Si us som sincers, no teniem gaire esperança d’un museu d’art decoratiu i molt menys després de veure el de Londres però hem de confessar, que fent la visita guiada, en vam sortir enamorats.
La importància d’una bona visita guiada (i més si és tot gratuït).
No et perdis detall de Palermo, visita la Ruta Completa per Parlemo.
En situació
El Museo Nacional de Arte Decorativo es troba ubicat en un dels típics palaus, de la zona de Palermo Chico, de principis del s.XX tan característics de l’alta societat argentina, que sustentava la seva riquesa amb el model agro-exportador.
La gran quantitat d’obres d’art i de decoració li ofereixen al museu un nivell important dins de Buenos Aires. L’altre punt atractiu del museu és, precisament, que es pot contemplar un palau de 1900 gairebé en les mateixes condicions que va ser habitat, ja que els seus propietaris se’l van vendre amb quasi tots els mobles i tota la decoració a dins.
Aquest marc pel museu és el que dóna l’impuls d’entrar-hi, la casa en si ja és una obra d’art arquitectònica i decorativa on tot està pensat fins a l’últim detall. Aquesta visita hauria d’estar en una de les imprescindibles de la ciutat. Per tal de no fer un post molt extens, en aquest apartat parlarem del museu i en un altre del Palau Errázuriz-Alvear.
Breu història per parlar al bar
L’única família que va habitar aquest impressionant palau fou la família Errázuriz Alvear formada per Matías Errázuriz Ortúzar, un diplomàtic xilé i Josefina de Alvear, membre d’una de les famílies més importants d’Argentina. El seu padrí va ser el general Carlos María de Alvear, el mateix que té un monument a Recoleta i el seu cosí fou el president d’Argentina Marcelo T. de Alvear, el 1922.
Les dues famílies eren d’origen espanyol, però els Errázuriz s’havien intal·lat a Xile i s’havien convertit en una família de polítics, presidents i comerciants ben lligats a l’alta societat. Els Alvear havien fet el propi a Argentina, essent una de les famílies oligàrquiques amb més fortuna de l’època.
Josefina i Matías es van casar a la Catedral de Buenos Aires el 1897, ella una vídua de 37 anys i ell un diplomàtic de 30. Uns anys més tard, van tenir el seu primer fill, Matías i després a Josefina. El 1906 es van traslladar a Europa on van viure a París fins al 1916. Durant aquest temps va ser quan van començar a projectar i construir el palau d’Argentina i a comprar les seves col·leccions d’art. El 1916 van tornar a Buenos Aires i el 1918 ja van fer la gran festa d’inauguració de la casa.
Josefina va morir el 1935 i sumat a la crisi que patia el país, va fer que la família oferís a l’Estat Argentí la possibilitat de comprar la casa, la col·lecció d’art i els mobles amb la condició que s’hi fundés un museu, fet que va passar dos anys més tard. Per això diem que més enllà de les obres que s’han anat donant al museu, en les condicions que la ciutat es va quedar la propietat, aquesta ja era un museu en si.
Museo Nacional de Arte Decorativo
La col·lecció del museu és, en bona part, la col·lecció privada de la família Errázuriz Alvear, que va viure en aquesta casa poc més 20 anys. La seva col·lecció procedeix d’Europa i Àsia. Al museu hi podem veure armes, com la Ballesta de Caça procedent d’Alemanya del s.XVI, que decora el Gran Hall, un saló d’estil renaixement anglès, de l’època dels Tudor; on també podem veure-hi espases. També hi ha més de 12 escultures d’artistes tan importants com Auguste Rodin, La Eterna Primavera que consisteix en una parella despullada fent-se un petó, i fins i tot una rèplica de la seva famosa estàtua del Pensador.
Al Jardí d’hivern hi destaca la de la deessa romana de la guerra i de les arts, Minerva, una escultura de marbre de Roma de finals del s. I d.C.. A la sala de l’Escriptori podem veure, en una escultura de bronz,e a Matías Errázuriz, el senyor de la casa.
En canvi, la senyora la podem contemplar al quadre que hi ha a l’avantcambra, amb un vestit vermell. Una obra del pintor espanyol Joaquín Sorolla i Bastida, datada de 1905. Una altra pintura que destaca a la casa és la de El Greco, un oli on hi ha representat Crist amb la Creu.
No ens podem oblidar de contemplar els mobles, la gran majoria de la família però alguns de donacions particulars com els que podem veure a la que fou l’habitació de Matías fill, l’únic que en deixar la casa es va emportar els seus mobles. Aquesta habitació va ser decorada en estil Imperial, representant de l’època de Napoleó on destaquen colors grocs daurats, corones de llorer i referencies egípcies.
En aquesta habitació podem contemplar el llit en forma de góndola i la taula tocador. L’altra cambra que era de Matías fill i que sí que es va quedar amb els mobles i la decoració orignal fou la Sala Art Decó, decorada pel català Josep Maria Sert. El barceloní i Matías es van coneixer a París i allí es feren amics. La sala acostuma a estar a les fosques, per tal de manteni les obres d’art, com les quatre pintures de la col·lecció La Comedia Humana.
A la sala que fou el menjador particular de la família hi ha una extensa col·lecció de miniatures que inclouen des del 1500 fins al 1900, quan va aparèixer la fotografia que impulsà la mort d’aquest genere. Aquesta col·leccció formava part de la família Zubov, el rus Serguéi Zubov i l’argentina Rosario Rosario Schiffner de Larrechea.
Passejant per les habitacions de la casa també ens trobem amb objectes de porcellana del s.XVIII, peces d’orfebreria i una gran col·lecció d’art oriental del qual Matías Errázuriz, n’era amant.
Hi ha dos punts claus de la casa amb espectaculars tapissos com els tres flamencs del Gran Hall. De fet, la família primer va comprar els tapissos i després va dissenyar la sala on posar-los, una sala magnífica. L’altre racó és la galeria dels tapissos on hi ha, per exemple, el tapís de llana i seda procedent de Brusel·les on hi ha representada la llegenda del Profeta Tobías.
Hauries de saber
Museo Nacional de Arte Decorativo_ Av. del Libertador, 1902. De dimarts a diumenge de 14.00h a 19.00h. Entrada $20, dimarts gratis. Visita guiada a les 16.30h. Visita 1 h
