Ruta completa per Palermo

Palermo és dels barris més famosos de Buenos Aires, el típic que surt a totes les guies, però més pel seu ambient i restaurants que per atractius turístics a visitar. Per variar, me l’he caminat del dret i del revés, hivern, estiu, primavera i tardor per tal de poder fer aquesta ruta completa per Palermo. Amb Fuet i Mate descobriràs llocs impressionants.

Museus gratuïts per Palermo.

Estiguis 1 dia o una vida a Buenos Aires, passaràs per Palermo. A Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires, trobaràs els llocs imprescindibles per visitar a Palermo i gaudir d’allò més de Buenos Aires.

A continuació tens la guia definitiva per moure’t per Palermo com peix a l’aigua. Els millors llocs per fer fotos, els secrets del barri i les curiositats.

En situació

Palermo és un dels barris més grans de la ciutat, de fet està dividit en diversos “barris no barris”. El més difícil de Palermo és saber en quin sub-barri ens trobem.

Si passeges per la zona dels boscos estàs per Palermo Chico. En canvi, si estàs a la “plaça Serrano”, aquesta zona és coneguda com a Palermo Viejo.

Si passem l’avinguda Juan B.Justo ens trobem al Palermo Hollywood, anomenat d’aquesta manera pel gran nombre de productores de televisió i cine que s’hi pot trobar.

També tenim el sub-barri de Las Cañitas, que adopta aquest nom perquè en aquesta zona tan de moda actualment, era, als inicis dels temps, un canyissar.

En definitiva, continua llegint aquesta guia completa per Palermo i així, ben segur, que no et deixaràs res.

Palermo és un barri camaleònic, s’adapta a tots els gustos i necessitats.

Si tens família, pots anar als Bosques de Palermo i llogar una barca pel llac. O pots visitar el Ecoparque.

Si el que t’agrada la moda o el disseny, només cal passejar per Palermo Viejo i entrar en alguna de les botigues que hi ha.

Si prefereixes anar de bars, pels voltants de la Plaza Serrano, serà el paradís. Això sí, la majora bars instagramers. El mateix amb els restaurants de Las Cañitas.

Palermo és veí de Belgrano, Colegiales, Villa Crespo i Recoleta. Les avingudes Coronel Díaz, Córdoba, Dorrego, Cabildo i Figueroa Alcorta, a grans trets, són les avingudes que el delimiten.

Palermo és tan gran que ell sol és una comuna, la Comuna 14.

Breu història per parlar al bar

Si vas llegint les guies completes de Buenos Aires ordenades alfabèticament, ja saps que quan Buenos Aires es va fundar, arribava, com a molt, fins a l’actual avinguda Callao. Per tant, la zona de l’actual barri de Palermo, quedava totalment als afores.

Temps endarrere aquesta zona estava banyada per les aigües del riu que arribaven fins a les elevacions de terreny que avui anomenem barrancas, com les de Belgrano o en menor mida les del Parque de las Heras. Tots aquests terrenys eren baixos i pantanosos i, per tant, era zona de difícil cultiu, de fet, els habitants de la zona eren les llúdries, els escurçons, les guineus, etc.

Després de la fundació de la ciutat per Juan de Garay, el 1580, els seus soldats i llauradors van anar obrint camins per comunicar les diverses ciutats espanyoles, entre ells es va anar formant el Camino para Santa Fe, que avui és l’avinguda Santa Fe.

L’actual Avinguda Santa Fe, que quan arriba a Belgrano es converteix en l’avinguda Cabildo, era el Camino Real. S’anomenava així perquè connectava la capital del Virreinato de la Plata amb la del Alto Perú.

Ja a finals del s.XVI, un italià anomenat Domingo Palermo es va casar amb una de les filles dels fundadors i a més a més dels terrenys de la seva esposa, va adquirir part de la zona de la qual parlem avui, que va passar a anomenar-se “Los Bañados de Palermo”.

Precisament, pel fet de quedar aïllat de la ciutat i en una zona de camp, per Parlemo hi ha hagut les quintes, és a dir, les cases de camp d’alguns dels personatges més importants de la primera part de la història de l’Argentina.

Coneix la història d’Argentina d’una manera fàcil.

La zona que avui es coneix com los Bosques de Palermo era on el governador Rosas tenia la seva quinta, el 1833. Per entendre una mica les incongruències de Buenos Aires, hem de saber una mica d’història i que Rosas era enemic d’Urquiza, i a la vegada de Sarmiento.

Actualment, a la zona on Rosas hi tenia la seva quinta, Sarmiento va decidir que seria una zona verda de Buenos Aires i que oficialment es diria Parque 3 de Febrero, el dia que va caure el govern de Rosas. Però coses del destí, als Bosques de Parlemo, s’hi troben el monument de Rosas, Urquiza i el de Sarmiento. Així, que ni en pau descansen.

Hauries de Saber:

Palermo va ser una de les zones que es va pensar per fer un cementiri.

Amb la maleïda febre groga que va canviar la fisonomia de la ciutat, també va sorgir la necessitat de crear un cementiri als afores de la ciutat, per enterrar tots els morts. Un dels llocs que es va contemplar, va ser, precisament, els actuals Bosques de Palermo. Però com que la zona era fàcilment inundable, finalment, es va decidir portar-lo a Chacarita.

No et pensis, avui en dia, encara és un dels barris que més s’inunda de Buenos Aires, però això no li treu que estigui de moda.

Què visitar per Palermo

Visitar Palermo com un turista és fàcil.

Un dels llocs recomanats a totes les guies de turisme són els Bosques de Palermo amb el seu Rosedal. Jo també li sumo el Jardín Botánico i ara el Ecoparque. Evidentment, el Jardín Japonés és una delícia i per si no n’hi hagués prou, tenim una gran quantitat de museus.

Per Palermo Chico, hi ha alguns dels palaus i mansions més impressionants de Buenos Aires, principalment, sobre les avingudes del Presidente Figueroa Alcorta i la del Libertador. Moltes d’aquestes mansions són actualment ambaixades. Per exemple, una de les més espectaculars és la de Espanya. Espanya sempre ha de donar la nota.

Per cert, durant el famós 15-M del 2011 aquí s’hi va instal·lar un campament i et ben asseguro que els debats que s’hi diuen a terme eren d’allò més interessants. Va ser una experiència ben curiosa de viure fora de casa.

Avui en dia, que està tan de moda l’street art, és a dir, els grafits, però amb gust, Palermo és un dels barris que no pots faltar a la teva ruta. Palermo, juntament amb Colegiales, és un dels barris de Buenos que més en tenen.

Ruta fuetera per Palermo

Anem per parts i fem la ruta fuetera per Palermo amb les coses imprescindibles i alguns detalls per practicar el #turismenoguiri.

El que et llistaré a la ruta són els indrets gratuïts, els que no cal pagar entrada. Dels que s’ha de pagar entrada, en parlarem més endavant en aquesta ruta completa per Palermo.

• Bosques de Palermo
• Jardín Botánico
• Ecoparque
• Museo de Arte Decorativo
• Museo del Automóbil

Després de llegir aquesta ruta completa per Palermo, et faltaran dies per visitar el barri!

Bosques de Palermo

Els Bosques de Palermo són un dels indrets que et recomanen a totes les guies de turisme de Buenos Aires. En aquesta ruta completa per Palermo volem que descobreixis tots els seus racons, que són molts més que els que t’explicarà la teva guia de referència, si és que no és Fuet i Mate 😉

No et menteixo si et dic que me’ls he recorregut completament. Ja no sé quantes vegades i quants quilòmetres he arribat a fer per aquí, buscant i fotografiant escultures. I és que Los Bosques de Parlemo són un autèntic museu a l’aire lliure.

Els Bosques de Palermo, que oficialment s’anomen Parque 3 de Febrero (el nom també està lligat a la història de Rosas, Urquiza i Sarmiento), són una extensa porció de terra amb tanta història com hectàrees.

El que ara és un dels pulmons verds integrats dins de la ciutat, no fa tant temps endarrere era una zona aïllada on anys més tard, Domingo Sarmiento va proposar construir-hi un gran parc a l’estil de les capitals europees com el Hyde Park de Londres.

D’aquesta manera el 11 de novembre del 1875 es va inaugurar el Parque 3 de Febrero, que en realitat és un conjunt de places: Plaza Sicilia, Plaza Irán, Plaza Dr. Benjamín Gould, Plaza F. Quiroga, Plaza Holanda, Plaza República de Haití, Plaza Almirante General Páez, Plaza Almirante R. Fernández, Plaza Republica de Paquistán, Plaza Republica de Ecuador, Plaza Wvsockl, Plazoleta Florencio Sánchez, Plazoleta Dr. Carlos Alberto Pueyrredón, Plaza República de México, Plaza General Aguilar y Paseo de la Infanta.

Com hem comentat diverses vegades en aquesta guia completa per Palermo, fou Sarmiento qui suggerir construir un parc on Rosas tenia la seva quinta per tal d’esborrar qualsevol record de Rosas.

Així és com a la intersecció de Sarmiento amb Libertador es construí del Parque 3 de Febrero, una data clau en la història de Rosas, que com hem vist, va ser la de la seva derrota.

Hauries de Saber:

Pels Bosques de Palermo et pots trobar un jardí de roses o un monument a la Caputxeta Vermella.

Si t’agrada l’escultura, els Bosques de Palermo i Palermo Chico són un dels racons pels quals Buenos Aires s’ha guanyat el nom de Ciutat Museu a l’Aire Lliure.

Agafa la càmera i camina per aquests jardins. No te’n penediràs, però per si vols anar directe al gra, aquests són els punts que et recomano.

Ruta fuetera pels Bosques de Palermo

• El Rosedal
• Monument de Rosas, Urquiza i Sarmiento
• Monumento de los Españoles

El Rosedal

El Rosedal és un parc amb més de 93 espècies diferents de roses i gairbé 8.000 roses. En l’època on les roses floreixen, aquest racó es converteix en un dels escenaris més bonics de Buenos Aires.

El Rosedal de Palemo va ser dissenyat pel paisatgista Benito Carrasco, el 1914. Per una vegada, hi ha un jardí a Buenos Aires que no és obra directa de Carlos Thays, tot i que Thays va ser el director de la tesi de Carrasco.

El Rosedal és un jardí de 4 hectàrees i al seu interior també hi podem trobar un Pati Andaluz, el Passeig dels Poetes i el seu pont amb la pèrgola.

Si hi vas a principis de la primavera, quan fan la poda dels roses, regalen els llucs. La gent es torna boja fent cua per tenir a casa seva un roser del Rosedal.

L’entrada al Rosedal és gratuïta i des de Turisme de Buenos Aires visites guiades, gratuïtes. Només has de coincidir en dia i hora. El jardí està obert de dimarts a diumenges de 10.00 a 18.00h. Has de saber que hi ha prediccions de mal temps, el jardí no obra.

Monument de Rosas, Urquiza i Sarmiento

Per entendre el nom i la història de la zona, passarem per les escultures de Juan Manuel de Rosas, governador de Buenos Aires que tenia la seva quinta en aquests terrenys i que fou derrocat per Urquiza en la batalla de Caseros el 3 de febrer de 1852.

Hauries de Saber:

Els Bosques de Palermo es diuen Parque 3 de Febrero

Urquiza, el terratinent de Entre Ríos, que després de la victòria sobre Rosas fou president d’Argentina, també té un monument en aquest barri, en forma de rotonda, a Sarmiento amb Figueroa Alcorta.

Renzo Baldi i Héctor Rocha són els autors del monument que va ser inaugurat el 1958 i que també recorda la Asamblea Constituyente de 1853.

Un altre polític argentí, Sarmiento, contemporani dels dos anteriors i enemic de Rosas està representat amb una obra de Rodin a la intersecció de Av.Sarmiento amb Av. Del Libertador, just on Rosas tenia la seva mansió.

Monument, per cert, que al seu moment va aixecar certa controvèrsia perquè segons deien, no s’assemblava gens a Sarmiento.

Monumento de los Españoles

Un dels monuments més grans de la ciutat és el que popularment es coneix com a Monumento a los Españoles. La veritat que un monument preciós, però per variar, els espanyols, donant la nota, un monument amb història.

Oficialment, aquest magnífic monument, ubicat en una rotonda, s’anomena Monumento a La Carta Magna y a las Cuatro Regiones de Argentina. El sobrenom es deu al fet que fou Espanya qui el regalà a Argentina en commemoració del Centenario de la Revolución.

La història del Momunent a los Españoles és imagable.

Fins i tot, va ser la mateixa Infanta Isabel, la qual vingué en representació d’Espanya, a veure els festejos del centenari, qui posà la pedra inaugural del monument el 1910. I poc més, perquè després s’ha d’esperar molts anys i unes quantes aventures per veure’l finalitzat.

Altres monuments pels Bosques de Palermo

Amb les tres recomanacions anteriors, tens dues coses guanyades.

La primera és que has vist els monuments més bonics.

La segona és que si has fet els deures, has après sobre la història de l’Argentina.

Però els monuments dels Bosques de Palermo no acaben aquí, ni de bon tros.

Pels Bosques de Palermo podem trobar l’únic monument de Buenos Aires a un rei espanyol, concretament a Carlos III. El rei d’Espanya que el 1776 va ordenar la creació del Virreinato del Río de la Plata amb capital Buenos Aires. L’escultura es va inaugurar durant la visita del Rei Juan Carlos I i de la Reina Sofia, el 1985 i es tracta d’una obra de l’escultor Alonso Berg.

Seguint per l’Avenida del Libertador, arribarem al Monumento de Washington, una imatge en bronze del primer president nord-americà. El monument va ser traslladat des de New York i situat davant de l’Embaixada dels EE.UU.

Sobre la mateixa plaça hi ha el grup escultòric que recorda a Taras Schevchenko, el màxim poeta ucraïnès i militant per la llibertat. L’estàtua del poeta està acompanyada per un relleu gravat en granit que representa els camperols armats amb forques disposats a defensar la seva llibertat. El monument és obra de Leonid Molodoz Hanyn i data de 1971.

Entre les places Gral Páez, Almirante González Fernández i la de Jardines de Invierno hi podem trobar diverses escultures i monuments. Un d’ells és el monument a Luis María Drago el qual va assentar les bases del Principi de No Intervenció econòmica entre països. L’autor del monument és Alberto Lagos i data de 1934.

A la Plaza Almirante González Fernández hi ha el bust de qui dona nom a la plaça que es tractava d’un marí contemporani al govern de Hipólito Yrigoyen. També hi ha dues escultures més, el Monument a Eduardo Costa, ministre de justícia durant l’època de Mitre i l’escultura a l’Atleta de l’escultor francès Henry Graber.

A prop d’aquesta, en direcció al llac del Rosedal hi ha l’escultura a Francisco de Paula Santander, un pròcer colombià.

Una mica més enllà de Washinton, seguint per l’Av. Del Libertador, s’arriba al Monumento de Avellaneda, durant la presidència nacional del qual es va consagrar Buenos Aires com a capital de la República d’Argentina. Les quatre figures femenines representen l’esperit de Nicolàs Avellaneda per aconseguir el progrés per a tot el país i al seu costat hi ha diversos moments importants durant el seu mandant.

Si creuem l’Avenida Libertador anirem a la Plaza Intendente Seeber on veurem un parell d’escultures de cérvols que pertanyen a George Gardet, un dels escultors animalistes més rellevants de finals del s.XX. I quasi a la cantonada amb l’Avenida Sarmiento, hi ha el monument a Juan Manuel de Rosas que segurament des dalt del seu cavall pot veure els monuments a Sarmiento i Urquiza.

Entre les avingudes Sarmiento, Libertador, Caseres i Adolfo Berro ens queda l’altra part del parc 3 de Febrero, la Plaza Sicília i el jardí japonès. En aquesta part, que probablement és més tranquil·la que l’altra, hi podem trobar una estàtua a la Caputxeta Vermella obra de l’escultor Jean Carlus que originàriament estava a la Plaza Lavalle.

També hi ha un petit estany travessat per un pont on alguns enamorats estan intentant copiar la idea del pont de Milvio de Roma, lligant-hi cadenats en representació del seu amor.

Passejar per aquests boscos és com passejar per un museu a l’aire lliure a causa de la gran quantitat de monuments que hi ha, deu estar al nivell del Bajos de Recoleta.

A finals del s.XIX a l’actual Plaza del Planetario hi havia el Cricket Club que és on es va jugar el primer partit de futbol de la ciutat i, per tant, el solar ha estat declarat Lloc d’Interès Històric. Actualment, hi ha el Planetario Galileo Galilei construït per l’arquitecte Enrique Jan el 1966 en forma circular i situat al costat d’un llac. A l’entrada del Planetari hi ha un meteorit que es va trobar a la província del Chaco el 1965.

Jardín Botánico

El Jardín Botánico és una autèntica meravella a qualsevol època de l’any. Un jardí botànic impressionant i gratuït. A més a més, organitzen visites guiades i tallers que ajuden a comprendre millor tot el tema de la flora mundial.

El Jardín Botánico de Buenos Aires és un dels referents de jardins ideats per Charles Thays a finals del s.XIX. El va utilitzar com a “laboratori” de proves i assajos, per estudiar les plantes, el seu cultiu i la seva adaptació. Aquí dins trobareu les úniques plantes de yerba mate de la ciutat, portades pel mateix Thays des de Misiones.

Buenos Aires t’ofereix un jardí de 7,5 hectàrees que recull flora dels 5 continents, en total unes 5.000 espècies diferents. A més a més, a part de la flora és un jardí d’escultures sorprenent. I tot això gratis.

Aquest jardí és ideal per visitar-lo en qualsevol època de l’any, ja que cada estació destaca alguna flor o alguna au i si més no, per recórrer les seves escultures, algunes de les quals són autèntiques obres d’art dignes d’un museu.

Escultures catalanes al Jardín Botánico

En aquest magnífic jardí trobareu dues escultures d’autors catalans. Una és los Primeros Fríos del català Miquel Blay i Fábregas i l’altra, el Sagunto del també català Querol i Subirats.

El Jardín Botánico de Buenos Aires està obert del 22 de setembre al 21 de març de dimarts a divendres de 8 .00 a 19.00 i els caps de setmana i festius, a partir de les 9.30h. La resta de dies de l’any fan horari d’hivern, tancant una hora abans. L’entrada és lliure i gratuïta. A la web oficial trobaràs l’agenda, les activitat i si hi ha canvis en els horaris.

Ecoparque

El Ecoparque, a tocar del Jardín Botánico és una de les millors accions que va fer el govern de Macri quan era alcalde de Buenos Aires. Aquest terreny, on antigament hi havia el zoo de la ciutat, s’ha adaptat per ser un centre d’educació ambiental.

Encara queden alguns animals del que hi havia al zoo, però t’expliquen molt bé, que això és degut al fet que són animals vells i que el seu trasllat no els aniria bé. Hi ha, bàsicament, quatre motius pels quals hi ha animals. El primer és que estan en procés de derivar-los a altres llocs, d’altres són per conservació o rehabilitació i el quart motiu són aquells que no es poden traslladar, sigui perquè són grans o no tenen una salut dèbil.

El recinte és un parc lliure, amb camins indicatius per anar aprenent sobre la flora i la fauna, així com del medi ambient i la seva protecció. Hi ha diversos camins immersius, com el de la selva en galeria, el del pastizal i el de la llacuna.

El paisatge està integrat en l’antic Jardín Zoológico de Buenos Aires i conserven els seus tres llacs amb els respectius ponts.

Si et va més la part arquitectònica que la natural, el Ecoparque té al seu interior 42 edificis històrics, 27 obres d’art entre escultures i monuments i diverses obres decoratives, com fonts, pals i fins i ruïnes bizantines.

El Ecoparque està obert de dimarts a diumenges i els dies festius de 11.00 a 18.00h. L’entrada és gratuïta i s’ha convertit en un altre dels magnífics parcs que podem visitar a Buenos Aires i que no podia faltar en aquesta guia completa de Palermo.

Constantment fan activitat i visites guiades, aquí trobaràs l’agenda actualitzada  i les visites guiades relacionades amb l’educació ambienta.

Museo Nacional de Arte Decorativo

El Museo de Arte Decorativo és un dels meus museus preferits de Buenos Aires i si em coneixes saps que no ho dic per la “decoració”.

Qui ho hauria de dir que jo m’enamoraria d’aquest museu. Però és que a part de la seva col·lecció, és d’aquells museus 2×1, ja que està ubicat en un antic palau familiar, típic del segle XX.

Encantat amb el Museo de Arte Decorativo.

A més a més, si pots, ves a una de les seves visites guiades, l’experiència és de les millors que viuràs a Buenos Aires.

El palau, actual seu del museu, era de la família Errázuriz-Alvear i quan van deixar la casa, ho van fer amb tota la decoració i els mobles dins, per tant, avui, visitant el museu també visitem un palau habitat de principis de 1920.

El museo Nacional de Arte Decorativo està obert de dimarts a diumenge de 13.00 a 19.00h i l’entrada és gratuïta. Les visites guiades són els dimecres, dijous, divendres i dissabtes a les 16.00h. A més a més, el segon dijous de cada mes hi ha visites guiades temàtiques, a la mateixa hora. Per si de cas, mira la seva web oficial, no sigui que alguna de les condicions hagi canviat.

Museo del Automóvil Club Argentino

Gairebé a tocar del límit amb Recoleta, hi ha el Museo del Automóvil Club Argentino, un museu dedicat als cotxes on podreu veure una magnífica col·lecció de cotxes històrics.

L’entrada al museu és gratuïta i realment és un lloc interessant per passar una hora.

Aquest museu és un dels secrets de Palermo i si t’agrada el món del motor, no te’n penediràs. No és el millor museu de Buenos Aires i tampoc és el millor museu d’automoció del món, però és interessant aprendre sobre aquesta disciplina tant estima a l’Argentina i tan desconeguda pels europeus.

No et perdis els detalls del Museo del Automóvil Club Argentino.

En aquest estrany edifici de la ACA hi ha diversos cotxes que formen part del patrimoni nacional, com el Daimler de 1892 i el Ferrari 166 que va conduir Juan Manuel Fangio.

El Museo Automóvil Club Argentino està obert de dilluns a divendres de 10.00 a 17.00hm amb entrada gratuïta. Entra a l’edifici i dins a recepció que vols visitar el museu, ells t’indicaran com trobar-lo. A la web oficial trobaràs informació actualitzada sobre els horaris.

Plaza Italia

La Plaza Italia, amb més de 7.000 metres quadrats, és una de les que més racons amaga de la ciutat. Tothom la coneix, tothom l’ha vist, però el fet de ser una rotonda, fa que poca gent la camini. Una llàstima perquè aquí podreu trobar autèntiques joies.

A la Plaza Italia, que antigament s’anomenava Plaza de los Portones, ja que hi havia els pòrtics d’entrada al Parque 3 de Febrero, hi ha el monument a Giuseppe Garibaldi, el qual va participar en la unificació d’Itàlia i va lluitar per la independència d’Uruguay. L’escultor del monument, que es tracta d’una rèplica del que hi ha a la ciutat de Brescia, a Itàlia és Eugenio Maccagnani i el fongué a Berlín.

Aquesta obra és un monument de 15 metres d’alt amb la base de pedra de Tandil; les figures que l’acompanyen representen la Llibertat i la Victoria i els relleus recorden la batalla de San Antonio i l’embarcament a la platja de Quarto, a Gènova.

A Plaza Italia hi ha una columna autèntica del foro romà a Buenos Aires.

La ciutat de Roma, com moltes altres ciutats i països, va voler fer un regal memorable a l’Argentina per celebrar el centenari de la seva revolució. Curiosament és més important el 25 de mayo del 1810, dia de la Revolución, que el 9 de Julio del 1816, dia de la Idependència. Sigui com sigui, els monuments es van quedar a Buenos Aires, a la capital i així és com a la Plaza Italia hi podem trobar una autèntica columna del foro de Roma, Itàlia.

Si ens situem a Plaza Italia i mirem cap a l’Avenida Sarmiento estem veient el camí que Rosas va ordenar obrir per unir el Camino de Santa Fe i el Camino de Buenos Aires, actual Av.del Libertador, on a la intersecció hi havia la seva quinta. Com hem comentat, Sarmiento va decidir obrir els Bosques, motiu pel qual avui en dia, aquest carrer porta el seu nom, enemic de Rosas i a sobre, també hi ha el seu monument, on hi havia la casa del Governador de Buenos Aires.

La Rural

A l’altre costat de la plaça Itàlia hi ha la Sociedad Rural, un recinte d’exposicions i fires que data de 1866. Va sorgir com una iniciativa dels estancieros per promoure les feines del camp i exposar-ne els fruits i els animals. Una de les exposicions més importants és l’agrícola, durant la qual si reuneixen els millors caps de bestiar del país.

Si seguim per aquest costat arribarem la fira de llibres de segona mà, que segons el cartell que dona la benvinguda és la més gran del país. Realment, si tens ganes, t’hi pots passar unes quantes hores mirant llibres “de viejo”. En aquesta zona, també ens trobarem amb la Iglesia de la Sagrada Eucaristía que va ser inaugurada el 1952.

Jardín Japonés

El Jardín Japonés és un dels indrets més fotogènics de Buenos Aires. Aquest jardí va ser construït per la col·lectivitat japonesa de Buenos Aires per homenatjar la visita de l’Emperador Akihito i la seva dona Michiko el 1967, a la ciutat argentina.

Un cop dins del jardí sembla que viatgis a un altre món on tot està pensat per mantenir l’harmonia i l’equilibri.

L’aigua és una de les grans protagonistes del jardí, així com els ponts, essent el Puente de Dios el més important i fotografiat per tots. És una visita recomanable a qualsevol de les estacions de l’any per veure el canvi de colors de la seva flora.

Un hivernacle i un viver permeten descobrir l’art dels bonsais.

Actualment, el Jadín Japonés depen de la Fundació Cultural Argetino Japonesa, la qual treballa activament per tal de mantenir els seus costums i de compartir-les amb els porteños. D’aquesta manera fan una gran quantitat d’activitats culturals i tradicionals, cursos, xarrades i exhibicions.

A més a més, hi ha una restaurant i una sala té, també tenen una biblioteca amb llibres amb japonès i sobre el Japó. És interessant mirar la seva agenda, perquè intenten celebrar les festivitats més importants del seu país al seu país d’adopció.

Atents els caps de setmana, ja que sempre fan alguna activitat diferent com sessions gratuïtes de Shiatsu, xarrades sobre bonsais, exposicions de pintura, ceràmica, tambors japonesos, etc.

El Jardín Japones obra cada dia de l’ant de les 10 a les 18.45h. El cost de l’entrada per no residents és de 690$, és a dir, uns 4€ al canvi oficial. Els argentins i estrangers residents tenen entrada gratuïta, mostrant el DNI. A la web oficial tens la informació actualitzada, perquè el tema dels preus sempre va canviant.

Deixo això d’història, però està escrit el 2011: El cost de l’entrada és de $32 i està obert cada dia de 10 a 18h, però de tant en tant fan portes obertes.

La Milla de los Museos

Ja hem parlat d’uns quants museus que pots trobar per Palermo, però és que Palermo és un dels barris que més museus té de tota la ciutat. De fet, molts d’ells es troben sobre la mateixa línia, unint Retiro, Recoleta i Parlemo amb el que anomenen la Milla de los Museos, que compta amb 15 museus.

A parts del Museo del Automóvil Club Argentino i el Museo Nacional de Arte Decorativo, que també formen part d’aquesta ruta, per la Avenida Figueroa Alcorta es poden trobar Museo de Arte Popular José Hernández. Aquest museu és una tranquil·la passejada per descobrir l’artesania criolla i indígena del país. Hi trobarem una extensa col·lecció de plateria criolla de principis del segle XIX.

El Museo de Arte Popular José Hernández està obert els dilluns, dimecres, dijous i divendres de 11.00 a 19.00h i els caps de setmana i festius fins a les 20.00h. L’entrada té un cost de $100 i per estrangers no residents de $500, és a dir. Els dimecres, l’entrada és gratuïta. Per actualitzar preus, consulta la web oficial.

El MALBA, el famós Museo de Arte Lationamericano de Buenos Aires, també és un dels museus que formen part d’aquesta Milla de los Museos de Palermo. Si t’agrada l’art, te’l recomano, però si no, et diria que te’l saltis. Malgrat que surti a totes les guies de turisme. Mira, ves abans al de Bellas Artes de Recoleta, molt més interessant i gratuït.

Si vols visitar el MALBA et tocarà pagar $2000, al 2023 o anar-hi un dimecres que fan 50% de descompte. El museu obra cada dia de la setmana, amb exepció del dimarts que és el dia de descans, de 12.00 a 20.00. El MALBA té una agenda molt interssant, consulta-la a la web oficial.

Curiosament, el Museo Evita, també és un dels museus que també surt a les guies de turisme, igual que el MALBA. Perquè diem curiosament, perquè són dels pocs museus que es paguen a Buenos Aires a preu de turista!

El Museo Evita, Instituto Nacional de Investigaciones Históricas Eva Perón es pot visitar de dimarts a diumenge de 11.00 a 19.00h. No he trobat el preu actualitzat de l’entrada, així que millor que els enviis un correu electrònic.

Hauries de Saber:

L’alternativa gratuïta al Museo de Evita és El Museo del Pueblo.

La ruta de la Milla de los Museus acabava al Museo de Artes Plásticas Eduardo Sívori. Un museu que recull més de 4000 peces d’art argentí del segles XX i XXI

Per visitar el Museo de Artes Plásticas Eduado Sívori s’ha de pagar $100 si ets argentí o resident i $500 els estrangers. Els dimecres l’entrada és gratuïta. Dilluns, dimecres, dijous i divendres està obert de 11.00 a 19.00 i els caps de setmana i festius fins a les 20.00h. Per més informació, aquí tens l‘enllaç a la web.

Places de Palermo Chico

Un dels passeigs típics de diumenge al matí és recórrer la Avenida Libertador. Per aquesta avinguda trobarem tant edificis per contemplar com places per admirar. Ja aviso ara, és una zona cheta, és a dir, pija.

Les places que ens podem trobar per Palermo Chico són la Plaza Alemania, la Plaza República de Chile i la Plaza República de Perú, sobre Figueroa Alcorta.

A la plaça Alemania hi podem contemplar la Fuente Riqueza Agropecuaria Argentina que la col·lectivitat alemanya va donar a l’Argentina com a celebració del Centenerio de la Revolución de 1910.

Les seves figures representen l’agricultura i la ramaderia els dos reclams d’Argentina a Europa per tal d’atreure immigrats a partir de la dècada de 1880.

La font, obra de Gustav Adolf Bredow, té 25 metres de llarg i és de marbre de Carrara i bronze i està decorada amb els escuts dels estats alemanys. Evidentment, la plaça també va ser dissenyada per Charles Thais i es va inaugurar el 1904. L’altre regal que feu Alemanya a Argentina fou 100 anys més tard, per commemorar el Bicentario i és el tauler d’escacs de 3,2 m².

La Plaza República de Chile està ubicada davant del Museo Nacional de Arte Decorativo. La plaça està decorada amb escultures de personatges importants pel país veí i de la història de les dues nacions. Per això s’hi pot trobar els col·laboradors de San Martín, heroi de la independència, com per exemple el Mariscal Ramón Castilla, Alejandro Aguado, Juan Martín de Pueyrredòn, el Gereral Las Heras, el General Arenales i el sempre fidel Juan Martín de Güemes.

També hi ha l’estàtua de Nuestra Señora del Carmen de Cuyo la patrona de l’exèrcit dels Andes, aquell amb qui San Martín aconseguí la gesta de la independència de Xile. L’altre personatge històric que no podia faltar en una plaça de Xile és Bernando O’Higgins, qui ocupa l’escultura eqüestre principal i qui, juntament amb San Martín qui va assolir la independència de Xile. També hi ha el monument El Arquero de San Sebastiàn obra de l’argentí Alberto Lagos.

La plaza República del Perú, inaugurada el 1972, va ser dissenyada pel paisatgista Roberto Burle Marx i té a l’inca Garcilaso de la Vega com el seu personatge principal. També hi ha bust del militar Francisco Bolognesi Cervantes, José Abelardo Quiñones i Miguel María Grau Serminario. Així mateix hi ha el de Fernando Belaunde Terry i el de Víctor Raúl Haya de la Torre.

Palermo Chico

A Palermo Chico, també se l’anomena Barrio Parque per la gran quantitat de parcs i places que hi ha. De fet, aquest indret va ser dissenyat pel paissatgista Charles Thays el 1912 qui va pensar una zona on s’aprofités la vegetació autòctona.

El paisatgista Carlos Thays, a part de molts parcs i jardins de la ciutat de Buenos Aires, també va dissenyar àrees urbanes. La seva idea sempre era la mateixa, incorporar la natura i el verd als carrers de la ciutat. Avui en dia, passejar per Parlemo Chico sembla que estiguis en una altra ciutat. Els carrers són estrets, fan corba i hi ha moltíssims parcs i arbres per tot arreu.

Els habitants de tan notable barri foren les classes benestants que ben aviat s’hi van construir grans palaus, a l’estil europeu, gràcies a la fortuna aconseguida per l’economia agroexportadora del país.

També avui encara és una de les zones més cares i chetes de Capital. Les botigues que hi trobem, moltes d’elles de cotxes d’alta classe, els restaurants i els edificis construïts a mitjan 1940 en són una mostra. Avui en dia, la gran majoria de les personalitats importants o famoses del país viuen o hi tenen una casa.

Hauries de Saber:

Molts d’aquells palaus, avui són ambaixades.

L’ambaixada d’Espanya és una de les més espectaculars i no us ho perdeu, que a Buenos Aires també hi ha el Consolat Espanyol, que és on hem d’anar per fer els tràmits.

De fet, n’hi ha tantes, com per exemple, Espanya, Albània, Suïssa, Itàlia, Suècia, Bèlgica, Polònia, Marrac, Eslovàquia, Portugal, Grècia, Canadà, Turquia, Aràbia Saudita, Chile, Corea del Sud, Haití i Indonèsia, que dins del sub-barri de Palermo Chico i el sub-sub-barri de les ambaixades.

L’ambaixada de Polònia va obrir les portes al públic, el 2015 per celebrar el centenari de la recuperació de la independència. Va oferir un seguit de visites guiades, nosaltres ens vam trobar la cua al carrer, vam preguntar, ens hi vam posar i vam tenir la sort que hi havia hagut una baixa i vam entrar-hi.

L’edifici que avui acull la màxima representació de Polònia a l’Argentina era un palau de la família Lanús i posteriorment un hotel, fins que el 1957 el va comprar Polònia. L’obra data de 1912 i és obra de l’arquitecte Eduardo María Lanús, seguint els plànols de René Sergent. Sergent, qui mai va trepitjar Buenos Aires, tot i que va dissenyar l’actual ambaixada dels Estats Units, que també es troba a Palermo, l’antic palau Bosch i l’actual seu del Museo Nacional de Arte Decorativo, el palau Errázuriz.

L’interior del palau és majestuós i es pot apreciar perfectament l‘estil dels habitants adinerats de Buenos Aires de principis del segle XX. La mateixa sensació tens quan visites l’ambaixada de França, que obre les portes al públic una vegada a l’any o que tindràs si visites el Museo Nacional de Arte Decorativo. Molt marbre de Carrara i d’altres llocs, fusta de roure, i pedres de les millors pedreres europees.

Parlant d’ambaixades, fa un parell danys, que Buenos Aires celebra la Noche de las Embajadas. I així, un divendres d’abril al vespre, moltes ambaixades obren portes i celebren espectacles. És molt recomanable portar la llista organitzada, perquè totes les ambaixades grans, tenen moltíssima cua per entrar. Jo hi vaig coincidir a la del 2023 i vaig fer la zona d’emabaixades de Recoleta, visitant Uruguay, el Salvador i Palestina.

Instituto Nacional Sanmartiniano

Un altre racó que crida l’atenció, a Palermo, és el Instituto Sanmartiniano, a la Plaza Gran Bourg, fundat el 1933.

Si encara no has fet els deures, si encara no tens present la història de l’Argentina, aquest indret no et cridarà l’atenció. Però si has fet una mica de recerca i lectura, ja saps que San Martín és el Libertador, el líder que va aconseguir la independència de l’Argentina, de Xile i del Perú.

Hauries de Saber

Qui fou San Martín

Per diverses raons, va haver-se d’exiliar a França on hi va morir. Allí a tenia una casa a Gran Bourg i l’edifici que avui acull el Instituto Sanmartiniano és una rèplica a escala 3:1.

L’institut es pot visitar lliurement i gratuïtament. L’exposició està oberta cada dia de la setmana de les 10.00 a les 18.00h. El truc fueter és que podràs utilitzar els banys. Així que ja no tens excusa per aprendre una mica de la història de l’Argentina.

En aquesta web hi podràs trobar l’agenda cultural actualitzada. Si tens la sort d’estar per l’Argentina el 17 d’agost, el dia del Paso a la Immortalidad del General San Martín, no et perdis algun dels actes en homenatge.

Davant de la casa hi ha els busts de José de San Martín, de la seva dona Remedios de Escalada i de la seva filla, Mercedes de San Martín de Balcarce.

Pels voltants escultures que representen a un aviador, un marí, un soldat d’infanteria i un granadero, el cos militar que va crear el llibertador per lluitar contra la Corona Espanyola.

Davant mateix, a la plaça Grand Bourg, hi ha una de les escultures més originals de San Martín. Com que va ser un militar, gairebé sempre està representat dalt del seu cavall, però en aquest cas, podem veure a San Martín de gran, El abuelo Inmortal, obra de Angel Ibarra García.

Més museus de Palermo

Sí, encara queden museus per visitar. ja t’he dit que això és una ruta completa per Parlemo, no? Doncs au, que hi ha feina a fer i a sobre, per tots els gustos i butxaques.

Un dels museus més històrics del barri és el Museo Histórico Regimiento de Infanteria I Patricios. Aquí ens hem de remuntar a la famosa època de les Invasions Angleses, quan els argentins van crear “exèrcits” per defensar-se dels britànics a falta de l’ajuda dels reialistes espanyols.

És un museu molt interessant per aprendre una mica més d’aquesta època, que va marcar un punt d’inflexió a la història d’Argentina i on un grup de catalans i va tenir un paper important.

Alguns catalans a Argentina: Al Río de la Plata lluitant per la independència del país

El Museo Histórico del Regimiento Infantería 1 “Patricios” només es pot visitar amb reserva prèvia o esperar la Noche de los Museos. L’entrada és gratuïta. El museu està obert de dilluns a divendres de 8.30 a 12.30 i pots enviar un missatge a patricios.ceremoniales@gmail.com. Consulta la seva pàgina web.

El cosí germà dels Patricios és el Museo Histórico del Regimiento Granaderos a Caballo General San Martín. L’exèrcit que va muntar San Martín per alliberar Argentina, Xile i Perú.

El Museo Histórico del Regimiento Granaderos a Caballo General San Martín només es pot visitar amb reserva prèvia o durant la Noche de los Museos. La part positiva és que l’entrada és gratuïta. La veritat és que aquella nit és molt interessant perquè fan espectacles i els mateixos Granaderos t’expliquen la història. A la web oficial hi trobareu més informació.

El Museo Casa Dr. Palacios segurament no surt a cap a guia. Per això diem que el que estàs llegint és la guia més completa per Palermo que podràs trobar. Palacios va ser el primer diputat socialista d’Amèrica Llatina. 

La visita és gratuïta, però hauràs de concertar cita trucant al 48645364 o també esperar a la Noche de los Museos.

Un altre museu interessant és el Museo Casa Ricardo Rojas. Un d’aquells museus que a Fuet i Mate anomenen 2×1. A part d’aprendre sobre la vida de l’escriptor Ricardo Rojas, podrem passejar per una casa d’estil colonial, declarada Monumento Histórico Nacional.

Quins altres museus són 2×1

El Museu Casa Ricardo Rojas està obert de dimarts a dissabte de 11.00 a 19.00 i l‘entrada és gratuïta. Consulta la seva web per tenir l’agenda actualitzada.

Ara que hem repassat molts dels museus que pots trobar a Palermo, t’has adonat de la gran quantitat de museus gratuïts que hi ha a Buenos Aires? Quina altra ciutat del món coneixes que tingui tanta cultura gratuïta o a cost tan baix. Molts dels museus estatals o són gratuïts o has de pagar un cost d’entrada menor a un cafè i sempre tenen un dia gratis a la setmana.

Esglésies, Convents i Temples de Palermo.

Parlemo és un dels barris on la diversitat cultural de Buenos Aires està més a flor de pell. Aquí podem trobar esglésies de diferents cultures, sinagogues i fins i tot una de les mesquites més importants del país.

Al Centro Cultural Islámico Rey Fahd podrem gaudir d’una visita guiada gratuïta i aprendre una mica sobre la cultura islàmica.

El Centro Cultural Islámico Rey Fahd organitza visites guiades gratuïtes per tal d’apropar la fe i la cultura islàmica a l’Argentina. La visita és molt interessant i recomanable. Anota: dimarts, dijous i dissabtes a les 12.00h del migdia. No es pot visitar amb pantalons curts ni samarretes escotades. Si plou es suspèn. Aquí trobaràs tota la informació actualitzada.

De fet pel carrer Scalabrini Ortiz trobarem una gran quantitat d’esglésies com l’ortodoxa de San Jorge seu dels armenis de Buenos Aires. Ben a prop també hi ha l’ortodoxa grega. També sobre Córdoba hi ha l’església Perpétuo Socorro, una església dels grecs ortodoxos.

Per Palermo també hi ha la Catedral de la Anunciación, que és la catedral de la iglésia ortodoxa russa i la de Nuestra señora de Narek, la catedral dels armenis catòlics.

I si seguim fent la volta al món, trobarem l’església dels xinesos catòlics, al carrer Bondpland.

Totes les esglésies es poden visitar interiorment, si les trobes obertes, però et recomano i molt les visites guiades gratuïtes del Ende de Turismo, de l’apartat Turismo Religioso. Dins del cicle de “Visitas guiadas y lugares de cultos” t’expliquen la història de les comunitats religioses que han anat formant Buenos Aires gràcies a l’arribada d’immigrants. La veritat és que és una idea magnífica per integrar les diferents comunitats que avui en dia formen el país. Generalment són el primer i el tercer divendres de cada mes a les 10.00h. Però millor que consultis la web.

Hipódromo de Palermo

Sí, m’ho imagino, ja t’has cansat de llegir aquesta macro entrada, però mai t’he mentit, oi? És la guia completa per Parlermo i això que no et parlaré gaire de bars i restaurants.

En fi, amb els llocs més importants detallats, tots i els museus citats i els temples religiosos, que més queda per parlar? No podem marxar de Palermo sense parlar del seu hipòdrom.

Estant a Palermo no ens podem oblidar del Hipódromo on hi podrem veure tant carreres de cavalls, com partits de polo i fins i tot la final del torneig de Pato.

Ja saps que és el Pato?

Aquí hi he estat un parell de vegades a veure l’ambient de les carreres de cavalls, però el que em queda pendent és fer la visita per les seves instal·lacions. No et perdis la seva agenda d’esdeveniments.

Art de Carrer per Palermo

No sé molt bé com encarar aquesta secció perquè al moment de reescriure-la, agost del 2023, tenia la informació actualitzada de l’abril del 2023 i estic segura que ja està desfasada…

La primera vegada vaig dir dues coses:

• Palermo és un dels barris on més “Street Art” podem trobar.
• El millor que podem fer és passejar pels seus carrers, però hi ha dues zones que destaquen sobre totes les altres.

La primera part ja no és certa, al 2011, quan vaig escriure per primera vegada aquesta entrada, ho era. Ara, al 2023, ja no. L’art de carrer i els murals s’han posat tan de moda que ara decoren moltíssims dels barris de Buenos Aires. La mort del Diego i el títol de campions del món de futbol masculí són els temes més recurrents, però així i tot es troben murals per tots els gustos.

De fet, crec que actualment Villa Crespo i Colghan en tenen més.

La ruta de Street Art per Buenos Aires.

La segona part, la que el millor que pots fer és passejar pels seus carrers, és cert. Continua aplicant. Aquí et deixaré anotats els que he trobat jo durant les meves jornades de caminades per Parlemo per tal de poder escriure la Guia Completa per Palermo, però com t’he dit, ja n’hi deu haver de nous. Així que deixa un comentari amb els murals que em faltin.

Aquest paràgraf, tampoc ja és cert

Possiblement, la zona més famosa és el triangle que formen Castillo, Fitz Roy i Dr. Benjamín Canard. Aquesta zona, que si som puritans no és Palermo té les seves parets plenes d’art. El 2019 van repintar-la i fer-ne de nous!.

El 2023 n’havien desaparegut més de la meitat i ara ja només és bonic el carrer de Dr. Benjamín Canard. A part de què oficialment és Villa Crespo.

Al carrer Gorroti amb Darwin n’hi ha dos dels més nous. Un és la parada de l’últim minut del Dibu i l’altre, gairebé al davant, és Messi aixecant la Copa del Món.

Pel carrer Maure, entre Migueletes i Cabildo, també trobareu diversos murals.

On també en trobareu és pel voltant de la Plaza Serrano, com per exemple als carrerons Santa Rosa o Soria.

Fer una cafè per Palermo

Palermo és un dels barris que té més bars de Buenos Aires, però també és un dels barris on els bars són més volàtils. El fet de ser una zona de moda fa que cada dos per tres tanquin i obrin bars i restaurants nous.

El 2019, la moda de les cerveses artesanals ha canviat la fisonomia dels carrers porteños omplint les voreres de taules altes i de llums penjants que uneixen els arbres. Les cerveseries artesanals i els bars de sushi estan de moda.

Des de Fuet i Mate sempre dic que una cosa és fer turisme, l’altra és viatjar i per últim, una altra cosa és viure-hi.

Quan jo visc en una ciutat, vaig a bars de tots els estils, però quan viatjo, intento sempre trobar opcions nacionals. El pressupost ja depèn del tipus de viatge que facis, però sincerament, em sembla una mica absurd anar a l’Argentina de vacances i anar a menjar a sushi perquè s’ha posat de moda. Però en fi, cadascú a lo seu.

A Buenos Aires no és difícil trobar els bars més autèntics perquè tenen allò que anomenen Bares Notables. És a dir, bars que pel seu passat formen part de la història de la ciutat.

Més Bares Notables de Buenos Aires.

La joia de la corona a Palermo, un bar d’irreductibles on els seus parroquians són els mateixos que fa 50 anys, és Los Andes, a Scalabrini Ortiz al 1213. Al 2023 hi vaig intentar anar i me’l vaig trobar tancat, en un horari, que no hauria d’estar tancat…Antigament, l’hora de l’esmorzar amb un cafè i un tostado era la millor. També tenien molt bona pinta els plats casolans per dinar.

Els altres són el Varela Varelita, també a Scalabrini Ortiz amb Paraguay, i el Preferido de Palermo a Borges 2108 i el Café Nostalgia, a Soler 3599. Aquests dos, els hi dec la visita.

El Varela Varelita, quan hi vaig passar al 2023, estava ple de guiris. La veritat és que em va fer pensar-m’ho dues vegades si visitar-lo o no i al final vaig seguir de llarg.

Hauries de Saber per visitar Palermo

Qualsevol dia de la setmana és bo per visitar Palermo, sempre hi ha gent i sempre hi ha coses a fer. Els dissabtes i diumenge la zona de los Parques de Palermo s’omple de gent passant-hi el dia. I si mires els dies dels museus, el dimecres pot ser el millor, ja que els pocs museus que s’ha de pagar, tenen entrada gratuïta.

Aprofita els museus gratuïts per tenir bany, reomplir l’ampolla d’aigua i descansar si fa calor o buscar un sostre si plou.

Ja has vist en aquesta Guia Completa per Parlemo que aquest barri té moltíssimes opcions gratuïtes per visitar. Això no és una excepció, a Buenos Aires hi ha museus, centres culturals i exposicions gratuïtes per tota la ciutat. Només cal que miris la RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.

Sabem que aquesta entrada ha quedat llarga, però ja hem avisat que és la ruta completa per Palermo. Si vols un resum de què visitar per Parlemo i també per Buenos Aires, subscriu-te al blog de #turismenoguiri de Fuet i Mate i rebràs una guia mòbil de Buenos Aires sobre què visitar i com fer-ho de la millor manera.

I tu, ja has visitat els museus de Palermo? Tens algun bar per recomanar-nos?

Tota la guia de coses per fer i visitar de Buenos Aires.

PD: Aquesta entrada ha sigut actualitzada al maig del 2023 amb valors de cost d’abril del 2023. A l’abril del 2023 el dòlar oficial estava a uns $200 pesos i el blue, a $400.