Avui et presentem un dels grans misteris sobre les fronteres, concretament a la frontera entre Rússia i Mongòlia. Quan nosaltres ens vam trobar amb aquest cas, ningú parlava de la frontera pel pas de Tashanta-Tsagaannuur, així que vam pendre el nostre risc. Més que res, perquè se’ns acabava la visa Rússia.
Preparat per la teva aventura motxilera? Si estàs aquí és perquè t’agrada practicar el Turisme No Guiri i vols conèixer alternatives a la manera de viatjar que et proposen les guies de turisme.
Agafa paper i boli, perquè et farà falta!
Aquest serà un dels pocs post on parlarem en primera persona, explicant la nostra experiència i és que considerem que el que havíem trobat per internet i la realitat, eren una mica diferent. Confessem que vam tenir molta sort. Travessar la frontera entre Rússia i Mongòlia no va és tant fàcil, però t’expliquem el secret.
El viatge infinit
Per entrar a Mongòlia pel pas de Tashanta-Tsagaannuur, s’ha de viatjar durant tres dies. Nosaltres en posem un de més perquè vam començar l’expedició a Kazan.
A Kazan s’agafa el tren 082 amb l’opció de lliteres superiors per 2382,1p. El tren surt el 27 de febrer a les 02:03 de Kazan i arriba el 28 de febrer a les 14:03 a Novosibirks (les hores de tren estan sempre en horari de Moscou). Per tant, més d’un dia embotits en un tren.
Hauries de Saber:
Porta noodles, al tren hi ha aigua calenta.
Al tren hi ha aigua calenta lliure, per poder fer tes, cafès, sopes instantànies o noodle. A l’interior venen menjar i cada cert temps fa parades d’una hora per poder baixar, estirar les cames i comprar subministres.
De Novosibirsks s’agafa un altre tren cap a Biisk que surt a les 18:12 i arriba a les 03:41 del 1 de març, hora de Moscou, per 474,6 p. En aquest cas el preu és per les cadires. Aquí tens marge d’unes hores per arribar-te fins al centre de la ciutat i recórrer-la una mica.
Poc us podem explicar de la ciutat perquè vam tenir un ensurt i vam acabar en una hambulància…res greu.
A Biirsk, que en realitat, quan s’hi arriba, són les 07:41 del dia 1 de març, surt un minibus cap a Gorno Altaysk a les 7:50. L’estació d’autobús està al costat de la del tren, així que esquivant taxistes que t’ofereixen portar a Gorno Altaysk, arribes a temps de comprar el bitllet.
Atenció a Gorno Altaysk, que comença l’aventura.
S’ha d’anar de pressa perquè el minibus s’omple, la noia de la taquilla i el xofer estan comunicats per ràdio, així que un cop comprat el bitllet, t’esperen. El viatge tarda 2h i arribes a l’estació de trens de Gorno Altaysk.
Atenció aquí comença la gràcia
A Gorno Altaysk comencen els problemes. En teoria hi ha un bus que va cap a Kosh Agach però no funciona sempre, ens van dir que és aleatori els dies que va. Així que no queda més remei que negociar preus.
Heu de saber que al febrer de 2017, el preu per persona era de 1.000p i potser us demanen 200p per les motxilles, aquesta dada és molt important, ja que us donarà joc de negociació.
Hauries de Saber:
Esbrina els preus abans perquè es voldran aprofitar
A nosaltres ens van demanar 8.000p, després ens van dir que 8.000p fins a Ölgii (a Mongòlia) i després ens van dir 3.300 p fins a Kosh Agach. Vam decidir donar un tomb pel poble i preguntar a la gent preus i alternatives. Un matrimoni molt agradable ens van acompanyar fins a l’estació amb cotxe per ajudar-nos a negociar preus d’una marshrutkas, és a dir, d’un cotxe privat.
Al final arribem a 2.700p, uns 300p més del que després ens assabentem que ens havien d’haver cobrat, però bé dels 8.000 inicials, als 3.300 pel camí i als 3.000 que semblava que es plantava, perdre 300p no ens sembla tant.
El viatge dura unes 7 hores, el cotxe és un monovolumen, així que almenys anem còmodes, ja que no va sobrecarregat. El dolent és que surt quan el te ple, en el nostre cas van ser passades les 16:00h, quan ens havia dit que a les 12:20 estaríem en camí. Fa una parada en un restaurant per menjar. L’únic bo que li vam treure en aquest viatge cap a Kosh Agach, és que també venia una noia mongola, que parlava mongol, rus i anglès i que va ser el nostre àngel de la guarda fins a Ölgii.
Parla amb els acompanyats del cotxe per fer “amistat”.
A Kosh Agach ens vam allotjar al mateix hostel que la noia, per 600p una habitació doble amb bany compartit, negociant el preu, però sense esforç.
El pròxim dia torna una nova expedició de negociació. Ens aixequem el 2 de març amb la missió de travessar la frontera, ja que la visa em caduca avui.
Anem amb la noia, al mercat i ella parla amb els taxistes russos que ens ofereixen portar-nos fins a Tashanta per 800p als tres. Tashanta és l’últim poble rus abans de la frontera. De fer això, has de trobar un altre cotxe que et creu-hi la frontera, perquè no es pot fer caminant, més que res perquè entre la duana russa i la mongola hi ha 20 km de distància.
Ens resistim a esperar algun cotxe mongol que ens creu-hi i ens deixi a directament a Ölgii. Aquí ve el “truc de l’almendruc”, el que has de fer es buscar cotxes particulars amb la matrícula de Mongòlia i apropar-te directament i demanar-los si et porten, arreglant un preu.
Hauries de saber per triomfar:
Busca cotxes particulars amb la matrícula de Mongòlia
Aquí el nostre àngel va ser providencial perque nosaltres pensàvem que eren taxistes mongols que portaven gent cap a Rússia i desprès havien de tornar al seu país!. La cosa es complicava perquè no hi havia cotxes mongols als “centres comercials”.
La sort comença
Resulta que els mongols creuen la frontera per comprar molt i desprès revendre-ho al seu país. Quan ja arribàvem a l’hora límit que ens havíem posat per desistir de creuar-ho tot en un cotxe, vam veure una furgoneta mongola. Vam entrar a la botiga i la noia es va dedicar a buscar mongols amb la mirada fins que va trobar una parella que li van dir que sí, que ens portaven però que ens havíem d’esperar una estona que tenien gestions a fer.
Per la nostra part, just vam veure arribar un altre cotxe mongol i el noi, al principi, també ens va dir que sí, però desprès ens va dir que ell no tornava cap a Ölgii però uns amics seus, amb una furgoneta grisa, sí que hi anaven i ens podrien portar.
Així que ara teníem dues opcions…
Mentre esperàvem el misteriós cotxe gris, va tornar a sortir la parella i finalment va arreglar amb ells per 500p per persona. Resulta que aquesta parella eren els amics del segon noi, perquè mentre esperàvem a la furgoneta grisa destartalada, va arribar el noi i els va carregar rodes i lubricant de cotxe a la furgoneta.
Contents i respirant, ens arribem al hostel amb la furgoneta, carreguem motxilles i marxem cap a Tashanta on descarreguen la furgoneta.
Aquí jo ja no entec perquè venen de Mongòlia per marxar buits…és igual, mentre ens travessin, que fagin els negocis que vulguin.
A la frontera entre Rússia i Mongòlia
Seguim una carretera recta fins a l’infinit a una velocitat màxima de 60km/h, més que res perquè la furgoneta no pot més. Arribem a la frontera russa a les 15h, abans de sortir del cotxe ens demanen els passaports. Aquí s’ha de descarregar tot el cotxe i passar totes les maletes per la cinta de raig X.
Imagineu aquells cotxes mongols que retornen carregats fins a dalt de productes per revendre… A la duana, en un principi, a mi només em van recalcar que se m’acabava la visa però no em van demanar res de la famosa visa registation.
Atenció a la Resitration Visa de Rússia.
Però mentre esperàvem que revisessin el cotxe, va sortir la noia que m’havia atès dient si tenia un paper com aquest (un registre de la visa), així que li vaig ensenyar el de Moscoú i es va quedar contenta.
Amb les motxilles, el cotxe registrat, el segell de sortida al passaport i una hora desprès, ens dirigim a creuar les portes de la duana, no abans sense ensenyat el passaport de nou.
La furgoneta tornar a agafar la seva velocitat de creuer per una carretera igual de recta que l’anterior, asfaltada i amb estepa pels dos costats. Uns 15 minuts desprès ens trobem un cartell que indica que estem a punt de sortir de Rússia, però abans de fer-ho hem de tornar a ensenyar el passaport. La porta es tanca i s’acaba l’asfalt de la carretera, ja estem a terres mongoles.
Uns 20 minuts més tard, arribem a la frontera mongoliana. El tràmit aquí és, en teoria, més ràpid que a Rússia perquè només et fan control de passaport, no et miren les motxilles ni el cotxe. En el nostre cas, vam tardar una hora també perque al Consolat de Barcelona es van oblidar de posar-nos que la visa tenia una validesa de 30 dies i això, aparentment, els va deixar trasbalsats.
Aquí s’ha d’emplenar un paperet amb les teves dades, la matrícula del vehicle amb el qual creues i la direcció del hostel on t’allotjaràs la primera nit, així que tingueu previsió de portar-ne alguna d’escrita (no comproven res).
Desprès de demanar-li a la noia si es podia disculpar de part nostra amb els nostres “cotxe-anfitrions” per fer-los esperar una hora, reemprenem la ruta, aquí ja es comencen a veure ramats d’ovelles, cabres i nyus. Parem una altra vegada per fer transaccions de negocis i finalment ens dirigim cap a Ölgii.
La ruta va ser eterna, però s’ha de dir que la furgoneta no donava per més. A Ölgii, fins i tot, el conductor ens va potar a un hostel que desprès vam comprovar, que efectivament, era el més barat de la zona i a sobre estava al centre.
En fi, que vam tenir molta sort.
En resum, Hauries de Saber que si opteu per aquest pas fronterer, no s’ha de buscar taxis mongolians, sino qualsevol cotxe particular. Creuar la frontera suposa entre dues i tres hores i la frontera tanca a les 18:00h.
