltant de la Plaza Serrano, com per exemple als carreronets Santa Rosa o Soria.

Més museus de Palermo

Sí, encara queden museus per visitar. Ja us hem dit que això és una ruta completa per Parlemo, no? Doncs au, que teniu feina a fer i a sobre, per tots els gustos i butxaques.

Un dels museus més històrics del barri és el Museo Histórico Regimiento de Infanteria I Patricios. Aquí ens hem de remuntar a la famosa època de les Invasions Angleses, quan els argentins van crear “exèrcits” per deferensar-se dels britànics a falta de l’ajuda dels reialistes espanyols. És un museu molt interessant per aprendre una mica més d’aquesta època, que va marcar un punt d’inflexió a la història d’Argentina i on un grup de catalans i va tenir un paper important.

El cosí germà dels Patricios és el Museo Histórico del Regimiento Granaderos a Caballo General San Martín. L’exèrcit que va muntar San Martín per alliberar Argentina, Xile i Perú. Si podeu visitar aquest museu durant la Noche de los Museos, serà una experiència que no oblidareu.

El Museo Casa Dr. Palacios segurament no surt a cap a guia. Per això diem que el que estàs llegint és la guia més completa per Palermo que podràs trobar. Palacios va ser el primer diputat socialista d’Amèrica Llatina. La visita és gratuïta però hauràs de concertar cita.

Us hem de confesar que encara ens queda algun museo per descobrir però del que sí que us en podem parlar és del Museo Casa Ricardo Rojas. Un altre dels museus que a Fuet i Mate anomenen 2×1 dos ocells d’un tret. A part d’aprendre sobre la vida de l’escriptor Ricardo Rojas, podrem passejar per un casa d’setil colonial, declarada Monumento Histórico Nacional. Visiteu el seu web per saber quin dia fan entrada gratuïta.

Esglésies, Convents i Temples de Palermo.

Parlemo és un dels barris on la diversistat cultural de Bueos Aires està més a flor de pell. Aquí podem trobar esglésies de diverents cultues, sinagogues i fins i tot una de les mesquites més importants del país.

Al Centro Cultural Islámico Rey Fahd podrem gaudir d’una visita guiada gratuïta i aprendre uan mica sobre la cultura islàmica.

De fet pel carrer Scalabrini Ortiz trobarem una gran quantitat d’esglésies com l’ortodoxa de San Jorge seu dels armenis de Buenos Aires. Ben a prop també hi ha l’ortodoxa grega. També sobre Córdoba hi ha l’església Perpétuo Socorro, una església dels grecs ortodoxos.

Per Palermo també hi ha la Catedral de la Anunciación, que és la catedral de la iglésia ortodoxa russa i la de Nuestra señora de Narek, la catedral dels armenis catòlics. I si seguim donant la volta al món, trobarem l’església dels xinesos catòlics, al carrer Bondpland.

Més edificis emblemàtics

A Fuet i Mate ens hem recorregut els Bosques de Palermo d’oest a est i de nord a sud per oferirte aquesta completa ruta per Palermo. Encara hi queden molts racons per destacar pel parc 3 de Febrero, com per exemple el Planetari, l’hipòdrom.

Estant a Palermo no ens podem oblidar del Hipódromo on hi podrem veure tant carreres, com partits de polo i fins i tot la final del torneig de Pato.

A Palermo Chico, també se l’anomena Barrio Parque per la gran quantitat de parcs i places que hi ha. De fet, aquest indret va ser dissenyat pel paissatgista Charles Thays el 1912 qui va pensar una zona on s’aprofités la vegetació autòctona. Els habitants de tan notable barri foren les classes benestants que ben aviat s’hi van construir grans palaus, a l’estil europeu, gràcies a la fortuna aconseguida per l’economia agroexportadora del país.

També avui segueix essent una de les zones més cares i chetes de Capital. Les botigues que hi trobem, moltes d’elles de cotxes d’alta classe, els restaurants i els edificis construïts a mitjans de 1940 en són una mostra. Avui en dia, la gran majoria de les personalitats importants o famoses del país viuen o hi tenen una casa.

Molts d’aquells palaus, avui són ambaixades com la d’Uruguai, Xile, Corea del Sud, Itàlia, Suècia, Albània, Canadà, Grècia, etc. però la que més destaca és la d’Espanya, imperdible el palau i la quantitat de terreny que ocupa la “Madre Patria” al costat de la plaça Bèlgica.

Un altre racó que crida l’atenció és el Instituto Sanmartiniano, del que ja en vam parlar al post de la Ruta Sanmartiniana, a la Plaza Gran Bourg, fundat el 1933 i que és una rèplica a escala 3:1 de la casa que tenia San Martín a Grand Bourg, França.

Davant de la casa hi ha els busts de José de San Martín, de la seva dona Remedios de Escalada i de la seva filla, Mercedes de San Martín de Balcarce i pels voltants escultures que representen a un aviador, un marí, un soldat d’infanteria i un granadero, el cos militar que va crear el llibertador per lluitar contra la Corona Espanyola. La plaça Grand Bourg està presidida per un monument anomenat El abuelo Inmortal, obra de Angel Ibarra García.

Extra Extra: GRATIS

La zona nord de Buenos Aires és una de les més cares de Buenos Aires, però com que a Fuet i Mate estem acostumats a fer rutes amb pressupost motxiller, t’hem ppreparat la ruta GRATIS per Belgrano, Parlermo i Recoleta i més a més el Tríptic de Palermo per portar a la butxaca.

Si viatges amb pressupot motxiller per Buenos Aires estàs de sort. Fuet i Mate hem preparat una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.

I tu, ja has visitat els museus de Palermo? Tens algun bar per recomanar-nos? Sabem que aquesta entrada ha quedat llarga però ja hem avisat que és la ruta completa per Palermo. Si vols que et fem l’impresicindible, deixa’ns un comentari explicant-nos els teus interessos i et farem la millor selecció per als teus gustos.

This Post Has 2 Comments

  1. Maria

    Hola,
    m’han dit que per menjar peix bo s’ha d’anar al Barri Chino. Saps on és exactament i si realment val la pena?

    1. fuetimate

      Mira just avui hi he anat a comprar una mica de marisc i de peix! És al barri de Belgrano.
      Ja penjo el post

Deixa un comentari