Potser exagerem si diem que Coghlan hauria de sortir a les guies, però és que és un barri amb tant d’encant i tranquil·litat, que sorprèn en una ciutat gran com Buenos Aires. Descobreix que pots visitar en aquesta ruta completa per Coghlan.
Un dels atractius de Coghlan és l’art de carrer. Un barri que ja tenia murals increïbles, abans del boom.
Amb aquesta ruta completa per Coghlan, t’ajudem a descobrir el barri poc a poc.
En la llista de Què visitar a Buenos Aires: 3 dies per Buenos Aires no hi he inclòs Coghlan. Saps per què? Perquè vull que mantingui l’estil i que només hi arribin els autèntics amants del #turismenoguiri
En situació
El barri de Coghlan també és un d’aquells barris de Capital que va nàixer al voltant de l’estació de trens. El barri porta el nom d’un tècnic irlandès, John Coghlan, que va treballar en la construcció del ferrocarril a Argentina.
John Coghlan era un enginyer irlandès, nascut el 1824, que el 1857 va viatjar a l’Argentina on va viure durant 30 anys. Coghlan va ajudar a millor la ciutat, per exemple, fent estudis dels corrents del Río de la Plata per tal de millorar el port. També va millorar les precàries xarxes sanitàries i va ser president de Ferrocarriles del Sur, el tren que s’estenia cap a Bahía Blanca i posteriorment de Ferrocarriles de Buenos Aires a Campana, estenent la línia fins a Rosario.
L’estació de trens i el pont són un dels reclams més fotogènics que podràs trobar en aquesta ruta completa per Coghlan.
Coghlan és un barri tranquil, impressionadament tranquil, passejar pels seus carrers et dóna la mateixa sensació que pel Parque Chas però en aquest cas, amb una mica més de “onda”. Un barri estil anglès, amb carrers estrets i pocs vehicles.
El barri de Coghlan té una forma fàcil de ressegir els seus límits. Amb Saavedra està separat només pel carrer Nuñez. Amb Villa Urquiza, fa un 4, el carrer Plaza, trenca una mica a Congreso per seguir per Tronador i Rooselvelt. Amb Belgrano, la Avenida Monroe el separa de Belgrano R i Zapiola fins a Congreso, de Belgrano. La resta de Zapiola fins a tocar amb el carrer Nuñez, el separa, precisament de Nuñez.
Coghlan pertany a la comuna 12, juntament amb Saavedra, Villa Pueyredón i Villa Urquiza.
Breu història per parlar al bar
La història de Coghlan és molt semblant a la d’altres barris com Villa Crespo, Villa Otúzar o per fer-ho més fàcil, la majoria dels barris del nord. Tot va començar a finals del 1880 quan Buenos Aires va passar a ser la capital de país i es va annexionar a la petita ciutat colonial els pobles de Belgrano i Flores. La ciutat va créixer en territori, però no en població.
La intenció dels governants de finals del segle XIX, amb la Pampa conquerida i Buenos Aires ampliada, era fer créixer l’Argentina amb immigrants europeus. Per tal de desconcentrar la gent de la ciutat, van anar creant barris “als afores” i va anar creixent la xarxa ferroviària, el verdader motor del país.
Quan en un territori on no hi havia pràcticament res més que camp, hi arribava el ferrocarril, la zona es revalorava. Els propietaris o el mateix govern dividia el terreny i el venien als immigrants recents arribats, que l’únic que volien era un lloc per treballar i viure.
Durant el govern de Juárez Celman, el 1887 se li atorgar per llei al seu amic Emilio Nouguier la concessió d’un ramal ferroviari que aniria de Belgrano a Tigre, en aquell moment anomenat Las Conchas. Aquesta línia de tren passaria pels futurs terrenys de l’actual barri de Coghlan i en la compra, Nouguier, que havia fundat la “Compañía Nacional de Ferrocarriles Pobladores”, es va comprometre a construir-hi una estació.
Tenir una estació de trens, era la llavor per nàixer un barri.
Després d’arribar el primer tren a l’estació, va arribar el moment d’obrir carrers i dividir el terreny. A partir del 1891 i a poc a poc es va poblant el barri de bascos-francesos, italians i alguna família alemanya. El 1895 ja vivien a Coghlan 267 persones en 55 cases a prop de l’estació de trens.
Què visitar per Coghlan
Ja hem comentat que Coghlan no apareix als imperdibles de Buenos Aires, perquè si estàs només 3 dies (quin error) no tindràs temps de veure altres coses més famoses. Però des de Fuet i Mate no volem deixar passar l’ocasió de nomenar en aquesta ruta completa per Coghlan alguns llocs que fan d’aquest barri, un barri únic.
Ruta fuetera per Coghlan
Els motius pels quals hauries de visitar Coghlan
- L’estació de trens i el pont
- El Museo de Ana Frank
- Els murals
L’estació de trens i el pont
Sembla evident començar la ruta completa per Coghlan parlant de la seva estació de trens, ja que va ser el motiu de fundació del barri. Com hem comentat, Emilio Nouguier va ser qui va fundar la Compañía Nacional de Ferocarriles Pobladores. El nom ja t’ho diu tot.
El 1888 va comprar 30 hectàrees de camps de conreu, per fer-hi una estació de trens que unís Belgrano R i Las Conchas, actual Tigre. Així i tot, la cosa no va ser color de rosa, ja que l’empresa no va poder continuar amb les obres a causa del cost. L’empresa Ferrocarril de Buenos Aires a Rosario va continuar les obres i el 1891 es va inaugurar l’estació.
Va ser llavors quan l’empresa de Nouguier va posar en venda els lots que tenia i així, a partir de l’estació, va sorgir el barri.
L’estació de trens de Coghlan és l’eix del barri, tot i estar en un dels seus límits.
Hauries de Saber:
L’estació de Coghlan és ara una biblioteca amb més de 12.000 volums.
L’estació és d’estil anglès, també és la seu de l’Asociación Civil Amigos de la Estación de Coghlan i una biblioteca de barri.
Per aquí hi passen els trens de la Línia Mitre, particularment el ramal que uneix Retiro amb Bartolomé Mitre, passant per Belgrano R i Saavedra.
El tren de ferro de vianants és, una vegada més, un exemple del món i particularment de l’Argentina de finals del segle XIX i principis del segle XX. El pont va ser construït a Glasgow, però muntat a l’Argentina el 1905.
Centro Ana Frank
Sense cap mena de dubte, només pel Centro de Ana Frank, Coghlan hauria de sortir a totes les guies de turisme del món.
El Centro Ana Frank es troba a Superí 2647, en ple barri i per això no podem deixar de parlar-ne en aquesta ruta completa per Coghlan.
Aquí hi podem veure una línia del temps d’Alemanya i de la família Frank, així com una rèplica de la casa on es va amagar la família de Anne.
Què pots aprendre al Centro Ana Frank?
Per visitar el museu s’ha de pagar entrada, 2023, $700, però va inclosa una visita guiada que acostumen a fer nois i noies molt joves. Una dada que ens sembla molt interessant remarcar.
Podem fer coincidir la nostra visita pel barri amb un dia entre dimarts i dissabte, ja que a la tarda és l’horari d’obertura del museu. El 2023 els dies de vista han canviat: els divendres i dissabte i l’últim diumenge de mes a la tarda més o menys de 14.00 a 19.00. La visita es fa amb visita guiada i dura una hora. Un bon dia per visitar-los és el divendres, ja que hi ha un 2×1 en el preu de l’entrada.
Al web oficial teniu l’agenda actualitzada, així com els preus i horaris. A més a més, una cosa nova és que ara, 2023, s’ha d’omplir un formulari per demanar reserva.
Sobretot confirma el preu, mira les nostres dades: Cost de l’entrada al 2016, $40; cost de l’entrada al 2020 $170 i al 2023 $700, és a dir, més de 2U$D al blue.
L’encant del barri
Tota l’activitat comercial es troba a les seves avingudes, per on també hi passen els autobusos. La resta de carrers són per “fer carrer”, amb cases baixes amb jardí i pocs edificis.
Dos dels exemples són els passatges Plutarco i Sócrates, carrers estrets amb arbres i ocells; de fet entre ells hi ha Plutarco Almacén, una botiga que representa l’ambient del barri, amb un estil orgànic, natural i de reciclatge on s’hi pot trobar des de menjar, com pans artesans o fruita i verdura, fins a llibres o CD’s i fins i tot pots comprar-hi jardineres amb hortalisses per fer-te un hort a casa.
El millor que es pot fer per Coghlan és anar passejant pels seus carrers i trobar-se els magnífics murals que decoren les seves parets.
Parroquia Santa María de los Ángeles
La parròquia Santa María de los Ángeles, la patrona dels nens a Buenos Aires és l’església més estimada del barri de Coghlan.
El temple actual data de 1935 i malgrat que les obres es van acabar el 1940, el 1937 ja es va començar a utilitzar.
Què són aquestes xemeneies?
De tant en tant, en alguns barris de Buenos Aires, si mirem cap a dalt, veiem la silueta d’unes xemeneies de totxos vermells.
En alguns casos podrien ser de fàbriques, però la de Coghlan particularment és una ventilació cloacal! La torre mesura 35 metres d’alt.
Hospital Pirovano
L’hospital Pirovano, que ocupa l’illa de Monreo, Milián, Rivera i Roque Pérez, data del 1894, quan es va posar la primera pedra i porta el nom de Ignacio Pirovano, un cirurgià argentí que havia mort el dia anterior a l’inici de la seva construcció i que va exercir durant l’epidèmia de febre groga de 1871.
L’hospital que avui ja té més de 100 anys, manté, exteriorment, gairebé la mateixa imatge que quan es va inaugurar. Aquest hospital també va ser el primer centre de reunió cristiana, amb la seva capella.
El Tabano
Els tabanos, els tàvecs, són uns animalons horribles. Piquen i a més a més, fan el típic soroll molest de mosca. Si vas per Bariloche o el Bolsón, saps de què parlo.
Però si estàs per Coglhan, també ho hauries de saber. El 1930, a Quesada 3520, es va fundar el Club Social y Deportivo El Tábano. Amb el temps es va traslladar a Romulo Naon, 3019. Aquí és un dels llocs clàssics per aprendre i veure ballar tango.
El Tábano, també és un dels llocs típics on menjar gastronomia casolana, tradicional i el que és més important, sense floritures. Em queda pendent, però ja el tinc marcat en blau fort al maps.me per la pròxima vegada, tastar la super milanesa de la casa, napolitana més a caballo. El cel de les milanes!
Segurament hi ha altres bars i restaurants per tastar a Coghlan, com el Vicente, famós per les seves pastes, ben a prop de l’estació de trens, a Dr. Pedro Ignacio Rivera 3801.
Ja et dic que queda totalment pendent la part gastronòmica d’aquest barri. Si tens suggerències, no dubtis a deixar-la al comentari.
Art de Carrer
Una de les coses que has de fer si vols visitar Coghlan és passejar pels seus carrers tot buscant art urbà o street arrt o murals o grafities o digues-li com vulguis.
Si has arrencat des de l’estació de trens, per aquesta zona ja en veuràs uns quants. I si resegueixes les vies del tren, pel costat que et porta al Scout, et trobaràs un mural d’un padrí.
Les parets de l’immens hospital Pirovano també són perfecte per plasmar-hi murals.
A la cantonada de Quesada amb Doctor Rómulo Naón, molt a prop del Club Tábano, hi ha una mural d’unes mans.
El carrer que s’emporta l’èxit és Estomba i alguns dels seus perpendiculars més immediats. Aquí podreu veure un rinoceront, cases de colors, el famós mural del cap de la noia amb cua, el paio real, entre d’altres.
Hauries de saber per visitar Coghlan
El millor dia per visitar el barri és els divendres o dissabtes a la tarda, per anar al Centro Ana Frank. La meva proposta és que dinis al Club Tábano i després visitis la casa d’Ana Frank.
Si tens ganes de saber més sobre Coghlan i vols ampliar aquesta guia completa: “Cuardeno Nº 4: Coghlan” del Instituto Histórico de la Ciudad de Buenos Aires”.
Hauries de Saber:
Buenos Aires no només té llibres gratuïts, també té molts museus, festivals, visites guiades i activitats gratuïtes que en qualsevol altra ciutat del món, et fan pagar. A Fuet i Mate hem preparat una RUTA GRATIS (NO LOW COST) per Buenos Aires.
Buenos Aires és immensa i a Fuet i Mate ens l’hem passejada força, tant que tenim moltíssima informació. El blog està pensat per aquella gent que viu a la ciutat, que no es quedi cap dia a casa. Però que és el més rellevant si només hi estàs de turisme? També hem pensat amb tu. Hem creat una guia gratuïta de Buenos Aires. Per obtenir-la, només, t’has de subscriure al blog. Rebràs un correu electrònic amb un enllaç per descarregar-la i des del mòbil mateix, la podràs utilitzar, ja que hi he posat els enllaços als punts més destacats perquè tinguis una guia perfecta a zero cost i sense haver d’imprimir res.
Tota la guia de coses per fer i vistiar de Buenos Aires.
PD: Aquesta entrada ha estat actualitzada al maig del 2023 amb valors de cost d’abril del 2023. A l’abril del 2023 el dòlar oficial estava a uns $200 pesos i el blue, a $400.
