No és cap secret si diem que la gastronomia de Tailàndia és una de les més valorades del món. El tema és que als locals nacionals no trobes, exactament, aquestes delícies famoses internacionalment. Si preguntes als tailandesos on menjar-ho, et recomanaran restaurants especials, previ avís que el sopar no et sortirà barat.
Hauries de saber:
Menja allí on no vegis turistes.
Però sempre et diuen que ells, el dia a dia, mengen el que trobes als mercats, venedors de carrer o restaurants nacionals. Perquè de fet, el que ha fet famosa la cuina tailandesa no és tant els seus plats sinó la seva filosofia. La millor manera de coneixer l’autèntica gastronomia tailandesa és deixant la guia de turisme a la motxilla i sortint a caminar, d’aquesta manera degustaràs l’autèntic menjar, sense sortir del teu pressupost.
En situació
El fet que la cuina tailandesa sigui tan reconeguda és perquè és harmoniosa al paladar. Juguen amb els sabors dolç, salat, àcid i agre que estan relacionats amb la terra, l’aigua, el vent i el foc. La relació és lògica, els components sòlids del cos humà provenen de la terra, les dents, ungles, la pell, etc. Els components líquids, com la sang i la saliva són elements d’aigua. El vent està relacionat amb la respiració i el foc amb l’energia, mantenint el cos calent i ajudant a la digestió. Per tant, aconseguir el balanç entre els quatre, afavoreix un bon funcionament del cos. Així a les taules hi ha quatre salseres amb sucre, salsa de peix, que equival a la sal, bitxo vermell sec i trinxat i bitxos en vinagre perquè cada comensal es pugui acabar el plat al seu gust. La majoria de plats tailandesos són picants i les salsetes que tenen per afegir-hi són a base de bitxo o chili.
Hauries de saber:
Els preus del menjar a Tailàndia ronden el dólar.
Com menjar a Tailàndia
Els utensilis per menjar són la cullera i la forquilla, la qual serveix per ajudar a pujar el menjar a la cullera. Si es tracta d’algun menjar xinès o noodles, venen els palets de fusta. Alguns plats els mengen amb la mà, sobretot els aue porten arròs i sobretot més si és sticky rice, que l’utilitzen com la forquilla, per fer pala i pujar el menjar. Si fas la típica recerca a internet de què menjar a Tailàndia, 8 de cada 10 plats que et diuen, no els trobes als restaurants de locals, els trobes als restaurants preparats per turistes. Així que, desafortunadament (o no) a la nostra panxa no hi ha entrat ni el pollastre amb curry verd, curry vermell o el turístic Pad Thai.
El bàsic
Els arrossos i els noodles, siguin fregits o en sopa, segueixen essent la base de l’alimentació tailandesa. De versions de noodles n’hi ha tantes com padrines tailandeses al món. Un plat típic és la sopa Tom Yum que tant pot ser de peix, com per exemple de gambes, com de pollastre o de porc. La base de la sopa porta chili, fulles de llima i suc de llima, cebes petites i salsa de peix. L’alegria de Tailàndia és que és tan fàcil trobar porc com pollastre i el preu és el mateix. Un plat molt comú en els restaurants de carrer és el d’arròs amb pollastre, porc o ànec. Tant el pollastre com el porc, el poden servir de diverses maneres i a vegades t’ofereixen el mix. Per exemple, pollastre fregit amb bullit, porc adobat amb fregit o, per nosaltres la millor versió, pota de porc confitada.
El peix és l’altra agradable sorpresa de la cuina nacional. Tenen molts plats amb els fruits del mar, sigui dins de noodles o a la brasa. Si bé és cert que, generalment, és un pèl més car que la carn, dóna gust veure la gran quantitat de receptes que tenen. Una ben clàssica és la daurada a la sal però amb la diferència que la farceixen de ceba tendra. Alguns dels sabors típics tailandesos són el cotronella i el gingebre. També utilitzen molt les shallots i els alls, així com els bitxos o chili i el cilantre. Les fulles de llima o el suc de llima estan presents en molts plats tradicionals, com també l’alfàbrega.
A Tailàndia utilitzen força la llet de coco per cuinar, per exemple el Tom Kha Kai és un plat de pollastre cuit en aquesta llet. De fet, els curris tailandesos són més agradables al nostre paladar que els indis perquè utilitzen la llet de coco per rebaixar el sabor de les espècies. Fins i tot, el cafè amb llet el fan amb llet de coco. L’altra llet utilitzada és la d’ametlles.
Ben d’hora
Al matí és comú comprar-se, al mercat, una bosseta amb llet d’ametlla o cafè amb llet, per començar el dia. Per beure-la només cal trencar una de les punxes de la bossa i deixar que el líquid et desperti. Aquí també tenen les brotxetes de carn macerades i cuites a la brasa. Generalment de pollastre i se les mengen o bé com a aperitiu o acompanyades amb arròs com a sopar. Si parlem de broxetes, també tenen la passió dels xinesos per punxar-ho tot. Així et pots trobar parades al carrer que tenen frankfurt i fins i tot palets de cranc en pinxos.
Deien que la gastronomia tailandesa és particular i aquest fet el podem comprovar quan tastem la truita tailandesa. El que aparentment és una truita a la francesa, quan la menges et sorprèn el sabor. Resulta que hi barregen cilantre i espècies però el més curiós és amb la quantitat d’oli que la couen, més aviat sembla que la vagin a fregir que a coure. Per beure tenen molts sucs de fruita, famós el de coco i dues cerveses nacionals omnipresents en tot el país, la Chang, la dels elefants, i la Leo. Si volen cafè acostuma a ser de la varietat aràbica o robusta i el fan passant-lo per un filtre de tela. La versió més comú és la que ve amb sucre i llet cpndensada dolça. Als restaurants i parades de carrer, sempre hi ha aigua gratis amb gel i palleta.
Pels més dolços
Com a dolç tenen el cendal, aquell gelat estrany amb gel, gelatines i mongetes que ja ens havíem trobat a Malàisia o gelat de coco. També tenen el famós, entre els turistes, mango amb arròs aglutinat. I moltes fruites. Sorprenent, pots trobar-te un gelat en un entrepà o un plàtan a la brasa.
Una de les coses que hem d’aprendre, sobretot els lleidatans, és a vendre i menjar fruita com els tailandesos. Tenen carrets al carrer amb la fruita ja pelada i tallada. La venen en bossetes i te la vas menjant pel carrer. Igual que fan a Malàisia, quan compres la fruita et donen una bossa amb sal i espècies per condimentar-la. Bé, potser aquest factor no ens el cal importar.
Quin és el teu plat preferit de Tailàndia? Vas tastar els cendal? Per nosaltres, cada varietat local i internacional de chendal, va ser un dels grans descobriments del sud-est.
