La ruta completa per visitar el barri de San Telmo, tan de dia com de nit.
Et podem explicar alguna cosa diferent de la que surt a les guies de turisme?
Un dels barris imperdibles de la ciutat, amb aquesta ruta completa per San Telmo, no se t’escaparà res.
Què fer i visitar per San Telmo
En situació
No hi ha San Telmo sense la fira dels diumenges i no hi ha la fira sense les antiguitats. San Telmo és d’aquells barris que sense tenir res espectacular té alguna cosa que el fa especial. Com més l’hem recorregut, per preparar material per aquest itinerari complet per San Telmo, més ens l’estimem.
La millor hora per visitar-lo és al vespre quan els bars nocturns obren les seves portes per que puguis degustar cerveses artesanes, et puguis endinsar en pubs anglesos, menjar el típic i l’exòtic o escoltar, mirar o ballar tango. Hem de confeçar que si bé l’ambient és força bohemi, està força encarat als extrangers que viuen una temporada curta a Buenos Aires. Així, que la part positiva és que podreu practicar anglès. L’ambient bohemi porteño es mou per altres zones, per exemple, Almagro.
En hores diurnes, tothom et dirà que el millor dia per visitar-lo és el diumenge, amb la “Feria”, quan els carrers s’omplen de parades on pots trobar de tot i del més curiós. La fira dels diumenges és el més turístic del barri, una mica aclaparadora i angoixant. Mil paradetes de manualitats, artesania o simplement souvenirs.
Gent jove venent manualitats o senyores venent trossos de pastissos artesans. Fotografies de Buenos Aires, llibres amb història, samarretes, barrets de tanguero, empanades o pan relleno per anar passant el dia són només algunes de les coses que pots comprar.
Per situar els nostres passos hem de saber que San Telmo limita amb La Boca, Constitución i Monserrat. Els carrers que el delimiten son Chile, Piedras i el voltant del Parque Lezama.
Una mica d’història per parlar al bar
El nom originari de San Telmo fou Altos de San Pedro, una de les explicacions del perquè d’aquest nom és perquè es diu que Pedro de Mendoza, al 1536, en la primera fundació de la ciutat va elegir el Parque Lezama com a origen, ja que estava més a “lo Alto”. L’altra explicació és perquè les carretes de l’època feien un “Alto” abans d’entrar a la ciutat.
Una de les altres curiositats que us farem notar en aquesta ruta completa per San Telmo és anar veient com els carrers han canviat de nom al llarg del temps. Alguns carrers tenen plaques que ho recorden.
De fet la història de la Buenos Aires es pot seguir amb els noms del carrer. Als origens, l’actual Calle Defensa, era el carrer principal que connectava el riu amb Plaza de Mayo i on les millors families hi construïen les seves vivendes per poder veure des de les terrasses les embarcacions que arribaven al port. Liniers, l’encarregat de defensar la ciutat durant les invasions angleses es va dedicar ell mateix un carrer. Més tard, es va anomomenar Reconquista i Defensa, recordant la gesta de la ciutat contra els anglesos. El nom de San Martín li ve pel patró de Buenos Aires, San Martín de Tours.
Què visitar per San Telmo
Per visitar el barri, molt millor, sense la fira ja que els dies de Feria està tot massa ple de gent. Els carrers de San Telmo, actualment, son més famosos per les seves antiguitats que pels fantasmes que s’hi passegen, els quals no son pocs degut a que el barri va ser un dels més afectats de les febres grogues que va patir la ciutat. No us preocupeu, tant si us agraden els fantasmes com si no, en aquest itinerari per San Telmo us explicarem on us els podeu trobar. Ja depen de vosaltres si comprobar-ho o saltar-se la zona.
San Telmo és un barri que mai et cansaràs de passejar. Cada dia obren o tanquen noves botigues, nous bars i nous restaurants. Té carrers empedrats amb racons màgics i té zones, que les guies de turisme no expliquen mai. No et quedis només amb el carrer Defensa i la Plaza Dorrego. Camina sense destí establert i sorpren-te amb els seus secrets.
Passejar per San Telmo és una barreja d’emocions, podem veure edificis històrics, industrials, històries de l’època colonial i de la independència, antiguitats, botigues, bars i restaurants de moda i molt moviment turístic i juvenil.
Amb aquesta ruta completa per San Telmo seràs un expert d’aquest barri bohemi.
La veïna més famosa de San Telmo
Just al límit entre Monserrat i San Telmo, al carrer Chile amb Defensa, ens espera una Mafalda asseguda en un banc i ara, molt ben acompanyada dels seus amics.
Hauries de Saber:
Hi ha una altra estàtua de la Mafalda vestida de vermell.
T’hauràs de fer seguidor de Fuet i Mate per descobrir on està.
Mafalda, aquesta nena que relata la realitat d’una manera molts adults no volen veure, viu al número 371 del carrer Chile. Avui en dia, està acompanyada de Manolito i Susanita. Els personatges de Quino, també els podem trobar, exactament igual a Mendoza, lloc de naixement de l’artista. Però com hem comentat a Buenos Aires hi ha dos racons més on podem gaudir de la Madalfa, un a la plaza Mafalda a Colegiales i l’altre només te’l direm en secret si ens deixes un comentari.
Avui, San Telmo, Monserra i Puerto Madero estan units per una de les rutes més diverties de Buenos Aires, el Paseo de la Historieta. Aqueta ruta uneix el personatge més conegut mundialment d’Argentina, La Mafalda amb el Museo del Humor. Pel camí ens anirem trobant altres escutlures de personatges de còmic típics d’Argentina.
Mercat de San Telmo
Un dels llocs més característics del barri és el Mercat, situat a la illa formada pels carrers Estados Unidos, Defensa, Carlos Calvo y Bolívar. Fa relativament poc temps, que els seu interior i voltants ha canviat radicalment.
San Telmo va ser un dels barris que més immigrants va rebre a finals del s.XIX, per això és va fer necessari obrir un mercat per tal d’abastir a tots els veïns de la zona. El mercat de San Telmo va ser dissenyat per l’arquitecte Juan A.Buschiazzo, construït el 1897 i encara avui compleix, en part, la seva funció de mercat per abastir als veïns del barri de San Telmo.
L’edifici principal ocupa un quart de l’illa i compta amb una planta baixa i un sótan que ocupen en total 5.500 metres quadrats coberts. L’entrada per Bolívar i Carlos Calvo va ser la primera entrada que va tenir l’edifici. El 1930 es va obrir la de la Calle Defensa i Estados Unidos. L’entrada més vella està dissenyada amb un arc de mig punt i de doble altura, emmarcat amb columnes de capitells toscans on a cada costa on es pot llegir “Mercado de San Telmo”.
Al centre de l’edifici hi ha una cúpula ortogonal vidriada i les columnes interiors de l’edifici són d’acer.
La façana és d’estil Neorrenaixentista italià amb una ornamentació de geometries senzilles. El mercat va ser declarat Monumento Histórico Nacioanl el 2001 per la seva arquitectura i perquè encara manté les seves funcions originals.
El mercat està obert de dilluns a diumenge, si volem veure la seva part més tradicional, és recomanarble anar-hi entre setmana. Si el que volem, és veure’l en el seu màxim esplendor, hi anirem el diumenge, ja que totes les botigues estan obertes per la Feria de San Telmo.
El Mercat de San Telmo era un dels pocs que quedava en funcionament a la ciutat i convinava parades de mercat de tota la vida amb parades d’anticuaris. Avui, moltes de les parades s’han reciclat per ser bars on et cobren més del que haurien només perquè la foto a l’Instagram et quedarà molt bonica.
No només això, pel carrer del darrera, Carlos Calvo, hi quedaven dos bars dels de sempre. Un, La Coruña t’atenia la senyora de casa, sense carta ni res i et tractava com si estigués enfadada amb el món. Això sí, de les millors cuines casolanes de la ciutat. Avui en dia, està ple de gent amb barba i ulleres de pasta que beuen cerveses artesanals.
El racó que es manté com sempre, és la parrilla, que hi ha just al costat de la porta de Carlos Calvo, un lloc guarret, força turístics però amb uns choris força correctes.
Ara si sou dels de descobrir llocs autèntics i l’estètica no us importa heu d’anar fins l’av. Belgrano al seu encreuament amb Chacabuco.
Plaza Dorrego
Una de les històries de fantasmes es situa a la Plaza Dorrego. La llegenda diu que una nativa precolonial es va asseure a la zona de l’actual Plaza Dorrego, esperant la tornada del seu enamorat que havia anat a lluitar contra els colons. Com que aquest no va tornar, ella es va transformar en un arbre i fins i tot a les nits es pot sentir els plors de la noia.
A la mateixa plaça, hi ha un pou, que ara està tapiat ja que segons es creu, porta a l’infern.
El nom de la plaça rendeix homenatge a Manuel Dorrego. Aquest militar va destacar durant la guerra de la independència i posterioment en la guerra civil per l’estructuració del país. Dorrego era federal i va arribar a ser governador de Buenos Aires en dues ocasions fins que va ser derrocat per Lavalle.
Lavalle formava part dels unitaris i va manar afusellar a Manuel Dorrego. Avui en dia, tots dos tenen un monument a Buenos Aires, Lavalle a la plaça que porta el seu nom, mentre que Dorrego el veurem a la Plaza Siupacha, a San Nicolás. L’obra és de Rogelio Yrutia, el qual també té un monument molt important a San Telmo, que descobrirem més endavant.
Davant de la plaça Dorrego hi ha l’atelier dels Pallaros, una família de descendència catalana, que fins a Macri, fou l’encarregada de dissenyar el bastó Presidencial.
A l’altre extrem de la plaça, al carrer Humberto Primo hi ha el que era el negoci de Martina Céspedes, una de les poques dones que va fer-se un nom durant les invasions angleses. Tenia un negoci al número 355 del carrer, quan una nit, dotze soldats anglesos anaven a consumir-hi. Davant de l’estat d’alcoholització, Martina, els va prometre donar-los més beure però si entraven d’un en un. Un cop dins, amb l’ajuda de les seves filles, els desarmava i els lligava.
Desprès els va entregar al virrei, però només onze, ja que un s’havia enamorat de la seva filla i aquest amor havia estat correspost. El virrei Liniers la va nombrar “Sargento Mayor del Ejército” amb dret a sou i uniforme.
El racó fotogènic
El carrer Carlos Calvo és un dels racons més fotogènics de Buenos Aires. Aquí hi trobem la curiosa l’església Dinamarquesa i just davant unes portes de color blau que faran les delicies dels fotógrafs. Però per mi, el ració més fotogènic és a Carlos Calvo amb Balcarce, just la casa que fa cantonada i també la casa de Alvaro Castagnino.
De fet Carlos Calvo és un racó fotogènic i gastronòmic, això sí, si sou autèntics motxillers. A prop de l’església dinamarquesa, hi ha una parrilla guarra i petita, on a part d’una parrillada ben de barri, podreu menjar un sandwich de bondiola complet per un preu excepcional.
Hauries de Saber:
Què aquest racó bohemi no surti en cap guia.
Preferim no posar-te fotografies perquè sigui una sorpresa.
El Casal de Catalunya
A Chacabuco ens hi espera una de les façanes més boniques de la ciutat, presidida per una Senyera. Aquest edifici és la seu del Casal de Catalunya, on hi podem trobar el teatre Margarida Xirgu, gastronomia catalana, una biblioteca amb llibres en català, activitats culturals típiques catalanes i la penya del Barça.
A Retiro hi ha la Plaça Catalunya amb una font de Canaletes.
En una paret podem veure les quatre barres i presidint la plaça Lluís Companys.
La historia del Casal de Catalunya a Buenos Aires és la que molts catalans (com a mínim 1milió i mig de persones, segons la manifestació del 11 de setembre del 2012) voldrien per a la pròpia Catalunya. Des de que el 1889 van compartir edifici amb el Consolat Espanyol, entre altres serveis diplomàtics fins que al 1927 van poder comprar l’edifici i fer-se “independents”, essent el Casal l’únic propietari.
L’edifici i sobretot la façana crida l’atenció i als catalans ens sembla que hi ha un raconet a Baires que podria estar a qualsevol zona de Catalunya. Recomanem una de les visites guiades que fan alguns dissabtes al matí, conjuntament amb el Casco Histórico de la Ciudad, on et mostren tota l’arquitectura del Casal o anar a veure un partit del Barça i poder celebrar els gols com si estiguessis a casa. També fan classes de sardanes, puntaries i català. Fins i tot els dissabtes es reuneixen per fer xerrades catalanes.
De fet la col·lectivitat catalana va crear un Centre Català a Buenos Aires el 1886 i va costar més de 100 anys ser “independents”, encara hi ha opcions per Catalunya, no?
El Casal s’esforça per fer-nos sentir com a casa i de quina manera millor ho pot fer que seguint les festes catalanes. El dia de Sant Jordi amb llibres i roses, el de Sant Joan amb la coca, el dia de la Mercè, per ser la patrona del Casal commemorant-ho amb unes sardanes a la Plaça de Catalunya de Buenos Aires i evidentment, l’Onze de setembre amb un acte cívic. A més, a l’octubre fan algun acte per a l’aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys.
Sobre el mateix carrer hi ha un dels bars més famosos de la ciutat, Puerta Roja, on heu de demanar un chilli boom o si preferiu un pla més tranquil (o l’hora encara no és la recomanable) hi ha una de les llibreries de segona mà més xules de la ciutat. Una llibreria on res sembla al seu lloc però que el propietari té molt clar que té.
Gairebé a la mateixa alçada que el Casal, però a Perú, el carrer paral·lel hi ha un dels altres bars emblemàtics de San Telmo, The Gibraltar, un autèntic pug anglès al cor de Buenos Aires.
Els conventillos
Durant les epidèmies de febre groga que va patir la ciutat entre el 1850 i el 1870, els rics es van traslladar cap al nord (Recoleta, Belgrano, etc) llogant les seves residències per habitacions als immigrants i convertint-les d’aquesta manera en “conventillos”. Com a exemple tenim a Balcarce 1053 es troba la “Galeria del Viejo Hotel”, un edifici de dues plantes que va deixar d’hostatjar els immigrants per ser un hospital durant l’epidèmia de la febre groga del 1871.
Actualment s’hi troben tallers d’artesans, botigues d’antiguitats i un local gastronòmic. Mentre s’admira el pati és curiós recordar que hi ha una llegenda que diu que el fantasma d’un buscador d’or va ajudar a descobrir el seu assassinat.
Un altre dels patis típics de San Telmo, es troba al Pasaje La Defensa, antiga casa de la família Ezeiza.
Parque Lezama
El Parque Lezama, que antigament eren els jardins privats del Palacio Lezama, avui reconvertit en Museo de Historia Nacional és un dels parcs més mal conservats de Buenos Aires. Una llàstima perque pel parc hi ha un gran nombre d’escultres, com per exemple una a Maria Teresa de Calcula o una de la Lloba amb Rómulo i Remo.
Breu història per parlar al bar
No sé sap exactament on va ser l’assentament que capitanejà Pedro de Mendoza però de moment, als arxius de la ciutat de Buenos Aires, hi diu que va ser al Parque Lezama i que es va tractar de la primera fundació de la ciutat el 3 de febrer de 1536.
Quan l’expedició de Pedro de Mendoza va arribar a terres americanes va establir un assentament en una de les “barrancas naturales” que hi havia a prop del Rio de la Plata. Així que va construir-hi un fort que no tingué molt temps de vida degut a la mala relació que van mantenir amb els natius de la zona que repercutir als espanyols amb una falta de menjar tan elevada fins al punt d’abandonar el fort desprès de les diverses batalles amb els habitants originals.
Anys més tard es produí la segona fundació de la ciutat a mans de Juan de Garay, estem ja al 1580 i aquesta vegada la fundació fou a l’actual Plaza de Mayo, quedant d’aquesta manera el turó de Pedro de Mendoza aïllat del centre urbà.
El primer port de la ciutat estigué a l’actual barri de La Boca, al Riachuelo, per tant la connexió entre aquest i la plaça principal es feia pel camino Mayor, conegut avui com Calle Defensa. El que avui és el Parque Lezama, en els inicis de la ciutat, els inicis amb Juan de Garay, quedava aïllat del centre ja que estava separat per un rierol (calle Chicle) que quan plovia s’inundava, fent intransitable el camino Mayor.
Una de les principals funcions que se li donà a l’actual parc era la de venta d’esclaus per part de la Companyia de les Filipines. Desprès va tenir diferents propietaris inclús va ser comprat per anglesos coneguent-se com la “quinta del ingles” i finalment, el 1857, va ser residencia d’un terratinent salteny, José Gregorio de Lezama que va convertir el terreny en més o menys el que actualment coneixem.
El parc en si era el seu jardí, amant de la botànica va plantar diversitat d’espècies vegetals i l’adornà amb escultures algunes de les quals encara avui s’hi poden contemplar. La seva casa és la seu del Museo Histórico Nacional.
Monuments al Parque Lezama
Al parc hi podem trobar un monument a Pedro de Mendoza recordant el “lloc” on es produí la primera fundació de la ciutat. La part principal del monument és una figura del “adelantado” amb l’espasa a la mà dreta, l’acta a l’esquerra i un peu avançant tot en símbol de fundació. Si rodegem el monument podem veure tres relleus, el primer simbolitza la idea de la fundació. Un sol inca i el turó que buscaven ple de plata i or (que va acabar sent el Serro Potosí).
El segon, darrera de la figura de De Mendoza hi ha la Magdalena, una de les naus de l’expedició i el nom dels 27 tripulants entre els que destaca Diego de Mendoza, germà de Pedro i Pedro de Luján. L’altra cara del monument és l’acte de fundació en si que probablement mai va tenir lloc.
També hi podem veure una escultura del Rómulo i Remo, un amfiteatre, un templet grec o una escultura de la Mare Teresa de Calculta. Als voltants del parc hi podem trobar l’església ortodoxa russa i dos dels bars amb història de la ciutat: el Britànico i el Hipopòtamo.
Els caps de setmana, s’hi instal·len dues fires, una d’artesans i una d’objectes de segona mà.
El Museo de Historia Nacional és força recomanable i és un complement perfecte al Museo de la Casa Rosada, a Monserrat.
Pels voltants del parc, sobre l’avinguda Brazil hi ha l’església Ortodoxa Rusa i a la cantonada amb Defensa, dos dels bars Notables del barri, el Hipopótamo i el Británico.
Fer un cafè per San Telmo
San Telmo té una gran quantitat de bars i restaurants i és motl difícil fer una guia ja que continuament se’n tanquen i se n’obren. Sigui com sigui, a Fuet i Mate ens hem recorregut tots els seus carrers i hem recopilat uns quants a Bars, Cafès i Restaurants Imperdibles de San Telmo per tal de poder-te oferir aquesta ruta completa per San Telmo.
San Telmo de nit obra la porta a tot tipus d’entreteniment. Des de bars i restaurants típics com el Bar Británico (Brasil 399) o el Fileteados Porteños (Defensa 1000) parrillades, pizzes o empanades fins a menjars exòtics i d’altres cultures.
Si algú té “morrinya”, que sapigui que hi ha un Sagardi a Humberto 1º, 319 o el bar del Casal de Catalunya a Chacabuco, 863.
Si ja estem més a la ronda de nit la Pl.Dorrego està plena de bars, tot i que no la recomano gaire pel tema preus, però si en voleu un, aneu al Bar Dorrego, que és un Bar Notable.
Si el que es vol és espectacles hi ha el Bar Sur, a Estados Unidos, 299, un dels primers bars en oferir espectacles nocturns; Mitos Argentinos a Humberto 1º, un clàssic on fan música en directe o La Trastienda (Balcarce, 460 ) una sala de concerts, El Canto del Loco hi va anar fa ja uns quants anys.
Ara, perquè això sigui un itinerari complet per San Telmo, i no quedi només en paraules us direm els nostres preferits, que combinen preu i estil porteño. A Bars, Cafès i Restaurants imperdibles podreu consultar les direccions.
De Bares Notables del barri ens quedem amb quatre, el Hipopótamo, el Británico, el Federal i sobretot el Defensa. Si volem bars porteños, sense gracia però bé de preu, tenim el Caracol i El Alamo. Per fer festa el Puerta Roja, sense cap mena de dubte i si volem cerveses The Gibraltar.
Com a exepció nombrarem El Baqueano, un restaurant de cuinar d’autor que pica i molt a la butxaca però que si encerteu el menú de carns argentines, no us n’arrepentireu. Pregunteu pel menú, ja que és un menú tancat de passos i moltes vegades el seu web no està actualitzat.
Museus de San Telmo
San Telmo té força museus, potser no tants com altres barris però deu ni dor. En aquesta entrada ja hem citat el Museo de Historia Nacional, però anem a descobrir que més podem aprendre pel barri.
A l’avinguda San Juan, si ens agrada l’art modern hi ha els dos museus d’aquest estil del barri, el Museo de Arte Moderno, el MAMBA, i el Contemporáneo. EL MACBA s’ha de pagar però els dimecres té un descompte. Si no, sempre podeu esperar a la Noche de los Museos, el primer cap de setmana de novembre. Per la seva part el MAMBA es pot visitar gratuïtament els dimecres.
Hauries de Saber:
Dins del MAMBA hi ha les restes arqueològiques d’una casa colonial: La casa del Naranjo
L’equip d’arqueologia de la ciutat està posant en valor les ruïnes colonials.
Un altre dels museus del barri és el Museo de la Antártica, un petit museu on aprendre sobre aquest continent gelat.
No marxeu que encara ens queden per descobrir alguns museus més com per exemple, a Chacabuco, al 955, on hi ha la Casa Gallega han obert el Museo de la Immigración Gallega. Ben aprop hi ha el Museo de la historia del Traje, d’entrada gratuïta i visites guiades dissabtes i diumenges i el Museo de Títere, tot i que hem de reconeixer que mai l’hem trobat obert.
Un museu estrany però entretingut i gratuït és el Museo Penitenciario Argentino Antonio Ballve.
Per acabar amb la cultura, encara ens queda una alter museu, el Museo Parroquial i Claustro Histórico que trobem a la parroquia de San Pedro González Telmo, però en parlarem al següent apart d’esglésies.
Esglésies, convents i altres temples religiosos de San Telmo
San Telmo, malgrat esser un barri antic, no té tantes esglésies com per exemple Monserrat o San Nicolás. Això es degut a que la ciutat colonial anava de Monserrat cap a San Nicolás i San Telmo era una zona de pas entre el port de La Boca i la plaça major, l’actual Plaza de Mayo.
Tot i dir això, podem trobar diverses esglésies i de diversos cultes com ja hem comentat, l’església dinamarquesa o l’església ortodoxa russa.
L’església catòlica més important de San Telmo és la que li va donar el nom al barri, la Parroquia de San Pedro González Telmo. Aquesta parròquia, d’origen betlemita té al seu interior un museu força interessant on repassa la història de les missions jesuïtiques a l’Argentina.
Hauries de Saber:
Que hagin fet una barreja de Sants entre San Pedro González, un sant espanyol i San Pedro Telmo, un sant italià.
Aquesta església havia de donar refugi espiritual als habitants d’aquesta zona de la ciutat, separada del centre pel rierol que avui tapa el carre Chile.
Més edificis emblemàtics
L’antiga Tasca de Cuchilleros, avui un restaurant a Carlos Calvo 319, amaga una història de barri. Era la casa d’un sergent de l’època de la Mazorca, sota el govern de Rosas. El sergent havia compromès la seva filla, Margarita Oliden amb el cap de la Mazorca però la noia, enamorada de Juan de la Cruz Cuello, un músic de l’època, va fugir per uns passadissos secrets amb el seu enamorat fins a Luján. Els homes del promès els van perseguir i van ferir a Margarita. Una vegada traslladada a la seva casa de San Telmo, va morir a causa de la ferida de bala.
Al número 755 del carrer Defensa, hi ha el Zanjón de Granados on es van trobar restes d’una casa del s.XVIII i objectes de l’època colonial.
A prop de Chile, ens trobem el Pasaje San Lorenzo on hi ha la Casa Mínima anomenada així pels seus 2,84m de façana, los Patios de San Telmo i un dels murals més famosos de Buenos Aires.
Si anem fins a Independencia trobarem una de les tangueries més emblemàtiques de la ciutat “El Viejo Almacén”on per força pesos podrem gaudir d’un sopar-show.
Un altre lloc típic i potser menys turístic per veure tango és Taconeando, a Balcarce 725.
Si des del Viejo Alamcén, mirem cap a l’esquerra, cap al riu, ens trobarem amb l’edifici de la Facultad de Ingeniería de la UBA d’estil monumental i clàssic, germà del de la facultat de dret a Recoleta i al davant el Monumento Canto al Trabajo de Rogelio Yrurtia.
Si seguim passejant per Avenida Colón fins a Carlos Calvo, també podrem contemplar el magnífic edifici del Ministerio de Agricultura, el qual podrem visitar durant la Noche de los Museos.
Extra Extra: GRATIS
No podiem acabar aquesta ruta completa per San Telmo sense proposar-te les alternatives gratuïtes per als pressupostos més motixllers.
I si tens pocs dies, els de Fuet i Mate hem preparat una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.
Tens previst passar més dies per Buenos Aires, descobreix tot el que pots fer a la ciutat més important de l’Argentina. Hem preparat una guia completa de Buenos Aires separant per barris.
Què et sembla San Telmo? Diries que és el teu barri preferit de Capital? tens algun bar secret? Deixa’ns un cometnari, estarem encantats de llegir-te.
