L’Avenida Callao és una de les més transitades de Buenos Aires i essent turista, segurament hi passaràs més d’una vegada. Amb aquesta ruta per Avenida Callao volem que aixequis el cap i descobreixis tot el que amaga.
El 2009 tota l’avinguda va ser declarada Área de Protección Histórica.
La gran quanitat d’edificis i de locals que hi podem trobar, bé s’ho val.
En situació
L’avenidaCallao és el límit entre els barris Balvanera i San Nicolás i creua Recoleta, començant al costat de l’edifici del Congreso. Si anéssim cap a l’altre costat de Plaza Congreso, Callao canvia de nom i passa a anomenar-se Entre Ríos.
El nom de Callao és en honor al port de Perú on les forces independentistes van guanyar a les reialistes.
Als inicis de la ciutat, aquesta avinguda no existia, era simplement una zona d’arbustos que separava la ciutat colonial del camp. El 1821 es va ampliar el carrer fins a convertir-lo en avinguda i cap a finals de 1880 i fins al 1940, és quan es van construir alguns dels edificis que podem contemplar avui en dia, tot i que molts edificis de la dècada de 1910 van ser derruïts.
De Congreso a Corrientes
Si comencem per la Plaza Congreso, el primer edifici que ens cridarà l’atenció és la Confitería del Molino. Malgrat que va estar abandonat d’ençà que el 1997 va tancar les seves portes, el govern l’està restaurant per posar-lo, novament, en valor. El Molino segueix essent una autèntica obra del modernisme porteño de 1917. L’edifici va ser declarat Monumento Histórico Nacional. L’arquitecte fou Francisco Gianotti, el mateix que va construir les Galerías Güemes, al carrer Florida.
També sobre el mateix costat, a la cantonada amb el carrer Mitre, ens trobem amb l’àliga emblema de la confiteria L’Aiglon, actualment recuperat per una cadena de cafeteries mundialment famosa.
L’hotel Bauen, que avui està gestionat com una cooperativa, dença que van amenaçar de tancar-lo. Fa anys que han obert un cafè, amb terrassa a l’avinguda Callao, els preus no són gens econòmics però potser us interessa el tema de les cooperatives.
Un altre hotel que trobem a l’avinguda és el Savoy, que el 2013 va ser la seu del CATenBA, és a dir de la trobada gastronòmica de cuina catalana a Buenos Aires. L’edifici de l’hotel va ser obra de l’arquitecte italià Gerónimo Agostini, el 1908.
Un dels Bars Notables d’aquesta avinguda es La Academia, un bar amb encant però amb preus una mica elevats. El seu interior es divideix en tres parts, la zona del cafè, la zona dels billars i les taules per jugar a cartes i la tercera, també dedicada al billar i al pool.
Aquest bar va passar a la història de la ciutat perquè és on s’hi reunien els joves dels anys 30 per parlar de política i entre els seus clients habituals hi havia els tanguistes Discépolo, Aníbal Troilo i Roberto Goyeneche. L’altra curiositat és que està obert les 24 hores del dia.
De Corrientes a Córdoba
L’altre bar notable de l’avinguda, amb Lavalle, és Los Galgos, que va reobrir les seves portes el 2015, després que morís l’antic propietari. Aquest bar està en el que fou l’edifici de la família Lezama, una de les famílies burgeses de la ciutat.
Igual que La Academa té orígens espanyols, ja que foren immigrants qui els obriren i el mantingueren durant anys. Desafortunadament, els preus tampoc són gaire recomanables però la decoració segueix essent la de tota la vida.
Davant mateix de Los Galgos hi ha un edifici que data de 1924 on destaca la cúpula, obra de l’arquitecte Schoo Lastra.
Pasaje Enrique Santos Discépolo
Just a Lavalle i Callao comença el Pasaje Enrique Santos Discépolo i si ens hi fixem bé veurem una placa que recorda que per aquest camí va circular la primera locomotora del país, La Porteña.
En aquest passatge hi podem trobar el teatre Picadero i el bar cultural Mordisquito amb una agenda interessant i un cafè a preus sorprenents per la zona on està ubicat. El Modriquisto ha tancat i n’han obert un altre, que en certa manera també té encant però no és tant bohemi com era “l’amic” Mordisquito.
Entre Corrientes i Santa Fe hi trobem l’Escuela Normal Superior Domingo Faustino Sarmiento, el Colegio del Salvador, la Escuela Nº2 Antonio Bermejo i el Colegio de La Salle.
Hauries de Saber:
Et trobaràs una rèplica de l’estàtua de la Llibertat a l’escola Sarmiento.
També n’hi ha una a barrancas de Belgrano
Al costat de l’escola Domingo Faustino Sarmiento, hi ha l’església del Salvador, que es va inaugurar el 1876 i té orígens jesuïtes. Al costat hi ha el col·legi, que data de 1868 després que el 1857, els jesuïtes van poder tornar al país.
També en aquest tram hi ha la Escuela de Lengua Vivas Presidente Roque Sáenz Peña, el rectorat de la Universidad del Salvador, el Colegio Carlos Pellegrini.
Hauries de Saber:
Que a l’edifici de La Univesridad del Salvador durant la dictadura militar hi funcionés el Batallón de Inteligéncia 601.
Per tota la ciutat trobem plaques per NO oblidar els fets brutals d’aquella dictadura.
A l’encreuament amb Córdoba ens trobem amb el monument a Cornelio Saavedra, el president de la Primera Junta, el govern que es fa formar després del Cabildo Abierto de 1810. En aquest racó, ja sobre Córdoba, hi ha un dels pocs mercats que queden en funcionament a la ciutat. Bé, ara està “recuperat”: han mantingut algunes parades però l’han reconvertit en “patio gastronómico”.
De Córdoba a Santa Fe
Gairebé amb Santa Fe hi trobem la plaça Rodríguez Peña on el polític argentí Nicolás Rodríguez Peña hi tenia la seva quinta. A l’interior de la plaça vallada, podem trobar-hi el monument a Rodríguez Peña i a Bernardo de Irigoyen, un polític argentí de finals del segle XIX. També hi ha una escultura dins d’una font, anomenada El Sediento, obra de Luisa Isabel Isella de Motteau. L’escultura data de 1914 i està realitzada amb marbre de Carrara.
A l’altre costat de la plaça, paral·lel a Callao hi ha el Palacio Sarmiento que actualment acull la seu del ministeri d’educació i és monument històric nacional. L’edifici va ser construït entre el 1886 i el 1888 per l’arquitecte Carlos Adolfo Altgelt. El palau porta el nom del qui és considerat com el “professor” del país, Domingo Faustino Sarmiento, que com a president del país a finals del s.XIX va impulsar l’educació pública.
A partir de Santa Fe, destaca just l’edifici que hi ha a la cantonada, que actualment té la cúpula en restauració i quan l’avinguda s’endinsa a Recoleta comencen els edificis d’habitatges.
De tota manera és una avinguda per recorrer-la un dia amb sol i anar mirant cap a dalt, per descobrir la gran quantitat de cúpules que hi ha i altres detalls arquitectònics.
Quin és el teu edifici preferit de Callao? Quina cúpula destaques? T’havies fixat en l’estàtua de la Llibertat?
