Per entendre un país has de saber la seva història, així que, què millor que un 9 de Julio per aprendre sobre els catalans al Rio de la Plata.
Tal dia com avui, de fa 200 anys, Argentina es va independitzar d’Espanya. Bé, de fet el Río de la Plata va aconseguir la independència d’Espanya, en aquell temps encara no era Argentina.
A Fuet i Mate ens agrada viatjar per aprendre dels països i la seva cultura, però també ens agrada buscar catalanades. A Buenos Aires, n’hem trobat moltes: edificis, botigues que porten noms catalans, escultures, etc. Però avui en parlarem d’una de particular, una d’històrica. De fet n’hem trobat tantes que hem preparat una ruta catalana per la capital del país.
No et perdis la Ruta Catalana per Buenos Aires.
El 9 de julio es celebra a Argentina el dia de la Independència, el dia que es van separar d’Espanya. Per això és una història que a molts catalans ens interessa i a més a més tenim alguns compatriotes que hi van participar activament.
Per entendre com van aconseguir la independència hem de passar per dos fets claus en la història del país: les invasions angleses i la Revolución de Mayo. La història no és fàcil i moltes vegades ens ofusquem amb la gran informació que tenim a l’abast. Per això, des de Fuet i Mate hem preparat un apart especial de la història d’Argentina. Les nostres notes al teu abast.
Catalans al Rio de la Plata lluitant contra els anglesos
En aquesta entrada ens centrarem en els catalans (ens agradaria dir i catalanes) que van participar d’alguna manera o d’altra en l’etapa del Rio de la Plata i els primers anys com a nació. Si voleu llegir més en detall de la història us hem preparat l’entrada “L’escalfament per la Revolución“.
Comencem parlant d’un català al Río de la Plata d’origen barceloní. Bartolomé Rius va sortir de la seva ciutat el 1779 per embarcar-se cap al Virregnat del Río de la Plata, amb l’objectiu de realitzar missions per la Patagònia treballant per l’empresa dels germans Viedma. Aquests reclutaven gent, en nom de la Corona Española, per poblar aquesta zona d’Argentina.
Els minyons de Catalunya a les invasions britàniques.
La tasca d’aquest equip va ser certificada pels virreis Sobremontes i Liniers i el document en qüestió, va ser adquirit pel govern de la ciutat fa uns anys enrera i avui es troba a l’arxiu històric.
Com molts altres catalans, Rius, va formar part del Batallón de Voluntarios Urbanos Miñones de Cataluña o Minyons de Catalunya, durant la invasió anglesa de 1806. Bartolomé tingué la mala sort que fou ferit i apressat pels britànics.
El Batalló de Minyons de Catalunya va ser creat el 1806 a Montevideo i dirigit per Jaume Nadal i Guarda i després per Olaguer Reynals. El terci dels minyons estava format per catalans, aragonesos, valencians i balears. També hi havia la companyia dels Migueletes, dirigida per Rafael Bufarull i Josep Grau i costejada pel català Miquel Antoni Vilardebó.
Miquel Antoni Vilardebó va ser un barceloní que va fundar un salar a Montevideo el 1804 i que va tenir influència a Argentina en pagar part d’un dels grups armats que defensarien la ciutat de Buenos Aires durant les invasions angleses.
Olaguer Reynals, que era un comerciant català que fundà una societat anomenada “Reynadls, Puyá y Vilardaga” per efectuar viatges de mercaderies entre Espanya i Amèrica, va participar econòmicament i activament a la defensa de la ciutat durant les invasions angleses de 1806.
Primera Junta
Per fer la història curta, després de les invasions angleses, es va dur a terme el Cabildo Abierto on el 25 de maig es va decidir que s’instal·laria un nou ordre de govern: la Primera Junta.
El president d’aquesta junta va ser Cornelio Saavedra i dos dels seus vocals tenien orígens catalans: Domingo Bartolomé Francisco Matheu i Joan Larrea.
Domènc Matheu i Xicola, que avui a Buenos Aires té un carrer i està enterrat a Recoleta, va nàixer a Mataró el 1765. Matheu, era pilot naval, que va obtenir el permís de la corona espanyola per comerciar amb les colònies. Finalment, el 1793 va obrir una botiga a Buenos Aires, que va arribar a ser una de les més importants de la colònia gràcies als contactes que tenia.
Catalans al primer organ de govern “nacional”.
Domingo Matheu també va lluitar amb els Minyons contra les invasions angleses i com hem comentat va formar part del Cabildo Abierto que es va dur a terme el maig de 1810. Evidentment el seu interès era comercial, com el de bona part dels participants en aquesta revolució.
Matheu va arribar a ser president de la Junta Gran, l’òrgan de poder que succeiria a la Primera Junta.
Rafeel Bufarull era originari de Els Pallaresos, Tarragona. Jaume Nadal i Guarda va arribar al Río de la Plata amb el seu germà Joan, el 1777 i es van instal·lar a Salta. Joan va participar en el Cabildo Abierto de 1810.
Joan Larrea o Joan Larreu i Espeso, que com Matheu, també era va nàixer el 1782 i va morir el 1874 a Buenos Aires. També comerciant establert al Virregnat del Río de la Plata, gràcies als seus contactes amb la Corona Espanyola formava part activa de la vida social de Buenos Aires.
Joan Larrea, com és d’esperar, també va defensar la ciutat de les invasions angleses i va participar al Cabildo Abierto, sortint-ne vocal. Joan, a diferència de Matheu, recolzava les idees de Mariano Moreno i per això, el 1811 va ser desterrat a la província de San Juan.
La seva vida política no va acabar amb això i durant l’Asamblea del Año XIII va participar-hi com a diputat per Córdoba. Com a nota de color, va signar l’acta que va declarar l’Himne Nacional, la música del qual té també orígens catalans. El seu ascens polític va anar a més fins a arribar a ser ministre de finances durant el temps del Director Supremo.
Per temes polítics, va haver d’emigrar Montevideo i d’allí a França. Amb el temps va tornar a Moteviodeo i finalment a Buenos Aires, on finalment es va suïcidar.
Els metges catalans al Río de la Plata
En aquells temps, era “comú” anar a les Amèriques a provar sort. La Corona reclutava gent per poblar el seu territori d’amics i sobretot per mantenir el control.
També hi va haver metges que es van embarcar cap al Río de la Plata, com Francesc Argerich i Batallas nascut el 1732 al poble lleidatà de Sisteró. El 1752 va arribar al Río de la Plata i va exercir de metge a Buenos Aires.
El seu fill gran, Cosme Mariano Argerich, nascut a Buenos Aires el 1776 va ser un dels metges més importants en el desenvolupament de la Medicina a l’Argentina.
El seu pare el va enviar a Cervera a estudiar medicina i va retornar al Río de la Plata on va introduir la vacuna contra la vereola el 1805 i va participar contra les invasions angleses com a doctor. Després fou el metge de l’expedició dirigida per Belgrano. Argerich fill va ser el primer que va redactar un pla d’estudis per ensenyar medicina a Argentina.
A Cosme Argerich el podem veure en una escultura de la plaça Houssay, obra del també català Miquel Blay i Fàbregas, originari d’Olot. Miquel Blay també fou autor de l’escultura de “Los primeros fríos” que hi ha al Jardín Botànico de Palermo i la de Mariano Moreno, a la Plaza del Congreso. Però si esteu per Barcelona, podeu veure una obra seva al Palau de la Música, la de “La cançó popular catalana”.
Hauries de Saber:
Josep Albert Capdevila, va participar, juntament amb Francesc Argerich en una expedició al Perú per combatre la insurrecció de Tupac Amaru. Josep Albert era de Saraís, a la Vall de Boí, on hi va néixer aproximadament 1742, el 1776 es va embarcar cap al Río de la Plata després d’haver estudiat medicina a Cervera.
També hi ha catalans representants de les terres de Girona, com Salvi Gafarot i Peramon, concretament de San Martí de Llémena. Salvi ja era fill de cirurgià i ell mateix se’n graduà a Barcelona el 1802. Va arribar a Buenos Aires amb el títol fresc com a metge militar. També va participar en la defensa de la ciutat contra els anglesos i en les lluites per la independència. Salvi es notori ja que va ser qui va introduir la vacuna antivariolosa al virregnat. Com a nota de color, el fill de Salvi Gafaro, José, es va casar amb una de les filles de Juan Facundo Quiroga.
En aquesta cerca de catalans que han influït a la història d’Argentina, no ens podem oblidar del barceloní Cristóbal Martí de Montúfar. Cristóbal es va instal·lar a Buenos Aires després d’haver passat per Montevideo. Martí de Montúfar també va participar en les batalles de la invasió anglesa i després va ser designat cirurgià del Regimineto de Granaderos a Caballo de José de San Martín, el que faria el famós Cruce de los Andes. És el successor de Cosme Argerich com a director de l’Institut Mèdico Militar, fundat per Cosme.
Altres catalans al Rio de la Plata
Sortint una mica de la vida militar i mèdica hi ha Blai Parea i Moret, que malgrat haver nascut, el 1776, a Múrcia era de pares catalans i de ben petit s’instal·lar, amb la seva família, a Mataró. El 1793 viatjà a Uruguay i el 1803 es va traslladar a Buenos Aires.
Blai era músic, així que es guanyava la vida donant classes i tocant en algunes de les esglésies de la ciutat. Parera es trobava a Buenos Aires durant el període de la Revolución i el 1813, el govern del moment, el Triumvirato li va encarregar posar música a la Marcha Patriótica amb lletra de Vicente López y Planes. El 1944, aquesta marxa, es convertí en l’Himne Nacional Argentí.
Segurament que molts dels catalans de Río de la Plata es reunien al Café de los Catalanes, considerat el primer café de Buenos Aires. El local estava a l’actual cantonada de Perón amb San Martín i va funcionar del 1799 al 1873. En aquest local es reunien els antivireis, és a dir, els que van participar en la Revolución de Mayo.
Si anem a fer un salt encara més enrera en la història, citarem a Joan Pere Serra, qui va finançar la construcció de l’església de la Mare de Déu de Montserrat. En el seu interior hi trobem la Moreneta, les Muntanyes de Montserrat i la Senyera.
Arran de la creació de l’església, molts catalans van escollir el barri de Monserrat per construïr-hi la seva residència. Així cognoms que ja hem citat com Reynals, Nada, Larreu, Matheu, Alsina, entre altes van anar a formant una xarxa catalana a la capital del Virregnat del Riu de la Plata.
Si voleu llegir una mica més sobre la presència de catalans a Monserrat us deiem l’enllaç del Nacional.
Segurament també hi va haver algunes dones catalanes que van participar activament en la cultura argentina. Potser, en aquests temps, poques perquè els que acostumaven a viatjar era els homes. Però sigui com sigui, la història no està escrita en femení.
Si coneixes més catalans i catalanes del Rio de la Plata, que hagin participat en els temps de colònia i en els primers anys de la independència argentina, deixa’ns un comentari.
