La Parroqua de San Pedro González Telmo, al barri de San Telmo, és una de les més antigues de la ciutat.
Tot i estar en un dels barris més turístics de la ciutat, ben pocs turistes hi entren i encara menys saben que a dins hi ha el Museo Parroquial amb el seu claustre històric.
Un altre lloc amagat de San Telmo. Vols saber-ho tot per no perdre’t res? Visita la Ruta Completa per San Telmo.
Breu història per parlar al bar
La Parroquia de San Pedro González Telmo es va començar a edificar el 1734 sota l’advocació de Nuestra Señora de Belén. En aquests temps colonials, San Telmo era un dels barris allunyats del centre, l’actual Plaza de Mayo. L’església havia de servir de refugi per la gent que venia amb carretes des del port de La Boca.
L’espanyol Ignacio Bustillo i la seva dona Ana Rabanal van donar els terrenys als jesuïtes per la construcció d’una església en honor a Nuestra Señora de Belén. La imatge de la santa va ser portada de Madrid. L’obra va ser del jesuíta Andrés Blanqui. La construcció de l’esglesia va ser lenta i de fet mai es va acabar perquè abans, es van expulsar els jesuïtes del virregnat.
La següent ordre en fer-se càrrec tant de l’esglesia com de la casa dels Exercicis Espirtuals, van ser els betlemites. El 1806 la van posar sota l’advocació de San Pedro González Telmo, davant la necessitat de tenir un temple per tots aquells habitants de la primera Buenos Aires que es quedaven aïllats durant la crescuda del rierol, el mateix que avui passa per sota del carrer Chile.
Les curiositats
Es creu que la imatge actual és una barreja entre San Pedro González, un sant espanyol que es caracteritza per la indumentària dominical i San Pedro Telmo, un sant italià caracteritzat per portar la nau a la mà esquerra i la vela a la dreta, tots dos sants eren considerats patrons dels mariners.
L’església ha tingut diverses intervencions al llarg del temps, així els primers arquitectes van ser els jesuïtes Andrés Bianchi, Juan Bautista Prímoli i José Schmidt, mentre que l’etapa final va quedar en mans de l’italià Antonio Masella. Del 1916 al 1931 l’arquitecte Pelayo Sainz va restaurar la façana per una d’eclèctica i neo barroca.
L’atri data de finals del s.XIX, té a terra la làpida que senyala la tomba del mossèn Juan Antonio Martínez que va morir durant l’epidèmia de còlera de 1858, quan els belenistes s’encarregaven d’atendre als ferits.
Les dues torres, de 40m d’alt, es poden dividir en tres seccions, les inferiors de 1734 i les dues superiors que es van concloure el 1876, quan se’ls hi va posar les rajoles d’estil andalús, blaves i blanques. La cúpula, de 38,4m d’alt, va ser finalitzada el 1858.
L’interior del temple és de planta de creu llatina amb les capelles a les naus laterals, on hi destaca el púlpit encarregat per Manuel Belgrano, el 1805, a l’artista espanyol Manuel Gaspar Hernández, el qual, de fusta tallada i pintada, té forma octogonal i està decorat amb imatges dels evangelis.
Avui en dia és un Monumento Histórico Nacional.
Els betlemites es van ocupar del culte i de l’organització de l’hospital, a partir de 1795, així que foren aquests qui atengueren als ferits durant les invasions angleses de principis de s.XIX. Abans, l’ocupaven els jesuïtes, ordre caracteritzada per l’educació i la formació de treball, però que el 1767 va ser expulsada per ordre del rei Carlos III. De fet, quan es va expulsar l’ordre dels jesuïtes de Buenos Aires, l’església encara no estava acabada i la Real Hacienda va ocupar les dependències.
No va ser fins al 1806 que es va crear la Parroquia de San Pedro González Telmo a l’antiga església de jesuïta de Nuestra Señora de Belén. El 1833 es realitzen noves obres a l’església i fins i tot s’aconsegueix portar des d’Espanya les relíquies de San Telmo.
El museu
Al Museu Parroquial, a part de poder-hi contemplar talles de fusta de l’època dels jesuïtes, podrem fer un recorregut per la història del país des de la fundació de les missions jesuïtes fins a 1880 amb la reforma eclesiàstica del moment i paral·lelament a la història de l’església. També podrem visitar la sagristia data de 1734 i encara conserva les portes, el finestral superior i els murs originals.
Uns dels elements més destacats són la gran aranya, de 1901 i sobretot la col·lecció de dotze olis del s.XVIII de pintors anònims que representen les Sibilas Cristianes, les dotze dones endevines amb les profecies corresponents. La taula de marbre blanc és el mateix que els betlemites utilitzaven a l’hospital per curar els malalts i per fer-los les operacions. Tenen per restaurar una còpia d’un quadre de Rubens, el Descendimiento de la Cruz.
Hauries de saber
Museo Parroquial y Claustro Histórico_Humberto 1º 340. Diumenges de 15.30 a 18.30h. Visita Guiada a les 16.00h. entrada $10.
